Durant molts anys, els ascensors van ser un element pr\u00e0cticament invisible dins les comunitats de propietaris. Funcionaven, passaven revisions peri\u00f2diques i nom\u00e9s ocupaven el centre del debat a la comunitat de ve\u00efns quan apareixia una avaria important o una incid\u00e8ncia puntual. La majoria dels residents els percebien com una infraestructura estable, gaireb\u00e9 permanent, que nom\u00e9s requeria un manteniment rutinari i reparacions ocasionals. Mentre la cabina pug\u00e9s i baix\u00e9s amb normalitat, dif\u00edcilment ning\u00fa es plantejava grans modernitzacions. Aquest escenari, per\u00f2, ha canviat de manera accelerada durant els darrers anys. <\/strong><\/p>\n\n\n\n La nova normativa estatal d\u2019ascensors, l\u2019envelliment del parc instal\u00b7lat, les noves exig\u00e8ncies de seguretat i la saturaci\u00f3 del sector de manteniment i reparaci\u00f3 han convertit els ascensors en un dels grans focus de preocupaci\u00f3 de moltes comunitats. Cada vegada s\u00f3n m\u00e9s habituals les inspeccions que detecten defici\u00e8ncies, arriben pressupostos de modernitzaci\u00f3 inesperats i augmenten els terminis per executar unes adaptacions que fins fa pocs anys ni tan sols es plantejaven. Com s\u2019ha arribat a aquesta situaci\u00f3?<\/p>\n\n\n\n La situaci\u00f3 \u00e9s especialment visible en territoris en un parc residencial antic, com el que existeix a moltes zones de Lleida i tamb\u00e9 a bona part de l\u2019\u00e0rea metropolitana de Barcelona. Una gran part dels edificis constru\u00efts durant els anys setanta, vuitanta i noranta incorporen ascensors que han funcionat durant d\u00e8cades sense modernitzacions profundes. En molts casos, els equips continuen operatius des d\u2019un punt de vista ve\u00efnal, per\u00f2 ja no compleixen els nous est\u00e0ndards de seguretat, accessibilitat i control t\u00e8cnic que exigeix la normativa actual.<\/p>\n\n\n\n Perqu\u00e8 el Reial decret 355\/2024 ha accelerat aquest proc\u00e9s. La normativa endureix els requisits t\u00e8cnics dels ascensors ja existents i obliga a revisar aspectes que fins ara sovint quedaven fora de les actuacions habituals de manteniment. El canvi no afecta nom\u00e9s les instal\u00b7lacions noves: impacta de ple sobre milers d\u2019ascensors que continuen funcionant en edificis residencials de tot el pa\u00eds i el sector est\u00e0 a punt de col\u00b7lapsar.<\/p>\n\n\n\n En aquest escenari de tensi\u00f3 generalitzada, les empreses de manteniment acumulen m\u00e9s inspeccions, adaptacions i actuacions simult\u00e0nies que mai. Les comunitats reben pressupostos inesperats i els administradors han d\u2019assumir un paper creixent de coordinaci\u00f3 i mediaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Per entendre per qu\u00e8 el debat dels ascensors ha esclatat ara, cal mirar enrere. Durant les d\u00e8cades del gran creixement urb\u00e0 i residencial, especialment entre els anys seixanta i noranta, es van instal\u00b7lar milers d\u2019ascensors sota criteris t\u00e8cnics i normatius molt diferents dels actuals. L\u2019objectiu principal era garantir la funcionalitat i el servei en un parc residencial que creixia r\u00e0pidament.<\/p>\n\n\n\n Aquells ascensors van ser dissenyats en una \u00e8poca en qu\u00e8 les exig\u00e8ncies sobre accessibilitat, precisi\u00f3 t\u00e8cnica o sistemes de seguretat eren molt m\u00e9s limitades, gaireb\u00e9 inexistents. Les comunitats prioritzaven que els equips funcionessin i que les reparacions fossin assumibles econ\u00f2micament. La modernitzaci\u00f3 integral rarament era una prioritat.