{"id":2038,"date":"2009-12-10T20:59:00","date_gmt":"2009-12-10T19:59:00","guid":{"rendered":"http:\/\/revistaconsell.com\/?p=2038"},"modified":"2020-05-29T12:41:49","modified_gmt":"2020-05-29T11:41:49","slug":"la-generalitat-ja-pot-fer-mediacions-per-resoldre-el-blocking-i-els-conflictes-de-les-nostres-comunitats-de-veins","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/la-generalitat-ja-pot-fer-mediacions-per-resoldre-el-blocking-i-els-conflictes-de-les-nostres-comunitats-de-veins\/","title":{"rendered":"La Generalitat ja pot fer mediacions per resoldre el blocking i els conflictes de les nostres comunitats de ve\u00efns."},"content":{"rendered":"\n\n\n\t
\n\n\t\t<\/i><\/span> PDF<\/a>\n\n\t<\/div>\n\n\n\n\n\n\n

Del 27 de mar\u00e7 del 2000 al 15 de juliol del 2009<\/h4>\n\n\n\n

Eren les 11.47 h del 15 de juliol del 2009, un dia important. A la Cambra va compar\u00e8ixer la Honorable Consellera de Just\u00edcia, Sra. Montserrat Tura i Cama\u00b7 freita, i va explicar l\u2019evoluci\u00f3 de la pro\u00b7 posta que portava al ple. Va proposar l\u2019aprovaci\u00f3 de la Llei de mediaci\u00f3 en l\u2019\u00e0mbit de dret privat. L\u2019inici de la trami\u00b7 taci\u00f3 parlament\u00e0ria havia tingut lloc el 22 d\u2019octubre del 2008. I va anunciar que, sens dubte, la mediaci\u00f3 esdevindria en breu un dels sistemes m\u00e9s utilitzats per resoldre conflictes. La consellera va demanar de poder pujar a la tribuna per agrair p\u00fablicament l\u2019esfor\u00e7 fet per tots els qui han cregut en la mediaci\u00f3, aix\u00ed com per la Pon\u00e8ncia i tots els diputats membres de la Pon\u00e8ncia i la Comissi\u00f3 de Seguretat, Just\u00edcia i Dret, els lletrats i, finalment, el personal del Parlament. Ens referim a un somni fet realitat. Est\u00e0 documentat que al Col\u00b7legi d\u2019Adminis\u00b7 tradors de Finques de Girona es va co\u00b7 men\u00e7ar a parlar de mediaci\u00f3 el 27 de mar\u00e7 del 2000 i, des de llavors, ininter\u00b7 rompudament, no hem deixat de posar el nostre gra de sorra per fer de la nos\u00b7 tra creen\u00e7a, de la nostra fe, una realitat tangible.<\/p>\n\n\n\n

La recompensa personal va ser la invita\u00b7 ci\u00f3 a presenciar la sessi\u00f3 parlament\u00e0ria del ple que culminaria amb el resultat dels esfor\u00e7os de tots, entre els quals no tinc dubtes que la feina feta des del Col\u00b7 legi d\u2019Administradors de Finques de Gi\u00b7 rona han tingut el seu valor i la seva transcend\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Ara tots parlem de mediaci\u00f3, ja que est\u00e0 de moda, per\u00f2 s\u2019ha de recon\u00e8ixer que el 27 de mar\u00e7 del 2000 era una iniciativa que gaireb\u00e9 nom\u00e9s era clara per als ad\u00b7 ministradors.<\/p>\n\n\n\n

No amago la meva emoci\u00f3 personal per haver pogut presenciar per fi l\u2019aprovaci\u00f3 d\u2019una cosa tantes vegades predicada al desert.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 el parlament de la Sra. Tura no es va limitar als agra\u00efments, i va ser for\u00e7a insistent encoratjant la societat catalana perqu\u00e8 aconseguir que la mediaci\u00f3 no sigui una alternativa minorit\u00e0ria, sin\u00f3 que passi a ser \u201cel sistema fonamental de resoluci\u00f3 de conflictes en l\u2019\u00e0mbit civil\u201d. Va dir que \u201cla mediaci\u00f3 no pot ser, no ha de ser, una soluci\u00f3 dedicada a una minoria, i nom\u00e9s si l\u2019assumim molt clarament i si la incorporem com a convenciment i la traslladem al conjunt de la ciutadania, ho farem amb la convicci\u00f3 profunda de tots nosaltres\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s va intervenir la Sra. Agn\u00e9s Par\u00b7 dell Ve\u00e0, del Grup parlamentari Socia\u00b7 listes-Ciutadants pel Canvi, en qualitat de relatora de la proposta. Un cop el president de la Cambra li va donar la paraula, ella va donar compte dels tre\u00b7 balls de la Pon\u00e8ncia i va remarcar que \u201caquesta Llei d\u00f3na la possibilitat d\u2019oferir a la societat un instrument de gesti\u00f3 dels conflictes, basat en el di\u00e0leg i en l\u2019entesa que permet que la confrontaci\u00f3 i la discrep\u00e0ncia entre persones pugui resoldre\u2019s a trav\u00e9s de vies diferents de la judicial.\u201d<\/p>\n\n\n\n

