{"id":10350,"date":"2025-09-17T09:56:30","date_gmt":"2025-09-17T08:56:30","guid":{"rendered":"https:\/\/revistaconsell.com\/faqs-collegiats-144\/"},"modified":"2025-09-17T11:20:04","modified_gmt":"2025-09-17T10:20:04","slug":"faqs-collegiats-144","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/faqs-collegiats-144\/","title":{"rendered":"FAQS Col\u00b7legiats (144)"},"content":{"rendered":"\n\n\n\t
\n\n\t\t<\/i><\/span> PDF<\/a>\n\n\t<\/div>\n\n\n\n\n\n\n

PREGUNTA<\/em><\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n

En casos que s\u2019hagin fet obres de rehabilitaci\u00f3 o de millora energ\u00e8tica acabades durant els \u00faltims dos anys i volem apujar un 10% el preu del lloguer que ve donat per contracte dintre dels \u00faltims 5 anys. Se suposa que has de poder demostrar aquestes millores? Com? I hem de fer alguna cosa o nom\u00e9s en cas de requeriment?  <\/em><\/p>\n\n\n\n

RESPOSTA <\/strong><\/p>\n\n\n\n

L\u2019article clau que regula aquesta situaci\u00f3 \u00e9s l\u2019article 17. Determinaci\u00f3 de la renda. De la Llei d\u2019Arrendaments Urbans (LAU), concretament el seu apartat 6. Aquest apartat estableix que, en nous contractes d\u2019arrendament d\u2019habitatge habitual en zones tensionades, la renda pactada no podr\u00e0 excedir la de l\u2019\u00faltim contracte vigent en els darrers cinc anys (actualitzada), tret que es donin certes circumst\u00e0ncies que permetin un increment m\u00e0xim del 10%. Entre aquestes circumst\u00e0ncies hi ha les obres que menciones.<\/p>\n\n\n\n

Anem a respondre les teves preguntes:<\/p>\n\n\n\n

1. Se suposa que has de poder demostrar aquestes millores? <\/p>\n\n\n\n

S\u00ed, \u00e9s absolutament necessari demostrar la realitzaci\u00f3 d\u2019aquestes millores. L\u2019article 17.6 de la LAU indica clarament que l\u2019increment del 10% sobre la darrera renda (actualitzada) nom\u00e9s es pot aplicar \u201cquan s\u2019acrediti algun dels seg\u00fcents sup\u00f2sits\u201d. Per tant, l\u2019acreditaci\u00f3 \u00e9s un requisit indispensable.<\/p>\n\n\n\n

2. Com es poden demostrar aquestes millores?<\/p>\n\n\n\n

La forma d\u2019acreditaci\u00f3 dep\u00e8n del tipus d\u2019obra realitzada, segons el mateix article 17.6 de la LAU:<\/p>\n\n\n\n

  • Actuaci\u00f3 de rehabilitaci\u00f3 (sup\u00f2sit a): Si l\u2019habitatge ha estat objecte d\u2019una actuaci\u00f3 de rehabilitaci\u00f3 finalitzada en els dos anys anteriors a la data de formalitzaci\u00f3 del nou contracte, aquesta s\u2019ha d\u2019acreditar \u201cen els termes previstos en l\u2019apartat 1 de l\u2019article 41 del Reglament de l\u2019Impost sobre la Renda de les Persones F\u00edsiques\u201d.<\/em> Aix\u00f2 implicar\u00e0 generalment disposar de la documentaci\u00f3 t\u00e8cnica i administrativa corresponent (projectes, llic\u00e8ncies, certificats de final d\u2019obra, factures, etc.) que justifiqui que l\u2019actuaci\u00f3 compleix amb els requisits de rehabilitaci\u00f3 fiscalment reconeguts.<\/li>
  • Actuacions de rehabilitaci\u00f3 o millora energ\u00e8tica amb estalvi acreditat (sup\u00f2sit b): Si en els dos anys anteriors s\u2019han finalitzat actuacions de rehabilitaci\u00f3 o millora en qu\u00e8 s\u2019hagi acreditat un estalvi d\u2019energia prim\u00e0ria no renovable del 30%. Aix\u00f2 s\u2019ha de demostrar \u201ca trav\u00e9s de sengles certificats d\u2019efici\u00e8ncia energ\u00e8tica de l\u2019habitatge, un posterior a l\u2019actuaci\u00f3 i un altre anterior que s\u2019hagu\u00e9s registrat com a m\u00e0xim dos anys abans de la data de la referida actuaci\u00f3\u201d.<\/li>
  • Actuacions de millora de l\u2019accessibilitat (sup\u00f2sit c): Si en els dos anys anteriors s\u2019han finalitzat actuacions de millora de l\u2019accessibilitat, aquestes han d\u2019estar \u201cdegudament acreditades\u201d. Aix\u00f2 pot incloure projectes, certificats t\u00e8cnics, factures i qualsevol documentaci\u00f3 que provi fefaentment la naturalesa i l\u2019abast de les obres d\u2019accessibilitat realitzades.<\/li><\/ul>\n\n\n\n

