{"id":2189,"date":"2010-06-10T23:46:49","date_gmt":"2010-06-10T22:46:49","guid":{"rendered":"http:\/\/revistaconsell.com\/?p=2189"},"modified":"2020-05-28T23:50:12","modified_gmt":"2020-05-28T22:50:12","slug":"on-sha-de-signar-analisi-critica-dels-abusos-bancaris-actuals","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/on-sha-de-signar-analisi-critica-dels-abusos-bancaris-actuals\/","title":{"rendered":"On s\u2019ha de signar? An\u00e0lisi cr\u00edtica dels abusos bancaris actuals"},"content":{"rendered":"\n\n\n\t
\n\n\t\t<\/i><\/span> PDF<\/a>\n\n\t<\/div>\n\n\n\n\n\n\n

En l\u2019actual context de crisi econ\u00f2mica, s\u2019ha est\u00e8s el corrent d\u2019assenyalar els  bancs com els principals culpables de la  situaci\u00f3 actual, juntament amb els pol\u00edtics.  Aquesta impressi\u00f3, que \u00e9s molt tangible,  deriva del tancament de l\u2019aixeta  dels pr\u00e9stecs i dels cr\u00e8dits que les entitats  banc\u00e0ries han efectuat, en contraposici\u00f3  a la seva pol\u00edtica d\u2019anys anteriors,  en qu\u00e8, enmig de l\u2019euf\u00f2ria econ\u00f2mica,  havien deixat diners de manera temer\u00e0ria,  retret que sens dubte \u00e9s adequat  atesa la professionalitzaci\u00f3 del sector.  No \u00e9s bo per a una societat com la nostra  que s\u2019acabin demonitzant les entitats  banc\u00e0ries, atesa la import\u00e0ncia que han  tingut en el desenvolupament del sistema  econ\u00f2mic; dit d\u2019una altra manera,  sense els bancs el nostre sistema de  vida no seria possible, ja que no ens podem  imaginar viure efectuant transaccions  per la via de permuta o guardant els  diners a sota la rajola de casa. <\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 una q\u00fcesti. diferent \u00e9s que els  bancs, conscients i sabedors de la seva  essencialitat, abusin de tothom, es tracti  de particulars o d\u2019empreses. Quan vaig  comen\u00e7ar a exercir la professi\u00f3 d\u2019advocat,  a la vista d\u2019un procediment executiu en el  qual un banc reclamava l\u2019import d\u2019una p\u00f2lissa  de cr\u00e8dit o d\u2019un pr\u00e9stec hipotecari,  amb les quotes impagades pel deutor, jo  pensava que qui mereixia un retret era el  particular o l\u2019empresa que no havia estat  a l\u2019al\u00e7ada de les seves responsabilitats, ja  que el banc li havia deixat uns diners i el  particular o l\u2019empresa no havien estat diligents,  b\u00e9 en la gesti\u00f3 del negoci, b\u00e9 per  haver assumit un risc excessiu per a la  seva potencialitat econ\u00f2mica. Aix\u00ed doncs,  quan et trobaves davant d\u2019un procediment  instat per una entitat banc\u00e0ria, autom\u00e0ticament  pensaves que no tenia sentit fer  cap mena d\u2019oposici\u00f3 a les pretensions  banc\u00e0ries. <\/p>\n\n\n\n