<\/p>\n\n\n\n Cal assenyalar que, durant molts anys, aquest model va funcionar relativament b\u00e9. Els ascensors rebien un manteniment peri\u00f2dic que no era massa complicat perqu\u00e8 la maquin\u00e0ria no era tampoc gaire complexa; de tant en tant, es reparaven avaries puntuals i, en molts casos, els equips continuaven operatius sense grans intervencions estructurals. Per\u00f2 el context social i normatiu ha canviat completament.<\/p>\n\n\n\n La nova regulaci\u00f3 ha posat el focus en diversos elements t\u00e8cnics que fins ara sovint quedaven fora de les actuacions habituals de manteniment i revisi\u00f3. Segons dades facilitades per l\u2019empresa d\u2019ascensors KONE, entre un 75\u2009% i un 80\u2009% del sascensors actuals de Catalunya necessiten algun tipus d\u2019adaptaci\u00f3 per complir els nous requisits de seguretat.<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n Les causes s\u00f3n diverses: per comen\u00e7ar, l\u2019envelliment de la poblaci\u00f3 ha incrementat les exig\u00e8ncies d\u2019accessibilitat i seguretat. I a la mateixa societat tamb\u00e9 ha canviat la percepci\u00f3 del risc. Avui es considera imprescindible reduir al m\u00e0xim les possibles incid\u00e8ncies relacionades amb desnivells, els atrapaments, les portes insegures i les dificultats de comunicaci\u00f3 en emerg\u00e8ncies. Paral\u00b7lelament, la normativa europea ha evolucionat cap a models molt m\u00e9s preventius i exigents.<\/p>\n\n\n\n Aquest canvi de paradigma \u00e9s clau per entendre la situaci\u00f3 actual. Ja no es tracta nom\u00e9s de reparar quan alguna cosa falla. Ara, el model busca avan\u00e7ar els riscos, detectar les mancances i adaptar les instal\u00b7lacions antigues als est\u00e0ndards contemporanis.<\/p>\n\n\n\n Moltes comunitats, per\u00f2, continuen funcionant amb una mentalitat heretada de l\u2019etapa anterior. Per aix\u00f2, sovint costa entendre per qu\u00e8 un ascensor que aparentment \u201cfunciona b\u00e9\u201d necessita ara actuacions importants o inversions elevades.<\/p>\n\n\n\n La nova regulaci\u00f3 ha posat el focus en diversos elements t\u00e8cnics que fins ara sovint quedaven fora de les actuacions habituals de manteniment i revisi\u00f3. Segons dades facilitades per l\u2019empresa d\u2019ascensors KONE, entre un 75\u2009% i un 80\u2009% dels ascensors actuals de Catalunya necessiten algun tipus d\u2019adaptaci\u00f3 per complir els nous requisits de seguretat. <\/p>\n\n\n\n Segons aquesta font, els elements que m\u00e9s incid\u00e8ncies generen actualment a les revisions s\u00f3n les portes i barreres de seguretat, els sistemes de control de c\u00e0rrega o b\u00e0scula, l\u2019anivellament entre cabina i repl\u00e0 i els sistemes de comunicaci\u00f3 bidireccional. En termes percentuals i m\u00e9s concrets, les estimacions apunten que entre un 60\u2009% i un 70\u2009% dels ascensors hauran d\u2019actuar sobre portes i barreres de seguretat; entre un 50\u2009% i un 60\u2009% necessitaran millores en el control de c\u00e0rrega; entre un 55\u2009% i un 65\u2009% requeriran ajustos en l\u2019anivellament de pisos, i entre un 60\u2009% i un 70\u2009% hauran d\u2019incorporar o modernitzar sistemes de comunicaci\u00f3 bidireccional. <\/p>\n\n\n\n Moltes d\u2019aquestes actuacions tenen una explicaci\u00f3 molt concreta. L\u2019anivellament prec\u00eds entre la cabina i el repl\u00e0 \u00e9s avui un element especialment sensible per reduir el risc de caigudes i els problemes d\u2019accessibilitat, especialment en persones grans o amb mobilitat redu\u00efda. Per la seva part, els sistemes de comunicaci\u00f3 bidireccional permeten actuar amb m\u00e9s rapidesa davant incid\u00e8ncies o persones atrapades. Les barreres i portes de seguretat, en aquest cas, busquen reduir els riscos d\u2019accident en equips antics que van ser instal\u00b7lats sota criteris molt diferents dels actuals.