    \u00c9s important tenir en compte que l\u2019increment del 10% s\u2019aplica sobre la darrera renda del contracte d\u2019arrendament d\u2019habitatge habitual que hagu\u00e9s estat vigent en els \u00faltims cinc anys en el mateix habitatge, un cop aplicada la cl\u00e0usula d\u2019actualitzaci\u00f3 anual de la renda del contracte anterior.<\/p>\n\n\n\n

    3. Hem de fer alguna cosa o nom\u00e9s en cas de requeriment?<\/p>\n\n\n\n

    L\u2019actuaci\u00f3 ha de ser proactiva per part de l\u2019arrendador. L\u2019increment del 10% per aquestes millores s\u2019aplica en el moment de pactar la renda del nou contracte. Com que l\u2019acreditaci\u00f3 de les obres \u00e9s un requisit per poder aplicar aquest increment, heu de:<\/p>\n\n\n\n

    1. Tenir preparada tota la documentaci\u00f3 acreditativa de les obres abans de formalitzar el nou contracte.<\/li>
    2. Cal informar l\u2019arrendatari en el moment de la negociaci\u00f3 i formalitzaci\u00f3 del nou contracte que la renda proposada inclou aquest increment del 10% i justificar-ho amb la documentaci\u00f3 pertinent.<\/li>
    3. \u00c9s aconsellable que en el nou contracte es faci refer\u00e8ncia a la realitzaci\u00f3 d\u2019aquestes obres i al compliment dels requisits legals que permeten l\u2019increment, adjuntant o referenciant la documentaci\u00f3 acreditativa.<\/li><\/ol>\n\n\n\n

      La normativa catalana, a m\u00e9s, posa \u00e8mfasi en la transpar\u00e8ncia. Per exemple, l\u2019article 4 del Decret-lle1 1\/2025, de 28 de gener, de mesures urgents en mat\u00e8ria de contenci\u00f3 de rendes, que modifica l\u2019article 66.2 de la Llei 18\/2007 del dret a l\u2019habitatge, estableix que en el contracte d\u2019arrendament d\u2019habitatges en zona tensionada s\u2019ha de fer constar, entre altres, el preu de l\u2019\u00faltima renda del contracte anterior o el preu de refer\u00e8ncia, i que els arrendataris tenen dret a rebre certa documentaci\u00f3. Per tant, justificar un increment sobre la renda anterior \u00e9s coherent amb aquest principi de transpar\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

      En resum, s\u00ed, heu de demostrar les millores amb la documentaci\u00f3 espec\u00edfica que exigeix la llei per a cada cas, i heu de fer-ho de manera proactiva en el moment de formalitzar el nou contracte de lloguer, ja que \u00e9s una condici\u00f3 per poder establir aquesta renda incrementada.<\/p>\n\n\n\n

      \n\n\n\n

      PREGUNTA<\/em><\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n

      \u00bfHay alguna excepci\u00f3n a la hora de alquilar un piso de obra nueva en cuanto a la aplicaci\u00f3n de la normativa de contenci\u00f3n de rentas?<\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

