{"id":10168,"date":"2025-06-13T09:25:36","date_gmt":"2025-06-13T08:25:36","guid":{"rendered":"https:\/\/revistaconsell.com\/?p=10168"},"modified":"2025-06-13T09:42:44","modified_gmt":"2025-06-13T08:42:44","slug":"tot-comenca-amb-la-bona-administracio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/tot-comenca-amb-la-bona-administracio\/","title":{"rendered":"Tot comen\u00e7a amb la bona administraci\u00f3"},"content":{"rendered":"\n\n\n\t
\n\n\t\t<\/i><\/span> PDF<\/a>\n\n\t<\/div>\n\n\n\n\n\n\n

El defensor del Poble Europeu va definir la \u201cmala administraci\u00f3\u201d com aquella actuaci\u00f3 administrativa que no \u00e9s conforme a les normes i als principis recollits a la llei. D’aquesta definici\u00f3 podem extraure dos punts: l’actuaci\u00f3 administrativa s’ha d’adequar a la norma (art.103 CE) i l’actuaci\u00f3 administrativa s’ha d’adequar als principis. La primera premissa no ens sobta, ja que la tenim interioritzada, per\u00f2 la segona no la tenim tan apamada, i molt menys si aquesta manca de conformitat pot tenir prou virtualitat per esdevenir, per si mateix, com un element v\u00e0lid de control de l’activitat administrativa.<\/p>\n\n\n\n

El Tribunal Suprem en sent\u00e8ncies, com la STS 3639\/2023, de 12 de setembre del 2023<\/strong> en refer\u00e8ncia al dret a la bona administraci\u00f3 ens diu \u201c7.- Desde esta perspectiva, el principio de buena administraci\u00f3n aborrece clamorosamente un proceder como el que muestra el asunto enjuiciado, pues la efectividad de dicho principio comporta una indudable carga obligacional para los \u00f3rganos administrativos a los que se les impone la necesidad de someterse a las m\u00e1s exquisitas exigencias legales en sus decisiones, tambi\u00e9n en las de procedimiento (sentencia de 3 de diciembre de 2020, rca. 8332\/2019: ECLI:ES:TS:2020:4161). <\/em><\/p>\n\n\n\n

Dado el contexto que rodea este asunto, el principio de buena administraci\u00f3n, como pauta interpretativa irrenunciable del derecho al proceso debido, tiene una proyecci\u00f3n evidente. En efecto, no cabe afirmar que la Administraci\u00f3n eludiese norma jur\u00eddica alguna por no esperar, constatar o comprobar la presentaci\u00f3n por correo de las alegaciones. Como hemos dicho, la ley no le obliga a ello; sin embargo, el contexto de esa regularidad procedimental tambi\u00e9n le impone un comportamiento conductual acorde con los principios constitucionales y con la propia l\u00f3gica del procedimiento administrativo. En alguna ocasi\u00f3n hemos apuntado -as\u00ed, en sentencia 430\/2020 de 18 de mayo de 2020, rca. 6850\/2018, ECLI:ES:TS:2020:966- que la mera observancia estricta de procedimientos y tr\u00e1mites no es suficiente para evitar eventuales disfunciones derivadas de la actuaci\u00f3n administrativa o consecuencias absurdas o irracionales.\u201d <\/em><\/p>\n\n\n\n

I la STS 1700\/2019 de 14 de maig <\/strong>quan ens diu \u201cpor as\u00ed exigirlo el principio de buena administraci\u00f3n que no se detiene en la mera observancia estricta de procedimiento y tr\u00e1mites, sino que m\u00e1s all\u00e1 reclama la plena efectividad de garant\u00edas y derechos reconocidos legal y constitucionalmente al contribuyente. Del derecho a una buena Administraci\u00f3n p\u00fablica derivan una serie de derechos de los ciudadanos con plasmaci\u00f3n efectiva, no es una mera f\u00f3rmula vac\u00eda de contenido, sino que se impone a las Administraciones p\u00fablicas de suerte que a dichos derechos sigue un correlativo elenco de deberes a estas exigibles, entre los que se encuentran, desde luego, el derecho a la tutela administrativa efectiva y, en lo que ahora interesa sobre todo, a una resoluci\u00f3n administrativa en plazo razonable [siendo as\u00ed que] al menos resulta procedente dejar apuntado que en atenci\u00f3n a las circunstancias de cada caso.\u201d<\/em><\/p>\n\n\n\n

