{"id":3034,"date":"2011-09-10T19:46:29","date_gmt":"2011-09-10T18:46:29","guid":{"rendered":"http:\/\/revistaconsell.com\/?p=3034"},"modified":"2020-06-04T19:58:08","modified_gmt":"2020-06-04T18:58:08","slug":"recent-reforma-de-la-llei-darbitratge-consideracions-sobre-larbitratge-i-el-tribunal-arbitral-del-col%c2%b7legi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/recent-reforma-de-la-llei-darbitratge-consideracions-sobre-larbitratge-i-el-tribunal-arbitral-del-col%c2%b7legi\/","title":{"rendered":"Recent reforma de la Llei d\u2019Arbitratge. Consideracions sobre l\u2019arbitratge i el Tribunal Arbitral del Col\u00b7legi"},"content":{"rendered":"\n\n\n\t
\n\n\t\t<\/i><\/span> PDF<\/a>\n\n\t<\/div>\n\n\n\n\n\n\n

El BOE del 21 de maig del 2011 publica la Llei 11\/2011, de 20 de maig, de reforma de la Llei d\u2019arbitratge<\/strong>, que va entrar en vigor el dia 10 de juny del present 2011.<\/p>\n\n\n\n

No es tracta pas d\u2019una nova llei. Substan\u00adcialment es mant\u00e9 la regulaci\u00f3 de l\u2019arbitrat\u00adge que deriva de la Llei 60\/2003, de 23 de desembre, i que, tal com es fa constar al pre\u00e0mbul, \u201ces tracta ara de modificar algun aspecte que a la pr\u00e0ctica s\u2019ha mos\u00adtrat millorable i que contribueixi a fomentar els mitjans alternatius de resoluci\u00f3 de con\u00adflictes, especialment de l\u2019arbitratge, al qual les sent\u00e8ncies del Tribunal Constitucional ja han reconegut la consideraci\u00f3 d\u2019equiva\u00adlente jurisdiccional\u201d<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Disposicions de la nova reforma que considero que poden tenir in\u00adter\u00e8s especial per als administra\u00addors de finques y per al Tribunal Arbitral del Col\u00b7legi<\/h4>\n\n\n\n

1. No tant pel que diu la Llei que comen\u00adtem, sin\u00f3 precisament pel que \u201cno diu\u201d, cal significar que s\u2019hi mant\u00e9 l\u2019arbitrat\u00adge d\u2019equitat malgrat que en els pro\u00adjectes de la Llei se\u2019n propugnava la supressi\u00f3, segons sembla pel fet de considerar-se \u2014err\u00f2niament\u2014 que la \u201cmediaci\u00f3\u201d podia substituir-lo. Certa\u00adment, la mediaci\u00f3 implica un acord de les parts per solucionar el conflicte, i no pas la submissi\u00f3 obligat\u00f2ria a la decisi\u00f3 d\u2019un tercer, l\u2019\u00e0rbitre.<\/p>\n\n\n\n

2. La Llei d\u2019arbitratge del 2003 diu que en els arbitratges de dret, o sigui els que no s\u2019hagin de resoldre en equitat, per a ser nomenat \u00e0rbitre es requerir\u00e0 la condici\u00f3 \u201cd\u2019advocat en exercici\u201d sempre que no hi hagi acord expr\u00e9s en contra (art. 15,1).<\/p>\n\n\n\n

La reforma actual modifica l\u2019article 15,1 disposa que \u201csempre que no hi hagi acord en contra de les parts, en els arbitratges que no s\u2019hagin de de\u00adcidir en equitat i s\u2019hagin de resoldre per un \u00e0rbitre \u00fanic, es requerir\u00e0 la condici\u00f3 de<\/em> jurista<\/span><\/span> a l\u2019\u00e0rbitre\u201d. \u201cSi fos\u00adsin tres o m\u00e9s \u00e0rbitres, al menys un haur\u00e0 de tenir la condici\u00f3 de jurista<\/span><\/span>.\u201d<\/p>\n\n\n\n

