{"id":3249,"date":"2011-03-10T10:04:34","date_gmt":"2011-03-10T09:04:34","guid":{"rendered":"http:\/\/revistaconsell.com\/?p=3249"},"modified":"2020-06-08T10:33:45","modified_gmt":"2020-06-08T09:33:45","slug":"la-fixacio-nomen-capitaneja-la-mediacio-al-mon-agrari-entrevista-a-rosa-nomen-chavarria-tortosa-1965","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/la-fixacio-nomen-capitaneja-la-mediacio-al-mon-agrari-entrevista-a-rosa-nomen-chavarria-tortosa-1965\/","title":{"rendered":"La fixaci\u00f3 \u201cnomen\u201d capitaneja la mediaci\u00f3 al m\u00f3n agrari. Entrevista a Rosa Nomen Chavarr\u00eda (Tortosa, 1965)"},"content":{"rendered":"\n\n\n\t
\n\n\t\t<\/i><\/span> PDF<\/a>\n\n\t<\/div>\n\n\n\n\n\n\n

Aquesta entrevista s\u2019ha dut a terme a Tarragona dins el marc del Curs d\u2019adap\u00adtaci\u00f3 en mediaci\u00f3 del Consell de Col\u00b7legis d\u2019Advocats de Catalunya, i amb la col\u00b7laboraci\u00f3 dels mediadors seg\u00fcents: Jes\u00fas Fuster, N\u00faria Sabat, Mont\u00adserrat Margalef, M. Eugenia Caballero, N\u00faria Ramon, Gemma Serral, Eva Bonet, Pau Tondo, Judith Gay, M.\u00aa Jos\u00e9 Bartomeu, M.\u00aa Carmen Fern\u00e1ndez, Montse Llad\u00f3 i Yolanda Vidal. A tots, el meu m\u00e9s sincer agra\u00efment.<\/p>\n\n\n\n

Tortosina, advocada i mediadora. Rosa Nomen \u00e9s la figura i el nom de refer\u00e8n\u00adcia que fa de nexe entre la moderna mediaci\u00f3 i l\u2019antiga pagesia. Ella m\u00e9s que ning\u00fa coneix aquests dos mons i sap com afavorir les dues institucions.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s una persona intel\u00b7ligent, sensible i afable. Durant l\u2019entrevista el rostre se l\u2019il\u00b7lumina quan parla amb devoci\u00f3 de la gent del camp, que descriu contundent\u00adment com a persones nobles i cohe\u00adrents. A m\u00e9s a m\u00e9s, diu: \u201cEns ubiquem davant un sector productiu que ha de\u00admostrat la seva capacitat i solv\u00e8ncia a l\u2019hora d\u2019afrontar uns canvis substancials i profunds en molt poc temps, ajustant-se al progr\u00e9s amb consci\u00e8ncia de soste\u00adnibilitat.\u201d<\/p>\n\n\n\n

Per a qui no es dedica professionalment al m\u00f3n agrari, o per a qui no hi t\u00e9 arrelament familiar recent, aquest m\u00f3n \u00e9s el gran des\u00adconegut, malgrat ser l\u2019origen de tota la nostra cultura. La Rosa Nomen n\u2019\u00e9s cons\u00adcient, aix\u00ed que ens apropa a les nostres arrels fent-nos mem\u00f2ria de temps en el fons no gaires llunyans, encara que antics.<\/p>\n\n\n\n

Ens explica que els problemes jur\u00eddics m\u00e9s recurrents s\u00f3n els relatius a servituds de pas, acc\u00e9s a xarxa o aq\u00fceducte, llindars, reivindicat\u00f2ries, immissions, retractes i altres derivats de relacions locatives, masoveria,<\/p>\n\n\n\n

parceria, aprofita\u00adment de recursos, o comunitats de regants. En sor\u00adgeixen des de les adaptacions medi\u00adambientals i agro\u00adn\u00f2miques de les explotacions agr\u00e0ries, passant pels quoti\u00addians desencerts del tr\u00e0fic jur\u00eddic com\u00fa i mercantil, laborals, fins als aspectes deri\u00advats de l\u2019associacionisme agrari, els rela\u00adcionats amb la vinculaci\u00f3 i depend\u00e8ncia amb les administracions p\u00fabliques, les expropiacions, i tamb\u00e9, \u00e9s clar, els que en l\u2019\u00e0mbit successori i familiar poden sorgir sobre la terra<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Rosa, quin tret considera caracter\u00eds\u00adtic dels conflictes agraris?<\/h4>\n\n\n\n

