{"id":10498,"date":"2026-01-03T12:15:28","date_gmt":"2026-01-03T11:15:28","guid":{"rendered":"https:\/\/revistaconsell.com\/?p=10498"},"modified":"2026-01-03T12:28:30","modified_gmt":"2026-01-03T11:28:30","slug":"faqs-col%c2%b7legiats-145","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/faqs-col%c2%b7legiats-145\/","title":{"rendered":"FAQS Col\u00b7legiats (145)"},"content":{"rendered":"\n\n\n\t<div class=\"dkpdf-button-container\" style=\" text-align:right \">\n\n\t\t<a class=\"dkpdf-button\" href=\"\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10498\/?pdf=10498\" target=\"_blank\"><span class=\"dkpdf-button-icon\"><i class=\"fa fa-file-pdf-o\"><\/i><\/span> PDF<\/a>\n\n\t<\/div>\n\n\n\n\n\n\n<p class=\"has-text-color\" style=\"color:#d7522c\"><strong><strong>PREGUNTA<\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n<p><em><em>Els contractes d\u2019arrendaments \u201cde luxe\u201d estan sotmesos al r\u00e8gim de contenci\u00f3 de rendes?<\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-text-color\" style=\"color:#d7522c\"><strong>RESPOSTA\u00a0<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Segons l\u2019apartat segon de&nbsp;l\u2019art. 4.2 de la LAU els arrendaments \u201csumptuaris\u201d s\u00f3n els que recauen sobre immobles el dest\u00ed principal dels quals \u00e9s satisfer la necessitat principal d\u2019habitatge, amb la particularitat, no obstant, que la seva superf\u00edcie sigui superior a 300 metres quadrats (la llei no fa cap distinci\u00f3 en si la superf\u00edcie a considerar ha de ser \u00fatil o constru\u00efda), o que la renda inicial en c\u00f2mput anual excedeixi de 5,5 vegades el salari m\u00ednim interprofessional en c\u00f2mput anual i l\u2019arrendament correspongui a la totalitat de l\u2019habitatge.<\/p>\n\n\n\n<p>La particularitat en aquests tipus d\u2019arrendament d\u2019habitatge rau en el r\u00e8gim legal que els resulta aplicable, \u00e9s a dir, en el seu sistema de fons. Diu la LAU que es regeixen, principalment, per la voluntat de les parts (es trobi o no aquesta voluntat dins el marc establert en el t\u00edtol II de la LAU), i en defecte d\u2019aquesta, ara s\u00ed, i per aix\u00f2 es disposa en el t\u00edtol II de la LAU (que incorpora el conjunt de preceptes i mesures tendents a protegir els arrendataris de contractes normals i corrents, no sumptuaris), i finalment, amb car\u00e0cter supletori, per les disposicions del Codi Civil.<\/p>\n\n\n\n<p>\u00c9s a dir, mentre que els acords, pactes i estipulacions continguts en contractes d\u2019arrendament que recauen sobre habitatges \u201cordinaris\u201d, han de respectar el que s\u2019estableix en el t\u00edtol II de la LAU \u2013 de manera que, d\u2019entre altres previsions, contempla que tota cl\u00e0usula o estipulaci\u00f3 del contracte que contravingui aquest marc en perjudici de l\u2019arrendatari ser\u00e0 nul\u00b7la i es tindr\u00e0 per no posada (art. 6 LAU) \u2013, quan es tracti d\u2019arrendaments que recaiguin sobre habitatges \u201csumptuaris\u201d o \u201cde luxe\u201d, els acords entre les parts seran lliures (llevat dels l\u00edmits propis de l\u2019autonomia de la voluntat), sense necessitat de respectar necess\u00e0riament el que preveu amb car\u00e0cter imperatiu el t\u00edtol II de la LAU i sense que, per tant, siguin susceptibles de considerar-se nuls i sense cap efecte.