{"id":2587,"date":"2009-03-10T16:38:00","date_gmt":"2009-03-10T15:38:00","guid":{"rendered":"http:\/\/revistaconsell.com\/?p=2587"},"modified":"2020-06-02T16:39:12","modified_gmt":"2020-06-02T15:39:12","slug":"el-blocking-la-mediacio-i-lidioma-grammelot-les-paraules-no-son-tan-importants","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/el-blocking-la-mediacio-i-lidioma-grammelot-les-paraules-no-son-tan-importants\/","title":{"rendered":"El blocking, la mediaci\u00f3 i l\u2019idioma grammelot. Les paraules no s\u00f3n (tan) importants"},"content":{"rendered":"\n\n\n\t
\n\n\t\t<\/i><\/span> PDF<\/a>\n\n\t<\/div>\n\n\n\n\n\n\n

Quantes vegades parlem de la import\u00e0ncia del di\u00e0leg, de la comunicaci\u00f3, de bescanviar informacions i transmetreles. Fer aix\u00f2 ens enriqueix i, sobretot, ens d\u00f3na la perspectiva de punts de vista diferents per valorar, per tenir en compte. Per\u00f2, \u00bfqu\u00e8 \u00e9s \u201cdialogar\u201d?, \u00bfparlar?, \u00bfdir \u201cparaules\u201d? I\u2026 \u00bfqu\u00e8 \u00e9s l\u2019important de les \u201cparaules\u201d? Vull dir, \u00bfen quin moment aquestes operen com a veritables transmissors d\u2019informaci\u00f3?<\/p>\n\n\n\n

De vegades, ens interessar\u00e0 la informaci\u00f3 cognoscitiva que ens poden aportar; d\u2019altres, ens aturarem en l\u2019origen etimol\u00f2gic del mot per comprendre l\u2019evoluci\u00f3 del concepte que enclou. La informaci\u00f3 t\u00e8cnica tamb\u00e9 t\u00e9, \u00f2bviament, la seva import\u00e0ncia, si b\u00e9 en aquesta ocasi\u00f3 \u00e9s sobre la informaci\u00f3 emocional de les paraules que volem reflexionar.<\/p>\n\n\n\n

Les paraules s\u00f3n les que s\u00f3n un cop s\u00f3n emeses verbalment, i mai no s\u2019emeten de la mateixa manera. El timbre de veu, l\u2019estat an\u00edmic del qui l\u2019emet, la intenci\u00f3 i la predisposici\u00f3 del qui escolta s\u00f3n factors que, cadascun per si sol i entre tots conjuntament, fan que operi la transmissi\u00f3 d\u2019emocions.<\/p>\n\n\n\n

En mediaci\u00f3, \u00e9s ben clar que comprendre\u2019s m\u00fatuament \u00e9s important, per\u00f2 tamb\u00e9 ho \u00e9s que comprendre\u2019s va molt m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019un contingut espec\u00edfic, ja que el contrari equivaldria, per exemple, a acceptar una nova t\u00e8cnica de mediaci\u00f3 com \u00e9s l\u2019escrita. Per\u00f2 no ens podem imaginar una mediaci\u00f3 escrita, ja que, transmetent \u00fanicament informaci\u00f3 material, ni desfoguem sentiments com ara la frustraci\u00f3, la tristesa o, fins i tot, la ira ni dialoguem, sin\u00f3 que l\u2019\u00fanic que fem \u00e9s narrar el nostre punt de vista del conflicte.<\/p>\n\n\n\n

Quan d\u2019una persona diem que t\u00e9 el do de la paraula, el que en el fons li reconeixem \u00e9s una capacitat de comunicar no lineal, sin\u00f3 multidireccional, que transmet continguts i emocions, que crea en l\u2019oient el desig de seguir escoltant<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Fixem-nos que un novel\u00b7lista, o fins i tot el guionista d\u2019una pe\u00e7a teatral o de cinema, no en t\u00e9 prou de redactar el text del que els personatges han d\u2019anar dient, sin\u00f3 que els ha d\u2019ajudar amb acotacions com ara \u201ci riuen\u201d, o \u201ci llavors ella va sospirar\u201d, o \u201cfan cara de sorpresos\u201d; \u00e9s a dir, que han de fer servir recursos per completar l\u2019obra all\u00e0 on el text no els porta per si sol.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s m\u00e9s: \u00bfquan ens enfadem millor o m\u00e9s a gust? \u00bfEn directe i verbalment, o per escrit? \u00c9s evident que no et desfogues igual.<\/p>\n\n\n\n