La dificultat de resoldre\u2019ls acertadament sense proximitat<\/p>\n\n\n\n

Qu\u00e9 tenen en com\u00fa tots aquests conflictes?<\/h4>\n\n\n\n

Si perfilem els respectius trets, podr\u00edem redu\u00efr-los en tres tipus de conflictes (i en tots ells sorgeix una necessitat d\u2019imme\u00addiatesa tant per comprendre\u2019ls com per solucionar-los). Aix\u00ed i a grans trets:<\/p>\n\n\n\n

1er.<\/strong> Els que sorgeixen de les caracter\u00edsti\u00adques i transformacions que es produeixen en les pr\u00f2pies finques, vinculats a la propi\u00adetat o possessi\u00f3 de la terra. Han estat re\u00adsolts d\u2019antuvi en base a les tradicions i costums enlairades poc a poc, en sentit com\u00fa i sense oblidar mai el b\u00e9 com\u00fa, ac\u00adtualitzant-les amb el progr\u00e9s i segons co\u00admarca o peculiaritat de l\u2019aprofitament de cada terra. Per aix\u00f2 tenen una peculiaritat agr\u00e0ria ben acusada i a esquenes de la qual, es pr\u00e0cticament impossible compren\u00addre\u2019ls. Conformen la major part de proce\u00addiments judicials de delicada resoluci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

2on<\/strong>. Els que es deriven de les relacions comercials i productives dels diferents agents que intervenen en la comercialitza\u00adci\u00f3 dels productes (productors-intermedi\u00adaris-consumidor \/empresari-treballador\/ socis-cooperatives i Societats Agr\u00e0ries de Transformaci\u00f3): a nivell individual no s\u00f3n diferents a la resta de relacions derivades del tr\u00e0fic general per\u00f2 per la mena d\u2019objec\u00adte tenen una peculiaritat agron\u00f2mica.<\/p>\n\n\n\n

3er.<\/strong> Els que es deriven per la intervenci\u00f3 de l\u2019administraci\u00f3 o com a conseq\u00fc\u00e8ncia de les exig\u00e8ncies que per ella s\u00f3n impo\u00adsades, incl\u00f2s per la descoordinaci\u00f3 que, malauradament, encara es dona entre diferents administracions.<\/p>\n\n\n\n

Creu que en tots aquests conflictes la mediaci\u00f3 \u00e9s recomanable?<\/h4>\n\n\n\n

Pels conflictes amb peculiaritat agr\u00e0ria, ho \u00e9s sobretot perqu\u00e8 la mediaci\u00f3 supleix la falta de proximitat carent en altres meca\u00adnismes, i a m\u00e9s ho fa amb vocaci\u00f3 de ce\u00adleritat. Quasib\u00e9 sempre les parts implica\u00addes en un conflicte d\u2019aquest tipus estan abocades a mantindre un contacte o rela\u00adci\u00f3, doncs les terres no es mouen ni can\u00advien de mans en facilitat; els seus titulars o posse\u00efdors solen residir en el mateix ter\u00adme o en els confrontants, el que suposa que quan millor es localitzi i s\u2019erradiqui el conflicte (el que passa necess\u00e0riament per que es tracti i s\u2019assossegui la veritable cau\u00adsa del mateix) se n\u2019afavorir\u00e0 la conviv\u00e8ncia di\u00e0ria i l\u2019entesa entre els implicats per trac\u00adtar-ne d\u2019altres que puguin apar\u00e8ixer.<\/p>\n\n\n\n

Per la resta, tal com s\u2019ha demostrat en altres camps, la mediaci\u00f3 es una eina in\u00adcipient, que cal fomentar en la mida en que pot portar solucions eficients, \u00e0gils, adients all\u00ed on cal immediatesa i especia\u00adlitzaci\u00f3. Incl\u00f2s pels casos en que interv\u00e9 l\u2019administraci\u00f3, superada la distinci\u00f3 p\u00fa\u00adblic-privat, es perfila com un mecanisme amb futur (el que t\u00edmidament es comen\u00e7a a fer a l\u2019Ag\u00e8ncia Tributaria, per qu\u00e8 no a l\u2019Ag\u00e8ncia Catalana de l\u2019Aigua?).<\/p>\n\n\n\n

Creu que la mediaci\u00f3 \u00e9s perfila com a una eina adient i efectiva?<\/h4>\n\n\n\n