Els anys i l\u2019experi\u00e8ncia et porten despr\u00e9s  a conclusions diferents, i \u00e9s en per\u00edodes  de crisi quan es detecta l\u2019ab\u00fas dels  bancs, ja que tant particulars com empreses  aprecien m\u00e9s cada c\u00e8ntim que  abonen al banc i q\u00fcestionen aix\u00ed la ra\u00f3 o  el motiu dels cobraments. Un ab\u00fas que  s\u2019ha detectat a partir de la baixada de  l\u2019eur\u00edbor des de finals del 2008 consistia  en el fet que la gent observava que  aquest indicador descendia i, en canvi, la  quota mensual del seu pr\u00e9stec hipotecari  no baixava. Aleshores el client de les  entitats banc\u00e0ries es va adonar que hi  havia una cl\u00e0usula l\u00edmit a les respectives  escriptures de pr\u00e9stec. El banc arg\u00fcia,  quan el consumidor se\u2019n queixava, que  aquella cl\u00e0usula estava signada davant  de notari i que no hi havia res a fer. \u00bfCom  provava el particular que no havia estat  informat d\u2019aquesta cl\u00e0usula? L\u2019usuari del  banc, \u00f2bviament, s\u2019havia preocupat del  tipus d\u2019inter\u00e8s, per tal de poder calcular  si podria pagar les mensualitats; per\u00f2,  potser tamb\u00e9 per inconsci\u00e8ncia, pr\u00f2pia  dels anys de la bogeria econ\u00f2mica, no es  fixava en aquesta lletra petita. <\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 l\u2019assumpte no es podia reduir de  manera tan simple; aquestes cl\u00e0usules  l\u00edmit presenten un greu desequilibri en  perjudici del consumidor, at\u00e8s que oscillaven  la majoria entre el 3,5 i el 4,5% en  el l\u00edmit inferior, i el 12 i el 15% en el l\u00edmit  superior. Aqu\u00ed \u00e9s on el banc jugava amb  un gran avantatge, ja que coneixia l\u2019evoluci\u00f3  de l\u2019eur\u00edbor des de la seva creaci\u00f3.  Els bancs saben que l\u2019eur\u00edbor durant  aquests deu anys nom\u00e9s s\u2019ha situat per  sobre del 5% com a mitjana mensual l\u2019any  2000, on va tenir la mitjana mensual m\u00e9s  alta al mes d\u2019agost i que se situava al  5,248% i l\u2019any 2008, quan la mitjana  mensual m\u00e9s alta fou la del mes de juliol  amb un 5,393%. Durant els anys 2001 a  2004, l\u2019eur\u00edbor van anar descendint i es  col\u00b7loc\u00e0 en mitjanes mensuals que oscillaven  entre el 3,5 i el 2,5%; a partir de la  segona meitat del 2004, l\u2019eur\u00edbor va tornar  a pujar i va continuar ascendint fins al  2008, any en qu\u00e8 sobrepass\u00e0 el 5%. Finalment,  ja en el context de la crisi, l\u2019eur\u00edbor  ha baixat a l\u00edmits hist\u00f2rics, i en la data  de la redacci\u00f3 d\u2019aquest article es troba a  1,227%. Amb tot aix\u00f2, el que vull afirmar  \u00e9s que els bancs eren plenament coneixedors  del fet que l\u2019eur\u00edbor no podia pujar  mai als sup\u00f2sits del 12 o 15% als quals  al\u00b7ludia la cl\u00e0usula l\u00edmit gen\u00e8rica; m\u00e9s aviat  \u00e9s dif\u00edcil que avui ens imaginem un  eur\u00edbor per sobre del 6%. Avui ja no som  als anys noranta del segle passat, sin\u00f3  que amb l\u2019actual proc\u00e9s d\u2019integraci\u00f3 a la  Uni\u00f3 Europea no \u00e9s concebible viure amb  taxes d\u2019inflaci\u00f3 elevades i no seria sostenible l\u2019aplicaci\u00f3 de tipus d\u2019inter\u00e8s elevats, amb el volum d\u2019endeutament que hi ha en  fam\u00edlies i empreses. <\/p>\n\n\n\n

Un ab\u00fas que s\u2019ha detectat a partir de la baixada de l\u2019eur\u00edbor des de finals del 2008 consistia en el fet que la gent observava que aquest indicador descendia i, en canvi, la quota mensual del seu pr\u00e9stec hipotecari no baixava<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