<\/p>\n\n\n\n I \u00e9s per aquesta nova realitat que moltes comunitats es veuen, de sobte, obligades a afrontar inversions que sovint no havien previst. En alguns casos, les actuacions impliquen derrames importants. En altres, el principal problema \u00e9s la dificultat d\u2019entendre per qu\u00e8 ara cal actuar sobre una instal\u00b7laci\u00f3 que aparentment no havia donat problemes durant d\u00e8cades. I tot plegat provoca que els temps de preparaci\u00f3 d\u2019estudis i pressupostos, per una banda, i l\u2019execuci\u00f3 d\u2019aquestes actuacions, per l\u2019altra, hagin portat gaireb\u00e9 al col\u00b7lapse a la major part dels prove\u00efdors catalans de serveis t\u00e8cnics i manteniment dels ascensors.<\/p>\n\n\n\n Durant anys, la majoria de propietaris van associar l\u2019estat de l\u2019ascensor a una idea molt simple: si puja i baixa correctament, i no fa (gaire) soroll, funciona b\u00e9. Per\u00f2 la nova normativa introdueix una mirada molt m\u00e9s \u00e0mplia sobre la seguretat i el funcionament de les instal\u00b7lacions.<\/p>\n\n\n\n Aquest canvi normatiu est\u00e0 generant moltes tensions dins les comunitats. \u00c9s freq\u00fcent que els ve\u00efns es preguntin per qu\u00e8 han d\u2019assumir ara costos elevats si l\u2019ascensor no ha presentat incid\u00e8ncies greus. Tamb\u00e9 apareixen discrep\u00e0ncies sobre la urg\u00e8ncia real de les actuacions, la cobertura dels contractes de manteniment, els terminis d\u2019execuci\u00f3 i la necessitat de prioritzar determinades inversions.<\/p>\n\n\n\n En comunitats amb poblaci\u00f3 envellida o amb dificultats econ\u00f2miques, aquests debats poden allargar-se durant mesos. Hi ha propietaris que veuen les adaptacions com una millora imprescindible en seguretat i accessibilitat, mentre que altres les perceben com una despesa imposada i dif\u00edcil d\u2019assumir. I hi ha qui pensa, de manera m\u00e9s pragm\u00e0tica, que no queda m\u00e9s remei que respectar les normes i posar la instal\u00b7laci\u00f3 al dia.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 hi ha un problema afegit: a difer\u00e8ncia d\u2019altres obres comunit\u00e0ries, moltes actuacions t\u00e8cniques als ascensors no tenen una traducci\u00f3 visual immediata per al resident. El canvi d\u2019un sistema de comunicaci\u00f3 o la millora d\u2019un mecanisme de seguretat no genera la mateixa percepci\u00f3 que una fa\u00e7ana rehabilitada o un portal renovat. Aix\u00f2 complica encara m\u00e9s la tasca pedag\u00f2gica que, sovint, ha de realitzar l\u2019administraci\u00f3 de finques.<\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 \u00e9s habitual que les comunitats arribin tard a les decisions. Moltes actuacions s\u2019ajornen durant anys fins que apareix una inspecci\u00f3 desfavorable o una incid\u00e8ncia que obliga a actuar amb urg\u00e8ncia. Quan aix\u00f2 passa, els marges de planificaci\u00f3 es redueixen i augmenta la tensi\u00f3 tant econ\u00f2mica com organitzativa.