{"id":1839,"date":"2008-12-10T12:07:20","date_gmt":"2008-12-10T11:07:20","guid":{"rendered":"http:\/\/revistaconsell.com\/?p=1839"},"modified":"2020-05-26T12:07:54","modified_gmt":"2020-05-26T11:07:54","slug":"blocking-mediacio-evitadora-i-mediacio-restauradora-el-rol-dels-administradors-de-finques-col%c2%b7legiats","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/blocking-mediacio-evitadora-i-mediacio-restauradora-el-rol-dels-administradors-de-finques-col%c2%b7legiats\/","title":{"rendered":"Blocking: mediaci\u00f3 evitadora i mediaci\u00f3 restauradora. El rol dels administradors de finques col\u00b7legiats"},"content":{"rendered":"\n\n\n\t
\n\n\t\t<\/i><\/span> PDF<\/a>\n\n\t<\/div>\n\n\n\n\n\n\n

Essent el blocking el fenomen psicosocial en virtut del qual, en el si d\u2019una comunitat de ve\u00efns, es produeix un assetjament, el primer que hem de saber fer \u00e9s a\u00efllar el fenomen, diferenciar-lo d\u2019altres conflictes que es donen en la conviv\u00e8ncia, i donar-li una resposta aut\u00f2noma.<\/p>\n\n\n\n

Com diu el metge Albert Figueras, especialista que estudia les bases neurol\u00f2giques del benestar, i les implicacions dels aven\u00e7os en neuroci\u00e8ncies sobre la vida quotidiana, hi ha una conducta social humana que se suma al que es coneix com el paper de les neurones mirall, i segons la qual el fet de posar en evid\u00e8ncia o v\u00e8ncer els nostres iguals \u00e9s molt m\u00e9s satisfactori que tenir \u00e8xit per nosaltres mateixos, com si el nostre cervell estigu\u00e9s programat per comparar els nostres \u00e8xits i fracassos amb les persones que ens envolten. Destaca aix\u00ed el paper d\u2019emocions com ara l\u2019enveja i el delecto i, a partir d\u2019aqu\u00ed, aplica la reflexi\u00f3 als ve\u00efns, i conclou que poden tenir un paper m\u00e9s important del que ens creiem en la nostra conducta habitual i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, sobre la nostra salut.<\/p>\n\n\n\n

La investigaci\u00f3 de l\u2019economista Aldo Rustichini, conegut pels seus estudis de microeconomia, se centra en la teoria de la decisi\u00f3, la teoria microecon\u00f2mica i els models de racionalitat limitada. Tot desenvolupant la seva teoria del joc, va fer un estudi a la Universitat de Minnesota, consistent a analitzar la resposta emocional en el moment de guanyar un premi de loteria, i el gaudi era molt m\u00e9s important quan es guanyava amb companyia que quan s\u2019estava sol. Aquest mecanisme t\u00e9 molt a veure amb l\u2019objecte del nostre estudi i confirma les tesis del Dr. Figueras.<\/p>\n\n\n\n