      RESPOSTA <\/strong><\/p>\n\n\n\n

      La Ley 11\/2020, de 18 de septiembre, de medidas urgentes en materia de contenci\u00f3n de rentas, se\u00f1ala literalmente en su art. 10 sobre arrendamientos de viviendas nuevas o rehabilitadas, que en los contratos sujetos al r\u00e9gimen de contenci\u00f3n de rentas regulado por la presente ley que tengan por objeto viviendas de nueva edificaci\u00f3n o viviendas resultantes de un proceso de gran rehabilitaci\u00f3n, y durante los cinco a\u00f1os posteriores a la obtenci\u00f3n del certificado de final de obra, la renta pactada al inicio del contrato no puede sobrepasar el margen superior del \u00edndice de referencia de precios de alquiler de viviendas para una vivienda de caracter\u00edsticas an\u00e1logas en el mismo entorno urbano, salvo en caso de que se hayan obtenido subvenciones p\u00fablicas para la ejecuci\u00f3n de las obras, supuesto en el que la renta debe determinarse de acuerdo con lo establecido por el art\u00edculo 6, sin perjuicio de los acuerdos que puedan adoptarse con las administraciones competentes.  Esto quiere decir que, si se trata de una vivienda de obra situada en una zona tensionada, es decir, sujeta a la contenci\u00f3n de rentas, durante los 5 primeros a\u00f1os desde que se obtiene el certificado de final de obra, el precio del alquiler se puede poner m\u00e1s alto, pero sin superar el \u201cmargen superior\u201d del \u00edndice de referencia. <\/p>\n\n\n\n

      El \u00edndice de referencia tiene un valor orientativo y un margen superior e inferior, permiti\u00e9ndose usar el valor m\u00e1s alto de ese margen como l\u00edmite.<\/p>\n\n\n\n

      \n\n\n\n

      PREGUNTA<\/em><\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n

      Consulta sobre la primera instalaci\u00f3n en p\u00e1rquing de un cargador en la comunidad por parte de un propietario. \u00bfHa de instalar, asumiendo el coste, una bandeja en zonas comunes para que quede la preinstalaci\u00f3n para el resto de las instalaciones a futuro? <\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

      RESPOSTA <\/strong><\/p>\n\n\n\n

      El art.553-36.3 del CCCat, posibilita que cualquier propietario de una plaza de aparcamiento en un edificio en r\u00e9gimen de propiedad horizontal pueda instalar un punto de recarga individual para veh\u00edculo el\u00e9ctrico, estableciendo que solo es preciso enviar a la presidencia o al administrador el proyecto t\u00e9cnico con 30 d\u00edas de antelaci\u00f3n al inicio de la obra y la certificaci\u00f3n t\u00e9cnica al finalizar la instalaci\u00f3n. En ese plazo la comunidad puede proponer una alternativa m\u00e1s razonable y adecuada a los intereses generales. Si esta instalaci\u00f3n alternativa no se hace efectiva en el plazo de dos meses, el interesado podr\u00e1 ejecutar la instalaci\u00f3n proyectada inicialmente. En este caso el qu\u00f3rum exigido ser\u00e1 la mayor\u00eda simple (Art. 553.25.2.c).<\/p>\n\n\n\n

      Esta normativa permite al propietario llevar a cabo la instalaci\u00f3n en su plaza sin que sea necesario obtener la autorizaci\u00f3n expresa de la comunidad La ley no exige dejar instalada ninguna \u201cbandeja\u201d o canalizaci\u00f3n com\u00fan en las zonas compartidas del garaje, es decir, no tendr\u00e1 obligaci\u00f3n el propietario de realizar una preinstalaci\u00f3n que facilite futuras conexiones por parte de otros vecinos y mucho menos que se imponga al propietario asumir esos costes que benefician al conjunto de propietarios. Sin embargo, desde el punto de vista t\u00e9cnico y de eficiencia a medio y largo plazo, es altamente recomendable que, al acometer esa primera instalaci\u00f3n, se aproveche la intervenci\u00f3n para dimensionar adecuadamente las canalizaciones en las zonas comunes (como techos o paredes del aparcamiento) de forma que puedan alimentar, como m\u00ednimo, un 15% de los puntos cercanos al instalado.<\/p>\n\n\n\n