<\/p>\n\n\n\n En paral\u00b7lel, les comunitats tamb\u00e9 han de conviure amb terminis que sovint no depenen directament ni de l\u2019empresa ni de l\u2019administrador. Les agendes t\u00e8cniques saturades, la necessitat de fabricar components espec\u00edfics i la coincid\u00e8ncia simult\u00e0nia de milers d\u2019actuacions pel desplegament normatiu de la nova llei dificulten enormement la rapidesa de resposta.<\/p>\n\n\n\n El repte, per tant, no \u00e9s nom\u00e9s econ\u00f2mic o normatiu. Tamb\u00e9 \u00e9s operatiu. Les empreses de manteniment i reparaci\u00f3 treballen actualment sota una pressi\u00f3 creixent derivada de l\u2019augment simultani d\u2019inspeccions, incid\u00e8ncies, modernitzacions i noves exig\u00e8ncies t\u00e8cniques.<\/p>\n\n\n\n El volum d\u2019actuacions s\u2019ha disparat en relativament poc temps. I aix\u00f2 est\u00e0 posant al l\u00edmit la capacitat d\u2019absorci\u00f3 del sector. Els terminis per executar determinades adaptacions s\u2019allarguen, les agendes t\u00e8cniques es congestionen i moltes comunitats descobreixen que les actuacions no poden resoldre\u2019s amb la immediatesa que esperaven. Aquesta situaci\u00f3 \u00e9s especialment visible en els ascensors m\u00e9s antics, que sovint requereixen actuacions m\u00e9s complexes o components dif\u00edcils de substituir. En alguns casos, els equips acumulen tecnologies obsoletes o sistemes que ja no tenen recanvis f\u00e0cilment disponibles.<\/p>\n\n\n\n A aix\u00f2 s\u2019hi suma un problema de fons que afecta molts sectors t\u00e8cnics: la manca de professionals especialitzats en les plantilles de les empreses. El manteniment i la modernitzaci\u00f3 d\u2019ascensors requereixen perfils amb una elevada qualificaci\u00f3 t\u00e8cnica, experi\u00e8ncia pr\u00e0ctica i coneixements espec\u00edfics sobre la normativa, la seguretat i els sistemes electromec\u00e0nics. Per\u00f2 el relleu generacional tampoc \u00e9s senzill en aquest \u00e0mbit. El sector fa temps que alerta de les dificultats per incorporar nous t\u00e8cnics qualificats. \u00c9s una feina altament especialitzada, amb molta responsabilitat i amb una necessitat constant d\u2019actualitzaci\u00f3 t\u00e8cnica. Paral\u00b7lelament, el volum de feina no ha deixat de cr\u00e9ixer.<\/p>\n\n\n\n La combinaci\u00f3 entre un parc envellit, una normativa m\u00e9s exigent i una capacitat limitada de recursos humans est\u00e0 generant un aut\u00e8ntic coll d\u2019ampolla. Les empreses intenten prioritzar actuacions urgents i complir els calendaris d\u2019inspecci\u00f3, per\u00f2 sovint han de gestionar simult\u00e0niament centenars d\u2019expedients oberts.<\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 existeixen dificultats log\u00edstiques i industrials. Determinades peces o components poden requerir terminis de fabricaci\u00f3 o subministrament m\u00e9s llargs, especialment en equips antics o instal\u00b7lacions que necessiten adaptacions molt espec\u00edfiques. Aix\u00f2 afegeix encara m\u00e9s complexitat a la planificaci\u00f3. El resultat \u00e9s un escenari tens per a totes les parts implicades. Les empreses treballen amb c\u00e0rregues elevades; les comunitats perceben retards i sobrecostos, i els administradors han de gestionar un volum creixent de comunicacions, incid\u00e8ncies i expectatives.<\/p>\n\n\n\n El debat dels ascensors reflecteix tamb\u00e9 una transformaci\u00f3 m\u00e9s profunda del parc residencial i de la manera d\u2019entendre el manteniment dels edificis. A les comunitats ja no es gestionen \u00fanicament les incid\u00e8ncies puntuals, perqu\u00e8, cada vegada m\u00e9s, han d\u2019afrontar q\u00fcestions relacionades amb l\u2019accessibilitat, l\u2019efici\u00e8ncia energ\u00e8tica, la seguretat, la digitalitzaci\u00f3 o sostenibilitat.