{"id":10363,"date":"2025-09-17T09:24:56","date_gmt":"2025-09-17T08:24:56","guid":{"rendered":"https:\/\/revistaconsell.com\/la-casa-pia-batllo-edifici-protegit\/"},"modified":"2025-09-17T11:32:30","modified_gmt":"2025-09-17T10:32:30","slug":"la-casa-pia-batllo-edifici-protegit","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/la-casa-pia-batllo-edifici-protegit\/","title":{"rendered":"La Casa Pia Batll\u00f3. Edifici Protegit"},"content":{"rendered":"\n\n\n\t
\n\n\t\t<\/i><\/span> PDF<\/a>\n\n\t<\/div>\n\n\n\n\n\n\n

CATALOGACI\u00d3 VS. VALOR DE L\u2019EDIFICI<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Qu\u00e8 significa catalogaci\u00f3? Quines implicacions t\u00e9 la catalogaci\u00f3 d\u2019un edifici? <\/p>\n\n\n\n

En l\u2019\u00e0mbit de l\u2019arquitectura el valor dels edificis el trobem en la seva forma, la seva materialitat i els seus acabats, elements condicionats pels procediments emprats en l\u2019\u00e8poca de construcci\u00f3 i que condicionen la seva utilitzaci\u00f3 i apreciaci\u00f3 al llarg del temps. <\/p>\n\n\n\n

Les qualitats primig\u00e8nies de l\u2019arquitectura definides per Vitruvi en els Deu llibres d\u2019arquitectura com a firmitas, utilitas i venustas<\/em> han sigut interpretades com a solidesa, \u00fas i bellesa o com a t\u00e8cnica, funci\u00f3 i forma. Podem tamb\u00e9 interpretar firmitas<\/em> com a objecte constru\u00eft amb una forma i una materialitat concreta que, en el cas d\u2019intervenci\u00f3 en edificis existents \u00e9s el que valorem a l\u2019hora de plantejar una actuaci\u00f3, El concepte d\u2019utilitas<\/em> com a utilitat, que va m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019\u00fas o de la funci\u00f3, perqu\u00e8 permet interpretar l\u2019estructura funcional dels edificis per adaptar-los a diferents usos previstos o no en el seu origen. Per acabar, venustas<\/em> fa refer\u00e8ncia a Venus, deessa de la bellesa i tamb\u00e9 de l\u2019amor, atorga l\u2019element constru\u00eft la capacitat de ser apreciat i estimat. Aquesta qualitat \u00e9s la que ens condueix a valorar els edificis o conjunts constru\u00efts des del seu coneixement i com a testimonis d\u2019un lloc, en un temps i amb unes persones concretes.<\/p>\n\n\n\n

La relaci\u00f3 entre el lloc i l\u2019edificaci\u00f3 \u00e9s rec\u00edproca: El lloc defineix l\u2019edifici, que s\u2019adapta als condicionants formals i ambientals, per\u00f2 alhora l\u2019edifici defineix el lloc perpetuant la seva pres\u00e8ncia en l\u2019entorn on s\u2019ubica.<\/p>\n\n\n\n

La vida d\u2019un edifici ve marcada pel moment de la seva construcci\u00f3 quan cristal\u00b7litzen voluntats, t\u00e8cniques i maneres de fer d\u2019una \u00e8poca concreta en un lloc concret. Despr\u00e9s, el pas del temps i el manteniment de l\u2019edifici condicionen la seva pres\u00e8ncia. Tamb\u00e9 el temps dibuixa com les inquietuds canviants de la societat fan que s\u2019interpreti i es valori d\u2019una manera o d\u2019una altra.<\/p>\n\n\n\n

Les persones s\u00f3n les que han pensat o projectat els edificis, les que els han constru\u00eft, els artesans que han intervingut en cada un dels elements, etc. Tamb\u00e9 s\u00f3n les que han utilitzat i mantingut l\u2019edifici i, finalment, les que el valoren i plantegen la seva substituci\u00f3, restauraci\u00f3 o restituci\u00f3 novament pensant o projectant, construint i intervenint en cada un dels elements en una roda que es va reproduint al llarg del temps.<\/p>\n\n\n\n

Quin valor tenen els edificis o els conjunts edificats? Podem respondre a aquesta pregunta amb una visi\u00f3 mercantil monet\u00e0ria i fer uns c\u00e0lculs m\u00e9s o menys complexos i precisos per determinar el que alg\u00fa podria estar disposat a pagar per ells, precisament d\u2019aix\u00f2 s\u2019encarreguen les \u2018valoracions immobili\u00e0ries\u2019.<\/p>\n\n\n\n

