{"id":1754,"date":"2008-09-10T17:10:15","date_gmt":"2008-09-10T16:10:15","guid":{"rendered":"http:\/\/revistaconsell.com\/?p=1754"},"modified":"2020-05-25T17:11:43","modified_gmt":"2020-05-25T16:11:43","slug":"la-mediacio-a-les-nostres-comunitats-de-propietaris-i-el-projecte-del-llibre-blanc-podrem-acorralar-el-blocking","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/la-mediacio-a-les-nostres-comunitats-de-propietaris-i-el-projecte-del-llibre-blanc-podrem-acorralar-el-blocking\/","title":{"rendered":"La mediaci\u00f3 a les nostres comunitats de propietaris, i el projecte del \u201cllibre blanc\u201d. Podrem acorralar el blocking?"},"content":{"rendered":"\n\n\n\t
\n\n\t\t<\/i><\/span> PDF<\/a>\n\n\t<\/div>\n\n\n\n\n\n\n

Curiosament, som un pa\u00eds de negociadors, per\u00f2 no de mediadors. Aix\u00f2 sols vol dir que no ho tenim inculcat a la nostra cultura, per\u00f2 no que no ho puguem anar incorporant de mica en mica. S\u2019ha d\u2019anar assimilant, socialment, culturalment i jur\u00eddicament. L\u2019abs\u00e8ncia d\u2019una llei de mediaci\u00f3 general no significa que no es puguin fer mediacions (res no les prohibeix), per\u00f2 \u00e9s cert que on no hi ha tradici\u00f3 l\u2019exist\u00e8ncia de normativa ajuda molt a transformar un pur concepte en una veritable eina alternativa de resoluci\u00f3 de conflictes.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed, el passat 24-5-2008 el DOCE n\u00fam. 136 publicava la Directiva 2008\\52\\CE del Parlament Europeu i del Consell de la Uni\u00f3 Europea, de 21 de maig de 2008, sobre aspectes civils de la mediaci\u00f3, i el 27-5-2008 el Govern de la Generalitat de Catalunya acabava d\u2019aprovar el Projecte de llei en virtut del qual s\u2019ampliaran els \u00e0mbits d\u2019aplicaci\u00f3 de la mediaci\u00f3, que, entre d\u2019altres, inclour\u00e0 de forma espec\u00edfica i expressa la propietat horitzontal i les relacions de ve\u00efns. \u00d2bviament, la futura llei catalana ja s\u2019adapta a les disposicions de la Directiva, i est\u00e0 clar que el proc\u00e9s no podia ser m\u00e9s r\u00e0pid. No s\u00e9 si la vocaci\u00f3 mediadora per se neix de mica en mica, o si el que neix \u00e9s la necessitat de desjudicialitzar els conflictes per les \u00f2bvies raons de les quals no cal fer esment, per\u00f2 tot ens porta all\u00e0 mateix, i fa que redescobrim aquesta eina ancestral.<\/p>\n\n\n\n

Si b\u00e9 Catalunya ha estat pionera a Europa amb una llei de mediaci\u00f3 espec\u00edficament familiar, ara \u00e9s un proc\u00e9s europeu que porta molta empenta i que t\u00e9 una vocaci\u00f3 molt m\u00e9s generalista que l\u2019estrictament familiar.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s evident que la mediaci\u00f3 no \u00e9s infal\u00b7lible, per\u00f2 tamb\u00e9 es verifica que, encara que no s\u2019assoleixi el desitjat acord, com a m\u00ednim les parts s\u2019han ent\u00e8s un xic m\u00e9s i es respecten m\u00e9s<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

La mediaci\u00f3 \u00e9s una t\u00e8cnica de resoluci\u00f3 de conflictes per la qual, amb l\u2019ajuda d\u2019un mediador professional, les parts intenten arribar a un acord. Si s\u2019assoleix, sent fruit de la voluntat de les parts, la pr\u00e0ctica demostra que t\u00e9 un elevat percentatge de compliment. Una de les claus m\u00e9s importants de la mediaci\u00f3, i la que sovint sorpr\u00e8n m\u00e9s als que s\u2019hi entreguen \u2014encara que inicialment fossin esc\u00e8ptics\u2014, \u00e9s que el mediador tracta d\u2019ajudar a fer que cada part vegi i comprengui el punt de vista de l\u2019altre, i aquesta comprensi\u00f3 fa que la relaci\u00f3 deteriorada es pugui reparar, el respecte perdut torni, el sentiment d\u2019incomprensi\u00f3 s\u2019esvaeixi, i la m\u00fatua i precisa informaci\u00f3 de les respectives necessitats i aspiracions faci trencar molts malentesos.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s evident que la mediaci\u00f3 no \u00e9s infallible, per\u00f2 tamb\u00e9 es verifica que, encara que no s\u2019assoleixi el desitjat acord, com a m\u00ednim les parts s\u2019han ent\u00e8s un xic m\u00e9s i es respecten m\u00e9s. A tots aquests indiscutibles beneficis, s\u2019hi pot accedir sense ren\u00fancies, sense perdre l\u2019opci\u00f3 d\u2019anar a un jutjat a reivindicar el que s\u2019estimi i consideri que pertoca. Aix\u00f2 s\u00ed, implica l\u2019esfor\u00e7 de, si m\u00e9s no, intentar arribar a un acord.<\/p>\n\n\n\n