He volgut transcriure aquests par\u00e0grafs perqu\u00e8 a tombs, en la nostra societat, nom\u00e9s s’accepten les coses quan venen bene\u00efdes per les m\u00e9s altes inst\u00e0ncies. Per\u00f2 hem de tenir present que abans que aquestes idees es materialitzin en les sent\u00e8ncies o agafin embranzida \u00e9s necessari que la societat, o certa part d’ella, comenci a fer soroll i es mogui en un determinat sentit. I en aquest punt estem davant del reconeixement de certs aspectes o elements que poden ser la base o el fonament d’una nova exig\u00e8ncia dirigida a l’Administraci\u00f3, requerint una humanitzaci\u00f3 quan exerceix les potestats que li venen encomanades. I \u00e9s en el moment que comencem a percebre que l’actuaci\u00f3 de l’Administraci\u00f3 es pot moure sota aquests nous par\u00e0metres (bona administraci\u00f3, bon govern, qualitat institucional) i que pot ser jutjada per vulneraci\u00f3 d’aquests, que l’Administraci\u00f3 comen\u00e7ar\u00e0 a plantejar donar soluci\u00f3 als conflictes d’una manera m\u00e9s propera al ciutad\u00e0, respectant, no nom\u00e9s el contingut de la norma, exig\u00e8ncia ineludible i constitucionalment prevista, sin\u00f3 tamb\u00e9 els principis que han de regir la seva actuaci\u00f3. (articles 31 Llei 26\/2010, 3 d’agost i article 3 Llei 40\/2015, 1 d’octubre).<\/p>\n\n\n\n

Tenim, per una banda, doncs, el sorgiment d’aquest nou paradigma i per l’altra banda, en l’\u00e0mbit legislatiu, no podem tancar els ulls a la previsi\u00f3 continguda en la disposici\u00f3 final trenta-unena de la Llei Org\u00e0nica 1\/2025, de 2 de gener<\/strong>, de mesures en mat\u00e8ria d\u2019efici\u00e8ncia del Servei P\u00fablic de Just\u00edcia, en disposar \u201cEl Govern ha d\u2019elaborar i presentar a les Corts Generals, en el termini de dos anys a partir de l\u2019entrada en vigor d\u2019aquesta Llei, un projecte de llei que atengui, en l\u2019\u00e0mbit administratiu, els mitjans de soluci\u00f3 de controv\u00e8rsies quan una de les parts hi \u00e9s l\u2019Administraci\u00f3. Aquesta iniciativa ha de recon\u00e8ixer les experi\u00e8ncies en mediaci\u00f3 que, en els conflictes en qu\u00e8 una de les parts \u00e9s l\u2019Administraci\u00f3, s\u2019han desenvolupat i s\u2019estan desenvolupant en les administracions que tenen compet\u00e8ncies en mat\u00e8ria de just\u00edcia.\u201d<\/em><\/p>\n\n\n\n