Si ho plantegem sense considerar el sistema monetari, el valor residiria en all\u00f2 que ofereix l\u2019edifici o el conjunt edificat. Qualsevol edifici, independentment de la seva qualitat, t\u00e9 un valor identitari, \u00e9s testimoni de la manera de ser i de fer d\u2019uns individus o col\u00b7lectius en una societat determinada. Aquesta circumst\u00e0ncia li atorga el valor de la mem\u00f2ria, del que un dia va passar en un context determinat. Per\u00f2, a m\u00e9s, l\u2019edifici o conjunt constru\u00eft existeix, i, per tant, t\u00e9 valor com a objecte i, com a tal, es pot valorar de moltes maneres: per la seva previsi\u00f3 de perman\u00e8ncia, \u00e9s a dir, per la durabilitat prevista; tamb\u00e9 per la seva utilitat; per la capacitat de permetre desenvolupar diferents usos, activitats o funcions; i per les emocions que transmet, per la seva bellesa, que pot ser percebuda individualment o col\u00b7lectivament, quan rep un reconeixement social.<\/p>\n\n\n\n

El reconeixement social \u00e9s el que ens porta a transformar el valor en protecci\u00f3. L\u2019aparell administratiu i governant de la societat estableix mecanismes m\u00e9s o menys efica\u00e7os per protegir determinats valors dels edificis o conjunts protegits. \u00c9s important, per\u00f2, no perdre de vista que els valors de l\u2019edifici o del conjunt edificat s\u00f3n els que ens condueixen a la seva protecci\u00f3, i no al rev\u00e9s: la protecci\u00f3 patrimonial no dona valor a un edifici o conjunt, sin\u00f3 que el reconeix i estableix mecanismes per protegir-lo. Aquesta afirmaci\u00f3, f\u00e0cilment assumible, cal tenir-la en compte a l\u2019hora de qualsevol intervenci\u00f3 en edificis o conjunts edificats protegits: el valor est\u00e0 en el mateix element constru\u00eft, no en la seva protecci\u00f3 institucionalitzada.<\/p>\n\n\n\n

Un edifici catalogat implica la cristal\u00b7litzaci\u00f3 en una fitxa d\u2019un estudi m\u00e9s o menys rigor\u00f3s de l\u2019edifici, reconeixent el valor d\u2019alguns elements espec\u00edfics i indicant les possibles actuacions que respectin aquests valors. Aquesta fitxa s\u2019inclou dins d\u2019un recull de moltes altres fitxes que constitueixen el cat\u00e0leg.<\/p>\n\n\n\n

La normativa relativa a la protecci\u00f3 del patrimoni arquitect\u00f2nic s\u2019encarrega d\u2019establir els mecanismes per permetre el control administratiu dels processos d\u2019intervenci\u00f3 en els edificis catalogats. No hem de perdre de vista, per\u00f2 que el valor no est\u00e0 en la catalogaci\u00f3, sin\u00f3 en el mateix edifici i, per tant, la normativa ha de servir de suport (i tamb\u00e9 de control) d\u2019una forma d\u2019actuar respectuosa amb l\u2019edifici que ens hem trobat. Per aix\u00f2, qualsevol actuaci\u00f3 en un edifici catalogat ha de comen\u00e7ar per estudiar i entendre l\u2019edifici, des d\u2019un punt de vista hist\u00f2ric, material i tamb\u00e9 social. La comprensi\u00f3 de l\u2019edifici hauria de ser el fonament per comen\u00e7ar a projectar l\u2019actuaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

Un edifici est\u00e0 conformat per molts elements diferents: estructura, compartimentaci\u00f3, acabats, ornaments…, per\u00f2 en general \u00e9s f\u00e0cilment identificable com un tot, com un objecte \u00fanic, \u00e9s un edifici. <\/p>\n\n\n\n

Si tornem a la catalogaci\u00f3, aquesta complexitat en valorar un conjunt arquitect\u00f2nic cristal\u00b7litza en una normativa que intenta preservar les caracter\u00edstiques que fan que el conjunt sigui conjunt. Igual que passa amb els edificis catalogats individualment, qualsevol intervenci\u00f3 en un edifici dins d\u2019un conjunt protegit hauria de partir d\u2019entendre el paper de l\u2019edifici dins del conjunt des del punt de vista hist\u00f2ric, material i social.<\/p>\n\n\n\n