Tenir ve\u00efns implica un fet convivencial complex, el qual, m\u00e9s enll\u00e0 del conviure en harmonia, porta tamb\u00e9 una comunicaci\u00f3 no verbal de diversos graus d\u2019intensitat, sovint fins i tot amb un mateix. Aix\u00ed doncs, per exemple, pert\u00e0nyer a una comunitat ens pot condicionar en el moment d\u2019estendre la roba. Probablement, les peces menys maques podrien, fins i tot, estendre\u2019s dins de casa per tal que no siguin vistes, mentre que unes peces molt maques seran exhibides i \u2014per qu\u00e8 no\u2014 durant uns quants dies si conv\u00e9. Per\u00f2, atenci\u00f3, quan l\u2019estendre exhibici\u00f3 es fa sense voler, amb eleg\u00e0ncia, f\u00e0cilment la resposta no verbal ser\u00e0 un rajol\u00ed de lleixiu caigut accidentalment i, a saber de quins dels pisos superiors. Aix\u00ed doncs, rivalitzar per qui es perfuma m\u00e9s o millor, qui porta els nens m\u00e9s ben vestits, o qui t\u00e9 al p\u00e0rquing el cotxe m\u00e9s net i nou, s\u00f3n una forma m\u00e9s de relacionarnos, tot i que no \u00e9s ni la m\u00e9s intel\u00b7ligent ni la m\u00e9s cordial, per b\u00e9 que s\u00f3n reaccions intr\u00ednseques a la nostra manera de ser. Aquestes petites coses, aparentment inn\u00f2cues, tenen, per\u00f2, un rerefons amb el qual hem de vigilar, perqu\u00e8 fan treballar les nostres emocions. La persona culta tindr\u00e0 m\u00e9s capacitat per controlar les pr\u00f2pies, mentre que hi ha persones les quals, envejoses, fan dels seus patiments una fita que han de projectar amb agressivitat contra la persona en la qual, en el fons, s\u2019emmirallen. Aix\u00ed, aquesta persona no tindr\u00e0 prou amb el rajol\u00ed de lleixiu sobre els llen\u00e7ols de la ve\u00efna, sin\u00f3 que, despr\u00e9s, n\u2019estendr\u00e0 de nous i m\u00e9s macos, far\u00e0 un esfor\u00e7 important perqu\u00e8 els seus nens siguin els m\u00e9s ben vestits de l\u2019escala, es perfumar\u00e0 m\u00e9s que ning\u00fa i voldr\u00e0 el cotxe m\u00e9s nou, net i maco del p\u00e0rquing. Per\u00f2, una vegada assolit aix\u00f2, entra en una espiral dins la qual els seus pitjors sentiments s\u2019autoalimenten igual de fantasies i de realitats i es desencadena en ell una reacci\u00f3 qu\u00edmica que esclata en una perversa i premeditada estrat\u00e8gia d\u2019aniquilaci\u00f3. Neix aix\u00ed el desig d\u2019assetjar i, malauradament per al pobre ve\u00ed que \u00e9s ali\u00e8 a les intencions del blockerman o la blockerwoman, la guspira ja haur\u00e0 esclatat. A partir d\u2019aqu\u00ed, \u00bfqu\u00e8 \u00e9s el pitjor que pot passar? Doncs que l\u2019assetjat encara no s\u2019hagi adonat de la situaci\u00f3, no hagi ent\u00e8s que el rajolinet de lleixiu no va ser un accident, o que no hagi vist que el cotxe del ve\u00ed \u00e9s nou, perqu\u00e8 no hi ha res que alimenti tant l\u2019acci\u00f3 de l\u2019assetjador com el fet d\u2019haver estat ignorat. Rivalitzar amb l\u2019igual no t\u00e9 sentit si quan es considera haver guanyat l\u2019altre, aquell resulta que no se n\u2019ha adonat. L\u2019assetjador estar\u00e0 satisfet si la seva v\u00edctima pateix, tal vegada conven\u00e7ut que aix\u00ed s\u2019haur\u00e0 fet just\u00edcia perqu\u00e9 considerar\u00e0 que finalment l\u2019altre haur\u00e0 patit com ell o ella ha patit. En el fons, \u00e9s una mena de venjan\u00e7a. Per\u00f2, si la v\u00edctima escollida est\u00e0 per sobre d\u2019aquelles petiteses i no hi d\u00f3na import\u00e0ncia, aquesta indifer\u00e8ncia desencadena la part m\u00e9s patol\u00f2gica de l\u2019assetjador, que, enverinat per la seva pr\u00f2pia enveja, ultrapassa els l\u00edmits del que \u00e9s perm\u00e8s o es pot suportar i ataca amb la veritable intenci\u00f3 de fer mal.<\/p>\n\n\n\n

Realment, no hem d\u2019infravalorar fins on ens poden portar les situacions banals en les relacions de ve\u00efns. I que l\u2019origen en sigui ben banal no vol dir que la situaci\u00f3 sigui una fotesa, ja que es tracta de relacions entre adults, en les quals la capacitat i la possibilitat de perjudicar s\u00f3n realment importants i poden ocasionar danys de diversa consideraci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