Absolutament s\u00ed. Resoldre judicialment conflictes com els destacats comporta un desgast en temps i diners molt considera\u00adble, particularment grav\u00f3s al m\u00f3n agrari, i on a m\u00e9s la soluci\u00f3 judicada no sempre ser\u00e0 la m\u00e9s adient. Li poso un exemple:<\/p>\n\n\n\n

Finca en situaci\u00f3 d\u2019oclusi\u00f3, sense acc\u00e9s o amb un acc\u00e9s dificult\u00f3s: la Llei ens diu que cal ponderar entre totes les solucions pos\u00adsibles fins trobar-lo, sota els criteris que informen tota servitud (que reporti la utilitat corresponent i que es traci pel punt menys perjudicial per les finques que la pateixin). Aquest debat, traslladat a un litigi compor\u00adta, d\u2019entrada, un litisconsorci passiu neces\u00adsari (doncs cal citar a tots els ve\u00efns), a m\u00e9s d\u2019un gran esfor\u00e7 pel jutjador en resoldre davant els conceptes indeterminats que dona la Llei (sobre els quals no s\u2019expres\u00adsaran els afectats amb tanta amplitud com ho poden fer en un proc\u00e9s de mediaci\u00f3) i amb la mancan\u00e7a de proximitat del jutjador amb les terres afectades i la dificultat de plasmar sobre les mateixes les raons ar\u00adg\u00fcides pels afectats.<\/p>\n\n\n\n

S\u00f3n situacions que es donen ben sovint, i que poden ser canalitzades perfectament mitjan\u00e7ant la mediaci\u00f3, permetent d\u2019una manera veritablement m\u00e9s econ\u00f2mica i senzilla, que tots els implicats puguin refle\u00adxionar, manifestar el seu inter\u00e8s o rebuig, determinant amb detall la viabilitat del tra\u00ad\u00e7at m\u00e9s adient, que probablement no co\u00adincidir\u00e0 amb el disseny que sobre un pl\u00e0nol es traci o es tri\u00ef des d\u2019un despatx.<\/p>\n\n\n\n

A la pr\u00e0ctica funciona?<\/h4>\n\n\n\n

Sorpr\u00e8n quan comences un debat que sembla no sigui possible l\u2019entesa, per\u00f2 sempre acaba sortint un ve\u00ed disposat a donar pas i\/o una alternativa real i equili\u00adbrada.<\/p>\n\n\n\n

La mediaci\u00f3 es un proc\u00e9s on considero que l\u2019actitud creativa dels mediats \u00e9s es\u00adsencial, i aquesta aflora en les parts en conflicte quan m\u00e9s intueixen que s\u00f3n els propis implicats \u2013i no ning\u00fa altri\u2013 qui mi\u00adllor dissenya una sortida al problema que els enfronta, quan perceben l\u2019opci\u00f3 de ser els enginyers veritables d\u2019aquella soluci\u00f3 que m\u00e9s els conv\u00e9.<\/p>\n\n\n\n

Si b\u00e9 \u00e9s cert que una soluci\u00f3 imposada per un tercer s\u2019acata, a l\u2019entorn agrari hi ha consci\u00e8ncia de l\u2019abisme que existeix entre el camp que trepitgen i la seu on es decideix. S\u00f3n ben conscients de que un veredicte no sempre ser\u00e0 la sortida m\u00e9s id\u00f2nia encara que resulti amb vocaci\u00f3 de just\u00edcia, i trobada a resultes d\u2019un proc\u00e9s aplegat de garanties, per\u00f2 lent i distant.<\/p>\n\n\n\n

Com responen les parts en conflicte davant l\u2019opci\u00f3 \u201cmediaci\u00f3\u201d?<\/h4>\n\n\n\n

Des del punt de vista subjectiu, m\u2019atreviria a assegurar que sempre que en una part d\u2019un conflicte hi concorri la qualitat de la pagesia, la predisposici\u00f3 de fons per in\u00adtentar una mediaci\u00f3 hi \u00e9s, encara que aquesta no s\u2019expressi espont\u00e0niament.<\/p>\n\n\n\n