La cl\u00e0usula l\u00edmit, el que fa \u00e9s que un  pr\u00e9stec hipotecari pactat amb un inter\u00e8s  variable acabi esdevenint un pr\u00e9stec  amb inter\u00e8s fix, per\u00f2 nom\u00e9s afavorint  l\u2019entitat banc\u00e0ria, que \u00e9s la que t\u00e9 uns  coneixements superiors de l\u2019evoluci\u00f3 financera.  Aix\u00f2 \u00e9s el que no hauria de ser;  les cl\u00e0usules d\u2019un pr\u00e9stec han de guardar  la deguda proporcionalitat entre els  drets i les obligacions de les dues parts.  Aquesta cl\u00e0usula produ\u00efa l\u2019efecte que,  per molt que baixi l\u2019eur\u00edbor, el particular  continuava pagant un inter\u00e8s del 3,5 o  4,5%; aqu\u00ed el banc obtenia un benefici  de manera indeguda en perjudici del particular  o usuari. La normativa sobre condicions  generals de la contractaci\u00f3, de  13 d\u2019abril del 1998, ja permetia atacar  judicialment o corregir aquesta mena  d\u2019abusos, per\u00f2 ha estat el Reial decret  legislatiu 1\/2007, de 16 de novembre, el  que estableix uns preceptes m\u00e9s adequats  per a combatre aquests abusos.  Aquesta \u00faltima norma \u00e9s el Text ref\u00f3s de  la Llei general per a la defensa de consumidors  i usuaris, i dins dels seus articles  vull destacar el 87, que declara que  s\u00f3n abusives les cl\u00e0usules que determinen  la falta de reciprocitat en els contractes,  contr\u00e0ria a la bona fe, en perjudici  del consumidor i usuari. Per la meva  experi\u00e8ncia, la cl\u00e0usula l\u00edmit podria ser  declarada nul\u00b7la per abusiva, principalment  en virtut de l\u2019article esmentat. <\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s el pitjor dels abusos dels\u00a0 bancs. El que em mereix un profund rebuig\u00a0 i considero ofensiu s\u00f3n els contractes\u00a0 anomenats swaps<\/strong><\/em>. Aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed no\u00a0 pas perqu\u00e8 el contracte sigui il\u00b7legal, sin\u00f3\u00a0 per la manera com el banc l\u2019ha col\u00b7locat\u00a0 entre els seus clients, sense mirar el tipus\u00a0 de client i, sobretot, sense donar la\u00a0 informaci\u00f3 necess\u00e0ria, un aspecte que\u00a0 \u00e9s essencial. Aquest tipus de contracte\u00a0 prov\u00e9 del m\u00f3n anglosax\u00f3 i no es pot introduir\u00a0 tan f\u00e0cilment i indiscriminadament\u00a0 al nostre sistema. En termes generals, el\u00a0 swap<\/em><\/strong> \u00e9s un contracte que acostuma a\u00a0 denominar-se de permuta financera; pot\u00a0 estar vinculat a un pr\u00e9stec en concret, o\u00a0 b\u00e9 es calcula sobre el risc financer de\u00a0 l\u2019empresa. En altres paraules, \u00e9s una\u00a0 mena de joc d\u2019atzar en el sentit que sobre\u00a0 un nominal (sigui un pr\u00e9stec concret,\u00a0 sigui el risc financer de l\u2019empresa) s\u2019estableix\u00a0 un tipus tall d\u2019inter\u00e8s, de manera\u00a0 que si l\u2019evoluci\u00f3 de l\u2019eur\u00edbor est\u00e0 per sobre\u00a0 d\u2019aquest tipus-tall, es practiquen unes liquidacions a favor del client, i si\u00a0 aquesta evoluci\u00f3 est\u00e0 per sota d\u2019aquest\u00a0 tipus tall, les liquidacions seran a favor\u00a0 del banc.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

El problema ha vingut des d\u2019una doble  perspectiva. D\u2019una banda, no sembla que  ara la major part d\u2019empresaris catalans i  espanyols hagin agafat, en plena crisi o  al comen\u00e7ament de la crisi, la d\u00e8ria de  jugar a aquest tipus d\u2019instrument financer.  El m\u00e9s greu del cas \u00e9s que aquest  contracte el van signar petits i mitjans  empresaris amb la creen\u00e7a que s\u2019estava  signant una asseguran\u00e7a per a preveure  les pujades de l\u2019eur\u00edbor. Aix\u00ed doncs, al  principi l\u2019empresari no detecta les liquidacions  favorables a ell, perqu\u00e8 s\u00f3n \u00ednfimes,  per\u00f2 s\u00ed que detecta despr\u00e9s les que  s\u00f3n c\u00e0rrecs en contra seu, que ja representen  quantitats substancioses. <\/p>\n\n\n\n