<\/p>\n\n\n\n<p>Fet aquest apunt, podem dir que els contractes d\u2019arrendaments que recauen sobre habitatges que tinguin una superf\u00edcie superior a 300 metres quadrats, o en els quals la renda inicial en c\u00f2mput anual excedeixi de 5,5 vegades el salari m\u00ednim interprofessional en c\u00f2mput anual i l\u2019arrendament correspongui a la totalitat de l\u2019habitatge, sempre que no s\u2019hagu\u00e9s convingut altra cosa entre els contractants, quedaran al marge de les previsions i limitacions establertes a la LAU.<\/p>\n\n\n\n<hr class=\"wp-block-separator\"\/>\n\n\n\n<p class=\"has-text-color\" style=\"color:#d7522c\"><strong>PREGUNTA\u00a0<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p><em>Cal el perm\u00eds de la comunitat de propietaris per instal\u00b7lar un espiell digital que pugui gravar imatges dels espais comuns?<\/em><\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-text-color\" style=\"color:#d7522c\"><strong>RESPOSTA&nbsp;<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>En principi, l\u2019\u00fas d\u2019espiells digitals quedaria excl\u00f2s de l\u2019aplicaci\u00f3 de la normativa de protecci\u00f3 de dades aplicant l\u2019excepci\u00f3 dom\u00e8stica, \u00e9s a dir, quan el seu \u00fas es limiti a verificar la identitat de la persona que truca al timbre i a facilitar l\u2019acc\u00e9s a l\u2019habitatge.<\/p>\n\n\n\n<p>Tanmateix, si aquest tipus de dispositius reprodueixen i\/o graven imatges i inclouen en el seu camp de visi\u00f3 elements comuns, com \u00e9s el cas, caldr\u00e0 comptar amb l\u2019autoritzaci\u00f3 de la comunitat de propietaris, havent de quedar aprovat en junta per 3\/5 parts de la Comunitat (art. 17.3 LPH 1960) i, incl\u00fas podria sostenir-se que a Catalunya el qu\u00f2rum suficient seria el de la simple majoria per la via defectiva de l\u2019art. 553-25.2 j) CCCat, a m\u00e9s, complir amb el deure d\u2019informar mitjan\u00e7ant cartells que adverteixin de l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una zona videovigilada, de conformitat amb l\u2019article 22.4 de la Llei Org\u00e0nica 3\/2018, de 5 de desembre, de Protecci\u00f3 de Dades Personals i garantia dels drets digitals, indicant-hi al cartell qui \u00e9s el responsable del tractament (la persona propiet\u00e0ria de l\u2019espiell).<\/p>\n\n\n\n<p>Recomanem que es limitin les funcions, en la mesura del possible, de l\u2019espiell digital a les pr\u00f2pies d\u2019un espiell convencional, \u00e9s a dir, que no hi hagi captaci\u00f3 ni gravaci\u00f3 d\u2019imatges, i que la funci\u00f3 de l\u2019espiell digital sigui \u00fanicament la d\u2019identificar. D\u2019aquesta manera, no seria d\u2019aplicaci\u00f3 la normativa de protecci\u00f3 de dades.<\/p>\n\n\n\n<hr class=\"wp-block-separator\"\/>\n\n\n\n<p class=\"has-text-color\" style=\"color:#d7522c\"><strong>PREGUNTA&nbsp;<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p><em>Es tracta sobre l\u2019increment de quota ordin\u00e0ria en una Comunitat de Propietaris, sobre un pis tur\u00edstic. La Comunitat est\u00e0 aqu\u00ed a Catalunya i la pregunta \u00e9s quin percentatge seria el legal a aplicar. El dubte sorgeix davant l\u2019aplicaci\u00f3 del 20% a la legislaci\u00f3 estatal.<\/em><\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-text-color\" style=\"color:#d7522c\"><strong>RESPOSTA&nbsp;<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>La Llei Org\u00e0nica 1\/2025, de 2 de gener, de mesures en mat\u00e8ria d\u2019efici\u00e8ncia en el Servei P\u00fablic de Just\u00edcia, recull a la seva Disposici\u00f3 Final quarta la modificaci\u00f3 de la Llei de Propietat Horitzontal 49\/1960, afegint un punt 3r a l\u2019article 7, on s\u2019estableix que el propietari que vulgui destinar el seu habitatge a apartament tur\u00edstic \u201c&#8230; haur\u00e0 d\u2019obtenir pr\u00e8viament l\u2019aprovaci\u00f3 expressa de la comunitat de propietaris en els termes establerts a l\u2019apartat 12 de l\u2019article 17 de la LPH\u201d.