Tanmateix, pels casos on concorri un agent nou vingut, ser\u00e0 plausible donat que el medi en el que es planteja el problema es l\u2019agrari i probablement la mediaci\u00f3 es la \u00fanica via per donar a con\u00e8ixer a qui ha actuat per desconeixement, de l\u2019errada comesa i de la possibilitat de corregir-la.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda ser\u00e0 desaconsellable pels casos on realment s\u2019observi un desequili\u00adbri entre les parts (ja sigui donada la mag\u00adnitud del posicionament en el conflicte o per les circumst\u00e0ncies subjectives con\u00adcretes dels implicats).<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 Sra. Nomen, com pot quasib\u00e9 assegurar que concorrent la qualitat de la pagesia hi existeix una predis\u00adposici\u00f3 a la mediaci\u00f3?<\/h4>\n\n\n\n

La mediaci\u00f3 ser\u00e0 possible i probablement exitosa perqu\u00e8 en la pagesia es donen uns trets i uns valors \u00f2ptims per la medi\u00adaci\u00f3, perqu\u00e8 en l\u2019entorn agrari hi ha tradi\u00adci\u00f3 en evitar contenciosos i perqu\u00e8 el sotmetre la soluci\u00f3 a un tercer no es ga\u00adrantia de que sigui tan encertada com en altres disciplines jur\u00eddiques, i aix\u00f2 l\u2019home de camp ho percep.<\/p>\n\n\n\n

Donada la seva privilegiada condici\u00f3 d\u2019haver estat advocada en el s\u00ed d\u2019una empresa dedicada a serveis agraris, quines peculiaritats t\u00e9 la tasca d\u2019un lletrat en el m\u00f3n agrari?<\/h4>\n\n\n\n

Certament ha estat per mi tot un privilegi, doncs de la pagesia puc assegurar-li que m\u2019he enriquit jo molt m\u00e9s que el servei jur\u00eddic que he pogut lliurar.<\/p>\n\n\n\n

Com a lletrada sobta percebre que \u00e9s un m\u00f3n veritablement distant del nostre rol convencional, doncs el primer que cal fer es deixar el despatx, posar-se unes bones xiruques i veure el terreny per comprendre el que passa, estudiar el sentit de les nor\u00admes que regeixen la terra i familiaritzar-se amb l\u2019agronomia.<\/p>\n\n\n\n

La manera de redactar qualsevol escrit dirigit als jutjats ha de ser for\u00e7a il\u00b7lustrativa dels fets i descriptiva al detall, havent d\u2019emprar tots els mitjans dels que pots valdre\u2019t per tal de situar i il\u00b7lustrar al Jut\u00adjador en uns fets que per ser compresos no nom\u00e9s cal un bona prosa, sin\u00f3 que requereixen especificacions sem\u00e0ntiques, descripcions detallades, ubicar concep\u00adtes, il\u00b7lustrant en la ra\u00f3 de ser i el sentit de les normes i costums invocades… d\u2019aqu\u00ed surten escrits ben estramb\u00f2tics pel que habitualment estem acostumats, per\u00f2 que els jutjadors agraeixen; el reconeixement judicial es un mitj\u00e0 de prova prou extraor\u00addinari, com es l\u00f2gic, donada la saturaci\u00f3 i feina que existeix en els jutjats.<\/p>\n\n\n\n

Creu que \u00e9s factible dur a terme me\u00addiacions en l\u2019entorn agrari?<\/h4>\n\n\n\n

Sense nomenar-les \u201cmediacions\u201d donat que fins la Llei 15\/ 2009 aquest terme era propi de la mediaci\u00f3 en l\u2019\u00e0mbit familiar, puc assegurar-li que sempre se n\u2019han fet.<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s de ser un m\u00e8tode arrelat, personal\u00adment, i en el s\u00ed d\u2019Agroxarxa, sl al ser una empresa pr\u00f2pia del sindicat Uni\u00f3 de Page\u00adsos, en el que la cohesi\u00f3 i solidaritat dels seus membres \u00e9s essencial, el criteri da\u00advant l\u2019enfrontament de dos o mes afiliats, comportava que la prestaci\u00f3 d\u2019un assesso\u00adrament jur\u00eddic o b\u00e9 es tornava neutral afa\u00advorint un acord, o b\u00e9 devia declinar-se.<\/p>\n\n\n\n

