{"id":1591,"date":"2008-03-10T17:24:11","date_gmt":"2008-03-10T16:24:11","guid":{"rendered":"http:\/\/revistaconsell.com\/?p=1591"},"modified":"2020-05-12T17:24:37","modified_gmt":"2020-05-12T16:24:37","slug":"lart-590-de-la-lec-un-obstacle-als-embargaments-per-reclamacions-de-quotes-de-comunitats","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/lart-590-de-la-lec-un-obstacle-als-embargaments-per-reclamacions-de-quotes-de-comunitats\/","title":{"rendered":"L\u2019art. 590 de la LEC: un obstacle als embargaments per reclamacions de quotes de comunitats"},"content":{"rendered":"\n\n\n\t
\n\n\t\t<\/i><\/span> PDF<\/a>\n\n\t<\/div>\n\n\n\n\n\n\n

La igualtat davant la Llei que preconitza l\u2019art. 14 de la Constituci\u00f3 espanyola del 1978 no \u00e9s incompatible amb el fet que, de tant en tant, el legislador estimi oport\u00fa o convenient atorgar privilegis a tots aquells casos en els quals existeix algun b\u00e9 jur\u00eddic d\u2019especial protecci\u00f3. Aquest \u00e9s el cas, com tantes vegades hem dit, de les comunitats de propietaris. Sovint es discuteix si tenen prou personalitat jur\u00eddica en segons quins negocis, per\u00f2 tothom coincideix en la necessitat de cobrir-les amb un mantell de protecci\u00f3, un plus indispensable, precisament, per evitar que es pugui arribar a situacions injustes o, com a m\u00ednim, desequilibrades.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed doncs, dins de tot l\u2019entrellat de petits\/grans privilegis, per excel\u00b7l\u00e8ncia hem de referir-nos a la possibilitat d\u2019embargar l\u2019immoble pel qual es deuen quotes de comunitat, sense prestar cauci\u00f3, sempre que el deute correspongui a l\u2019anualitat en curs i l\u2019anterior i s\u2019hagin complert determinades formalitats. Aix\u00ed ho estableix l\u2019apartat 5\u00e8 de la disposici\u00f3 final primera de la Llei d\u2019enjudiciament civil, norma que, en ser de car\u00e0cter processal, entenem plenament vigent a Catalunya, i que disposa que \u201cel tribunal acordar\u00e0, en tot cas, l\u2019embargament preventiu sense necessitat que el creditor presti cauci\u00f3\u201d.<\/p>\n\n\n\n

La pregunta \u00e9s: \u00bfpoden els jutjats retardar o negar l\u2019embargament aix\u00ed sol\u00b7licitat amb totes les solemnitats?<\/p>\n\n\n\n

Amb el pre\u00e0mbul abans exposat, \u00e9s obvi que pretenem arribar a una resposta negativa en aquest sentit, i m\u00e9s quan la norma citada diu que \u201cel tribunal acordar\u00e0, en tot cas\u201d, si b\u00e9 abans hem de marcar-nos un full de ruta que ens obligui a aturar-nos en un article que cada dia ens est\u00e0 dificultant m\u00e9s l\u2019efectivitat d\u2019aquest dret, en concret l\u2019article 590 de la Llei d\u2019enjudiciament civil, que t\u00e9 relaci\u00f3 amb els articles 584 de la mateixa LEC i 553.5 de la Llei 5\/2006, de 10 de maig, del Llibre Cinqu\u00e8 del Codi Civil de Catalunya.<\/p>\n\n\n\n

En propietat horitzontal, el legislador ho ha tingut molt clar i s\u2019ha expressat de forma contundent, la qual cosa era necess\u00e0ria. En tot cas, l\u2019embargament s\u2019acordar\u00e0 sempre sense cauci\u00f3 pr\u00e8via i sobre la finca<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

L\u2019art. 584 de la LEC parteix de la premissa de no criminalitzar un deutor pel sol fet de ser-ho, de manera que marca una pauta de proporcionalitat entre el deute concret i la garantia del seu rescabalament, de tal manera que, per un deute petit, no s\u2019acceptar\u00e0 l\u2019embargament sobre un b\u00e9 o un dret que pugui representar una c\u00e0rrega desproporcionada, i aix\u00ed obliga a intentar esbrinar abans si existeixen b\u00e9ns de m\u00e9s f\u00e0cil i r\u00e0pida traducci\u00f3 en l\u00edquid per\u00f2, sobretot, d\u2019un valor econ\u00f2mic m\u00e9s proper al deute i les despeses que se\u2019n derivin. Vet aqu\u00ed que entra en joc l\u2019art. 590 de la LEC, que \u00e9s el que preveu la possibilitat d\u2019investigar el patrimoni del deutor, amb l\u2019ajuda de l\u2019autoritat judicial. Fins aqu\u00ed, tot b\u00e9, si no fos que el que pret\u00e9n protegir aquest precepte xoca frontalment amb els privilegis dels quals, \u201cno en vano\u201d gaudeixen les comunitats de propietaris. Ho diu ben clar l\u2019article 553.5 de la Llei 5\/2006: \u201c[\u2026] els elements privatius estan afectats amb car\u00e0cter real i responen del pagament de les quantitats que deuen els titulars i tamb\u00e9 els anteriors titulars, per ra\u00f3 de despeses comunes, ordin\u00e0ries o extraordin\u00e0ries, que corresponguin a la part ven\u00e7uda de l\u2019any en qu\u00e8 es transmeten i de l\u2019any natural immediatament anterior.\u201d<\/p>\n\n\n\n