<\/p>\n\n\n\n<p>Al seu torn, es modifica aquest apartat i article en el sentit de requerir la majoria especial de tres cinquenes parts dels vots personals i de les quotes.<\/p>\n\n\n\n<p>Aix\u00f2 implica que, des de l\u2019entrada en vigor d\u2019aquesta modificaci\u00f3 de la LPH, que va tenir lloc el 3 d\u2019abril de 2025, ja no \u00e9s necessari, a la resta de l\u2019Estat espanyol, comptar amb una norma estatut\u00e0ria espec\u00edfica \u2014com succeeix a Catalunya\u2014 que prohibeixi els apartaments tur\u00edstics a l\u2019edifici, sin\u00f3 que, al contrari, caldr\u00e0 que la junta de propietaris aprovi expressament l\u2019autoritzaci\u00f3 per destinar els habitatges a aquesta finalitat.<\/p>\n\n\n\n<p>Tanmateix, aquesta norma no \u00e9s aplicable a Catalunya, ja que en aquest \u00e0mbit territorial ens regim per la Llei catalana 5\/2015, de 13 de maig, i no per la Llei de Propietat Horitzontal de 1960. Per tant, no es produeix cap canvi en el sistema pel qual la comunitat pot oposar-se a aquest tipus d\u2019arrendaments d\u2019\u00fas tur\u00edstic.<\/p>\n\n\n\n<p>D\u2019aix\u00f2 es despr\u00e8n que, perqu\u00e8 una comunitat de propietaris catalana pugui limitar o prohibir l\u2019\u00fas tur\u00edstic dels habitatges, cal:<\/p>\n\n\n\n<ol><li>Fer constar en l\u2019ordre del dia de la reuni\u00f3 la proposta d\u2019aprovaci\u00f3 d\u2019una norma estatut\u00e0ria en aquest sentit.<\/li><li>Que aquest acord, de formaci\u00f3 successiva, sigui aprovat en junta per una majoria de quatre cinquenes parts dels vots personals i de les quotes.<\/li><li>Que es compti, a m\u00e9s, amb el vot absent.<\/li><li>Que s\u2019envi\u00ef un annex posterior a l\u2019acta comunicant la majoria final obtinguda.<\/li><\/ol>\n\n\n\n<p>Aix\u00ed mateix, a la reuni\u00f3 s\u2019haur\u00e0 de facultar el president perqu\u00e8 aquesta decisi\u00f3 estatut\u00e0ria s\u2019elevi a escriptura p\u00fablica notarial i s\u2019inscrigui posteriorment al Registre de la Propietat.<\/p>\n\n\n\n<p>Pel que fa a l\u2019increment de la quota, l\u2019article 553-45.4 del Codi Civil de Catalunya estableix la possibilitat d\u2019augmentar la participaci\u00f3 en les despeses comunes en cas d\u2019un \u00fas desproporcionat dels elements o serveis comuns, derivat de l\u2019exercici d\u2019una activitat empresarial o professional desenvolupada en el pis.<\/p>\n\n\n\n<p>Ara b\u00e9, aquest increment no seria del 20% que permet la LPH, ja que a Catalunya pot arribar fins al doble del que li correspondria pagar per quota.<\/p>\n\n\n\n<p>La llei, per\u00f2, \u00e9s poc detallada i no estableix el m\u00e8tode per determinar el percentatge concret que resulti ajustat i proporcional als perjudicis que genera aquest \u00fas excessiu dels elements comuns; \u00fanicament preveu que l\u2019increment ha de ser raonable, sense que pugui ser considerat un ab\u00fas de dret.<\/p>\n\n\n\n<p>Aix\u00f2 significa que l\u2019augment de quota que aprovi la junta ha d\u2019estar degudament justificat i fonamentat en una ponderaci\u00f3 del sobrecost que genera l\u2019activitat, com ara: un \u00fas m\u00e9s intens de l\u2019ascensor per part dels clients de l\u2019apartament tur\u00edstic, major despesa el\u00e8ctrica pel tr\u00e0nsit constant de persones provinents d\u2019aquest habitatge o una major necessitat de neteja comunit\u00e0ria, entre d\u2019altres.