La tasca inicial d\u2019assessorament i defensa es convertia, llavors en un posicionament neutral, mostrant la norma i intentant l\u2019acord entre ells, la qual cosa propiciava que l\u2019assessorament es transform\u00e9s en una labor veritablement mediadora, desti\u00adnada a que les parts intentessin assolir una soluci\u00f3, experi\u00e8ncia a la que dec la forma\u00adci\u00f3 t\u00e8cnica que en mediaci\u00f3 vaig cursar l\u2019any 2002, i que em porta a ratificar que es una eina ja coneguda per organitzaci\u00adons coherents amb la solidaritat dels seus membres. Probablement per aquesta ra\u00f3 es recull tant en la Llei d\u2019Integraci\u00f3 com en la Llei de contractes de conreu.<\/p>\n\n\n\n

Com percep aquest plantejament ja no des del prisma de lletrada sin\u00f3 de per\u00adsona formada en mediaci\u00f3?<\/h4>\n\n\n\n

La meva experi\u00e8ncia ha estat molt positiva, doncs aplicant algunes de les pautes apre\u00adses com a mediadora, reformulant expres\u00adsions, intentant apoderar les parts, i sense que el paper neutral f\u00e9s perdre el prisma jur\u00eddic que tot advocat sempre t\u00e9, ha estat ben reconfortant evitar litigis dels que saps no sempre en sortir\u00e0 una sent\u00e8ncia ajusta\u00adda al veritable problema. \u00c9s ben gratificant veure com els implicats aconsegueixen es\u00adfor\u00e7ar-se en dissenyar -quan ha estat pos\u00adsible- un bon acord, i sobretot, quan a trav\u00e9s de la mediaci\u00f3, han aconseguit superar la veritable causa latent que els enemist\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

Quines s\u00f3n les normes jur\u00eddiques d\u2019\u00fas m\u00e9s recorrent per atendre les neces\u00adsitats jur\u00eddiques dels clients agraris?<\/h4>\n\n\n\n

A part de tot l\u2019allau de normativa administra\u00adtiva existent, l\u2019estatus propi del titular agrari originat amb la Llei 19\/1995 de 4 de juliol de Modernizaci\u00f3n de Explotaciones Agrari\u00adas, la normativa forestal i mediambiental, i sobretot la legislaci\u00f3 civil: avui Llibre V del Codi Civil de Catalunya, Llei de contractes de integraci\u00f3 i Llei de contractes de conreu, de Societats Agr\u00e0ries de Transformaci\u00f3,… totes elles amb un alt grau de llibertat civil.<\/p>\n\n\n\n

I quines d\u2019elles donen m\u00e9s conflicte?<\/h4>\n\n\n\n

Hi ha hagut molta conflictivitat en el tema de les servituds, donat el canvi del Legis\u00adlador operat entre la llei 13\/1990 que li\u00adberalitz\u00e0 l\u2019adquisici\u00f3 de servituds per usu\u00adcapi\u00f3 i la prohibici\u00f3 imposada per la llei 22\/2001 de 22 de desembre, amb el qual molts van acudir als Tribunals demanant que el hipot\u00e8tic temps guanyat per la usu\u00adcapi\u00f3 immemorial pogu\u00e9s aprofitar a la usucapi\u00f2 ordin\u00e0ria, on calia acreditar si el temps anterior a la llei del 90 era o no apte per usucapir mentre regia la Compilaci\u00f3, donades les salvetats espec\u00edfiques del seu articulat (coherents a la vegada amb la tradici\u00f3 i \u00fas de la terra).<\/p>\n\n\n\n

No obstant, des del meu parer, la principal font de conflictes est\u00e0 en l\u2019acc\u00e9s i interac\u00adci\u00f3 al medi rural d\u2019altres propietaris i agents pels quals la terra ja no es el mitj\u00e0 de vida primordial, m\u00e9s que en la normativa vigent: amb ells ressorgeixen problemes d\u2019extrali\u00admitaci\u00f3 de llindars, de recursos h\u00eddrics, d\u2019immissions, la major part de vegades pre\u00adcisament per desconeixement.<\/p>\n\n\n\n

Creu que en funci\u00f3 del diferent marc normatiu ens podem trobar amb m\u00e9s o menys facilitat per mediar?<\/h4>\n\n\n\n

Entenc que davant tot marc \u2013sigui quin sigui\u2013 que ofereixi cert marge de manio\u00adbra, o de llibertat civil, i que hi concorri una actitud apta (respectuosa, s\u00e0via) la medi\u00adaci\u00f3 no sols ser\u00e0 possible sin\u00f3 exitosa.<\/p>\n\n\n\n

Precisament en el m\u00f3n agrari, totes dues condicions hi s\u00f3n ben presents<\/p>\n\n\n\n

