{"id":10460,"date":"2026-01-03T11:29:57","date_gmt":"2026-01-03T10:29:57","guid":{"rendered":"https:\/\/revistaconsell.com\/?p=10460"},"modified":"2026-01-03T11:33:49","modified_gmt":"2026-01-03T10:33:49","slug":"placa-major-una-experiencia-pilot-de-regeneracio-urbana-des-de-lespai-public-a-traves-del-patrimoni-la-pertinenca-i-lhabitatge","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/placa-major-una-experiencia-pilot-de-regeneracio-urbana-des-de-lespai-public-a-traves-del-patrimoni-la-pertinenca-i-lhabitatge\/","title":{"rendered":"Pla\u00e7a Major Una experi\u00e8ncia pilot de regeneraci\u00f3 urbana des de l\u2019espai p\u00fablic, a trav\u00e9s del patrimoni, la pertinen\u00e7a i l\u2019habitatge"},"content":{"rendered":"\n\n\n\t
\n\n\t\t<\/i><\/span> PDF<\/a>\n\n\t<\/div>\n\n\n\n\n\n\n

Caf\u00e8 amb llet i diari, amb l\u2019enrenou de la pla\u00e7a al fons. Aquest \u00e9s el petit plaer diari de la Maria, asseguda al costat d\u2019una de les finestres del menjador, en un tercer pis de la pla\u00e7a Major d\u2019Olot. Ha viscut a la casa des de petita i ens explica com ha evolucionat aquest espai c\u00e8ntric. Durant les festes del Tura, els balcons i terrasses de tots els edificis esdevenen una llotja plena a vessar de familiars i amics per veure com ballen els gegants. I es lamenta que aquests siguin els \u00fanics dies de l\u2019any que els olotins freq\u00fcenten la pla\u00e7a. Com si nom\u00e9s exist\u00eds durant la festa major, quan havia estat el centre indiscutible de la vida urbana. Des de casa seva ha vist com les persianes d\u2019alguns pisos deixen d\u2019obrir-se, com els habitatges buits ja no es tornen a habitar, com es buiden els locals, com els edificis es degraden i petites reformes matusseres van desvirtuant el car\u00e0cter de les cases. Ens parla de com l\u2019espai perd vida i \u00e0nima de forma continuada. Amb certa tristesa, es defineix com una resistent.<\/p>\n\n\n\n

La pla\u00e7a Major d\u2019Olot \u00e9s el centre geogr\u00e0fic i simb\u00f2lic de la ciutat. L\u2019envolten quatre fronts de cases, reformades entre finals del s. XIX i el primer ter\u00e7 del s. XX. \u00c9s una pla\u00e7a rectangular feta d\u2019habitatges, de 165 finestres, sense cap edifici institucional ni religi\u00f3s. S\u00f3n edificis senzills, que prenen valor de conjunt per la repetici\u00f3 de patrons de composici\u00f3, construcci\u00f3 i decoraci\u00f3. Abans de la intervenci\u00f3, la gran majoria presentava patologies estructurals i constructives. A m\u00e9s, hi ha un ter\u00e7 d\u2019habitatges buits i que necessiten reformes importants. Per extensi\u00f3, la pla\u00e7a parla de l\u2019arquitectura i dels reptes del centre hist\u00f2ric.<\/p>\n\n\n\n

La reforma de la pla\u00e7a Major s\u2019emmarca en el Pla de Places i Placetes de proximitat del Barri Vell d\u2019Olot, redactat pel mateix estudi. Aquest pla, des de la parcel\u00b7la del projecte d\u2019espai p\u00fablic, proposa transcendir els l\u00edmits de l\u2019obra d\u2019urbanitzaci\u00f3 convencional per fomentar la regeneraci\u00f3 del centre. Ent\u00e9n que per dinamitzar el carrer \u00e9s imprescindible activar-ne les vores. D\u2019alguna manera, aqu\u00ed el domini p\u00fablic inclou tamb\u00e9 la propietat privada. Treballa des d\u2019una visi\u00f3 relacional, recolzada en les oportunitats i la implicaci\u00f3 de la comunitat, i es desenvolupa amb accions precises i \u00e0gils. Ja a la pla\u00e7a del Carme (2021) es va operar activant les plantes baixes i a can Sau (amb Quim Domene, 2019) transformant una mitgera en una fa\u00e7ana porosa que incorpora el pes que l\u2019artesanat havia tingut al barri. Podr\u00edem dir que els carrers del barri vell s\u00f3n els edificis i les persones que hi viuen, tamb\u00e9 els seus records i les seves il\u00b7lusions. Aix\u00ed, l\u2019actuaci\u00f3 a la pla\u00e7a Major t\u00e9 com a objectiu la regeneraci\u00f3 urbana d\u2019aquest espai a trav\u00e9s de tres accions: posar en valor el patrimoni i refor\u00e7ar l\u2019autoestima dels ve\u00efns i dels ciutadans, rehabilitar l\u2019envolupant dels edificis per millorar les condicions dels immobles i mobilitzar el ter\u00e7 d\u2019habitatges buits.<\/p>\n\n\n\n