<\/p>\n\n\n\n Els ascensors formen part d\u2019aquesta nova realitat. Han deixat de ser una infraestructura passiva per convertir-se en un element central de la qualitat de vida de la gent, especialment en una societat cada vegada m\u00e9s envellida i amb m\u00e9s exig\u00e8ncies d\u2019accessibilitat.<\/p>\n\n\n\n Al mateix temps, el sector avan\u00e7a cap a models m\u00e9s digitalitzats. El manteniment predictiu, els sistemes de monitoratge remot i les eines capaces de detectar incid\u00e8ncies abans que es produeixi una avaria greu comen\u00e7aran a tenir un paper cada vegada m\u00e9s rellevant durant els pr\u00f2xims anys, a mesura que el parc d\u2019ascensors s\u2019actualitzi.<\/p>\n\n\n\n I aquesta evoluci\u00f3 obligada per les circumst\u00e0ncies actuals pot ajudar a reduir les incid\u00e8ncies en un futur no tan lluny\u00e0 i a planificar millor les actuacions, per\u00f2 tamb\u00e9 requereix ara una inversi\u00f3, una adaptaci\u00f3 i una formaci\u00f3 cont\u00ednua. Per tant, les empreses hauran d\u2019integrar les noves tecnologies i les comunitats hauran d\u2019assumir progressivament que el manteniment dels edificis ser\u00e0 cada vegada m\u00e9s t\u00e8cnic i especialitzat. El gran repte ser\u00e0 modernitzar els ascensors i fer-ho sense col\u00b7lapsar ni les empreses, ni les comunitats. I aix\u00f2 requerir\u00e0 coordinaci\u00f3, planificaci\u00f3 i una mirada molt m\u00e9s preventiva que reactiva.<\/p>\n\n\n\n En el fons, el debat va molt m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019una q\u00fcesti\u00f3 t\u00e8cnica. Parla de com s\u2019adapta un parc residencial envellit a les exig\u00e8ncies del segle XXI. I tamb\u00e9 de la necessitat de construir una cultura m\u00e9s preventiva i planificada dins la gesti\u00f3 dels edificis. <\/p>\n\n\n\n En aquest context, la figura de l\u2019administrador de finques esdev\u00e9 essencial. No perqu\u00e8 tingui una f\u00f3rmula m\u00e0gica per reparar o revisar els ascensors, sin\u00f3 perqu\u00e8 \u00e9s el professional que articula la relaci\u00f3 entre la comunitat, l\u2019empresa de manteniment, la ind\u00fastria, les inspeccions i la normativa. La seva funci\u00f3 \u00e9s cada vegada m\u00e9s transversal. Ha d\u2019anticipar les inspeccions, ordenar la documentaci\u00f3 t\u00e8cnica, coordinar els pressupostos, fer el seguiment dels calendaris i explicar a les comunitats quines actuacions s\u00f3n obligat\u00f2ries, quines s\u00f3n priorit\u00e0ries i quins terminis s\u00f3n realment assumibles.<\/p>\n\n Per\u00f2, sobretot, ha d\u2019actuar com una figura de traducci\u00f3. Traducci\u00f3 t\u00e8cnica, perqu\u00e8 moltes comunitats no estan familiaritzades amb el llenguatge normatiu ni amb els criteris de seguretat actuals; i traducci\u00f3 emocional, perqu\u00e8 bona part dels conflictes neixen de la frustraci\u00f3, la manca d\u2019informaci\u00f3, o de la percepci\u00f3 que les actuacions arriben \u201cde cop\u201d.<\/p>\n\n Una bona planificaci\u00f3 pot ajudar a reduir les tensions i evitar les situacions de bloqueig. Quan les inspeccions es preparen amb temps, la documentaci\u00f3 est\u00e0 ordenada i les actuacions es comuniquen adequadament, \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil prioritzar les intervencions i evitar urg\u00e8ncies innecess\u00e0ries.<\/p>\n\n En aquest sentit, l\u2019administrador tamb\u00e9 pot ajudar a ordenar el calendari de les actuacions i evitar que les comunitats arribin tard a les decisions. Quan el manteniment es treballa amb una mirada preventiva i no nom\u00e9s reactiva, les adaptacions es poden planificar amb m\u00e9s marge i menys tensi\u00f3.