\u00abEntenc que davant tot marc \u2013sigui quin sigui\u2013 que ofereixi cert marge de maniobra, o de llibertat civil, i que hi concorri una actitud apta (respectuosa, s\u00e0via) la mediaci\u00f3 no sols ser\u00e0 possible sin\u00f3 exitosa\u00bb Rosa Nomen<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Quins s\u00f3n els trets essencials que poden caracteritzar aquest tipus de persones del m\u00f3n agrari?<\/h4>\n\n\n\n

L\u2019home de camp \u00e9s conscient de la seva vulnerabilitat; el contacte amb el cicle de la natura, amb la seva for\u00e7a incontrolada i a la vegada amb la part m\u00e9s gratificant de la mateixa, li brinden constantment l\u2019oportunitat de mantenir una actitud sen\u00adsata; ent\u00e9n perfectament els seus l\u00edmits i compr\u00e9n que al costat dels seus inte\u00adressos, n\u2019hi ha d\u2019altres. La capacitat d\u2019empatia vers una situaci\u00f3 que, dem\u00e0, pot patir un mateix, i la consci\u00e8ncia d\u2019un b\u00e9 com\u00fa, li s\u00f3n pr\u00f2pies. La paraula no \u00e9s balad\u00ed al camp. Per aix\u00f2 la pagesia encara \u00e9s garantia d\u2019una s\u00e8rie de valors que no podem deixar perdre.<\/p>\n\n\n\n

Tenen uns codis o pautes de conducta que els distingeixen, o que es pot dir que els s\u00f3n propis pel seu arrelament a la terra?<\/h4>\n\n\n\n

Per suposat. Li dir\u00e9 d\u2019una manera ben pla\u00adnera: al camp hi ha costums enlairades sobre criteri, saviesa i solidaritat.<\/p>\n\n\n\n

La major part de normes civils que avui te\u00adnim, no s\u00f3n m\u00e9s que fruit de la tradici\u00f3, de les costums que s\u2019han anat cuinant a mida que ha sorgit un problema i aquest ha estat resolt ponderant no sols l\u2019inter\u00e8s particular d\u2019un o d\u2019uns quans, sin\u00f3 els seus i el de tots.<\/p>\n\n\n\n

Que un marge de contenci\u00f3, a falta d\u2019altres fites, probablement indica una parti\u00f3, no \u00e9s cap invent de la modernitat. La manera de disposar dels conreus, les dist\u00e0ncies pru\u00addencials a l\u2019hora de plantar o d\u2019efectuar un tractament fitosanitari respon no nom\u00e9s a una repetici\u00f3 immemorial en un determinat lloc, sin\u00f3 a un saber adaptat al canvi, a un sentit com\u00fa que no fa m\u00e9s que resoldre de la manera m\u00e9s adequada per tots: per b\u00e9 que tots puguin aprofitar-se\u2019n de la terra, avui preocupats com ning\u00fa per la seva sos\u00adtenibilitat.<\/p>\n\n\n\n

El dret civil d\u2019aplicaci\u00f3 agr\u00e0ria \u00e9s com una casa pairal, ben constru\u00efda i refeta, on nor\u00admalment la xemeneia funciona i les seves depend\u00e8ncies estan acuradament encara\u00addes al sol que calenta a l\u2019hivern i que no molesta a l\u2019estiu, i sobre la que constant\u00adment fem obres per tal de donar cabuda a les noves necessitats de llurs moradors.<\/p>\n\n\n\n

Especificar quins:<\/h4>\n\n\n\n

N\u2019hi ha molts: des del disseny de distribu\u00adci\u00f3 i rotaci\u00f3 de les hores de reg determi\u00adnades en el s\u00ed d\u2019una comunitat de regants, fins preveure les abs\u00e8ncies davant un mar\u00adge esllavissat, de com determinar una par\u00adti\u00f3 o termenal a manca de fites…<\/p>\n\n\n\n

Creu factible arribar a abstreure una relaci\u00f3 concreta de codis i pautes de conductes?<\/h4>\n\n\n\n

Lluny de generalitzar aix\u00f2 ja ha estat fet des de fa molts anys.<\/p>\n\n\n\n

A banda del que \u00e9s tradicional, en l\u2019actu\u00adalitat hi ha una s\u00e8rie de codis, de proce\u00addir, de bones pr\u00e0ctiques agr\u00e0ries que es respecten i que responen a la realitat t\u00e8cnica d\u2019avui al camp, als principis de solidaritat i de desenvolupament soste\u00adnible del territori.<\/p>\n\n\n\n