En un article precedent d\u00e8iem que ja tenim alguna resposta jur\u00eddica per donar a aquesta forma d\u2019assetjament, ja que f\u00e0cilment el podem assimilar a un delicte de lesions o coaccions, per\u00f2 ni la sanci\u00f3 concreta que resulta d\u2019aquesta aplicaci\u00f3 anal\u00f2gica \u00e9s en realitat l\u2019adequada, ni el concepte es pot identificar amb aquest tipus penal. En realitat, aquesta resposta que avui dia tenim al nostre abast ha de servir sols per fer-nos adonar i, sobretot, fer adonar-se als assetjadors que estan cometent un delicte, cosa sens dubte important; per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s important que es pugui legislar per definir jur\u00eddicament la situaci\u00f3, amb tot el que aix\u00f2 comporta.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s \u00f2bvia la desproporci\u00f3 entre el dany causat i la pena aplicada, i encara \u00e9s m\u00e9s not\u00f2ria la llacuna que fa refer\u00e8ncia als \u201cespectadors actius\u201d, els quals passen indemnes per davant d\u2019un il\u00b7l\u00edcit que consenten<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

En aquest mateix sentit es va pronunciar no fa gaire la magistrada del Jutjat Penal n\u00fam. 2 de Lleida, la qual, en relaci\u00f3 amb una sent\u00e8ncia condemnat\u00f2ria per mobbing, diu que \u201cl\u2019assetjament moral a la feina, en les seves manifestacions m\u00e9s greus, hauria de ser objecte de protecci\u00f3 penal amb una definici\u00f3 precisa de l\u2019acci\u00f3 t\u00edpica i dels elements normatius i descriptius que han d\u2019integrar-la\u201d. Tamb\u00e9 diu que aquesta llacuna judicial obliga els jutges \u201ca buscar altres tipus penals que s\u2019hi adiguin, com ara un delicte de lesions, coaccions o contra la llibertat i seguretat dels treballadors\u201d. En aquell cas concret, la manca d\u2019una norma espec\u00edfica va representar que, per haver causat danys prou greus com el fet que l\u2019atacada necessit\u00e9s atenci\u00f3 psiqui\u00e0trica, tan sols es condemn\u00e9s l\u2019assetjadora a vint dies de multa amb una quota de 12 euros diaris. \u00c9s \u00f2bvia la desproporci\u00f3 entre el dany causat i la pena aplicada, i encara \u00e9s m\u00e9s not\u00f2ria la llacuna que fa refer\u00e8ncia als \u201cespectadors actius\u201d, els quals passen indemnes per davant d\u2019un il\u00b7l\u00edcit que consenten.<\/p>\n\n\n\n

Com que el nostre objectiu ha de ser promoure el descens dels casos de blocking, el que hem de treballar \u00e9s el seg\u00fcent:<\/p>\n\n\n\n

  • divulgar el fenomen per tal que se\u2019n prengui consci\u00e8ncia;
    <\/li>
  • fer prendre consci\u00e8ncia als potencials assetjadors que el que fan \u00e9s delicte;
    <\/li>
  • fer prendre consci\u00e8ncia als espectadors actius que la seva actitud aquiescent tamb\u00e9 constitueix delicte per omissi\u00f3 de socors;
    <\/li>
  • definir el que podrien ser els respectius tipus penals i promoure\u2019n la legislaci\u00f3; i
    <\/li>
  • rec\u00f3rrer, sempre i en primer lloc, a la mediaci\u00f3 per intentar aturar l\u2019escalada ofensiva de l\u2019assetjador i fer que aquest prengui consci\u00e8ncia de la conseq\u00fc\u00e8ncia de les seves accions.<\/li><\/ul>\n\n\n\n

