{"id":10130,"date":"2025-03-17T09:45:40","date_gmt":"2025-03-17T08:45:40","guid":{"rendered":"https:\/\/revistaconsell.com\/si-lhabitabilitat-es-el-problema\/"},"modified":"2025-03-18T09:22:50","modified_gmt":"2025-03-18T08:22:50","slug":"si-lhabitabilitat-es-el-problema","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/si-lhabitabilitat-es-el-problema\/","title":{"rendered":"Si l\u2019habitabilitat \u00e9s el problema…"},"content":{"rendered":"\n\n\n\t
\n\n\t\t<\/i><\/span> PDF<\/a>\n\n\t<\/div>\n\n\n\n\n\n\n
  • \"\"<\/figure><\/li><\/ul><\/figure>\n\n\n\n

    Certament, cada moment t\u00e9 el seu context, per\u00f2 \u00e9s f\u00e0cil arrossegar antics paradigmes a noves situacions. Passa sovint. <\/p>\n\n\n\n

    Europa \u00e9s avui el 7- 25- 50. \u00c9s el 7% de la poblaci\u00f3 mundial i baixant, el 25% del PIB mundial i baixant i el 50% de la despesa social del m\u00f3n i pujant. La nostra productivitat no \u00e9s puntera ni \u00e9s la millor, l\u2019enfrontament amb R\u00fassia resta per\u00f2 no suma, els EEUU estan una mica m\u00e9s lluny i la Xina i l\u2019\u00cdndia, molt m\u00e9s a prop. La pregunta seria doncs quan aquesta equaci\u00f3, deixar\u00e0 de ser sostenible en el benent\u00e8s que, a m\u00e9s a m\u00e9s, la immigraci\u00f3, que no \u00e9s nom\u00e9s desitjable sin\u00f3 imparable, agreuja definitivament el descomunal d\u00e8ficit dotacional en habitatge assequible i ciutadania cohesiva. En urbanisme.<\/p>\n\n\n\n

    La nostra cultura urbana, en bona part hereva dels feli\u00e7os 90, no hauria de ser aliena als canvis econ\u00f2mics i socials produ\u00efts i hauria de comen\u00e7ar a valorar seriosament l\u2019aconseguit fins ara per tal que almenys no retrocedeixi i es distribueixi millor. Aix\u00ed, la ciutat educadora i habitable, saludable i sostenible, comunicadora i solid\u00e0ria dels noranta, hauria de trobar-se en la concreci\u00f3 bottom up<\/em> de les necessitats actuals de la ciutadania. <\/p>\n\n\n\n

    Millor o pitjor, la salut \u00e9s un servei universal i l\u2019educaci\u00f3 tamb\u00e9. Per\u00f2 a Barcelona ciutat hi havia 1.231 persones dormint al carrer el juny de 2022 i a Catalunya n\u2019hi havia 5.571 el 2017. L\u2019any 2016 es van comptabilitzar a Catalunya 58.930 persones en situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 residencial<\/em> mentre el pa\u00eds lidera les necessitats d\u2019habitatge assequible a Espanya. Ens falten 226.000 habitatges per atendre les necessitats de 400.000 fam\u00edlies en risc d\u2019exclusi\u00f3 perqu\u00e8 dediquen m\u00e9s d\u2019un 30% dels ingressos al pagament de l\u2019habitatge. Alguna cosa greu o molt greu no va b\u00e9, alguna prioritat est\u00e0 equivocada. <\/p>\n\n\n\n

    Sembla que aix\u00f2 seria resoluble si es reflect\u00eds als pressupostos p\u00fablics. Amb 6.100 milions d\u2019euros a l\u2019any solucionarien el problema en una d\u00e8cada. Per\u00f2 encara no ho farem, encara s\u2019haur\u00e0 d\u2019espatllar m\u00e9s. Tanmateix, alguna cosa es mou a Brussel\u00b7les: hem passat dels discursos excel\u00b7lents i les recomanacions il\u00b7lustres a disposar d\u2019un Comissionat. Alguna cosa es mou i m\u00e9s que s\u2019haur\u00e0 de moure, perqu\u00e8 assumint un risc imprevist per la democr\u00e0cia, els estats europeus varen socialitzar la salut i l\u2019educaci\u00f3, per\u00f2 van deixar al lliure mercat l\u2019habitabilitat i la comunicaci\u00f3 amb uns resultats desastrosos. <\/p>\n\n\n\n