<\/p>\n\n\n\n<hr class=\"wp-block-separator\"\/>\n\n\n\n<p class=\"has-text-color\" style=\"color:#d7522c\"><strong>PREGUNTA&nbsp;<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p><em>Un pis\/vivenda que ha estat llogat i ara quan ha quedat lliure els propietaris canvien unes finestres de fusta per alumini (nom\u00e9s quedaran dues habitacions amb les finestres antigues) i volen tornar a llogar el pis.<\/em><\/p>\n\n\n\n<p><em>Aix\u00f2 es considera estalvi energ\u00e8tic i es pot pujar un 10% el lloguer, tenint la CEE actual i posterior?<\/em><\/p>\n\n\n\n<p><em>O hi ha un m\u00ednim perqu\u00e8 es consideri estalvi energ\u00e8tic?<\/em><\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-text-color\" style=\"color:#d7522c\"><strong>RESPOSTA&nbsp;<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Pel que fa a la teva consulta, la Llei d\u2019Arrendaments Urbans (art. 17.6 LAU) preveu que, en els contractes d\u2019arrendament d\u2019habitatge en els quals l\u2019immoble s\u2019ubiqui en una zona de mercat tensat, la renda pactada a l\u2019inici d\u2019un nou contracte no podr\u00e0 excedir l\u2019\u00faltima renda del contracte anterior que hagi estat vigent en els \u00faltims 5 anys (una vegada aplicada la cl\u00e0usula d\u2019actualitzaci\u00f3 anual). \u00danicament es podr\u00e0 incrementar en un m\u00e0xim del 10% quan s\u2019acrediti, d\u2019entre altres sup\u00f2sits, que en els dos anys anteriors a la data de la subscripci\u00f3 del nou contracte s\u2019han finalitzat actuacions de rehabilitaci\u00f3 o millora de l\u2019habitatge en qu\u00e8 s\u2019hagi acreditat un estalvi d\u2019energia prim\u00e0ria no renovable del 30%, a trav\u00e9s de certificats d\u2019efici\u00e8ncia energ\u00e8tica de l\u2019habitatge, un de posterior a l\u2019actuaci\u00f3 i un altre d\u2019anterior que s\u2019hagi registrat com a m\u00e0xim dos anys abans de la data de l\u2019actuaci\u00f3 esmentada\u2026<\/p>\n\n\n\n<p>Per tant, aquest increment de fins al 10% nom\u00e9s seria aplicable en la nova renda si es pogu\u00e9s acreditar mitjan\u00e7ant els certificats d\u2019efici\u00e8ncia energ\u00e8tica (CEE) que la substituci\u00f3 de les finestres ha comportat un estalvi d\u2019energia prim\u00e0ria no renovable en un percentatge igual o superior al 30%. No obstant aix\u00f2, si la millora no comporta aquest augment acreditat de l\u2019efici\u00e8ncia energ\u00e8tica, no es podria considerar.<\/p>\n\n\n\n<hr class=\"wp-block-separator\"\/>\n\n\n\n<p class=\"has-text-color\" style=\"color:#d7522c\"><strong>PREGUNTA&nbsp;<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p><em>En relaci\u00f3 amb la instal\u00b7laci\u00f3 de punts de rec\u00e0rrega de vehicles el\u00e8ctrics, cal que cada cop que un propietari presenti la mem\u00f2ria per la instal\u00b7laci\u00f3 s\u2019ha celebrat una reuni\u00f3 extraordin\u00e0ria?<\/em><\/p>\n\n\n\n<p><em>Hi ha un p\u00e0rquing el qual una part t\u00e9 preinstal\u00b7laci\u00f3 de safata comunit\u00e0ria, i l\u2019altre no. Els dubtes s\u00f3n:<\/em><\/p>\n\n\n\n<ul><li><em>En cas del tram on hi ha preinstal\u00b7laci\u00f3 de safata si ja hi ha hagut altres propietaris que han presentat mem\u00f2ria i en la Junta s\u2019ha aprovat, cal que cada propietari faci el mateix? \u00c9s a dir que se celebri una extraordin\u00e0ria per cada propietari que vulgui instal\u00b7lar el punt de rec\u00e0rrega de vehicle el\u00e8ctric?