    Cal adonar-se que un cop m\u00e9s donem protagonisme a la mediaci\u00f3, perqu\u00e8 \u00e9s cert que aquesta pot i ha de tenir un paper rellevant en l\u2019intent de resoluci\u00f3 d\u2019aquest tipus de conflictes, tot i que hem de recon\u00e8ixer que pretenem apropiar-nos un mecanisme preestablert per utilitzar-lo en realitat d\u2019una manera un xic diferent d\u2019aquella per a la qual fins ara havia estat origin\u00e0riament pensat. \u00c9s a dir, si normalment s\u2019espera de la mediaci\u00f3 que promogui una relaci\u00f3 perduda, una m\u00fatua informaci\u00f3 dels respectius sentiments per comprendre la situaci\u00f3 viscuda des del punt de vista de l\u2019altre, ara resulta que amb la mateixa metodologia, infraestructura i m\u00e8tode el que ens proposem, fent \u00fas de la mediaci\u00f3, \u00e9s que l\u2019assetjador, el blockerman o la blockerwoman, prengui consci\u00e8ncia, a trav\u00e9s de les sessions de mediaci\u00f3, del mal real que causa a l\u2019altra part. No \u00e9s el mateix el gaudi immediat que proporciona el fet de veure una persona ferida per una reeixida acci\u00f3 d\u2019assetjament, que prendre consci\u00e8ncia de manera \u00edntima del veritable mal causat. Si en trepitjar el peu a una persona aquesta xiscla, aix\u00f2 pot fer gr\u00e0cia. Per\u00f2 si despr\u00e9s es parla dels ossos dels dits que se li han trencat, de les cures que li han hagut de fer, de la recuperaci\u00f3 posterior i de la baixa que ha hagut de demanar, probablement un s\u2019adoni que la seva dolenteria no volia arribar tan lluny i que no tenia consci\u00e8ncia del mal provocat. Per tant, es tracta d\u2019aconseguir que l\u2019assetjador faci aquesta reflexi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

    \u00c9s clar, plantejat aix\u00ed, es trenca l\u2019esquema pel qual les parts en conflicte es troben en igualtat de condicions, i sembla que ja de bon comen\u00e7ament tenim un bo i un dolent. No obstant aix\u00f2, en la realitat en totes les mediacions cada part es considera a si mateixa, com a punt de partida, la bona, i que l\u2019altra \u00e9s la dolenta quan, a fi de comptes, tamb\u00e9 \u00e9s cert que de l\u2019experi\u00e8ncia l\u2019assetjat pot aprendre a comprendre els sentiments aliens i a actuar en conseq\u00fc\u00e8ncia. No es tracta que canvi\u00ef els llen\u00e7ols, el perfum, els nens i el cotxe, per\u00f2 s\u00ed que pot ser m\u00e9s delicat amb els sentiments aliens i m\u00e9s comprensiu amb els defectes aliens.<\/p>\n\n\n\n

    De fet, s\u2019ha d\u2019entendre que la nova llei de mediaci\u00f3 que estem esperant ja ens portar\u00e0 a matisar els rols respectius dins el proc\u00e9s de mediaci\u00f3. Cal dir, per cert, que el Projecte de llei, en no tenir esmenes a la totalitat, s\u2019ha aprovat al ple del Parlament del passat 22 d\u2019octubre. El va presentar la consellera de Just\u00edcia Montserrat Tura, i en el debat van intervenir N\u00faria de Gispert (CIU), Agn\u00e8s Pardell (PSC-CpC), Miquel Angel Estrad\u00e9 (ERC), Montserrat Nebrera (PPC), Salvador Mil\u00e0 (ICV-EUIA) i Jos\u00e9 Domingo (Grup Mixt). Ara continuar\u00e0 tramitant-se en comissions abans no torni al Ple, on tindran lloc els debats i les votacions finals.<\/p>\n\n\n\n