Sens dubte, estem entrant en \u201csorres movedisses\u201d, ja que no es pot negar que les cartes d\u2019amor, per exemple, transmeten sentiments, que un text escrit pot fer riure o plorar sense deixar de ser una forma de comunicaci\u00f3 silenciosa, \u00edntima. Fins i tot un manifest pol\u00edtic escrit no t\u00e9 res a veure amb un m\u00edting, encara que en els dos casos es digui el mateix.<\/p>\n\n\n\n

Quan d\u2019una persona diem que t\u00e9 el do de la paraula, el que en el fons li reconeixem \u00e9s una capacitat de comunicar no lineal, sin\u00f3 multidireccional, que transmet continguts i emocions, que crea en l\u2019oient el desig de seguir escoltant, que \u00e9s capa\u00e7 de transportar en el temps i l\u2019espai. Per aix\u00f2, saber parlar \u00e9s una virtut. \u00a1Quina ll\u00e0stima que no sigui una assignatura dins del programa de l\u2019ensenyament obligatori a les nostres escoles!<\/p>\n\n\n\n

Sovint el comunicador ni tan sols parlar\u00e0 correctament; des d\u2019un punt de vista t\u00e8cnic el que dir\u00e0, probablement, no estar\u00e0 sint\u00e0cticament ben constru\u00eft, o b\u00e9 ser\u00e0 pobre, per\u00f2 per comunicar no n\u2019hi ha prou d\u2019emetre el missatge correctament, ja que s\u2019ha d\u2019intuir com emetre\u2019l per tal que el receptor copsi el que volem dir. Aquesta manera de fer que jo en dic intu\u00eftiva, de fet els estudiosos tenen clar que no ho \u00e9s pas, sin\u00f3 que en diuen programaci\u00f3 neuroling\u00fc\u00edstica. El cas \u00e9s que quan tens el do de la paraula, el qui t\u2019escolta sap exactament el que vols dir, per\u00f2 quan no el tens, comencen els malentesos, els quals poden minvar la relaci\u00f3 i derivar en conflictes greus. La font de conflicte m\u00e9s usual que estudiem els mediadors \u00e9s la comunicaci\u00f3 truncada, de manera que no \u00e9s estrany que calguin aquests professionals perqu\u00e8 formulin de nou els missatges mal emesos o mal rebuts per les parts en conflicte i els reprodueixin de forma comprensible. Novament hem de recalcar l\u2019element volitiu de les parts per arribar a una entesa, per\u00f2 si hi \u00e9s, cosa que hem de pressuposar des del moment que arriben a mediaci\u00f3, llavors la tasca del mediador \u00e9s determinant.<\/p>\n\n\n\n

Durant el Renaixement itali\u00e0, els anomenats c\u00f2mics dell\u2019Arte van inventar un llenguatge teatral anomenat grammelot. Acompanyat d\u2019una gesticulaci\u00f3 magistral, era un parlar expressament macarr\u00f2nic per mitj\u00e0 del qual, m\u00e9s que paraules, el que s\u2019expressava eren sons onomatopeics barrejats amb reminisc\u00e8ncies del llenguatge de l\u2019alta vall Llombarda, dins el qual es poden, de tant en tant, endevinar expressions del dialecte llombard, amb uns tocs de proven\u00e7al, catal\u00e0 i algun mot napolit\u00e0. \u00c9s clar que parlem d\u2019un idioma creat com a fruit de la necessitat, at\u00e8s que sols aix\u00ed aquells actors es van poder obrir cam\u00ed, per necessitat, actuant per tot el m\u00f3n sense problemes de comprensi\u00f3 del text. De fet, es tractava d\u2019un joc tremendament interessant, perqu\u00e8 imposaven als espectadors la utilitzaci\u00f3 d\u2019una certa dosi de fantasia i imaginaci\u00f3 que els produ\u00efa un insubstitu\u00efble plaer de descobrirse intel\u00b7ligents.<\/p>\n\n\n\n