El Departament de Just\u00edcia treballa en la reforma legal que ha de permetre la possibilitat de la resoluci\u00f3 dels conflictes entre els membres d\u2019una mateixa comunitat de ve\u00efns, sigui un immoble o una urbanitzaci\u00f3, reforma que s\u2019espera per al final d\u2019any. Aix\u00f2 \u00e9s clarament una gran not\u00edcia per als administradors de finques collegiats, col\u00b7lectiu que ha d\u2019estar especialment atent i participatiu a l\u2019evoluci\u00f3 d\u2019aquest proc\u00e9s, ja que a la pr\u00e0ctica seran els qui, amb el seu consell i la seva orientaci\u00f3, faran que els ve\u00efns dels immobles i les urbanitzacions que administren puguin con\u00e8ixer l\u2019eina que podr\u00e0 ajudar-los a recuperar una conviv\u00e8ncia perduda, at\u00e8s que el proc\u00e9s de mediaci\u00f3 comen\u00e7a essencialment perqu\u00e8 ho sol\u00b7liciten les parts de com\u00fa acord, o una d\u2019elles amb el consentiment de l\u2019altre. \u00c9s aqu\u00ed on l\u2019administrador de finques haur\u00e0 de ser sensible a detectar el problema, i prou prudent per recon\u00e8ixer que la millor via per ajudar a qui el pateix es orientant-lo a una mediaci\u00f3. Quan aquesta alerta no funciona, ser\u00e0 finalment el jutge el qui podr\u00e0 derivar el conflicte cap a la mediaci\u00f3, sempre que, \u00f2bviament, les parts ho acceptin, per\u00f2 aix\u00f2 implica comptar amb una vocaci\u00f3 mediadora de l\u2019autoritat judicial que encara no s\u2019ha generalitzat prou, i d\u2019altra banda, quan s\u2019ha arribat fins al jutjat s\u2019ha perdut un temps valu\u00f3s durant el qual, sobretot com a conseq\u00fc\u00e8ncia de les respectives accions judicials exercitades, es pot haver radicalitzat el conflicte. Estad\u00edsticament, els conflictes es resolen un 25% m\u00e9s si arriben a mediaci\u00f3 abans de judicialitzarse, per\u00f2 tot i aix\u00f2 val la pena intentar-ho, ja que hi ha un respectable 51% d\u2019\u00e8xit de les que s\u2019intenten un cop iniciat el proc\u00e9s judicial que ho fa aconsellable. No cal dir que els advocats tamb\u00e9 podrien d\u2019involucrar- se m\u00e9s en el moment de proposar als seus clients que intentin resoldre les seves difer\u00e8ncies mitjan\u00e7ant una mediaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019\u00f2rgan de refer\u00e8ncia que impulsar\u00e0 el proc\u00e9s ser\u00e0 el Centre de Mediaci\u00f3 de Dret Privat de Catalunya, adscrit al Departament de Just\u00edcia.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2, si volem que la mediaci\u00f3 sigui una eina espec\u00edficament \u00fatil als administradors de finques, i si creiem que el projecte \u00e9s prou engrescador per no esperar passivament uns resultats, sin\u00f3 per participar a fi que aquests s\u2019emmotllin a les nostres espec\u00edfiques necessitats, llavors haurem de participar en la proposta de \u201cdesenvolupar una recerca en profunditat sobre l\u2019estat de la mediaci\u00f3 i els sistemes extrajudicials de gesti\u00f3 de conflictes a Catalunya\u201d. Aix\u00f2 vol dir participar en l\u2019edici\u00f3 del que s\u2019anomenar\u00e0 el \u201cLlibre blanc de la resoluci\u00f3 de conflictes i la mediaci\u00f3 a Catalunya\u201d, que pretendr\u00e0 aglutinar el coneixement actual en aquest \u00e0mbit. Es tracta d\u2019analitzar i avaluar el funcionament i m\u00e8todes dels mitjans de resoluci\u00f3 de conflictes, avaluar-ne el grau d\u2019implantaci\u00f3 a Catalunya, descriure i avaluar els processos de coordinaci\u00f3 dels sistemes de resoluci\u00f3 de conflictes amb els tribunals de just\u00edcia, identificar quins s\u00f3n els problemes socials espec\u00edfics i els sectors m\u00e9s sensibles a la implantaci\u00f3 de la mediaci\u00f3, elaborar el coneixement i les regles de bones pr\u00e0ctiques necess\u00e0ries, i els indicadors estad\u00edstics generals fiables per tal d\u2019efectuar-ne la monitoritzaci\u00f3 i el seguiment posteriors.<\/p>\n\n\n\n