Un exemple. Sobre un nominal de  190.000 \u20ac, que no \u00e9s ni com a pr\u00e9stec  concret ni com a risc financer una quantitat  desmesurada, l\u2019empresari (que va  signar el swap a principis del 2007, amb  un termini pactat de cinc anys) va tenir  liquidacions trimestrals a favor seu durant  l\u2019any 2007 de 66 \u20ac, i a partir del  gener del 2009 les liquidacions trimestrals  han estat c\u00e0rrecs contra ell de  1.700 \u20ac, amb l\u2019agreujant que al gener del  2010 la suma de la liquidaci\u00f3 trimestral  ja ascendeix a 2.700 \u20ac, i la seg\u00fcent es  preveu de prop de 3.000 \u20ac. <\/p>\n\n\n\n

Evidentment, aqu\u00ed hi ha hagut una falta  d\u2019informaci\u00f3 brutal. No vull entrar a analitzar  les t\u00e8cniques de venda i col\u00b7locaci\u00f3  del producte per part dels comercials de  les entitats banc\u00e0ries, per\u00f2 el que s\u00ed que  \u00e9s cert \u00e9s que es tracta de productes d\u2019alt  risc que no poden col\u00b7locar-se a tothom.  Ja he dit abans que m\u2019estranyaria molt  que ara gran part dels nostres empresaris  hagin optat per jugar-se la seva liquiditat  en aquest tipus de joc d\u2019atzar financer.  Alguna cosa ha fallat, i per mi, sense cap  mena de dubtes, \u00e9s la falta absoluta d\u2019informaci\u00f3  i la voracitat de guanys que caracteritza  les entitats banc\u00e0ries, amb una  pr\u00e0ctica de venda del producte que mereix  el rebuig social i el retret jur\u00eddic. <\/p>\n\n\n\n

L\u2019altre vessant de l\u2019assumpte \u00e9s com es  posa fi al problema. L\u2019empresari perjudicat  per aquest producte financer es veu obligat  a rec\u00f3rrer als tribunals, la qual cosa li  suposa d\u2019entrada afrontar noves despeses  i al mateix temps suportar durant la pend\u00e8ncia  del proc\u00e9s les liquidacions que li  cobrar\u00e0 el banc, perqu\u00e8 \u00e9s dif\u00edcil paralitzar  aquestes liquidacions mitjan\u00e7ant mesures  cautelars judicials. Finalment, s\u2019haur\u00e0  d\u2019aconseguir una sent\u00e8ncia judicial favorable,  la qual cosa no sempre passa. <\/p>\n\n\n\n

En aquest sentit, la majoria de la jurisprud\u00e8ncia favorable als particulars es decanta per anul\u00b7lar aquests tipus de contractes per vicis del consentiment, en el sentit que l\u2019empresari ha signat el contracte sense la deguda informaci\u00f3 o sense cap mena d\u2019informaci\u00f3. Reitero que s\u00f3c prudente en fer aquestes afirmacions, perqu\u00e8 s\u00f3c tamb\u00e9 coneixedor del fet que les t\u00e8cniques de venda del producte en determinats casos mereixerien una qualificaci\u00f3 molt censurable, cosa que crec que \u00e9s entenedora per a les persones afectades.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, vull fer una refer\u00e8ncia a les  \u00faltimes disposicions sobre la mat\u00e8ria. En  aquest sentit, el Servei de Reclamacions  del Banc d\u2019Espanya, precisament a prop\u00f2sit  dels instruments de cobertura de  tipus d\u2019inter\u00e8s, encara que referit als associats  amb operacions de pr\u00e9stec hipotecari,  ha establert el criteri que expressa  a la seva Mem\u00f2ria corresponent a l\u2019any  2007 i que reitera la de l\u2019any 2008 (p\u00e0gines  116 i 117, i 135 i 136, respectivament,  que poden consultar-se a la seva  p\u00e0gina web), consistent en el fet que les  entitats financeres han d\u2019estar en condicions  d\u2019acreditar que, amb anterioritat a  la formalitzaci\u00f3 de l\u2019operaci\u00f3, s\u2019ha facilitat  al client un document informatiu sobre  l\u2019instrument de cobertura ofert, en el qual  s\u2019indiquen les seves caracter\u00edstiques principals  sense omissions significatives, i  considera que en cas contrari la seva actuaci\u00f3  seria contr\u00e0ria als principis de claredat  i transpar\u00e8ncia que han d\u2019inspirar  les bones pr\u00e0ctiques banc\u00e0ries. <\/p>\n\n\n\n