<\/em><\/li><li><em>En cas del tram on no hi ha preinstal\u00b7laci\u00f3, la pregunta \u00e9s la mateixa tot i que potser aqu\u00ed en no haver-hi una preinstal\u00b7laci\u00f3, s\u00ed que seria necessari estudiar cada cas en particular\u2026<\/em><\/li><\/ul>\n\n\n\n<p class=\"has-text-color\" style=\"color:#d7522c\"><strong>RESPOSTA<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019article 553-36.3 del Codi Civil de Catalunya (CCCat) estableix el seg\u00fcent procediment a seguir per a la instal\u00b7laci\u00f3 d\u2019un punt de rec\u00e0rrega individual:<\/p>\n\n\n\n<p>A. El propietari ha d\u2019enviar el projecte t\u00e8cnic de la instal\u00b7laci\u00f3 a la presid\u00e8ncia o administraci\u00f3 de la comunitat, amb una antelaci\u00f3 m\u00ednima de 30 dies abans de l\u2019inici de les obres.<\/p>\n\n\n\n<p>B. La comunitat pot, dins d\u2019aquest termini, proposar una alternativa raonable i m\u00e9s adequada als interessos generals (per exemple, una instal\u00b7laci\u00f3 comunit\u00e0ria).<\/p>\n\n\n\n<p>C. Si la comunitat no concreta ni executa aquesta alternativa en el termini de dos mesos, el propietari pot dur a terme la seva instal\u00b7laci\u00f3 individual, sempre a c\u00e0rrec exclusiu seu i sense perjudicar elements comuns ni drets de tercers.<\/p>\n\n\n\n<p>D. Un cop finalitzada la instal\u00b7laci\u00f3, el propietari ha d\u2019aportar la corresponent certificaci\u00f3 t\u00e8cnica.<\/p>\n\n\n\n<p>Si es tract\u00e9s d\u2019una instal\u00b7laci\u00f3 comunit\u00e0ria, resultaria d\u2019aplicaci\u00f3 l\u2019article 553-25.2.c) del CCCat, pel qual es preveu la necessitat d\u2019adoptar l\u2019acord per majoria simple dels propietaris i quotes de participaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p>Per contra, en el cas de punts de rec\u00e0rrega individuals, no \u00e9s necessari un acord previ de la junta per autoritzar la seva instal\u00b7laci\u00f3, per\u00f2 s\u00ed que \u00e9s obligatori seguir el procediment formal indicat de comunicaci\u00f3 i respectar els requisits t\u00e8cnics i legals esmentats.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Ara b\u00e9, entenem que aqu\u00ed caldria distingir els dos sup\u00f2sits:<\/p>\n\n\n\n<p><strong>1. Tram amb preinstal\u00b7laci\u00f3 de safata comunit\u00e0ria:<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Si la comunitat ja va aprovar i executar una preinstal\u00b7laci\u00f3, els nous propietaris que hi vulguin connectar el seu punt nom\u00e9s haurien de presentar el projecte t\u00e8cnic seguint el procediment indicat per l\u2019article 553-36.3 CCCat. Per tant, no caldria celebrar una junta per a cada cas, sempre que la instal\u00b7laci\u00f3 segueixi el mateix sistema i no impliqui modificacions addicionals dels elements comuns.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>2. Tram sense preinstal\u00b7laci\u00f3:<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>En aquest cas s\u00ed que podria resultar necessari valorar cada proposta individualment, ja que cada instal\u00b7laci\u00f3 pot requerir nous recorreguts de cablejat, perforacions o elements de fixaci\u00f3 en zones comunes. Si l\u2019afectaci\u00f3 \u00e9s m\u00ednima i t\u00e8cnicament segura, n\u2019hi hauria prou amb la presentaci\u00f3 del projecte t\u00e8cnic, per\u00f2 si s\u2019han d\u2019executar treballs que impliquin alterar o modificar elements comuns, llavors s\u00ed que s\u2019hauria de convocar una junta extraordin\u00e0ria per valorar el projecte presentat pel propietari interessat, i, si s\u2019escau, acordar una instal\u00b7laci\u00f3 comunit\u00e0ria que hauria de ser aprovada per majoria simple (art. 553-25 CCCat).