El diagn\u00f2stic previ, basat en el mapeig de dades i en sessions de treball amb ve\u00efns i comerciants, posa de manifest que la intervenci\u00f3 en aquesta pla\u00e7a \u00e9s priorit\u00e0ria. Ho \u00e9s pel valor simb\u00f2lic, per la quantitat de pisos buits i per situar-se en un punt de r\u00f2tula entre la part del centre m\u00e9s habitada i la m\u00e9s degradada. Tamb\u00e9 pel deteriorament de les qualitats que donen car\u00e0cter a aquest tipus d\u2019edificaci\u00f3 modesta. Reconeix el valor patrimonial, no pas per la singularitat de cada edificaci\u00f3 en particular sin\u00f3 per la repetici\u00f3 i el valor de conjunt. Pel car\u00e0cter d\u2019un tipus de casa senzilla ennoblida per la m\u00e0 de pintors virtuosos. Un fet que est\u00e0 intr\u00ednsecament relacionat amb la pres\u00e8ncia de l\u2019Escola d\u2019Art a la ciutat des del segle XVIII i la petjada dels pintors i decoradors que s\u2019hi formen.<\/p>\n\n\n\n

El deteriorament de la pla\u00e7a no es podria revertir amb un projecte de paviment i mobiliari. De manera consensuada, es descarta una obra d\u2019urbanitzaci\u00f3 convencional per destinar el mateix import a les envolupants dels edificis. Aix\u00ed, s\u2019executen les reparacions imprescindibles a l\u2019espai p\u00fablic que inclouen, entre d\u2019altres, la substituci\u00f3 de lloses trencades i una xarxa municipal de previsi\u00f3 de serveis. En paral\u00b7lel, s\u2019inicia un proc\u00e9s que ha de concloure amb la plena ocupaci\u00f3 dels habitatges. Aquest proc\u00e9s inclou un projecte de rehabilitaci\u00f3, un pla de millora urbana i un programa de subvencions condicionades. Un tot en un integrat, des de la comunitat fins a l\u2019obra, passant pel projecte i el planejament urban\u00edstic. Totes les eines combinades per a una resposta \u00e0gil i viable.<\/p>\n\n\n\n

El projecte de rehabilitaci\u00f3 de les fa\u00e7anes t\u00e9 cinc parts. S\u2019inicia amb una investigaci\u00f3 hist\u00f2rica, un mapeig amb creuament de dades i una radiografia amb el ve\u00efnat. Continua amb un estudi de patologies de cada envolupant, principalment balcons, cornises, revestiments i cobertes i proposa unes pautes d\u2019intervenci\u00f3, sempre regides per les bones pr\u00e0ctiques en rehabilitaci\u00f3. Es basen en les recomanacions del Pla del Color d\u2019Olot, de l\u2019associaci\u00f3 Grup de Recuperaci\u00f3 i Estudi de la Tradici\u00f3 Arquitect\u00f2nica del Col\u00b7legi d\u2019Arquitectes de Catalunya i en ordenances dels municipis amb pol\u00edtiques reeixides i avalades en la rehabilitaci\u00f3 del patrimoni arquitect\u00f2nic. La tercera part del projecte, contempla el desmuntatge o trasllat de tots aquells elements impropis com compressors de clima, cablejat, antenes en des\u00fas, etc. La quarta \u00e9s la proposta crom\u00e0tica, en continu\u00eftat amb la tradici\u00f3 local d\u2019ennoblir les fa\u00e7anes amb pintura. Els patrons de cada edifici es basen en una investigaci\u00f3 hist\u00f2rica a partir de llic\u00e8ncies d\u2019obra, fotografies i pintures antigues. La carta crom\u00e0tica es defineix a partir del Pla del Color d\u2019Olot, incorporant la gamma amb qu\u00e8 l\u2019excepcional decorador Xavier Bulbena va pintar un parell de cases de la pla\u00e7a a principis dels noranta i el resultat d\u2019estratigrafies addicionals als edificis protegits. La cinquena part del projecte es centra en els locals comercials, augmentant la transpar\u00e8ncia i la il\u00b7luminaci\u00f3 dels aparadors per millorar el confort del carrer i adequar la retolaci\u00f3 a les ordenances. Addicionalment, s\u2019estudia la centralitzaci\u00f3 de les instal\u00b7lacions de cada immoble i la viabilitat d\u2019instal\u00b7lar-hi ascensors i trasters compartits.<\/p>\n\n\n\n

