{"id":10199,"date":"2025-06-13T12:12:42","date_gmt":"2025-06-13T11:12:42","guid":{"rendered":"https:\/\/revistaconsell.com\/el-repte-de-lacces-a-lhabitatge-assequibleuna-preocupacio-creixent-lalca-dels-preus-dels-lloguers-a-debat\/"},"modified":"2025-06-13T12:30:16","modified_gmt":"2025-06-13T11:30:16","slug":"el-repte-de-lacces-a-lhabitatge-assequibleuna-preocupacio-creixent-lalca-dels-preus-dels-lloguers-a-debat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/el-repte-de-lacces-a-lhabitatge-assequibleuna-preocupacio-creixent-lalca-dels-preus-dels-lloguers-a-debat\/","title":{"rendered":"El repte de l\u2019acc\u00e9s a l\u2019habitatge assequible,una preocupaci\u00f3 creixent. L\u2019al\u00e7a dels preus dels lloguers, a debat"},"content":{"rendered":"\n\n\n\t
\n\n\t\t<\/i><\/span> PDF<\/a>\n\n\t<\/div>\n\n\n\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

L\u2019acc\u00e9s a un habitatge digne i assequible s\u2019ha convertit en una de les principals preocupacions socials a Catalunya, especialment en capitals com Barcelona o Lleida, on la pressi\u00f3 del mercat en els darrers temps i l\u2019esgotament de l\u2019oferta residencial han comportat una escalada sostinguda dels preus del lloguer. Aquest augment, que en molts casos supera de llarg la capacitat econ\u00f2mica de bona part de la ciutadania, ha situat la crisi de l\u2019habitatge al centre del debat p\u00fablic. <\/p>\n\n\n\n

Els preus del lloguer han crescut de forma sostinguda durant l\u2019\u00faltima d\u00e8cada. A Barcelona, l\u2019increment mitj\u00e0 anual ha estat del 7\u2006% entre 2015 i 2024, amb barris com l\u2019Eixample o Gr\u00e0cia que superen ja el 60\u2006% d\u2019augment acumulat. A Lleida, el creixement s\u2019ha situat per damunt del 30\u2006%. El preu mitj\u00e0 del metre quadrat a la capital catalana ja supera els 16 euros, el doble que a Lleida, on voreja els 8 euros. Aquesta tend\u00e8ncia s\u2019ha produ\u00eft de manera paral\u00b7lela a l\u2019estancament dels salaris reals, un factor afegit que ha fet cr\u00e9ixer la dist\u00e0ncia entre ingressos totals i les despeses dedicades a l\u2019habitatge. A m\u00e9s, contribueix de manera decisiva a preservar el valor de la propietat, perqu\u00e8 un edifici ben mantingut conserva, o fins i tot augmenta, el seu valor al mercat immobiliari.<\/p>\n\n\n\n

Diferents estudis, com un impulsat pel Col\u00b7legi d\u2019Administradors de Finques de Barcelona i Lleida, amb la col\u00b7laboraci\u00f3 d\u2019EADA Business School i Banc Sabadell, ofereixen dades i conclusions per entendre millor aquest fenomen i proposen vies per garantir un acc\u00e9s m\u00e9s just i equilibrat a l\u2019habitatge, sempre amb la intervenci\u00f3 i l\u2019assessorament de la figura que m\u00e9s controla el mercat: la de l\u2019Administrador de Finques.<\/p>\n\n\n\n

Sensaci\u00f3 generalitzada de tensi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El 80\u2006% dels Administradors de Finques consultats en l\u2019estudi, quatre de cada cinc, considera que el mercat del lloguer \u00e9s ara molt m\u00e9s tens que fa una d\u00e8cada. Encara un percentatge superior, un 83\u2006%, anticipa un augment de la compet\u00e8ncia en els propers anys, i gaireb\u00e9 nou de cada deu, un 89\u2006%, creu que les plataformes digitals impactaran directament en el seu model de negoci. Aquestes dades confirmen que la percepci\u00f3 de crisi no \u00e9s nom\u00e9s ciutadana, sin\u00f3 tamb\u00e9 professional, i que el sector necessita adaptar-se r\u00e0pidament a un entorn m\u00e9s competitiu i regulat.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019impacte real de l\u2019al\u00e7a del lloguer<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Darrere de les xifres i els percentatges, l\u2019al\u00e7a sostinguda dels preus del lloguer t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies molt concretes en la vida de milers de fam\u00edlies. Segons l\u2019IDESCAT, un 43 % dels llogaters destina m\u00e9s del 40 % dels seus ingressos a l\u2019habitatge, superant amb escreix el l\u00edmit de l\u2019esfor\u00e7 raonable recomanat. Aquest esfor\u00e7 excessiu afecta especialment les llars monoparentals, les persones joves i els immigrants, que sovint es veuen obligats a compartir habitatge o a despla\u00e7ar-se a zones menys centrals, amb el conseg\u00fcent increment en el cost de transport i temps de despla\u00e7ament. <\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, l\u2019aturada de molts projectes de nova construcci\u00f3 i la retirada d\u2019habitatge del mercat regulat ha provocat que l\u2019oferta de pisos de lloguer hagi caigut un 25 % a les principals ciutats entre 2020 i 2024. De cara als propers anys, si no s\u2019actua aviat, s\u2019estima que el percentatge de llogaters que viuen en situaci\u00f3 de vulnerabilitat residencial podria superar el 50 %. L\u2019impacte no \u00e9s nom\u00e9s econ\u00f2mic: tamb\u00e9 afecta el benestar emocional, les oportunitats laborals i l\u2019arrelament a barris i comunitats. Els experts alerten que calen mesures urgents i estructurals per revertir aquest escenari i evitar que l\u2019habitatge esdevingui un factor m\u00e9s de desigualtat social.<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, a les zones tensionades, la mobilitat residencial es redueix, ja que canviar de pis sovint implica pagar molt m\u00e9s per menys espai. L\u2019impacte no \u00e9s nom\u00e9s econ\u00f2mic: tamb\u00e9 afecta el benestar emocional, les oportunitats laborals i l\u2019arrelament a barris i comunitats. Tot plegat genera un efecte d\u00f2mino que repercuteix en el comer\u00e7 local, l\u2019escolaritzaci\u00f3, la salut mental i la cohesi\u00f3 social.<\/p>\n\n\n\n