      Esta recomendaci\u00f3n, que se recoge en la Instrucci\u00f3n T\u00e9cnica Complementaria ITC-BT-52 del Reglamento Electrot\u00e9cnico de Baja Tensi\u00f3n, tiene como finalidad facilitar futuras instalaciones por parte de otros vecinos, evitando que cada nuevo punto de recarga exija abrir rozas o llevar a cabo nuevas obras invasivas en las zonas comunes del edificio. De esta manera, aunque no se imponga por ley la instalaci\u00f3n de infraestructuras comunes desde el inicio, adoptar esta previsi\u00f3n t\u00e9cnica desde la primera actuaci\u00f3n permite reducir costes, molestias y conflictos vecinales en el futuro. Esa infraestructura deber\u00eda ser asumida y costeada por la comunidad, previa aprobaci\u00f3n en junta. En definitiva, el marco legal actual en Catalu\u00f1a favorece la instalaci\u00f3n individual y directa de puntos de recarga en plazas de aparcamiento privadas dentro de comunidades, sin imponer cargas adicionales, pero al mismo tiempo invita a una planificaci\u00f3n inteligente y colaborativa que tenga en cuenta el desarrollo progresivo de este tipo de instalaciones.<\/p>\n\n\n\n

      \n\n\n\n

      PREGUNTA<\/em><\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n

      Todos los a\u00f1os nos piden un certificado de los recibos pagados el a\u00f1o anterior por las viviendas. A los propietarios que nos lo piden les comentan que esto es un servicio extra y que si lo quieren tienen que pagar. Tenemos muchos problemas en que la gente lo entienda, y los vecinos que lo quieren son los que alquilan las viviendas.<\/em><\/p>\n\n\n\n

      \u00bfNo va incluido por norma dentro de los servicios de administraci\u00f3n la emisi\u00f3n de estos certificados?<\/em><\/p>\n\n\n\n

      RESPOSTA <\/strong><\/p>\n\n\n\n

      La emisi\u00f3n de certificados individuales de los pagos realizados durante el a\u00f1o anterior no forma parte de los servicios incluidos en la gesti\u00f3n ordinaria de la comunidad, ni de las tareas contratadas entre administrador y la junta de propietarios. <\/p>\n\n\n\n

      Se trata en este caso de una prestaci\u00f3n profesional que se genera a petici\u00f3n de un propietario que debe presentar el documento en alg\u00fan organismo oficial. En consecuencia, no puede considerarse ni un gasto comunitario ni una prestaci\u00f3n a la comunidad porque no redunda en beneficio del conjunto de propietarios, sino que atiende a un inter\u00e9s particular y privado. <\/p>\n\n\n\n

      Por otra parte, elaborar este tipo de documento implica un trabajo profesional que requiere la revisi\u00f3n detallada de la contabilidad comunitaria, de los pagos asociados a la vivienda a de que se trate y correlativa confecci\u00f3n del certificado debidamente firmado por quien lo emite. Esto implica la pertinente responsabilidad legal del profesional que autentifica la veracidad del documento que firma. <\/p>\n\n\n\n

      Desde la entrada en vigor de la Ley 25\/2009, de 22 de diciembre (conocida como Ley \u00d3mnibus), los honorarios profesionales est\u00e1n liberalizados, lo que significa que cada profesional puede fijar libremente sus honorarios al no estar sujetos a aranceles oficiales de modo que, si el profesional considera que debe cobrar esos certificados, los debe facturar a qui\u00e9n se los solicite.<\/p>\n\n\n\n

      \n\n\n\n

      PREGUNTA<\/em><\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n

      Conseq\u00fc\u00e8ncies de ser gran tenidor:<\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