Si b\u00e9 s\u2019ha de dir que la mediaci\u00f3 comunit\u00e0ria, entesa com la que, entre d\u2019altres, pot regular els conflictes que sorgeixen al si de les nostres comunitats de propietaris, no sembla expressament recollida dins l\u2019\u00e0mbit tem\u00e0tic de la recerca, tal com algun autor ja ha assenyalat, \u00e9s l\u00edcit pensar que podria ser un dels \u00e0mbits m\u00e9s fruct\u00edfers i, per tant, m\u00e9s beneficiat de la recerca. Per aix\u00f2, s\u2019ha d\u2019entendre que en el paquet de treball de \u201cmediaci\u00f3 comunit\u00e0ria\u201d ser\u00e0 on es desenvolupi tot el que ens afecta al nostre col\u00b7lectiu. Per\u00f2 \u00bfqui formar\u00e0 part dels equips de recerca i quins seran els especialistes participants en el projecte que representin i tinguin en compte les vicissituds de les comunitats de propietaris? Es parla d\u2019equips especialitzats pertanyents a universitats, centres de recerca i centres t\u00e8cnics de la Generalitat de Catalunya, amb especificaci\u00f3 dels professionals i juristes que tamb\u00e9 participen en el projecte. \u00bfInclour\u00e0 aquesta assignaci\u00f3 d\u2019equips una incorporaci\u00f3 permanent dels col\u00b7 legis d\u2019administradors de finques? Es compta de manera expressa amb els col\u00b7legis professionals per a l\u2019execuci\u00f3 del projecte, que tindr\u00e0 una estructura de participaci\u00f3 m\u00faltiple de persones individuals, institucions i col\u00b7lectius, per\u00f2 \u00e9s cert que la complexa estructura i l\u2019organigrama d\u2019execuci\u00f3 del projecte a trav\u00e9s dels equips de treball, sembla pensar en l\u2019element comunitari m\u00e9s com a fenomen social en sentit extens \u2014 tot remarcant espec\u00edficament els barris i els fen\u00f2mens migratoris\u2014 que la propietat horitzontal.<\/p>\n\n\n\n

El pla de treball per \u00e0mbits tampoc no sembla recordar-se de les comunitats de propietaris. Un fenomen que tant ens preocupa com l\u2019assetjament que es crea al si de les comunitats de propietaris, all\u00f2 que coneixem com a blocking, \u00bfper quin canal de l\u2019organigrama podr\u00e0 ser escoltat i reconegut per ser pres en consideraci\u00f3 en l\u2019estudi que es proposa?<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s probable que des d\u2019una actitud passiva per part del nostre col\u00b7lectiu f\u00e0cilment es perdi una oportunitat hist\u00f2rica de tenir una pres\u00e8ncia i una representativitat que es tradueixin en m\u00e9s eines per a nosaltres, i \u00e9s obvi que amb un esperit de const\u00e0ncia, pres\u00e8ncia i veritable \u00e0nim de ser involucrats, tenim al davant una oportunitat dif\u00edcilment repetible per oferir als nostres comuners el \u201cvestit a mida\u201d que la mediaci\u00f3 els pot oferir.<\/p>\n\n\n\n

Ara s\u00ed que, en part, dep\u00e8n de nosaltres.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

PDF Curiosament, som un pa\u00eds de negociadors, per\u00f2 no de mediadors. Aix\u00f2 sols vol dir que no ho tenim inculcat a la nostra cultura, per\u00f2 no que no ho puguem anar incorporant de mica en mica. S\u2019ha d\u2019anar assimilant, socialment, culturalment i jur\u00eddicament. L\u2019abs\u00e8ncia d\u2019una llei de mediaci\u00f3 general no significa que no es puguin […]<\/p>\n","protected":false},"author":11,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":0},"categories":[84],"tags":[],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1754\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/11\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=1754"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1754\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":1755,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1754\/revisions\/1755\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=1754"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=1754"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=1754"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}