Si no s\u2019actua aviat, s\u2019estima que el percentatge de llogaters que viuen en situaci\u00f3 de vulnerabilitat residencial podria superar el 50 %.<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Quines s\u00f3n les causes de fons?<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Diversos factors interrelacionats expliquen aquesta al\u00e7a constant dels preus dels lloguers. Per una banda, l\u2019oferta d\u2019habitatge p\u00fablic \u00e9s clarament insuficient: nom\u00e9s un 1,5\u2006% del parc ho \u00e9s, molt lluny del 15\u2006% de mitjana europea. Per l\u2019altra, la demanda ha crescut amb for\u00e7a per l\u2019arribada de nous residents amb un bon poder adquisitiu des de l\u2019estranger i el retard en l\u2019emancipaci\u00f3 dels joves. L\u2019entrada d\u2019inversors institucionals amb estrat\u00e8gies de rendibilitat r\u00e0pida ha pressionat encara m\u00e9s els preus. Tot plegat es veu agreujat per la inflaci\u00f3 i l\u2019encariment dels serveis associats a la gesti\u00f3 de l\u2019habitatge.<\/p>\n\n\n\n

Un auge preocupant del lloguer de temporada<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Una de les escletxes que alguns propietaris fan servir per esquivar la regulaci\u00f3 \u00e9s el contracte de lloguer de temporada. Segons l\u2019Observatori Metropolit\u00e0 de l\u2019Habitatge, aquests contractes representen ja el 26\u2006% dels nous signats a Barcelona, un de cada quatre, enfront del 7\u2006% del 2023. Aix\u00f2 ha enc\u00e8s les alarmes de les administracions, que ja treballen en normatives perqu\u00e8 aquests contractes tamb\u00e9 respectin els l\u00edmits de preus i nom\u00e9s es permetin quan hi hagi una justificaci\u00f3 clara de temporalitat.<\/p>\n\n\n\n

Un nou marc sancionador<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El Decret llei 1\/2025 introdueix un r\u00e8gim de sancions amb multes que poden arribar als 900 000 euros en casos greus. Les infraccions m\u00e9s habituals s\u00f3n fixar preus molt per sobre dels m\u00e0xims legals, falsejar la naturalesa dels contractes, o incl\u00fas cobrar al llogater despeses que no li corresponen. Aquesta nova eina legislativa busca evitar pr\u00e0ctiques abusives i equilibrar les regles del joc per a tothom.<\/p>\n\n\n\n

Les noves estrat\u00e8gies d\u2019inversi\u00f3, en contra dels lloguers<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 hi ha elements estructurals que afecten el mercat, com les estrat\u00e8gies d\u2019inversi\u00f3 immobili\u00e0ria. Malgrat que el model buy to rent (comprar per llogar) genera una rendibilitat estable del 7\u20138\u2006% anual i afavoreix la consolidaci\u00f3 del parc de lloguer, el flipping (comprar, reformar i vendre) pot donar guanys superiors al 15\u2006%, el que redueix l\u2019oferta de lloguer i fa cr\u00e9ixer els preus. Els experts recomanen a les administracions que desenvolupin incentius per fomentar les inversions que mantinguin els habitatges en el mercat de lloguer habitual.<\/p>\n\n\n\n

A tall de conclusi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019al\u00e7a dels lloguers \u00e9s molt m\u00e9s que un problema econ\u00f2mic puntual: \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 estructural que afecta la cohesi\u00f3 social. Entendre\u2019n les causes i abordar-les amb una mirada integral \u00e9s imprescindible per garantir un futur en qu\u00e8 l\u2019habitatge sigui realment un dret. El sector de l\u2019administraci\u00f3 de finques es prepara per ser part activa d\u2019aquesta transformaci\u00f3, amb propostes concretes i comprom\u00eds amb la societat, i espera ser tingut en compte per les administracions a l\u2019hora d\u2019establir mesures de xoc per acabar amb un llast que amena\u00e7a de ser cada vegada m\u00e9s inassolible.<\/p>\n\n\n\n