<\/p>\n\n\n\n<hr class=\"wp-block-separator\"\/>\n\n\n\n<p class=\"has-text-color\" style=\"color:#d7522c\"><strong>PREGUNTA&nbsp;<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p><em>Es pot repercutir l\u2019IBI en un nou contracte de lloguer si en el contracte anterior no s\u2019havia pactat aquesta repercussi\u00f3?<\/em><\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-text-color\" style=\"color:#d7522c\"><strong>RESPOSTA&nbsp;<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Encara que la renda del nou contracte sigui determinada per l\u2019\u00faltima renda del contracte anterior, es pot repercutir l\u2019IBI en els casos de qu\u00e8 no estigu\u00e9s repercutit en el contracte anterior. La norma, en l\u2019article 17.6 LAU, no permet repercutir noves \u201cquotes o despeses\u201d que no estiguessin recollides en el contracte anterior, per\u00f2 no diu res sobre els tributs.<\/p>\n\n\n\n<p>Encara que ha estat una q\u00fcesti\u00f3 debatuda, hem de tenir en consideraci\u00f3 que l\u2019Ag\u00e8ncia de l\u2019Habitatge de Catalunya, en les seves preguntes freq\u00fcents publicades a la seva p\u00e0gina web, confirma l\u2019argument al qual ens refer\u00edem:<\/p>\n\n\n\n<p>\u201c7. Tributs i despeses. Es poden repercutir taxes i tributs al nou contracte en cas que no estiguessin inclosos en el contracte anterior? S\u00ed. Quan l\u2019article 17.6 de la LAU preveu que no es podran repercutir en el nou contracte \u201cquotes o despeses\u201d que no estiguessin recollides en el contracte anterior, no s\u2019inclouen els tributs i les taxes, a difer\u00e8ncia de l\u2019article 20 de la LAU que s\u00ed que els contempla. Per tant, fent una interpretaci\u00f3 sistem\u00e0tica de la norma, s\u2019ha de concloure que els tributs podran repercutir-se en el nou contracte, encara que no s\u2019haguessin consignat en el contracte anterior\u201d.<\/p>\n\n\n\n<hr class=\"wp-block-separator\"\/>\n\n\n\n<p class=\"has-text-color\" style=\"color:#d7522c\"><strong>PREGUNTA&nbsp;<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p><em>Ens ha arribat informaci\u00f3 de diferents arquitectes informant que la ITE que fem als edificis no \u00e9s obligat\u00f2ria i, per tant, les que ten\u00edem acceptades algunes les hem anul\u00b7lat donat que els propietaris s\u2019han assabentat d\u2019aquesta informaci\u00f3 i si no est\u00e0 obligada no volen tenir aquesta despesa. Per aix\u00f2 us sol\u00b7licitem informaci\u00f3 de l\u2019obligaci\u00f3 de realitzar les ITE per tal de traslladar-ho als propietaris.<\/em><\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-text-color\" style=\"color:#d7522c\"><strong>RESPOSTA&nbsp;<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>\u00c9s absolutament incorrecta la suposada informaci\u00f3 facilitada per alguns arquitectes segons la qual la ITE no \u00e9s obligat\u00f2ria.<\/p>\n\n\n\n<p>La Inspecci\u00f3 T\u00e8cnica de l\u2019Edifici (ITE) \u00e9s obligat\u00f2ria a Catalunya, tal com estableix el Decret 67\/2015, de 5 de maig, relatiu al deure de conservaci\u00f3, manteniment i rehabilitaci\u00f3 dels edificis d\u2019habitatges.