    Per\u00f2 quin \u00e9s avui el paper dels professionals i de les professions? Quina \u00e9s la nostra contribuci\u00f3? Al nivell de les idees i conceptes, la situaci\u00f3 \u00e9s molt confusa amb una gran desorientaci\u00f3. \u00c9s per aix\u00f2 que en el llibre \u201cUna ciutat de Professions<\/em>\u201d vaig intentar ajudar a esclarir i a posar-hi un cert ordre. Per exemple, cal saber que les professions van n\u00e9ixer al servei de les ciutats i no al rev\u00e9s, per la qual cosa no t\u00e9 cap sentit el menyspreu que rebem a vegades, ja que la nostra contribuci\u00f3 \u00e9s decisiva.<\/p>\n\n\n\n

    A Europa hi ha unes 530 professions, a Espanya unes 120, per\u00f2 solament 40 completament regulades. No obstant aix\u00f2, totes elles nom\u00e9s tenen sis prop\u00f2sits o missions socials: la salut, l’habitabilitat<\/em> (en la qual estem APIS, Arquitectes, Administradors de Finques, Aparelladors i altres) la seguretat jur\u00eddica de persones i b\u00e9ns, l’educaci\u00f3, la comunicaci\u00f3 i la sostenibilitat econ\u00f2mica, ambiental i social. Per dir-ho clar i posar un exemple, avui dia no hi ha habitabilitat possible sense l’acompanyament dels APIS i dels Administradors de Finques i la seguretat jur\u00eddica que introdueixen. <\/p>\n\n\n\n

    Per\u00f2 tornem als professionals. El nostre ADN \u00e9s la formaci\u00f3 cont\u00ednua i l’\u00e8tica professional. Avui, la realitat socioecon\u00f2mica evoluciona molt de pressa i el coneixement inicial d’una llicenciatura queda aviat obsolet. De manera que un professional \u00e9s abans de res alg\u00fa que es mant\u00e9 permanentment format.<\/p>\n\n\n\n

    Per\u00f2 \u00e9s l’orientaci\u00f3 a les persones, la deontologia, l’\u00e8tica c\u00edvica, el que de veritat distingeix a un professional d’un mer t\u00e8cnic o un expert. Ja ho diu el refrany: \u201cMetge que compadeix, millor medicina ofereix\u201d.<\/em><\/p>\n\n\n\n

    Pel que fa a la formaci\u00f3, hi ha algunes coses que podr\u00edem compartir totes les professions perqu\u00e8 s\u00f3n un patrimoni com\u00fa. Ja fa un temps vaig comentar amb el president de la intercol\u00b7legial catalana una proposta formativa b\u00e0sica que serviria per a qualsevol professional del pa\u00eds i per qualsevol professi\u00f3, i que podria fer-se primer a trav\u00e9s d’una bibliografia professional b\u00e0sica<\/em> (ja disponible i desconeguda) i quatre m\u00e0ster class<\/em> tamb\u00e9 b\u00e0siques, fonamentals per a l\u2019exercici professional:<\/p>\n\n\n\n

    1. El context soci econ\u00f2mic digital dels serveis professionals i la IA. <\/li>
    2. El fet professional: hist\u00f2ria i conceptes b\u00e0sics.<\/li>
    3. DDHH, ODS, Agendes Urbanes: una \u00e8tica professional universal, cosmopolita.<\/li>
    4. El Codi Deontol\u00f2gic (de cada professi\u00f3)<\/li><\/ol>\n\n\n\n

      No \u00e9s dif\u00edcil, ho fem en un dia, en una jornada. Amb aquest \u201cpack professi\u00f3\u201d<\/em> habilitar\u00edem als nostres llicenciats a convertir-se en aut\u00e8ntics professionals i refor\u00e7ar\u00edem la capacitat de negociaci\u00f3 dels nostres col\u00b7lectius. I far\u00edem un front com\u00fa. Perqu\u00e8 l\u2019experi\u00e8ncia demostra que la uni\u00f3 de les professions (i especialment la uni\u00f3 de les que comparteixen la mateixa missi\u00f3 o prop\u00f2sit) \u00e9s l’\u00fanic cam\u00ed per a una negociaci\u00f3 profitosa, reeixida, que ens porti a ser reconeguts com un Agent Social estrat\u00e8gic. Els nostres habituals arguments econ\u00f2mics no han funcionat perqu\u00e8 ens presenten com a mers t\u00e8cnics (aut\u00f2noms, assalariats o PIMES, \u00e9s igual), quan en realitat som Professionals. I a m\u00e9s, si cada professi\u00f3 va pel seu compte, ni l’estat, ni l’autonomia, ni les ciutats estaran veritablement motivades i interessades en escoltar-nos. Per a un alcalde l’important \u00e9s la salut, l’habitabilitat, l’educaci\u00f3, la seguretat\u2026 m\u00e9s que no pas els petits interessos de les tantes professions que de vegades venen amb opinions diferents. <\/p>\n\n\n\n