    I novament hem d\u2019assenyalar el paper actiu que poden tenir els administradors de finques, ja que s\u2019ha d\u2019entendre que realment hi ha una mediaci\u00f3 evitable i una mediaci\u00f3 restauradora, i que en els dos casos l\u2019administrador hi pot participar, conscientment o inconscientment. I \u00e9s que l\u2019administrador de finques, a m\u00e9s d\u2019haver posat en evid\u00e8ncia, en el recentment celebrat Congr\u00e9s Nacional de Barcelona, el seu elevat grau de professionalitzaci\u00f3, alhora que l\u2019elevat grau de complexitat, tant jur\u00eddica com administrativa i, sobretot, en les seves relacions amb l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica, tot all\u00f2 que comporta administrar un immoble, tamb\u00e9 compleix una important\u00edssima funci\u00f3 social, m\u00e9s enll\u00e0, sens dubte, del que l\u2019enc\u00e0rrec estrictament professional pot establir. L\u2019article 553-18 del Llibre cinqu\u00e8 del Codi Civil de Catalunya diu que l\u2019administrador gestiona els interessos ordinaris de la comunitat, \u00e9s a dir, que ha de fer els actes necessaris per conservar els b\u00e9ns i serveis de la comunitat, vetllar perqu\u00e8 els propietaris compleixin les seves obligacions, preparar els comptes i executar acords. \u00c9s obvi, doncs, que no se li exigeix que participi per promoure o vetllar per la bona conviv\u00e8ncia. L\u2019article 6 de la Llei de propietat horitzontal diu que per regular els detalls de la conviv\u00e8ncia es podran fixar normes de r\u00e8gim interior, per\u00f2 no diu que l\u2019administrador de finques en ser\u00e0 el vigilant o vetllar\u00e0 perqu\u00e8 es compleixi. Tot i aix\u00f2, tots els administradors de finques practiquen, en realitat, la \u201cmediaci\u00f3 evitadora\u201d, entenent com a tal la que aconsegueix evitar que neixi el conflicte, un cop detectats els conats, de manera que la mediaci\u00f3 sigui viable. Parlar amb un ve\u00ed, parlar amb l\u2019altre, cercar punts de trobada, trucades, cartes, reunions, etc.; un temps, en definitiva, que es dedica amb l\u2019\u00fanica finalitat d\u2019evitar un conflicte, i fent actuacions participatives que normalment no s\u00f3n minutables, per\u00f2 que es fan perqu\u00e8 es consideren indispensables, per b\u00e9 que aix\u00f2 no aparegui escrit enlloc. \u00c9s aquest, tal vegada, el vessant m\u00e9s hum\u00e0 del professional que va m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019un programa inform\u00e0tic o comptable.<\/p>\n\n\n\n

    Tot i aix\u00f2, \u00e9s obvi que no sempre tindr\u00e0 \u00e8xit a l\u2019hora d\u2019evitar el conflicte, i aqu\u00ed se l\u2019haur\u00e0 d\u2019ajudar i premiar oferint-li una eina com \u00e9s el Centre de Mediaci\u00f3, de tal manera que hi pugui adre\u00e7ar els ve\u00efns a una \u201cmediaci\u00f3 restauradora\u201d. Com abans l\u2019administrador detecti la necessitat i encamini l\u2019assumpte cap a la possible soluci\u00f3, m\u00e9s probable \u00e9s que la intervenci\u00f3 del centre sigui un \u00e8xit i que finalment el restabliment de la pau social perduda a l\u2019immoble es recuperi, en benefici de tots.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    PDF Essent el blocking el fenomen psicosocial en virtut del qual, en el si d\u2019una comunitat de ve\u00efns, es produeix un assetjament, el primer que hem de saber fer \u00e9s a\u00efllar el fenomen, diferenciar-lo d\u2019altres conflictes que es donen en la conviv\u00e8ncia, i donar-li una resposta aut\u00f2noma. Com diu el metge Albert Figueras, especialista que […]<\/p>\n","protected":false},"author":11,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":0},"categories":[86],"tags":[],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1839\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/11\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=1839"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1839\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":1840,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1839\/revisions\/1840\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=1839"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=1839"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=1839"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}