Un exemple: La Llei 1\/2008 de 20 de fe\u00adbrer de contractes de conreus ens remet \u201ca conrear segons \u00fas i costums de bon pag\u00e8s, d\u2019acord amb les bones pr\u00e0ctiques agr\u00e0ries\u201d i els \u201c\u00fasos concrets de cada comarca\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Podria adelantar-ne alguna?<\/h4>\n\n\n\n

Li puc lliurar el Costumari Catal\u00e0 elaborat per la Mancomunitat de Catalunya; si li d\u00f3na un cop d\u2019ull veur\u00e0 que, llevat alguns \u00fasos que avui s\u00f3n ben obsolets (com els camins de Sagrament) tota la resta casa tant amb la legislaci\u00f3 del nostre Codi Civil, com amb el sentit com\u00fa, ent\u00e9s com el dirigit a trobar solucions veritablement factibles i de les quals hi ha mostres constants en tot el territori, nom\u00e9s cal observar a trav\u00e9s de la finestra del cotxe mentre es travessa el territori.<\/p>\n\n\n\n

Creu que la idiosincr\u00e0sia del propie\u00adtari r\u00fastec fa factible l\u2019\u00fas de la media\u00adci\u00f3 en la gesti\u00f3 i resoluci\u00f3 de conflic\u00adtes entre ells per la terra?<\/h4>\n\n\n\n

De propietaris r\u00fastecs n\u2019hi ha molts (em referir\u00e9 al titular de l\u2019explotaci\u00f3 agr\u00e0ria, al que viu directament de la mateixa i que ho es quasib\u00e9 sempre per tradici\u00f3 familiar). Habilitar un servei de mediaci\u00f3 de quali\u00adtat, seri\u00f3s i especialitzat, \u00e9s el millor re\u00adcurs que se li pot lliurar.<\/p>\n\n\n\n

Certament, i llevat excepcions, la seva idiosincr\u00e0sia respon a persona que apa\u00adrentment es pot mostrar desconfiada, per\u00f2 que guarda gran criteri, qui busca el seu profit per\u00f2 procurant no perjudicar a qui t\u00e9 davant. Llevat que darrera un con\u00adflicte hi hagi una causa latent diferent (la qual precisament podr\u00e0 ser detectada i eradicada tamb\u00e9 amb la Mediaci\u00f3), un pag\u00e8s \u00e9s coherent, reflexiu, sensat, paci\u00adent i amb una mentalitat molt m\u00e9s oberta del que pot semblar; el contacte constant amb la natura el nodreix de lo essencial.<\/p>\n\n\n\n

Aquest perfil, aquesta excel\u00b7lent actitud per ser part d\u2019una mediaci\u00f3, juntament amb la percepci\u00f3 (prou certa) del desco\u00adneixement i la dist\u00e0ncia que la major part dels juristes tenim del seu m\u00f3n real, cor\u00adroboren que la mediaci\u00f3 pugui ser una eina efica\u00e7, r\u00e0pida i econ\u00f2mica per des\u00adbloquejar i evitar enfrontaments.<\/p>\n\n\n\n

I per la resta de propietaris o agents que poblen el medi rural?<\/h4>\n\n\n\n

Tots aquells altres nou vinguts o altres professionals que en el medi rural s\u2019han establert, tenen un aparent handicap de sortida i \u00e9s que juguen en camp ali\u00e8, la qual cosa comporta hagin d\u2019adaptar-se i con\u00e8ixer el codi (fins ara \u00fatil) del medi on s\u2019ubiquen. Per\u00f2 per altra banda suposen una oportunitat d\u2019enriquir i aportar al medi rural els seus trets. La mediaci\u00f3 \u00e9s una oportunitat per ells tant per corregir les errades d\u2019acoplament, a la vegada que un mitj\u00e0 per introduir les seves inquietuds.<\/p>\n\n\n\n

Creu que hi ha tradici\u00f3 mediadora?<\/h4>\n\n\n\n

Hi ha l\u2019habitud: al camp s\u2019ha mediat sem\u00adpre; l\u2019excepci\u00f3 ha estat acudir als Tribu\u00adnals. Davant un conflicte s\u2019ha buscat la soluci\u00f3 en el propi entorn, en el suggeri\u00adment d\u2019homes bons adaptant a la situaci\u00f3 i a les pretensions de les parts aquell savi i desinteressat consell.<\/p>\n\n\n\n