Els Administradors de Finques, entre la regulaci\u00f3 i el mercat.<\/strong>
El paper de les persones administradores de finques \u00e9s cada cop m\u00e9s rellevant per equilibrar els interessos dels propietaris, els drets dels llogaters i les exig\u00e8ncies normatives. M\u00e9s enll\u00e0 de la gesti\u00f3 econ\u00f2mica, aquests professionals tenen un rol actiu en l\u2019estabilitzaci\u00f3 del mercat de lloguer, especialment en zones tensionades. En contextos on l\u2019oferta de lloguer \u00e9s escassa i els preus escapen a tot control, les persones administradores de finques s\u00f3n sovint la primera l\u00ednia de contacte amb llogaters que denuncien increments desproporcionats o cl\u00e0usules abusives. Cada vegada m\u00e9s, assessoren sobre com aplicar correctament els l\u00edmits legals als preus, i actuen com a garants de la transpar\u00e8ncia en les condicions contractuals. Una gran part de les persones administradores de finques, de ben segur, hauran mediat en algun moment de les seves traject\u00f2ries professionals en conflictes relacionats amb pujades de preu, i hauran revisat contractes amb cl\u00e0usules que podrien contravenir la normativa vigent. Aquesta funci\u00f3 de mediaci\u00f3 i control jur\u00eddic \u00e9s clau per evitar que l\u2019al\u00e7a del lloguer trenqui l\u2019equilibri entre els drets dels llogaters i les expectatives dels propietaris. A mesura que la regulaci\u00f3 s\u2019ha anat endurint, tamb\u00e9 han crescut les consultes i la demanda d\u2019assessorament per part de les comunitats i dels petits tenidors, que no volen inc\u00f3rrer en sancions ni generar conflictes socials. Aix\u00ed doncs, el rol de la persona administradora de finques es consolida com un actor imprescindible per fer compatible mercat i just\u00edcia social.<\/p>\n\n\n\n

Propostes de futur per garantir l\u2019acc\u00e9s a l\u2019habitatge.<\/strong>
Els administradors i les administradores de finques podrien tenir un paper clau en la definici\u00f3 d\u2019un escenari m\u00e9s equilibrat per al mercat del lloguer si les administracions posessin en marxa determinades mesures de futur. Entre aquestes, hi ha la possibilitat d\u2019incentivar fiscalment els lloguers assequibles, d\u2019ampliar el parc p\u00fablic a trav\u00e9s de col\u00b7laboracions publicoprivades o de facilitar la rehabilitaci\u00f3 d\u2019habitatges mitjan\u00e7ant tr\u00e0mits m\u00e9s \u00e0gils. Tamb\u00e9 es podrien dissenyar nous mecanismes de mediaci\u00f3 amb suport institucional per resoldre conflictes de forma m\u00e9s eficient i amb menys judicialitzaci\u00f3. Aquestes iniciatives requeririen un comprom\u00eds pol\u00edtic sostingut, una mena de pacte d\u2019Estat,\u00a0 i una visi\u00f3 a llarg termini. En lloc d\u2019actuar nom\u00e9s en situacions d\u2019emerg\u00e8ncia, es podria apostar per una planificaci\u00f3 estructural basada en incentius per als propietaris que optessin per preus per sota dels \u00edndexs de refer\u00e8ncia, o programes p\u00fablics d\u2019asseguran\u00e7a de cobrament per protegir els petits tenidors. Igualment, es podrien estudiar ajuts directes per adequar habitatges buits, o estrat\u00e8gies per reconvertir part de l\u2019habitatge tur\u00edstic en lloguer convencional. Els models mixtos, amb participaci\u00f3 de fundacions o entitats del tercer sector, tamb\u00e9 podrien tenir un paper rellevant. Paral\u00b7lelament, seria desitjable millorar els sistemes d\u2019informaci\u00f3 del mercat, amb \u00edndexs de refer\u00e8ncia reals i accessibles que permetessin una major transpar\u00e8ncia i previsibilitat. Si s\u2019establissin marcs normatius estables i consensuats, alguns experts consideren que es podria generar un clima de confian\u00e7a que afavor\u00eds el retorn de part de l\u2019oferta perduda.\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

PDF L\u2019acc\u00e9s a un habitatge digne i assequible s\u2019ha convertit en una de les principals preocupacions socials a Catalunya, especialment en capitals com Barcelona o Lleida, on la pressi\u00f3 del mercat en els darrers temps i l\u2019esgotament de l\u2019oferta residencial han comportat una escalada sostinguda dels preus del lloguer. Aquest augment, que en molts casos […]<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":6},"categories":[106,106],"tags":[],"author_meta":{"display_name":"Redaccio Consell","author_link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/author\/redaccioconsell\/"},"featured_img":null,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10199\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/12\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=10199"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10199\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":10207,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10199\/revisions\/10207\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=10199"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=10199"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=10199"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}