El 27 de maig del 2008, el Govern va aprovar el Projecte de llei, que el 6 de juny del 2008 va entrar al Parlament. I llavors se\u2019n va iniciar la tramitaci\u00f3. En el debat a la totalitat del Projecte de llei, celebrat el 29 d\u2019octubre, ja es destacava la import\u00e0ncia de la Llei.<\/p>\n\n\n\n

Cal no oblidar que, al marge de la realitat que Catalunya sigui pionera dins l\u2019Estat espanyol legislant sobre aquesta mat\u00e8ria, no es tracta d\u2019un fenomen catal\u00e0, sin\u00f3 que s\u2019ha de situar dins el context del marc d\u2019una normativa europea, ja que la Llei catalana es desenvolupa a partir de la directiva comunit\u00e0ria 52\\2008.<\/p>\n\n\n\n

La desfilada de parlamentaris que van comen\u00e7ar a pujar a l\u2019estrada no donava lloc a dubtes. La Sra. Montserrat Nebre\u00b7 da, llavors encara per compte del Grup parlamentari del Partit Popular de Ca\u00b7 talunya; el Sr. Jos\u00e9 Domingo Domingo, membre del Grup Mixt; la Sra. N\u00faria de Gispert i Catal\u00e0, membre del Grup par\u00b7 lamentari de Converg\u00e8ncia i Uni\u00f3: nova\u00b7 ment la Sra. Agn\u00e8s Pardell Ve\u00e0, en aquest cas pel seu grup; el Sr. Pere Ara\u00b7 gon\u00e8s i Garcia, per Esquerra Republica\u00b7 na de Catalunya, i, finalment, el Sr. Sal\u00b7 vador Mil\u00e0 i Solsona, per Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alter\u00b7 nativa. Era una festa sentir tanta unani\u00b7 mitat a favor de la mediaci\u00f3. En cohe\u00b7 r\u00e8ncia amb aix\u00f2, les intervencions se\u00b7 g\u00fcents es van produir per retirar siste\u00b7 m\u00e0ticament totes les poques esmenes que quedaven vives i que havien arribat a la Cambra, i aix\u00ed fou com es produ\u00ed un fet totalment ins\u00f2lit: la Llei s\u2019aprov\u00e0 per unanimitat, amb 132 vots.<\/p>\n\n\n\n

Als convidats de la tribuna se\u2019ns va per\u00b7 metre aplaudir el resultat de la votaci\u00f3 (manifestaci\u00f3 no permesa al p\u00fablic as\u00b7 sistent a les sessions), i aix\u00ed \u00e9s com es d\u00f3na vida a una Llei que actualment ja est\u00e0 en vigor i plenament d\u2019aplicaci\u00f3, i que deroga la precedent de mediaci\u00f3 familiar, la Llei 1\/2001, de 15 de mar\u00e7.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00f2, als administradors de finques, ens obre dues portes que conv\u00e9 considerar. La primera, la d\u2019una oportunitat profes\u00b7 sional nova per als que tinguin una ti\u00b7 tulaci\u00f3 universit\u00e0ria, ja que l\u2019article 3 de la Llei disposa que \u201cpot exercir com a mediador o mediadora, als efectes d\u2019aquesta llei, la persona f\u00edsica que t\u00e9 un t\u00edtol universitari oficial i que acredi\u00b7 ta una formaci\u00f3 i una capacitat espe\u00b7 c\u00edfica en mediaci\u00f3, degudament actu\u00b7 alitzades d\u2019acord amb els requisits establerts pel reglament. Aquesta per\u00b7 sona ha d\u2019estar col\u00b7legiada en el Col\u00b7 legi professional component, o ha de pert\u00e0nyer a una associaci\u00f3 professio\u00b7 nal de l\u2019\u00e0mbit de la mediaci\u00f3, acredita\u00b7 da pel departament competent en ma\u00b7 t\u00e8ria de dret civil, o ha de prestar ser\u00b7 veis com a mediador o mediadora per a l\u2019Administraci\u00f3\u201d.<\/p>\n\n\n\n