      RESPOSTA <\/strong><\/p>\n\n\n\n

      1. Obligaci\u00f3 de fer constar aquesta condici\u00f3 a l\u2019oferta d\u2019arrendament i en el contingut del contracte d\u2019arrendament d\u2019un habitatge que estigui situat en una zona de mercat residencial tensionat. No fer-ho constar suposar\u00e0 una infracci\u00f3 administrativa greu sancionable amb multes d\u2019entre 9.001 \u20ac a 90.000 \u20ac.<\/li>
      2. Contenci\u00f3 del preu del lloguer: <\/em>Quan el gran tenidor firmi un nou contracte de lloguer respecte d\u2019un habitatge que estigui situat en una zona de mercat residencial tensionat, la renda del nou contracte no en podr\u00e0 superar 1) la del contracte anterior m\u00e9s IPC que hagu\u00e9s estat vigent en els darrers cinc anys en el mateix habitatge, 2) ni tampoc el l\u00edmit m\u00e0xim del preu aplicable conforme al sistema d\u2019\u00edndexs de preus de refer\u00e8ncia estatal. <\/li>
      3. Pr\u00f2rroga extraordin\u00e0ria de la durada dels contractes:<\/em> En els contractes d\u2019arrendament d\u2019habitatge habitual celebrats a partir del 26 de maig de 2023, quan finalitzi el per\u00edode de pr\u00f2rroga obligat\u00f2ria o pr\u00f2rroga t\u00e0cita, l\u2019arrendatari que es trobi en una situaci\u00f3 de vulnerabilitat social i econ\u00f2mica, podr\u00e0 sol\u00b7licitar una pr\u00f2rroga extraordin\u00e0ria del termini del contracte per un per\u00edode m\u00e0xim d\u2019un any, i l\u2019arrendador que sigui gran tenidor estar\u00e0 obligat a acceptar-la. <\/li>
      4. Obligaci\u00f3 d\u2019oferir una proposta de lloguer social abans d\u2019interposar determinades demandes judicials:<\/em> Abans d\u2019interposar qualsevol demanda judicial d\u2019execuci\u00f3 hipotec\u00e0ria o de desnonament per impagament de lloguer, el demandant ha d\u2019oferir als afectats una proposta de lloguer social, si el procediment afecta persones o unitats familiars que no tinguin una alternativa d\u2019habitatge pr\u00f2pia i que es trobin dins els par\u00e0metres de risc d\u2019exclusi\u00f3 residencial.  No complir amb aquesta obligaci\u00f3 no suposar\u00e0 la inadmissibilitat de la demanda, per\u00f2 s\u00ed que suposar\u00e0 una infracci\u00f3 administrativa greu sancionable amb multes d\u2019entre 9.001 \u20ac a 90.000 \u20ac. <\/li>
      5. Obligaci\u00f3 d\u2019inscriure\u2019s al Registre de persones grans tenidores d\u2019habitatge<\/em>. Encara no est\u00e0 operatiu el registre de persones grans tenidores, per\u00f2 quan aquest estigui creat de forma definitiva, incomplir amb aquesta obligaci\u00f3 comportar\u00e0 una infracci\u00f3 administrativa greu sancionable amb multes d\u2019entre 9.001 \u20ac a 90.000 \u20ac. <\/li>
      6. Dret de tanteig i retracte Generalitat:<\/em> La transmissi\u00f3 de qualsevol habitatge situat en una zona de mercat residencial tensionat que siguin propietat d\u2019un gran tenidor persona jur\u00eddica (de moment no afecta el gran tenidor que sigui persona f\u00edsica) inscrita al registre de persones grans tenidores d\u2019habitatge, suposar\u00e0 el dret de tanteig i retracte a favor de l\u2019Administraci\u00f3 de la Generalitat.<\/li><\/ol>\n\n\n\n
        \n\n\n\n

        PREGUNTA<\/em><\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n

        Qui \u00e9s gran tenidor?<\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

        RESPOSTA <\/strong><\/p>\n\n\n\n

        L\u2019article 3k) de la Llei 12\/2023 defineix el concepte de gran tenidor com \u201cla persona f\u00edsica o jur\u00eddica que sigui titular de m\u00e9s de deu immobles urbans d\u2019\u00fas residencial o una superf\u00edcie constru\u00efda de m\u00e9s de 1.500 m 2 d\u2019\u00fas residencial, excloent en tot cas garatges i trasters\u201d.<\/p>\n\n\n\n