Faig aquesta reflexi\u00f3 perqu\u00e8, d\u2019alguna manera, ja \u00e9s un proc\u00e9s que tamb\u00e9 els antics grecs havien estudiat, i sembla que tots ho hav\u00edem oblidat i ara ho tornem a estudiar. Comunicar va molt m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019un discurs ben constru\u00eft. En la mesura que hem anat complicant els missatges \u2014perqu\u00e8 tots vivim immergits en un extraordinari exc\u00e9s d\u2019informaci\u00f3\u2014, hem oblidat o desapr\u00e8s a transmetre l\u2019essencial d\u2019aquests com s\u00f3n els sentiments, i vet aqu\u00ed que els mediadors ens trobem quasi grammelotejant per sintetitzar els missatges que les parts no arriben a saber fer aflorar a causa d\u2019un exc\u00e9s d\u2019informaci\u00f3 sup\u00e8rflua.<\/p>\n\n\n\n

\u00bfUs imagineu una reuni\u00f3 d\u2019una comunitat de propietaris parlant en grammelot? Com si els que treballem a la costa no tingu\u00e9ssim prou problemes al moment d\u2019escollir l\u2019idioma, sovint traduint a altres idiomes per exig\u00e8ncies de les respectives majories d\u2019estrangers als edificis que administrem. \u00a1Doncs potser \u00e9s la soluci\u00f3! \u00d2bviament, en una Junta hi ha una part essencial d\u2019informaci\u00f3 que senzillament s\u2019ha de donar, agradi o no agradi, s\u2019entengui o no s\u2019entengui, per\u00f2 no oblidem que del que parlem no \u00e9s del problema t\u00e8cnic que es pugui derivar d\u2019aquest intercanvi d\u2019informaci\u00f3, sin\u00f3 pr\u00f2piament de quan surt algun conflicte fruit de la conviv\u00e8ncia dins l\u2019immoble. \u00c9s aqu\u00ed on afloren les animadversions, i aqu\u00ed on pot ser necess\u00e0ria la intervenci\u00f3 d\u2019un mediador per minorar-les tant com sigui possible. Per\u00f2 \u00e9s m\u00e9s, i no ho dubtem: si el problema de conviv\u00e8ncia fos tan gros que fins i tot alg\u00fa exercit\u00e9s el blocking, l\u2019efecte grammelot seria capa\u00e7 de posar en rid\u00edcul l\u2019assetjador, perqu\u00e8 aquest no deixa de ser un \u201cidioma\u201d que radiografia els sentiments i les intencions, de tal manera que aquesta mala persona seria posada en evid\u00e8ncia i fortament ridiculitzada.<\/p>\n\n\n\n

Si sab\u00e9ssim actualitzar aquest mecanisme, i traduir-lo en una pauta m\u00e9s de les que hem de treballar per arribar al nostre propi i espec\u00edfic m\u00e8tode per mitjan\u00e7ar, sens dubte far\u00edem un pas molt endavant en aquesta tasca que ens hem proposat. \u00bfQui sap si el traductor idoni seria un matem\u00e0tic? \u00bfTindria tal vegada sentit un plantejament cabal\u00edstic de la q\u00fcesti\u00f3?<\/p>\n\n\n\n

B\u00e9, l\u2019important \u00e9s seguir fent el nostre brainstorming particular, a partir del qual un bon dia puguem construir les bases del nostre m\u00e8tode per resoldre conflictes. Res que no es comenci es pot acabar, i qui b\u00e9 comen\u00e7a diuen que est\u00e0 a la meitat de l\u2019obra. Aix\u00ed que \u00e0nims, que sembla que alguna cosa ja estem construint i que queda menys cam\u00ed per rec\u00f3rrer.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

PDF Quantes vegades parlem de la import\u00e0ncia del di\u00e0leg, de la comunicaci\u00f3, de bescanviar informacions i transmetreles. Fer aix\u00f2 ens enriqueix i, sobretot, ens d\u00f3na la perspectiva de punts de vista diferents per valorar, per tenir en compte. Per\u00f2, \u00bfqu\u00e8 \u00e9s \u201cdialogar\u201d?, \u00bfparlar?, \u00bfdir \u201cparaules\u201d? I\u2026 \u00bfqu\u00e8 \u00e9s l\u2019important de les \u201cparaules\u201d? Vull dir, \u00bfen […]<\/p>\n","protected":false},"author":11,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":5},"categories":[68],"tags":[],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2587\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/11\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=2587"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2587\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":2588,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2587\/revisions\/2588\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=2587"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=2587"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=2587"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}