<\/p>\n\n Tamb\u00e9 \u00e9s fonamental gestionar les expectatives de la comunitat respecte als terminis. Moltes empreses treballen avui amb una capacitat limitada per absorbir totes les adaptacions simult\u00e0nies que exigeix el mercat. Quan aquesta realitat no s\u2019explica b\u00e9, la comunitat pot interpretar els retards com una manca de resposta o desinter\u00e8s per part del prove\u00efdor i aix\u00f2 pot provocar conflictes irresolubles i el trencament de les relacions comercials.<\/p>\n\n En paral\u00b7lel, l\u2019administrador ha d\u2019assumir cada vegada m\u00e9s tasques de coordinaci\u00f3 documental i seguiment t\u00e8cnic: informes d\u2019inspecci\u00f3, certificacions, pressupostos, calendaris d\u2019actuaci\u00f3 i comunicacions amb organismes de control formen part d\u2019una gesti\u00f3 que avui \u00e9s molt m\u00e9s complexa que fa nom\u00e9s uns anys.<\/p>\n\n Per totes aquestes raons, la figura de l\u2019administrador es converteix aix\u00ed en una pe\u00e7a clau per mantenir l\u2019equilibri entre les necessitats de la comunitat i les possibilitats reals del sector t\u00e8cnic.<\/p>\n\n PDF Durant molts anys, els ascensors van ser un element pr\u00e0cticament invisible dins les comunitats de propietaris. Funcionaven, passaven revisions peri\u00f2diques i nom\u00e9s ocupaven el centre del debat a la comunitat de ve\u00efns quan apareixia una avaria important o una incid\u00e8ncia puntual. La majoria dels residents els percebien com una infraestructura estable, gaireb\u00e9 permanent, que […]<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":9},"categories":[106],"tags":[],"author_meta":{"display_name":"Redaccio Consell","author_link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/author\/redaccioconsell\/"},"featured_img":null,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10881\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/12\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=10881"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10881\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":10883,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10881\/revisions\/10883\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=10881"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=10881"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=10881"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/revistaconsell.com\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/Asensores-Consell-147.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\nConseq\u00fc\u00e8ncies del nou Reial decret<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
D\u2019on venim? Del boom urban\u00edstic a les exig\u00e8ncies actuals<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
Qu\u00e8 est\u00e0 detectant la nova normativa<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
Quan \u201cfuncionar\u201d ja no \u00e9s suficient<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
El sector no dona l\u2019abast<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
Un canvi de model en la gesti\u00f3 dels edificis<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
Quin \u00e9s el paper de l\u2019administrador de finques<\/h2>\n\n
![\"Ascensors\"](\"https:\/\/revistaconsell.com\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/Asensores-Consell02-147.jpg\")
\n\n <\/div>\n\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"