No ens passa desapercebut el greuge comparatiu envers tots els companys que no disposin d\u2019un t\u00edtol universitari ofi\u00b7 cial, ja que \u00e9s sens dubte l\u2019exercici d\u2019aquesta professi\u00f3 i no pas l\u2019obtenci\u00f3 del t\u00edtol el que els d\u00f3na la coneixen\u00e7a del fet comunitari, per\u00f2 ara \u00e9s moment de fer servir les portes que a uns s\u2019obren i, m\u00e9s endavant, lluitarem per als qui per llei s\u2019ho han de mirar des de la \u201cbanque\u00b7 ta\u201d. Al \u201cde mica en mica\u201d ja hi estem acostumats.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 el que per mi \u00e9s el m\u00e9s rellevant \u00e9s l\u2019oportunitat, i aquesta s\u00ed que per a tots els administradors de finques, de no pa\u00b7 tir professionalment aquells conflictes importants que, de vegades, es creen al si d\u2019algunes comunitats, podent-los de\u00b7 legar al Centre de Mediaci\u00f3 de la Gene\u00b7 ralitat. \u00bfQu\u00e8 vol dir aix\u00f2? Que, si tenim un problema de conviv\u00e8ncia determinat, disposem de l\u2019opci\u00f3 d\u2019adre\u00e7ar-nos al Centre de Mediaci\u00f3 de Dret Privat de Catalunya. \u00bfCom? Doncs a trav\u00e9s de les seves noves i acabades d\u2019estrenar ofici\u00b7 nes del carrer Pau Claris n\u00fam. 158, 4a planta de Barcelona (08009), tel. 935674484. L\u2019horari d\u2019atenci\u00f3 al p\u00fablic en aquests moments \u00e9s de 9.00 a 14.00 h. A m\u00e9s, la majoria de col\u00b7legis d\u2019advo\u00b7 cats tenen a les seves depend\u00e8ncies un servei d\u2019orientaci\u00f3 a la mediaci\u00f3 (SOM) a trav\u00e9s del qual tamb\u00e9 s\u2019hi poden posar en contacte. \u00c9s important saber adre\u00e7ar a temps el conflicte cap a la mediaci\u00f3, sobretot si \u00e9s un cas de blocking<\/em><\/strong>, ja que tots els especialistes coincideixen que com abans s\u2019afronti, m\u00e9s possibilitats d\u2019\u00e8xit hi ha. Un cop passa a judici el proble\u00b7 ma, les estad\u00edstiques diuen que aquestes possibilitats d\u2019\u00e8xit es redu\u00b7 eixen; per\u00f2, tot i aix\u00f2, continua sent recomanable intentar-ho, fins i tot en els casos en qu\u00e8 hi tenim sent\u00e8ncia ferma. Sens dubte, \u00e9s un recurs molt adequat en els procediments d\u2019impug\u00b7 naci\u00f3 d\u2019acords, ja que sovint s\u00f3n els que poden paralitzar el funcionament de la comunitat, sobretot si els acords es refereixen a importants obres ja contractades.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, cal no oblidar que \u00e9s un pro\u00b7 c\u00e9s voluntari, i aix\u00f2 ens porta a dues consideracions ben importants: la pri\u00b7 mera, que no podem obligar a ning\u00fa a anar a una mediaci\u00f3; i la segona, que precisament aquesta voluntarietat fa que, si b\u00e9 no tots accepten la mediaci\u00f3, els que accepten el proc\u00e9s normalment estan ben predisposats tant per arribar a un acord com, sobretot, perqu\u00e8 aquest es compleixi, i per aix\u00f2 aqu\u00ed tro\u00b7 bem un elevat percentatge de resolu\u00b7 cions favorables. Aix\u00f2, de retruc, vol dir que \u00e9s molt important que s\u2019adreci de la manera m\u00e9s convenient a assistir a sessions informatives, on mediadors especialitzats expliquen en qu\u00e8 consis\u00b7 teix la mediaci\u00f3 per tal que es pugui decidir per optar o no cap a aquesta via amb coneixement del que s\u2019accepta o es descarta. Per aix\u00f2, molts lamentem el redactat de l\u2019article 11.3, segons el qual \u201c[\u2026] quan el proc\u00e9s judicial ja s\u2019ha iniciat, l\u2019autoritat judicial pot disposar que les parts assisteixin a una sessi\u00f3 informativa sobre la mediaci\u00f3\u201d, i somien amb una reforma que faci la sessi\u00f3 in\u00b7 formativa obligat\u00f2ria, ja que molts que no haurien optat per aquesta via, ho fan un cop en aquesta sessi\u00f3 se\u2019ls informa en qu\u00e8 consisteix. Val la pena.<\/p>\n\n\n\n

Som-hi, doncs: comencem a fer un bon \u00fas d\u2019aquesta nova eina que ens han lliurat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

PDF Del 27 de mar\u00e7 del 2000 al 15 de juliol del 2009 Eren les 11.47 h del 15 de juliol del 2009, un dia important. A la Cambra va compar\u00e8ixer la Honorable Consellera de Just\u00edcia, Sra. Montserrat Tura i Cama\u00b7 freita, i va explicar l\u2019evoluci\u00f3 de la pro\u00b7 posta que portava al ple. Va […]<\/p>\n","protected":false},"author":13,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":5},"categories":[68],"tags":[],"author_meta":{"display_name":"Clara Valls","author_link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/author\/claravalls\/"},"featured_img":null,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2038\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/13\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=2038"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2038\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":2039,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2038\/revisions\/2039\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=2038"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=2038"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=2038"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}