      Qu\u00e8 m\u00e9s podr\u00edem afegir? Les cinc observacions o proposicions que segueixen a continuaci\u00f3 sobre l’aportaci\u00f3 de les professions a l\u2019economia i la cohesi\u00f3 social poden semblar evidents, per\u00f2, aix\u00f2 no obstant, sempre romanen a l’ombra i velades, invisibles. Per tal de revelar-les, no hi ha res millor que, destacar, recordar i distingir tres paraules b\u00e0siques que ens caracteritzen. <\/p>\n\n\n\n

      La falta de reconeixement de les professions com a actors estrat\u00e8gics en la societat est\u00e0 afectant el desenvolupament d\u2019\u00e0rees essencials com la salut, l\u2019educaci\u00f3 i l\u2019habitabilitat.<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

      Primer, que \u201cla professionalitat<\/em> \u00e9s una virtut democr\u00e0tica disponible per a tots, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s un art\u201d; segon, que \u201cun professional <\/em>\u00e9s un t\u00e8cnic amb valors (virtuts) c\u00edviques comprom\u00e8s amb el coneixement pr\u00e0ctic i amb les persones i que no camina sol\u201d i tercer que una professi\u00f3<\/em> \u201c\u00e9s el conjunt de professionals al servei d’un mateix b\u00e9 intern o missi\u00f3 o prop\u00f2sit, que comparteixen una instituci\u00f3 i acaben tamb\u00e9 compartint un car\u00e0cter propi\u201d. <\/p>\n\n\n\n

      No hi ha doncs cap possibilitat per als drets humans sense l’exercici professional diari dels 350 milions de professionals del m\u00f3n: som t\u00e8cnics, s\u00ed, per\u00f2 tamb\u00e9 artesans del coneixement pr\u00e0ctic, artistes, que a m\u00e9s hem estat educats en valors i resoluci\u00f3 de conflictes. Vegem:<\/p>\n\n\n\n

      • El dret a la salut \u00e9s impossible sense els professionals sanitaris.<\/li>
      • La seguretat jur\u00eddica \u00e9s impossible sense els professionals jur\u00eddics, advocats, registradors… <\/li>
      • L’educaci\u00f3 \u00e9s implentejable sense els professors, pedagogs, llicenciats\u2026<\/li>
      • L’habitabilitat no \u00e9s constru\u00efble sense els Arquitectes, Aparelladors i Enginyers Civils, APIS i Administradors de Finques.<\/li>
      • La sostenibilitat \u00e9s una quimera sense el m\u00f3n de les enginyeries, els economistes i les professions cient\u00edfiques i socials.<\/li>
      • I en fi, que la tan citada i esmentada (tamb\u00e9 manipulada) comunicaci\u00f3 no estaria al nostre abast sense els soferts periodistes i els comunicadors professionals independents.<\/li><\/ul>\n\n\n\n

        Alguns atributs dels professionals s\u00f3n especialment \u00fatils i significatius. En destacar\u00e9 solament tres: la capacitat de mediaci\u00f3, el domini del llenguatge i la cultura del treball.<\/p>\n\n\n\n

        La capacitat de mediaci\u00f3 \u00e9s una habilitat pr\u00f2pia de l’art dels professionals extremadament \u00fatil per a la resoluci\u00f3 de conflictes. L’educaci\u00f3 en el domini del llenguatge \u00e9s una eina b\u00e0sica, fonamental. No hi ha di\u00e0leg, ni mediaci\u00f3, ni construcci\u00f3, sense un \u00fas savi de la paraula. Avui, el llenguatge que utilitzen alguns pol\u00edtics no solament no forma part de la Cultura de la Pau, sin\u00f3 que forma part de la Cultura de la Guerra i \u00e9s molt m\u00e9s una pedagogia del conflicte que no pas de la seva resoluci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

        Treballar. Els professionals treballen. No \u00e9s balad\u00ed. Es diu sovint que el que no es comunica no existeix. I llavors dediquem molt del nostre temps institucional a comunicar en detriment del treballar. La pregunta \u00e9s: si no treballem qu\u00e8 \u00e9s exactament el que podem realment comunicar o compartir?.<\/p>\n\n\n\n