<\/p>\n\n\n\n<p>Segons aquesta normativa, els edificis d\u2019\u00fas residencial amb m\u00e9s de 45 anys d\u2019antiguitat estan obligats a passar la ITE, d\u2019acord amb els terminis establerts per l\u2019Ag\u00e8ncia de l\u2019Habitatge de Catalunya. Aquesta obligaci\u00f3 recau sobre la comunitat de propietaris, i el seu incompliment pot comportar conseq\u00fc\u00e8ncies rellevants, com ara:<\/p>\n\n\n\n<ol><li>Sancions econ\u00f2miques, mitjan\u00e7ant la imposici\u00f3 de multes per part de l\u2019administraci\u00f3 competent.<\/li><li>Limitaci\u00f3 en l\u2019obtenci\u00f3 d\u2019ajuts p\u00fablics: la comunitat no podr\u00e0 accedir a subvencions o ajuts p\u00fablics per a obres de rehabilitaci\u00f3 si no disposa de la ITE vigent.<\/li><li>Problemes en compravendes o lloguers: la manca de l\u2019informe de la ITE pot dificultar o impedir operacions immobili\u00e0ries, at\u00e8s que alguns notaris i registres el requereixen.<\/li><li>Responsabilitat legal: en cas d\u2019accidents o danys derivats del mal estat de l\u2019edifici, la comunitat pot ser considerada responsable per no haver complert el deure de conservaci\u00f3.<\/li><\/ol>\n\n\n\n<p>Per tant, la realitzaci\u00f3 de la ITE no nom\u00e9s \u00e9s obligat\u00f2ria, sin\u00f3 que constitueix un instrument essencial per garantir la seguretat, l\u2019habitabilitat i la conservaci\u00f3 dels edificis.<\/p>\n\n\n\n<p>\u00c9s, doncs, imprescindible informar degudament els propietaris sobre aquesta obligaci\u00f3, ja que no dur-la a terme pot comportar perjudicis m\u00e9s greus a llarg termini per a la comunitat.<\/p>\n\n\n\n<hr class=\"wp-block-separator\"\/>\n\n\n\n<p class=\"has-text-color\" style=\"color:#d7522c\"><strong>PREGUNTA&nbsp;<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p><em>Un ve\u00ed pot foradar el sostre del p\u00e0rquing com\u00fa per fer un nou desaigua sense perm\u00eds de la comunitat ?\u00a0<\/em><\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-text-color\" style=\"color:#d7522c\"><strong>RESPOSTA&nbsp;<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>En relaci\u00f3 amb la teva consulta sobre si un ve\u00ed pot foradar el sostre del p\u00e0rquing comunitari per instal\u00b7lar-hi un nou desaigua sense el perm\u00eds de la comunitat, la resposta \u00e9s negativa. No pot fer-ho sense autoritzaci\u00f3 pr\u00e8via de la junta de propietaris.<\/p>\n\n\n\n<p>El sostre del p\u00e0rquing \u00e9s un element estructural com\u00fa i, per tant, cap propietari pot modificar-lo de manera unilateral (553-41 CCCat). Els propietaris no poden alterar els elements comuns ni realitzar-hi obres que en modifiquin la configuraci\u00f3, estructura o seguretat sense acord previ de la comunitat.<\/p>\n\n\n\n<p>En aquest cas, la perforaci\u00f3 del sostre per crear un nou desaigua constitueix una alteraci\u00f3 material d\u2019un element estructural de l\u2019edifici. Per poder autoritzar-la, caldria un acord previ de la junta de propietaris adoptat per una majoria de 4\/5 parts del total de propietaris i de les quotes de participaci\u00f3, d\u2019acord amb l\u2019article 553-26.2.b) CCCat.<\/p>\n\n\n\n<p>Si el propietari duu a terme aquesta actuaci\u00f3 sense el corresponent acord comunitari, la comunitat pot exigir la restituci\u00f3 de l\u2019element com\u00fa al seu estat originari (art. 553-36.4 CCCat) i reclamar els danys i perjudicis que se\u2019n derivin.<\/p>\n\n\n\n<hr class=\"wp-block-separator\"\/>\n\n\n\n<p class=\"has-text-color\" style=\"color:#d7522c\"><strong>PREGUNTA&nbsp;<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p><em>Propietari habitatge a REUS que \u00e9s gran tenedor.