{"id":1705,"date":"2008-09-10T11:11:00","date_gmt":"2008-09-10T10:11:00","guid":{"rendered":"http:\/\/revistaconsell.com\/?p=1705"},"modified":"2020-05-25T11:12:40","modified_gmt":"2020-05-25T10:12:40","slug":"un-desnonament-que-no-acaba-malament","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/un-desnonament-que-no-acaba-malament\/","title":{"rendered":"Un desnonament&#8230; que no acaba malament"},"content":{"rendered":"\n\n\n\t<div class=\"dkpdf-button-container\" style=\" text-align:right \">\n\n\t\t<a class=\"dkpdf-button\" href=\"\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1705\/?pdf=1705\" target=\"_blank\"><span class=\"dkpdf-button-icon\"><i class=\"fa fa-file-pdf-o\"><\/i><\/span> PDF<\/a>\n\n\t<\/div>\n\n\n\n\n\n\n<p class=\"has-medium-font-size\">Una senyora propiet\u00e0ria exposa que el seu llogater li paga poc, i a m\u00e9s que no hi viu, al pis, ja que els ve\u00efns li han dit que viu en un altre poble, i que qui ocupa el pis \u00e9s el seu fill (que \u00e9s major d\u2019edat des de fa bastants anys).<\/p>\n\n\n\n<p>Tret dels casos que preveu la LAU, els habitatges en lloguer no es poden heretar (llevat que els \u00ednclits legisladors ens donin una sorpresa en aquest tema per complicar-nos la vida als administradors i propietaris).<\/p>\n\n\n\n<p>Per tant, els infractors estan incursos en el que diu el par\u00e0graf 3 de l\u2019apartat a de la disposici\u00f3 transit\u00f2ria 2a de la LAU 29\/1994, que preveu que deixa de ser aplicable als contractes d\u2019arrendament celebrats amb anterioritat al 9-5-1985 el que disposava l\u2019apartat 1 del article 24 del TRLAU 64, i per tant desapareix la cessi\u00f3 privilegiada que establia aquest precepte i nom\u00e9s quedaria exclosa la resoluci\u00f3 del contracte per cessi\u00f3 inconsentida, quan hi hagi consentiment de l\u2019arrendador. Per tant, si el llogater no viu al pis i el propietari no consent que el pis estigui ocupat pel fill del llogater, s\u2019ha d\u2019entendre que HI HA UNA CESSI\u00d3 INCONSENTIDA DE L\u2019HABITATGE.<\/p>\n\n\n\n<p>Aix\u00ed, es pot interposar una demanda per tal que el jutge decreti <strong>la resoluci\u00f3 del contracte considerant que hi ha una cessi\u00f3 inconsentida por part de l\u2019arrendatari titular del contracte al seu fill,<\/strong> ja que \u00e9s el fill qui viu al pis sense fer-ho conjuntament amb el pare.<\/p>\n\n\n\n<p>Per\u00f2, amic meu, caldr\u00e0 <strong>demostrar que l\u2019arrendatari no hi viu i que s\u00ed que ho fa el seu fill.<\/strong> Amb refer\u00e8ncia a la c\u00e0rrega de la prova la documentaci\u00f3 que s\u2019acompanyi a la demanda judicial \u00e9s molt important per provar els fets que s\u2019al\u00b7leguen (provar que l\u2019arrendatari no viu al pis). Els jutges s\u00f3n conscients que com que aquests fets s\u00f3n fets clandestins que normalment s\u2019oculten al propietari, s\u00f3n per tant molt dif\u00edcils de provar directament, i per tant s\u2019han de buscar indicis o vies indirectes. En definitiva, s\u2019ha de buscar la prova presumptiva, indicis que han de ser clars i han d\u2019aportar dades objectives que, interpretades en el context que ens interessa, resultin dades inequ\u00edvoques. Aix\u00f2 s\u2019aconsegueix contractant un detectiu.<\/p>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote\"><p>En definitiva, s\u2019ha de buscar la prova presumptiva, indicis que han de ser clars i han d\u2019aportar dades objectives que, interpretades en el context que ens interessa, resultin dades inequ\u00edvoques. Aix\u00f2 s\u2019aconsegueix contractant un detectiu<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n<p>I, encara que jurisprudencialment s\u2019ha declarat que l\u2019informe d\u2019un detectiu privat no \u00e9s per si mateix un mitj\u00e0 de prova, malgrat que el detectiu assisteixi al judici per ratificar l\u2019informe, i aquest informe nom\u00e9s \u00e9s un mitj\u00e0 de prova per a l\u2019interessat (\u00e9s a dir, el propietari del pis), es tracta de demostrar en judici que tota la informaci\u00f3 que ha posat el detectiu en l\u2019informe \u00e9s real. I a la pr\u00e0ctica acaba sent senzill demostrar-ho en judici.<\/p>\n\n\n\n<p>Ens podem trobar moltes vegades que l\u2019arrendatari s\u2019ha curat en salut i com a mesura de seguretat continua empadronat al pis i t\u00e9 els contractes de subministrament encara posats al seu nom.<\/p>\n\n\n\n<p>Per\u00f2 en judici \u00e9s f\u00e0cil demostrar que el padr\u00f3 i els contractes de subministrament nom\u00e9s constitueixen una mesura de precauci\u00f3 de l\u2019arrendatari davant una possible demanda i no fan prova que l\u2019arrendatari ocupi l\u2019habitatge. Els informes de detectius acostumen a incloure manifestacions que conclouen de manera inequ\u00edvoca que l\u2019arrendatari no viu a l\u2019habitatge en q\u00fcesti\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p>Resulta tan evident, que s\u2019acaba negociant sense necessitat d\u2019anar a judici. En la fase final, es planteja un acord de compravenda entre el senyor ocupant (el fill de&#8230;) i la senyora propiet\u00e0ria, que no vol saber mai m\u00e9s res de lloguers ni de fills de llogaters, i per tant no es pledeja, per acabar la historia m\u00e9s o menys satisfact\u00f2riament, especialment per a la propiet\u00e0ria, que ha cobrat del banc, i per a l\u2019entitat banc\u00e0ria, que treu un profit (interessos) de l\u2019operaci\u00f3. Ara el fill del llogater tindr\u00e0 una recepta peri\u00f2dica del banc, de la comunitat i de l\u2019Ajuntament.<\/p>\n\n\n\n<p>O sigui, que el desnonament no acaba malament.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>PDF Una senyora propiet\u00e0ria exposa que el seu llogater li paga poc, i a m\u00e9s que no hi viu, al pis, ja que els ve\u00efns li han dit que viu en un altre poble, i que qui ocupa el pis \u00e9s el seu fill (que \u00e9s major d\u2019edat des de fa bastants anys). Tret dels [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":11,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":0},"categories":[50],"tags":[],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1705\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/11\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=1705"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1705\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":1706,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1705\/revisions\/1706\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=1705"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=1705"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=1705"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}