En aquest mateix sentit, d\u2019aquest deure  d\u2019informaci\u00f3 a la fase precontractual es refereix  la Sent\u00e8ncia de l\u2019Audi\u00e8ncia Provincial  de Ja\u00e9n de 27 de mar\u00e7 del 2009, en  qu\u00e8 es destaca l\u2019efecte que la tend\u00e8ncia  del legislador ha estat m\u00e9s proteccionista  de la clientela i m\u00e9s exigent respecte de  l\u2019obligaci\u00f3 d\u2019informaci\u00f3 de les entitats financeres,  i assenyala que els clients minoristes,  fonamentalment els particulars que  actuen com a persones f\u00edsiques i els petits  i mitjans empresaris, han de rebre el m\u00e0xim  nivell de protecci\u00f3 previst, tant en la realitzaci\u00f3  dels tests com en l\u2019abast de la documentaci\u00f3  precontractual i postcontractual  que ha de ser posada a disposici\u00f3  d\u2019aquests. <\/p>\n\n\n\n

El banc t\u00e9 l\u2019obligaci\u00f3 d\u2019informar el seu  client, d\u2019assegurar-se que aquest t\u00e9 el  perfil adequat al producte ofert i, sobretot,  d\u2019assegurar-se que, amb exemples  senzills, aquest comprengui l\u2019abast de la  seva decisi\u00f3 i pugui decidir si aquesta \u00e9s  adequada o b\u00e9 el col\u00b7locar\u00e0 en una situaci\u00f3  de risc no desitjada. <\/p>\n\n\n\n

Dissortadament, aix\u00f2 no s\u2019ha complert. El\u00a0 sector bancari \u00e9s un sector caracteritzat\u00a0 per la utilitzaci\u00f3 generalitzada de contractes\u00a0 d\u2019adhesi\u00f3, amb unes condicions generals\u00a0 imposades unilateralment per les entitats\u00a0 financeres, que han de ser acceptades\u00a0 en bloc pel client si aquest vol obtenir\u00a0 el servei sol\u00b7licitat, sense possibilitat de\u00a0 discussi\u00f3; llevat, naturalment, dels sup\u00f2sits\u00a0 de contractes entre les mateixes entitats\u00a0 banc\u00e0ries o amb grans empreses o corporacions,\u00a0 donat aleshores l\u2019equilibri en la\u00a0 posici\u00f3 de les parts. El professor Garrigues\u00a0 ja deia, a la seva ja cl\u00e0ssica obra Contratos\u00a0bancarios<\/em><\/strong>, que les condicions generals\u00a0 creen un marc dissenyat a gust del banc i\u00a0 precisament per a aconseguir descarregar\u00a0 sobre el client tots els fets que puguin originar\u00a0 dany o responsabilitat \u2014condicions\u00a0 generals obscures i sorprenents, decisions\u00a0 unilaterals, instruments jur\u00eddics privilegiats,\u00a0 despla\u00e7aments de riscos propis de l\u2019activitat\u00a0 empresarial, etc.\u2014, que no sempre estan\u00a0 d\u2019acord amb l\u2019article 14 de la Constituci\u00f3\u00a0 espanyola i que porten com a conseq\u00fc.ncia\u00a0 una certa cultura de la trista expressi\u00f3\u00a0 \u201c\u00bfOn s\u2019ha de signar?\u201d, pr\u00f2pia del\u00a0 ciutad\u00e0 sense coneixements de dret mercantil\u00a0 o de matem\u00e0tica financera.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

PDF En l\u2019actual context de crisi econ\u00f2mica, s\u2019ha est\u00e8s el corrent d\u2019assenyalar els  bancs com els principals culpables de la  situaci\u00f3 actual, juntament amb els pol\u00edtics.  Aquesta impressi\u00f3, que \u00e9s molt tangible,  deriva del tancament de l\u2019aixeta  dels pr\u00e9stecs i dels cr\u00e8dits que les entitats  banc\u00e0ries han efectuat, en contraposici\u00f3  a la seva pol\u00edtica d\u2019anys […]<\/p>\n","protected":false},"author":13,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":0},"categories":[52],"tags":[],"author_meta":{"display_name":"Clara Valls","author_link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/author\/claravalls\/"},"featured_img":null,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2189\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/13\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=2189"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2189\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":2190,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2189\/revisions\/2190\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=2189"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=2189"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=2189"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}