        No obstant, a nivell substantiu i judicial, s\u2019est\u00e0 comen\u00e7ant a valorar la possibilitat que la definici\u00f3 gen\u00e8rica de gran tenidor que tenim a Catalunya \u2013 que \u00e9s m\u00e9s completa al nostre entendre\u2013 passi per davant de la definici\u00f3 estatal que defin\u00edem a dalt, sempre i quan no entrin en contradicci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

        Aquesta est\u00e0 recollida a l\u2019art. 5.9 i 5.9 bis de la Llei 24\/2015:<\/p>\n\n\n\n

        9. A l\u2019efecte de la present llei, s\u2019ent\u00e9n que s\u00f3n grans tenidors d\u2019habitatges:<\/p>\n\n\n\n

        a) Les entitats financeres, les filials immobili\u00e0ries d\u2019aquestes entitats, els fons d\u2019inversi\u00f3 i les entitats de gesti\u00f3 d\u2019actius, inclosos els procedents de la reestructuraci\u00f3 banc\u00e0ria, d\u2019acord amb la legislaci\u00f3 mercantil.<\/p>\n\n\n\n

        b) Les persones jur\u00eddiques que, per si soles o a trav\u00e9s d\u2019un grup d\u2019empreses, siguin titulars de m\u00e9s de deu habitatges situats en territori de l\u2019Estat, amb les seg\u00fcents excepcions:<\/p>\n\n\n\n

        • 1r. Els promotors socials als quals es refereixen les lletres a i b de l\u2019article 51.2 de la Llei 18\/2007, de 28 de desembre, del dret a l\u2019habitatge.<\/li>
        • 2n. Les persones jur\u00eddiques que tinguin m\u00e9s d\u2019un 15% de la superf\u00edcie habitable de la propietat qualificat de habitatges de protecci\u00f3 oficial destinats a lloguer.<\/li>
        • 3r. Les entitats privades sense \u00e0nim de lucre que proveeixen d\u2019habitatge a persones i fam\u00edlies en situaci\u00f3 de vulnerabilitat residencial.<\/li><\/ul>\n\n\n\n

          c) Els fons de capital de risc i de titulaci\u00f3 d\u2019actius.<\/p>\n\n\n\n

          d) Les persones f\u00edsiques que siguin propiet\u00e0ries de m\u00e9s de quinze habitatges, o copropiet\u00e0ries si la seva quota de participaci\u00f3 en la comunitat representa m\u00e9s de 1.500 metres quadrats de s\u00f2l destinat a habitatge, amb refer\u00e8ncia en tots dos casos a habitatges situats en territori de l\u2019Estat, amb les mateixes excepcions que estableixen per a les persones jur\u00eddiques els punts 1r i 2n de la lletra b.<\/p>\n\n\n\n

          9 bis. A l\u2019efecte de la present llei, s\u2019ent\u00e9n per grup d\u2019empreses el que determina l\u2019article 42.1 del Codi de comer\u00e7, aprovat pel Reial decret de 22 d\u2019agost de 1885.<\/p>\n\n\n\n

          Recordem, no obstant, que a Catalunya tamb\u00e9 \u00e9s gran tenidor d\u2019habitatges la persona f\u00edsica o jur\u00eddica que sigui titular de cinc o m\u00e9s immobles urbans d\u2019\u00fas residencial ubicats dins d\u2019alguna de les zones de mercat residencial tensionat declarades per la Resoluci\u00f3 TER800\/2024 o Resoluci\u00f3 TER 2408\/2024.<\/p>\n\n\n\n

          Encara no ha estat aprovat el reglament que regula el funcionament del Registre de persones grans tenidores. Tanmateix, les persones f\u00edsiques i\/o jur\u00eddiques que tinguin aquesta consideraci\u00f3, continuen obligades a comunicar a l\u2019Ag\u00e8ncia de l\u2019Habitatge de Catalunya la seva condici\u00f3, aix\u00ed com el nombre d\u2019habitatges que s\u00f3n titulars, sens perjudici que quan entri en vigor el reglament que reguli el funcionament del Registre, hagin de dur a terme aquesta inscripci\u00f3, en la forma, dades i terminis que es determinin. <\/p>\n\n\n\n