La interpretaci\u00f3 del terme \u201cjurista\u201d dins de la norma legal no \u00e9s clara. Segons el Diccionarip de la Real Academia Es\u00adpa\u00f1ola<\/em> de la Lengua<\/em>, \u201cjurista\u201d es defi\u00adneix com a \u201cpersona que ejerce una profesi\u00f3n jur\u00eddica\u201d per\u00f2 que crec que aix\u00f2 no encaixa amb la intenci\u00f3 del le\u00adgislador quan el pre\u00e0mbul de la Llei de reforma diu que es busca \u201cuna mejor estructuraci\u00f3n del nombramiento de \u00e0rbitros, abriendo el abanico de profesi\u00adonales con conocimientos jur\u00eddicos que pueden intervenir en el mismo cuando se trata de un arbitraje de derecho\u201d<\/span><\/span>.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s evident que caldr\u00e0 esperar i veure com s\u2019interpreta als efectes d\u2019aquesta Llei el terme \u201cjuristes\u201d. Est\u00e0 clar que el que estava reservat exclusivament als \u201cadvocats en exercici\u201d s\u2019amplia a altres professions, com ara procura\u00addors dels tribunals, notaris o registra\u00addors com a professionals del dret.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 sembla que la Llei vol encara una interpretaci\u00f3 m\u00e9s amplia perqu\u00e8 el pre\u00ad\u00e0mbul tamb\u00e9 diu: \u201cPero tambi\u00e9n previ\u00adendo de forma expresa que es posible la intervenci\u00f3n de otro tipo de profesi\u00adonales, no necesariamente perteneci\u00adentes a dicho campo de conocimiento<\/span><\/span>, pues la experiencia internacional ple\u00adnamente asentada aconsejaba dicha reforma, y ello sin olvidar que de esa manera se produce un mayor acopla\u00admiento a la \u00ablibre competencia\u00bb que reclaman las instituciones de la Uni\u00f3n Europea\u201d.<\/p>\n\n\n\n

En vista de tot aix\u00f2, \u00e9s evidentment que hi ha una possibilitat d\u2019interpre\u00adtar que a l\u2019administrador de fin\u00adques<\/em>\u201d pot correspondre-li la consi\u00adderaci\u00f3 de \u201cjurista\u201d i ser nomenat \u201c\u00e0rbitre de dret\u201d, sobretot quan es tracti d\u2019arbitratges del Tribunal Ar\u00adbitral del Col\u00b7legi Administradors, ja que, d\u2019acord amb el seu Reglament, \u201cpot \u00e9sser objecte de l\u2019arbitratge d\u2019aquest Tribunal qualsevol mat\u00e8ria sobre la qual les parts tinguin poder de disposici\u00f3 i estigui relacionada en el m\u00e9s ampli sentit amb la propietat r\u00fastica o urbana<\/em>.\u201d<\/p>\n\n\n\n

Aquesta norma t\u00e9 o pot tenir un marcat inter\u00e8s per al Col\u00b7legi i el seu Tribunal Arbitral, i tal vegada far\u00e0 possible una vella aspiraci\u00f3 en el sentit que en els arbitratges sotmesos al Tribunal del Col\u00b7legi els \u00e0rbitres nomenats fossin administradors de finques.<\/p>\n\n\n\n

3. La nova Llei inclou dos nous articles (11 bis i 11 ter) en la Llei d\u2019arbitratge per a regular l\u2019arbitratge societari. L\u2019article 11 bis disposa que \u201cles societats de capital<\/em> podran sotmetre a arbitratge els conflic\u00adtes que en elles es plantegin\u201d; que per a introduir la cl\u00e0usula de submissi\u00f3 als Estatuts caldr\u00e0 el vot favorable dels dos ter\u00e7os de les accions<\/em> o participa\u00adcions del capital social; i que els estatuts poden establir que la impugnaci\u00f3 d\u2019acords socials quedi sotmesa a arbi\u00adtratge i que l\u2019administraci\u00f3 de l\u2019arbitrat\u00adge i la designaci\u00f3 dels \u00e0rbitres s\u2019enco\u00admanin a una instituci\u00f3 arbitral<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019article 11 ter disposa que el laude que declari la nul\u00b7litat d\u2019un acord ins\u00adcrivible haur\u00e0 d\u2019inscriure\u2019s al Registre Mercantil i que, si l\u2019acord impugnat est\u00e0 inscrit, el laude determina ende\u00adm\u00e9s la cancel\u00b7laci\u00f3 de la inscripci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