<\/em><\/p>\n\n\n\n<p><em>L\u2019habitatge era un local, sempre ha estat local, i ara es transforma en un habitatge amb projecte arquitecte i tots els permisos d\u2019ajuntament. Per tant, no ha estat mai llogat com habitatge, per\u00f2 el propietari \u00e9s gran tenidor.<\/em><\/p>\n\n\n\n<p><em>La pregunta \u00e9s si per fixar el preu de l\u2019arrendament est\u00e0 sotm\u00e8s a l\u2019\u00edndex de preus perqu\u00e8 \u00e9s gran tenidor, o no ho est\u00e0 perqu\u00e8 es tracta d\u2019un habitatge sobre el qual no ha estat vigent cap contracte d\u2019arrendament d\u2019habitatge.<\/em><\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-text-color\" style=\"color:#d7522c\"><strong>RESPOSTA&nbsp;<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>En la consulta es planteja que un immoble propietat d\u2019un gran tenidor, que anteriorment estava destinat a local comercial, s\u2019ha transformat en habitatge mitjan\u00e7ant un projecte t\u00e8cnic i una llic\u00e8ncia municipal, i es pregunta si el seu arrendament estar\u00e0 subjecte a l\u2019\u00edndex de preus de refer\u00e8ncia de lloguer.<\/p>\n\n\n\n<p>La resposta ha de ser afirmativa, ja que aquesta reforma no pot considerar-se com una nova construcci\u00f3 ni com una gran rehabilitaci\u00f3, sin\u00f3 com una simple obra destinada al canvi d\u2019\u00fas. Per tant, a l\u2019entitat resultant li ser\u00e0 aplicable el r\u00e8gim espec\u00edfic per als nous contractes d\u2019arrendament d\u2019habitatge situats en zones declarades com a mercat residencial tensionat, tal com succeeix a Reus despr\u00e9s de la publicaci\u00f3 de la Resoluci\u00f3 TER\/2408\/2024, d\u20191 de juliol, que va declarar aquesta localitat, entre moltes altres, com a zona de mercat residencial tensionat, en aplicaci\u00f3 del que disposa la Llei estatal 12\/2023, de 24 de maig, pel dret a l\u2019habitatge.<\/p>\n\n\n\n<p>En aquest context, el fet que l\u2019habitatge provingui d\u2019un canvi d\u2019\u00fas d\u2019un local comercial i que no hagi estat llogat amb anterioritat, no eximeix el gran tenidor de l\u2019obligaci\u00f3 d\u2019aplicar l\u2019\u00edndex de preus de refer\u00e8ncia, at\u00e8s que la normativa vigent, tant estatal com auton\u00f2mica, no preveu cap excepci\u00f3 en aquests sup\u00f2sits.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>PDF PREGUNTA Els contractes d\u2019arrendaments \u201cde luxe\u201d estan sotmesos al r\u00e8gim de contenci\u00f3 de rendes? RESPOSTA\u00a0 Segons l\u2019apartat segon de&nbsp;l\u2019art. 4.2 de la LAU els arrendaments \u201csumptuaris\u201d s\u00f3n els que recauen sobre immobles el dest\u00ed principal dels quals \u00e9s satisfer la necessitat principal d\u2019habitatge, amb la particularitat, no obstant, que la seva superf\u00edcie sigui superior [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":11},"categories":[1285],"tags":[],"author_meta":{"display_name":"Redaccio Consell","author_link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/author\/redaccioconsell\/"},"featured_img":null,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10498\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/12\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=10498"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10498\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":10499,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10498\/revisions\/10499\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=10498"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=10498"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=10498"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}