El fet que gran part dels edificis del Conjunt de l\u2019Eixample s\u2019hagin constru\u00eft en un breu per\u00edode de temps i de la conjuntura social marcada per una burgesia incipient amb una clara voluntat representativa en la nova expansi\u00f3 de la ciutat, han propiciat certa unitat formal en les edificacions, on predominen els edificis noucentistes i destaca la gran quantitat d\u2019edificis modernistes.<\/p>\n\n\n\n

La morfologia de l\u2019edificaci\u00f3 i la voluntat representativa envers la nova ciutat, tamb\u00e9 condicionen una altra de les caracter\u00edstiques del Conjunt de l\u2019Eixample. Els edificis resolen una fa\u00e7ana a carrer representativa on predomina la t\u00e8cnica de l\u2019estuc amb la introducci\u00f3 d\u2019esgrafiats com a elements decoratius, i on tamb\u00e9 tenen un paper important la pedra i el ferro en els elements decoratius o, en algun cas en la mateixa fa\u00e7ana. En canvi, les fa\u00e7anes a l\u2019interior d\u2019illa es resolen generalment amb galeries com a espais intermedis entre l\u2019interior de l\u2019habitatge i l\u2019exterior del pati d\u2019illa. Aquestes galeries el plantegen obertes o tancades amb fulles molt estretes i verticals que permeten l\u2019obertura total sense envair l\u2019espai de galeria.<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 cal destacar com a element caracter\u00edstic del Conjunt de l\u2019Eixample la distribuci\u00f3 interior dels edificis, on l\u2019estructura juga un paper fonamental en la compartimentaci\u00f3 i en la definici\u00f3 dels espais d\u2019\u00fas com\u00fa, com s\u00f3n els patis i les caixes d\u2019escala. La tipologia dita \u2018eixample\u2019 consisteix en habitatges longitudinals amb una fa\u00e7ana a carrer i altra a l\u2019interior d\u2019illa i amb patis d\u2019edifici que permeten il\u00b7luminar i ventilar les peces interiors, en general destinades a espais de servei.<\/p>\n\n\n\n

La representativitat esmentada en les fa\u00e7anes dels edificis, es trasllada tamb\u00e9 als espais d\u2019\u00fas com\u00fa, que s\u2019interpreten com a veritables filtres de transici\u00f3 entre l\u2019espai urb\u00e0 del carrer i l\u2019espai privat interior dels habitatges. Tant els vest\u00edbuls d\u2019acc\u00e9s als habitatges com els recintes d\u2019escala o els patis centrals generalment oberts a l\u2019escala, incorporen elements decoratius an\u00e0legs als de les fa\u00e7anes.<\/p>\n\n\n\n

La ubicaci\u00f3 de l\u2019escala en els edificis del Conjunt, a banda del seu tarann\u00e0 representatiu, t\u00e9 un paper important perqu\u00e8 articula tant el sistema estructural com la distribuci\u00f3 general de les plantes. Aquest paper es refor\u00e7a en els edificis situats als xamfrans, on la geometria del volum constru\u00efble obliga a una distribuci\u00f3 especialment endre\u00e7ada per no generar espais poc aprofitables.<\/p>\n\n\n\n

LA CASA PIA BATLL\u00d3 AL CONJUNT DE L\u2019EIXAMPLE<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Apropant-nos a l\u2019empla\u00e7ament de la casa Pia Batll\u00f3, a la conflu\u00e8ncia entre la Gran Via de les Corts Catalanes i la rambla de Catalunya, veiem una difer\u00e8ncia notable entre el plantejament inicial de l\u2019Eixample de Cerd\u00e0 i la realitat constru\u00efda pocs anys despr\u00e9s. Cerd\u00e0 planteja la connexi\u00f3 del nou Eixample amb la Rambla, que des de la mar travessa la Ciutat Vella, introduint una irregularitat en la trama per tal de donar-li continu\u00eftat directa amb el passeig de Gr\u00e0cia. Aix\u00ed, proposa un tra\u00e7at paral\u00b7lel a l\u2019estaci\u00f3 del tren de Martorell existent. L\u2019Eixample de Cerd\u00e0 tampoc preveu la pla\u00e7a de Catalunya tal com es configura definitivament.<\/p>\n\n\n\n