        D\u2019altra banda les professions s’han massificat, s’han democratitzat, s’han digitalitzat i s’han feminitzat. Ja no funcionen a l’empara de les elits il\u00b7lustrades, de minories especialitzades i distingides com succe\u00efa fa seixanta anys. El mite de l\u2019ascensor social ja ha fet fallida, s\u2019ha tornat un frau. El t\u00f2pic del coneixement te\u00f2ric ha fet minvar perillosament aquella thecn\u00e8<\/em> que cohesiona la societat i els oficis. De manera que tot plegat configura un escenari complex i dif\u00edcil, ple de reptes. <\/p>\n\n\n\n

        Per\u00f2 nosaltres afrontem els reptes amb les nostres eines, que son \u00e9s clar el nostre capital. Enfront del coneixement pur, te\u00f2ric, tenim la thecn\u00e8<\/em>, el coneixement pr\u00e0ctic, l’art professional; enfront dels tecnicismes i burocratismes eixorcs i infinits, tenim la philoantropoi\u00e8<\/em>, l’orientaci\u00f3 a les persones. Enfront d’un dubitatiu i incert futur, les professions ofereixen una innovadora artesania c\u00edvica digital. La capacitat de mediaci\u00f3, el domini del llenguatge i la cultura del treball, s\u00f3n eines \u00fatils que fan funcionar la societat.<\/p>\n\n\n\n

        Cada vegada som m\u00e9s conscients de qu\u00e8, la habitabilitat i la comunicaci\u00f3, continuen sent unes assignatures estructurals pendents i amb retard en la major part del m\u00f3n occidental. Adonant-se d’aix\u00f2, floreixen ara noves pol\u00edtiques p\u00fabliques que sovint s\u00f3n merament declaratives, desider\u00e0tums. Pol\u00edtiques que no s\u00f3n facilitadores per als agents o actors professionals ni per a les seves institucions, que no conviden al reconeixement dels professionals (a vegades ni tan sols els esmenten) ni a la seva autoregulaci\u00f3, permetent aix\u00ed el manteniment de la precaritzaci\u00f3 i la burocr\u00e0cia. <\/p>\n\n\n\n

        Aix\u00ed les coses, en alguns sectors professionals, es fan m\u00e9s estudis que no pas projectes reals. En les presents circumst\u00e0ncies el gnosticisme \u00e9s un risc en alguns espais professionals. Aix\u00ed ha succe\u00eft en els per\u00edodes hist\u00f2rics amb severes dificultats per a l’acci\u00f3 col\u00b7lectiva de transformaci\u00f3. Quan no es pot actuar i transformar, quan no es pot treballar, el refugi ha estat sempre el gnosticisme, la utopia del coneixement, la comunicaci\u00f3. Per\u00f2 fer estudis recurrents sobre un determinat problema, no nom\u00e9s no el resol, sin\u00f3 que a vegades l\u2019agreuja. <\/p>\n\n\n\n

        Dues estrat\u00e8gies podrien canviar el rumb de la nostra aportaci\u00f3 com a professions. La primera seria el reconeixement en cascada de les professions com un Agent Social primer i com un Actor de les pol\u00edtiques de ciutadania i DDHH. La segona estrat\u00e8gia seria que les professions i els professionals fossin reconeguts, protegits, exigits i tinguts en compte en les noves regulacions sectorials europees dels sis subsectors principals en els quals estem treballant.<\/p>\n\n\n\n

        Mentrestant la guerra avan\u00e7a. 55 conflictes actius al final de l’any 2022. Sota les seves diverses formes i a vegades amb el suport de la IA, la guerra avan\u00e7a. Amb les formes m\u00e9s o menys convencionals, les digitals i les altres, avan\u00e7a. <\/p>\n\n\n\n

        Al mateix temps, prop de tres cents cinquanta milions de professionals col\u00b7legiats, prop del 4% de la poblaci\u00f3 total mundial, estan esperant a ser reconeguts, respectats i exigits com a Agents i Actors de la nostra economia, dels DDHH, dels ODS i les Agendes Urbanes. <\/p>\n\n\n\n

        Potser podr\u00edem fer alguna cosa m\u00e9s. Potser podr\u00edem caminar junts.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

        PDF Certament, cada moment t\u00e9 el seu context, per\u00f2 \u00e9s f\u00e0cil arrossegar antics paradigmes a noves situacions. Passa sovint.  Europa \u00e9s avui el 7- 25- 50. \u00c9s el 7% de la poblaci\u00f3 mundial i baixant, el 25% del PIB mundial i baixant i el 50% de la despesa social del m\u00f3n i pujant. La nostra […]<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":7},"categories":[90],"tags":[],"author_meta":{"display_name":"Redaccio Consell","author_link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/author\/redaccioconsell\/"},"featured_img":null,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10130\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/12\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=10130"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10130\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":10132,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10130\/revisions\/10132\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=10130"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=10130"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=10130"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}