S\u2019estableixen modificacions importants de car\u00e0cter processal quan hagi d\u2019intervenir la jurisdicci\u00f3 ordin\u00e0ria amb motiu d\u2019arbitratges, sigui per a nomenament d\u2019\u00e0rbitres, per a execuci\u00f3 de laudes, per a con\u00e8ixer i tramitar l\u2019anul\u00b7laci\u00f3 d\u2019un laude arbitral, per a regulaci\u00f3 de tr\u00e0mits de la declinat\u00f2ria, i d\u2019altres<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Una regulaci\u00f3 tan expressa i concreta per les \u201csocietats de capital<\/span><\/span>\u201d, confiem que no es consideri que implica que les altres entitats no poden establir la submissi\u00f3 a arbitratge en els seus Es\u00adtatuts. Pensem concretament en el nostre cas a les comunitats de propi\u00adetaris. Creiem que, com fins ara, se\u00adgueix sent valida la submissi\u00f3 a arbi\u00adtratge establerta als Estatuts i que, si consta inscrita al Registre de la Pro\u00adpietat, obliga incl\u00fas els futurs adqui\u00adrents de departaments.<\/p>\n\n\n\n

Modificacions de car\u00e0cter general a la nova reforma<\/h4>\n\n\n\n

Per donar una idea general de les modi\u00adficacions establertes, les centrar\u00e9 en tres blocs, els quals no analitzar\u00e9 deta\u00adlladament perqu\u00e8 considero que no afec\u00adten directament els administradors de finques i que s\u00f3n essencialment de ca\u00adr\u00e0cter t\u00e8cnic.<\/p>\n\n\n\n

a) S\u2019estableixen modificacions importants de car\u00e0cter processal quan hagi d\u2019in\u00adtervenir la jurisdicci\u00f3 ordin\u00e0ria amb motiu d\u2019arbitratges, sigui per a nome\u00adnament d\u2019\u00e0rbitres, per a execuci\u00f3 de laudes, per a con\u00e8ixer i tramitar l\u2019anul\u00b7\u00adlaci\u00f3 d\u2019un laude arbitral, per a regulaci\u00f3 de tr\u00e0mits de la declinat\u00f2ria, i d\u2019altres. Es busca pel legislador una unificaci\u00f3 de criteris en decretar la compet\u00e8ncia de la Sala Civil i Penal del Tribunal Su\u00adperior de Just\u00edcia i un procediment adequat als arbitratges internacionals.<\/p>\n\n\n\n

b) Es regula un procediment de car\u00e0cter ordinari per resoldre els conflictes in\u00adterns entre l\u2019administraci\u00f3 de l\u2019Estat i qualsevol dels seus organismes p\u00fa\u00adblics, entitats gestores i serveis co\u00admuns de la Seguretat social o altres entitats de dret p\u00fablic, o entre dos o m\u00e9s d\u2019aquests ens p\u00fablics, que es resoldran pel procediment que s\u2019esta\u00adbleix a la disposici\u00f3 addicional \u00fanica de la reforma que comentem.<\/p>\n\n\n\n

c) La declaraci\u00f3 de concurs de creditors no afecta els convenis arbitrals del concursat sens perjudici que el jutjat que tramiti el concurs pugui acordar la suspensi\u00f3 dels seus efectes si en\u00adt\u00e9n que aquests convenis o pactes poden implicar un perjudici per a la tramitaci\u00f3 del concurs. Tal com ja dis\u00adposava l\u2019article 52,2 de la Llei concur\u00adsal, els procediments en tr\u00e0mit en declarar-se el concurs continuaran fins a la fermesa del laude.<\/p>\n\n\n\n

Altres disposicions concretes de la nova Llei<\/h5>\n\n\n\n

a) L\u2019\u00e0rbitre no pot haver intervingut com a \u201cmediador\u201d en el mateix conflicte, llevat d\u2019acord entre les parts.<\/p>\n\n\n\n

b) S\u2019exigir\u00e0 als \u00e0rbitres o a les institu\u00adcions arbitrals en nom seu una as\u00adseguran\u00e7a de responsabilitat civil o garantia equivalent en la quantia que s\u2019estableixi reglament\u00e0riament. Cal\u00addr\u00e0 esperar el Reglament.<\/p>\n\n\n\n

c) L\u2019idioma de l\u2019arbitratge ser\u00e0 el que acordin les parts; a manca d\u2019acord, qualsevol de les lleng\u00fces oficials del lloc on es desenvolupin les actuaci\u00adons. Els testimonis, p\u00e8rits o tercers que hi intervinguin poden utilitzar la pr\u00f2pia llengua, i se\u2019ls pot habilitar com a int\u00e8rpret qualsevol persona coneixedora de la llengua emprada.<\/p>\n\n\n\n