No obstant aix\u00f2, avui dia detectem una aplicaci\u00f3 de l\u2019article 590 de la LEC que anul\u00b7la radicalment el fet diferencial de la realitat de les comunitats de propietaris. A la pr\u00e0ctica, ja s\u00f3n molts els jutjats que deneguen d\u2019entrada els embargaments que tantes vegades es demanen en virtut dels procediments monitoris especials que interposem per reclamar, en nom de les comunitats de propietaris, les quotes a comuners morosos. Comen\u00e7a a ser habitual la provid\u00e8ncia que denega l\u2019embargament de la finca, apel\u00b7lant que abans s\u2019instin les mesures que s\u2019estimin convenients per trobar altres b\u00e9ns del deutor que li puguin resultar menys onerosos, tot aix\u00f2 a l\u2019empara de l\u2019art. 590 de la LEC. Aquesta pr\u00e0ctica, si b\u00e9 molt raonable en termes generals, suposa a les comunitats una demora llarga en el temps, sovint infructuosa i, quan finalment s\u2019acredita i constata que ha estat una gesti\u00f3 fallida i s\u2019accepta travar l\u2019embargament, la nostra garantia ja s\u2019ha esva\u00eft, volatilitzat. Aquest resultat, malauradament, en termes generals passa o succeeix amb massa freq\u00fc\u00e8ncia, i ens hem acostumat a acceptar aquesta disfunci\u00f3 com una fatalitat previsible i inevitable. En propietat horitzontal, el legislador ho ha tingut molt clar i s\u2019ha expressat de forma contundent, la qual cosa era necess\u00e0ria. En tot cas, l\u2019embargament s\u2019acordar\u00e0 sempre sense cauci\u00f3 pr\u00e8via i sobre la finca, segons \u00e9s preceptiu, pel que fa a la part de deute garantit en forma d\u2019afecci\u00f3 real.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed doncs, i com a conclusi\u00f3, hem de considerar err\u00f2nia la pr\u00e0ctica de dilatar en el temps l\u2019embargament amb la remissi\u00f3 a la investigaci\u00f3 del patrimoni del deutor, alhora que particularment gravada i perjudicial, amb resultats lesius per a les comunitats de propietaris, essent aquest inevitable resultat molt lluny del que \u00e9s el desig i mandat del legislador. Convindr\u00e0 que entre tots col\u00b7laborem en l\u2019eradicaci\u00f3 d\u2019aquesta pr\u00e0ctica, abans que s\u2019esdevingui una realitat consolidada i es pugui confondre per una situaci\u00f3 acceptada amb resignaci\u00f3. En aquest sentit, cal destacar que el Col\u00b7legi d\u2019Administradors de Finques de Girona est\u00e0 promovent, entre els diferents operadors jur\u00eddics que intervenen en l\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019aquest tr\u00e0mit, d\u2019unificar criteris que, si b\u00e9 mai no seran, ni voldran ser, ni podran ser vinculants per a ning\u00fa, s\u00ed que tenen, com a m\u00ednim, vocaci\u00f3 de debat, an\u00e0lisi i estudi, reflexionant, particularment, sobre el fet diferencial i protegir all\u00f2 que constantment s\u2019ha fet refer\u00e8ncia, com \u00e9s el cr\u00e8dit privilegiat que ens ocupa. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

PDF La igualtat davant la Llei que preconitza l\u2019art. 14 de la Constituci\u00f3 espanyola del 1978 no \u00e9s incompatible amb el fet que, de tant en tant, el legislador estimi oport\u00fa o convenient atorgar privilegis a tots aquells casos en els quals existeix algun b\u00e9 jur\u00eddic d\u2019especial protecci\u00f3. Aquest \u00e9s el cas, com tantes vegades […]<\/p>\n","protected":false},"author":11,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":0},"categories":[80],"tags":[],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1591\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/11\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=1591"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1591\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":1592,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1591\/revisions\/1592\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=1591"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=1591"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=1591"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}