En canvi, el que ens trobem constru\u00eft al primer quart del segle XX \u00e9s una rambla de Catalunya consolidada que connecta directament amb la rambla de la Ciutat Vella a trav\u00e9s de la pla\u00e7a de Catalunya, on conflueix tamb\u00e9 el passeig de Gr\u00e0cia i el Portal de l\u2019\u00c0ngel. La pla\u00e7a actua de r\u00f2tula de connexi\u00f3 entre els eixos principals de Ciutat Vella i de l\u2019Eixample en sentit perpendicular a la mar. El projecte de la Casa Pia Batll\u00f3 data de 1892, 32 anys despr\u00e9s de la proposta de Cerd\u00e0 i 15 anys abans de la proposta de Jaussely, per\u00f2 ja s\u2019ajusta al tra\u00e7at de la rambla de Catalunya com a continuaci\u00f3 de la rambla de la Ciutat Vella. (cf. Joan Molet).<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s a dir, sense que estigu\u00e9s previst en el projecte original de l\u2019Eixample de Barcelona, la casa Pia Batll\u00f3 ocupa una cantonada privilegiada en la cru\u00eflla de dues de les vies principals de l\u2019Eixample realment constru\u00eft: Per una banda, la Gran Via de les Corts Catalanes, \u00fanica paral\u00b7lela a la mar que travessa la ciutat de punta a punta servint d\u2019entrada i sortida tant cap al sud com cap al nord, i que es constitueix com un bulevard amb passejos laterals arbrats, convertint-se en un pol d\u2019activitat i d\u2019atracci\u00f3 urbana. Per altra banda, la rambla de Catalunya, que com hem esmentat, es consolida com la continu\u00eftat de la Rambla, passeig principal que travessa Ciutat Vella des de la mar paral\u00b7lela al tra\u00e7at que havia deixat la primera muralla de la ciutat medieval.<\/p>\n\n\n\n

La import\u00e0ncia de l\u2019empla\u00e7ament queda palesa en les edificacions que es desenvolupen al voltant de la casa Pia Batll\u00f3. A la mateixa illa hi ha deu edificis catalogats individualment, \u00e9s a dir, valorats col\u00b7lectivament com a edificis a conservar per la seva arquitectura i la seva vinculaci\u00f3 amb la hist\u00f2ria, la societat i la identitat de la ciutat. De tots aquests edificis la casa Pia Batll\u00f3 \u00e9s la m\u00e9s antiga, \u00e9s a dir, la pionera en la concreci\u00f3 constructiva de l\u2019illa on s\u2019ubica. A m\u00e9s \u00e9s la situada en la part m\u00e9s visible, al xamfr\u00e0 a la cru\u00eflla de la rambla de Catalunya i la Gran Via de les Corts Catalanes. Aquesta circumst\u00e0ncia la converteix en un aparador de la ciutat, com ho corrobora la pres\u00e8ncia de r\u00e8tols que reclamen l\u2019atenci\u00f3 aprofitant una ubicaci\u00f3 tan privilegiada, per exemple el del caf\u00e8 El Oro del Rhin, inaugurat l\u2019any 1929 i lloc de trobada de la societat barcelonina, o el de l\u2019Estat Catal\u00e0, que instal\u00b7la una oficina a la planta principal l\u2019any 1936.<\/p>\n\n\n\n

Les dues fa\u00e7anes i la de la rambla de Catalunya s\u2019articulen entre si mitjan\u00e7ant el tractament de les cantonades del xamfr\u00e0 amb dos cossos cil\u00edndrics sobresortints en les plantes pis i coronats pels caracter\u00edstics pinacles amb teules de cer\u00e0mica vidriada.<\/p>\n\n\n\n

La relaci\u00f3 de l\u2019edifici amb el ve\u00ed, el Cinema Coliseum, a la Gran Via de les Corts Catalanes no \u00e9s especialment afortunada. Les galeries obertes en la fa\u00e7ana lateral fruit de l\u2019ampliaci\u00f3 del projecte original miren a una mitgera que no sembla que pertanyi al mateix edifici que en fa\u00e7ana desplega una profusi\u00f3 d\u2019elements ornamentals. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

PDF CATALOGACI\u00d3 VS. VALOR DE L\u2019EDIFICI Qu\u00e8 significa catalogaci\u00f3? Quines implicacions t\u00e9 la catalogaci\u00f3 d\u2019un edifici?  En l\u2019\u00e0mbit de l\u2019arquitectura el valor dels edificis el trobem en la seva forma, la seva materialitat i els seus acabats, elements condicionats pels procediments emprats en l\u2019\u00e8poca de construcci\u00f3 i que condicionen la seva utilitzaci\u00f3 i apreciaci\u00f3 al […]<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":7},"categories":[47],"tags":[],"author_meta":{"display_name":"Redaccio Consell","author_link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/author\/redaccioconsell\/"},"featured_img":null,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10363\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/12\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=10363"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10363\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":10364,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10363\/revisions\/10364\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=10363"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=10363"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=10363"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}