Aquesta previsi\u00f3 legal recull el guant llan\u00e7at fa m\u00e9s de dues d\u00e8cades pel Comit\u00e8 de Ministres dels Estats membres en la Recomanaci\u00f3 (2001) 9 sobre les alternatives al litigi entre les autoritats administratives i els particulars, seguint per l’informe em\u00e8s per la Comissi\u00f3 Europea per a l’Efici\u00e8ncia de la Just\u00edcia del Consell d’Europa de 2022 en el qual fa una crida a implantar la mediaci\u00f3 en l’\u00e0mbit administratiu en les tres vessants: mediaci\u00f3 convencional, mediaci\u00f3 institucional i la mediaci\u00f3 judicial.  Per\u00f2 la pregunta que ens hem de fer \u00e9s si aprovada la regulaci\u00f3 de la mediaci\u00f3 administrativa, com molts desitjar\u00edem, l’endem\u00e0 es mediaria m\u00e9s? I la resposta \u00e9s negativa, ja que pr\u00e8viament cal que hi hagi un canvi de paradigma en les relacions entre l’Administraci\u00f3 i la ciutadania. I \u00e9s en aquest capgirament on cobra la seva major rellev\u00e0ncia el dret a la bona administraci\u00f3 que he comen\u00e7at esmentat, pel fet que \u00e9s aquesta la p\u00e0tina en la qual descansa tota la resta. Tot el parament recau sobre aquest dret de nova generaci\u00f3, que ens \u00e9s definit per l’article 41 Carta Drets Fonamentals de la Uni\u00f3 Europea parlant de l’equitat, principi o valor que en el dret p\u00fablic catal\u00e0 hist\u00f2ric manava fer una interpretaci\u00f3 de les normes d’acord amb la finalitat i el sentit de la llei i no pas les seves paraules i que era font del dret. I faig esment d’aquests par\u00e0metres perqu\u00e8 una Administraci\u00f3 que no entengui, accepti i interioritzi la immensitat del dret a una bona administraci\u00f3 mai podr\u00e0 generar cap mena de consens amb el ciutad\u00e0, regnant el clima de desconfian\u00e7a entre ambdues parts.<\/p>\n\n\n\n

El dret a una bona administraci\u00f3 no \u00e9s nom\u00e9s compliment de normes, sin\u00f3 actuaci\u00f3 amb equitat, proximitat i respecte als principis. \u00c9s la base per transformar la relaci\u00f3 entre l\u2019Administraci\u00f3 i la ciutadania, i fer possible una resoluci\u00f3 de conflictes m\u00e9s humana, efica\u00e7 i dialogada.<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Per donar aquesta soluci\u00f3 dialogada als conflictes cal que ambdues parts coneguin les normes del joc i les acceptin. D’aquesta manera mai pot desapar\u00e8ixer del taulell el principi de legalitat ni tampoc la necess\u00e0ria responsabilitat i honestedat per ambdues parts, acabant amb la transpar\u00e8ncia i confian\u00e7a, ja no leg\u00edtima, sin\u00f3 rec\u00edproca. La ra\u00f3 \u00e9s que dins de les previsions legals que formen el dret administratiu ja molt\u00edssims \u00e0mbits que donen un marge d’actuaci\u00f3 a l’Administraci\u00f3 a l’hora de decidir, i \u00e9s dins d’aquest espai on t\u00e9 cabuda l’escolta, i si s’escau, el di\u00e0leg i encara millor, l’acord. Per\u00f2 si de moment ja ens quedem en el primer, haurem comen\u00e7at un cam\u00ed cap a una societat m\u00e9s adulta, responsable i agra\u00efda amb la seva Administraci\u00f3. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

PDF El defensor del Poble Europeu va definir la \u201cmala administraci\u00f3\u201d com aquella actuaci\u00f3 administrativa que no \u00e9s conforme a les normes i als principis recollits a la llei. D’aquesta definici\u00f3 podem extraure dos punts: l’actuaci\u00f3 administrativa s’ha d’adequar a la norma (art.103 CE) i l’actuaci\u00f3 administrativa s’ha d’adequar als principis. La primera premissa no […]<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":4},"categories":[68],"tags":[],"author_meta":{"display_name":"Redaccio Consell","author_link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/author\/redaccioconsell\/"},"featured_img":null,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10168\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/12\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=10168"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10168\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":10175,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10168\/revisions\/10175\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=10168"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=10168"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=10168"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}