El Pla de Millora Urbana a l\u2019\u00e0mbit de la pla\u00e7a Major i un programa de subvencions condicionades s\u00f3n les eines que permeten dur a terme l\u2019operaci\u00f3. El Pla delimita l\u2019\u00e0mbit i justifica l\u2019inter\u00e8s p\u00fablic de la inversi\u00f3, incorpora el projecte de rehabilitaci\u00f3 i desenvolupa unes ordenances pilot, posant-les a prova abans d\u2019estendre-les a tot el centre hist\u00f2ric. En els drets i les obligacions propis del pla s\u2019estableix un termini de 3 anys perqu\u00e8 els propietaris duguin a terme les obres. Tot seguit, l\u2019ajuntament destina l\u2019import reservat per urbanitzar l\u2019espai a una subvenci\u00f3 que cobreix el 90% de les despeses de rehabilitaci\u00f3, a la qual s\u2019acullen 14 de les 19 finques. Com a contrapartida, l\u2019acceptaci\u00f3 de la subvenci\u00f3 condiciona als propietaris rehabilitar i posar al mercat els habitatges vacants en un per\u00edode de temps de 4 anys.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed doncs, la rehabilitaci\u00f3 i el tractament crom\u00e0tic de les fa\u00e7anes \u00e9s la part visible d\u2019un proc\u00e9s que ha de culminar amb la posada en \u00fas d\u2019uns 25 habitatges. Mentrestant, les etapes de diagn\u00f2stic, projecte i obra han propiciat la constituci\u00f3 d\u2019un grup motor que aglutina ve\u00efnes com la Maria i comerciants, que ja estudien actes que enforteixin els vincles de la comunitat i reforcin el paper neur\u00e0lgic de l\u2019espai durant tot l\u2019any.  <\/p>\n\n\n\n

Fitxa t\u00e8cnica Adre\u00e7a i localitzaci\u00f3 <\/strong>
Pla\u00e7a Major. 
17800 Olot
42.182593, 2.489781

Promotor <\/strong>
Ajuntament d\u2019Olot, propietaris de la pla\u00e7a

Autors de las fotografies<\/strong>
Jos\u00e9 Hevia (exteriors), 
Roger Serrat-Calv\u00f3 (interiors)

Superf\u00edcie <\/strong>
5.710 m\u00b2 de fa\u00e7ana, 1.950 m\u00b2 de pla\u00e7a

Pressupost d\u2019Execuci\u00f3 Material 
<\/strong>600.000 \u20ac

Dates projecte 
<\/strong>2020-2022 

Dates obra 
<\/strong>2024 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

PDF Caf\u00e8 amb llet i diari, amb l\u2019enrenou de la pla\u00e7a al fons. Aquest \u00e9s el petit plaer diari de la Maria, asseguda al costat d\u2019una de les finestres del menjador, en un tercer pis de la pla\u00e7a Major d\u2019Olot. Ha viscut a la casa des de petita i ens explica com ha evolucionat aquest […]<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":5},"categories":[47],"tags":[],"author_meta":{"display_name":"Redaccio Consell","author_link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/author\/redaccioconsell\/"},"featured_img":null,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10460\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/12\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=10460"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10460\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":10464,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10460\/revisions\/10464\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=10460"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=10460"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=10460"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}