          \n\n\n\n

          PREGUNTA<\/em><\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n

          Registre \u00fanic d\u2019arrendaments de curta durada<\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

          RESPOSTA <\/strong><\/p>\n\n\n\n

          el Real Decreto 1312\/202, de 23 de diciembre, por el que se regula el procedimiento de Registro \u00danico de Arrendamientos y se crea la Ventanilla \u00danica Digital de Arrendamientos para la recogida y el intercambio de datos relativos a los servicios de alquiler de alojamientos de corta duraci\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n

          A qui i a qu\u00e8 afecta aquestes mesures?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

          Afecta els serveis prestats als amfitrions de lloguer de curta durada a trav\u00e9s de plataformes en l\u00ednia, o als serveis de lloguer de curta durada que directament les persones f\u00edsiques o jur\u00eddiques prestin, o tinguin intenci\u00f3 de prestar, per mitj\u00e0 d\u2019una plataforma en l\u00ednia que permetin als destinataris finals de l\u2019arrendament (o hostes) formalitzar contractes a dist\u00e0ncia amb els amfitrions.<\/p>\n\n\n\n

          La norma no \u00e9s d\u2019aplicaci\u00f3 per a tots els arrendaments de curta durada. <\/p>\n\n\n\n

          Nom\u00e9s aplicar\u00e0:<\/p>\n\n\n\n

          • Si el contracte d\u2019arrendament de curta durada s\u2019ha formalitzat a trav\u00e9s d\u2019una plataforma en l\u00ednia. <\/li>
          • Si les plataformes en l\u00ednia actuen de manera transaccional, \u00e9s a dir, permeten formalitzar els contractes a trav\u00e9s de les mateixes.<\/li><\/ul>\n\n\n\n

            Per tant, no afecta:<\/p>\n\n\n\n

            • Als contractes de curta durada que se celebrin de forma presencial.<\/li>
            • Les p\u00e0gines web o altres mitjans electr\u00f2nics que connecten els amfitrions amb els hostes i que no intervenen de cap altra manera en la celebraci\u00f3 de transaccions directes.<\/li><\/ul>\n\n\n\n

              Obligacions als arrendadors:<\/p>\n\n\n\n

              • Obtenir el n\u00famero de registre \u00fanic en el Registre de la Propietat o Registre de B\u00e9ns mobles, segons la naturalesa de l\u2019objecte d\u2019arrendament (b\u00e9 immoble, embarcaci\u00f3, nau o artefacte naval).<\/li>
              • Atendre els requisits d\u2019informaci\u00f3 de les autoritats competents. <\/li>
              • Aportar anualment un model informatiu de lloguers de curta durada per a cada categoria i tipus d\u2019arrendament que reculli un llistat anonimitzat dels lloguers efectuat, aix\u00ed com la identificaci\u00f3 de les finalitats que els hagin justificat.<\/li><\/ul>\n\n\n\n

                Com pots obtenir el n\u00famero de registre \u00fanic? <\/strong>Tr\u00e0mit espec\u00edfic a trav\u00e9s de la plataforma Registradores.org.<\/p>\n\n\n\n

                <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

                PDF PREGUNTA En casos que s\u2019hagin fet obres de rehabilitaci\u00f3 o de millora energ\u00e8tica acabades durant els \u00faltims dos anys i volem apujar un 10% el preu del lloguer que ve donat per contracte dintre dels \u00faltims 5 anys. Se suposa que has de poder demostrar aquestes millores? Com? I hem de fer alguna cosa […]<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":10},"categories":[1285],"tags":[],"author_meta":{"display_name":"Redaccio Consell","author_link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/author\/redaccioconsell\/"},"featured_img":null,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10350\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/12\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=10350"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10350\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":10351,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10350\/revisions\/10351\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=10350"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=10350"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=10350"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}