d) El termini per a dictar el laude \u00e9s de sis mesos des de la presentaci\u00f3 de la con\u00adtestaci\u00f3. Els \u00e0rbitres poden prorrogar-lo fins a dos mesos m\u00e9s mitjan\u00e7ant decisi\u00f3 motivada. En els arbitratges col\u00b7legiats, els arbitres discrepants poden deixar \u201cconst\u00e0ncia\u201d del seu vot en con\u00adtra, a difer\u00e8ncia de la Llei anterior, que deia que \u201cpodran expresar su parecer discrepante\u201d. Per tant, no han d\u2019argu\u00admentar el seu vot discrepant, segura\u00adment per no facilitar justificacions a una impugnaci\u00f3. L\u2019expiraci\u00f3 del termini sen\u00adse dictar el laude no afecta ni l\u2019efic\u00e0cia del conveni arbitral ni la validesa del laude, sens perjudici de la possible res\u00adponsabilitat de l\u2019\u00e0rbitre.<\/p>\n\n\n\n

e) El laude ha de ser sempre motivat, excepte el que posi fi a la controv\u00e8r\u00adsia per acord de les parts.<\/p>\n\n\n\n

f) El laude produeix els efectes de \u201ccosa jutjada\u201d, i contra ell nom\u00e9s es pot exer\u00adcitar l\u2019acci\u00f3 d\u2019anul\u00b7laci\u00f3 tramitada d\u2019acord amb aquesta Llei o la de revi\u00adsi\u00f3 d\u2019acord en el que disposa la LEC per a les sent\u00e8ncies fermes. Val la pena posar en evid\u00e8ncia que en la nova reforma desapareix la conside\u00adraci\u00f3 de laude \u201cferm\u201d. El laude \u00e9s, per tant, ferm i executiu des que s\u2019ha dictat, independentment de l\u2019acci\u00f3 de nul\u00b7litat. En tot cas, dins l\u2019acci\u00f3 de nul\u00b7litat, el Tribunal pot acordar suspendre l\u2019execu\u00adci\u00f3 del laude si ho estima pertinent.<\/p>\n\n\n\n

Foment de l\u2019arbitratge com a eina adequada per a la resoluci\u00f3 de con\u00adflictes<\/h4>\n\n\n\n

La intenci\u00f3 del legislador de fomentar l\u2019arbitratge \u00e9s clara i expl\u00edcita. Amb el prop\u00f2sit d\u2019impulsar l\u2019arbitratge, primor\u00addialment l\u2019internacional, s\u2019adapta la normativa assimilant-la a la regulaci\u00f3 estrangera; per\u00f2 mantenint una sola normativa aplicable tant als arbitratges internacionals com als interns.<\/p>\n\n\n\n

Si ja consider\u00e0vem que l\u2019arbitratge \u2014i pensem en la submissi\u00f3 al Tribunal Arbi\u00adtral del Col\u00b7legi d\u2019Administradors\u2014 podia ser un mecanisme adient per a resoldre els conflictes, primordialment en l\u2019\u00e0mbit de les comunitats de propietaris, ara en\u00adcara ho pensem amb mes motiu. El pro\u00adcediment s\u2019ha simplificat i cada cop est\u00e0 m\u00e9s lluny de formalismes. Als avantatges de temps i de cost, \u00e9s important afegir-hi el fet que amb la soluci\u00f3 arbitral s\u2019eviten en gran manera les situacions d\u2019enfron\u00adtament entre les parts que sens dubte crea, per tradici\u00f3, una q\u00fcesti\u00f3 judicial.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

PDF El BOE del 21 de maig del 2011 publica la Llei 11\/2011, de 20 de maig, de reforma de la Llei d\u2019arbitratge, que va entrar en vigor el dia 10 de juny del present 2011. No es tracta pas d\u2019una nova llei. Substan\u00adcialment es mant\u00e9 la regulaci\u00f3 de l\u2019arbitrat\u00adge que deriva de la Llei […]<\/p>\n","protected":false},"author":14,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":0},"categories":[52],"tags":[],"author_meta":{"display_name":"Laura Par\u00eds","author_link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/author\/lauraparis\/"},"featured_img":null,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3034\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/14\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=3034"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3034\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":3035,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3034\/revisions\/3035\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=3034"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=3034"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=3034"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}