Em venen a la ment les Juntes Pericials, que encara se\u2019n conserven als petits mu\u00adnicipis, on l\u2019opini\u00f3 d\u2019un expert ajuda als implicats a trobar solucions i que, de fet, ha alliberat als Jutjats d\u2019haver de decidir sobre moltes q\u00fcestions de llindars i ca\u00admins, i al Cadastre de dubtes.<\/p>\n\n\n\n

El que ara el Legislador ens mostra com un m\u00e8tode de rabiosa actualitat, ha estat aplicat de temps immemorial per soluci\u00adonar problemes que, amb independ\u00e8ncia de la seva magnitud i transcend\u00e8ncia, devien ser resolts des de l\u2019 immediatesa.<\/p>\n\n\n\n

En la seva especialitat, les normes ajuden a assenyalar la mediaci\u00f3 com a via primordial per la seva aplicaci\u00f3?<\/h4>\n\n\n\n

El Codi Civil de Catalunya al tractar de les servituds for\u00e7oses es refereix a con\u00adceptes de gran amplitud tals com \u201ccarac\u00adter\u00edstiques adequades\u201d, \u201cpunt menys perjudicial o inc\u00f2mode\u201d \u201camplada sufici\u00adent\u201d, que realment nom\u00e9s poden ser de\u00adterminades quan s\u00f3n expressades pels implicats i sobre un determinat s\u00f2l, dife\u00adrents per cada comarca, tipus de terra i de conreu.<\/p>\n\n\n\n

Creu que a nivell d\u2019organitzacions i institucions agr\u00e0ries hi ha predispo\u00adsici\u00f3 a seguir processos de mediaci\u00f3 entre propietaris r\u00fastecs? De ser el cas, per quina ra\u00f3?<\/h4>\n\n\n\n

La mediaci\u00f3 com a instituci\u00f3, per se que fins ara ha estat destinada a l\u2019\u00e0mbit de les relacions familiars, \u00e9s encara desco\u00adneguda pels sectors on realment pot oferir un gran paper.<\/p>\n\n\n\n

Vost\u00e8 \u00e9s tota una refer\u00e8ncia a l\u2019haver lluitat fins aconseguir traslladar als con\u00adflictes derivats de situacions de comuni\u00adtat en propietat horitzontal la mediaci\u00f3 i, per tant, coneix b\u00e9 que el principal obs\u00adtacle no est\u00e0 en demostrar que la medi\u00adaci\u00f3 funciona, sin\u00f3 que es conegui i s\u2019adapti per part dels agents, assolint un nou procedir diferent al contenci\u00f3s, a m\u00e9s de procurar-ho amb suport i control institucional suficient per garantir una mediaci\u00f3 qualitativa.<\/p>\n\n\n\n

Certament el m\u00f3n rural est\u00e0 ben orga\u00adnitzat i canalitzat per una s\u00e8rie d\u2019institu\u00adcions que no fan m\u00e9s que vetllar pels interessos dels seus membres. En la mida en que s\u00f3n serioses i comprome\u00adses amb els principis que regeixen la vida rural, entenc els hi ser\u00e0 senzill entendre que la canalitzaci\u00f3 institucional de la me\u00addiaci\u00f3 agr\u00e0ria suposar\u00e0 consagrar una eina ben valuosa.<\/p>\n\n\n\n

Crec que, davant d\u2019aquests conflictes que indicava, les organitzacions agr\u00e0ries en s\u00f3n ben conscients de que no sempre s\u00f3n acertadament resolts davant els Tri\u00adbunals, la qual cosa dic amb tota prud\u00e8n\u00adcia vers el dret de les mateixes a pronun\u00adciar-se al respecte i amb suma conside\u00adraci\u00f3 davant la dif\u00edcil tasca dels jutjadors i l\u2019esfor\u00e7 que inverteixen en ella.<\/p>\n\n\n\n

Quines creu que han de ser les pas\u00adses a fer per comen\u00e7ar a tra\u00e7ar aquest cam\u00ed?<\/h4>\n\n\n\n

Hem de partir de la realitat. Tenim una legislaci\u00f3 que ens habilita i legitima per dur-la a terme tamb\u00e9 en l\u2019\u00e0mbit agrari.<\/p>\n\n\n\n

Una Mediaci\u00f3 de qualitat va encaminada a descongestionar els Tribunals d\u2019aquells assumptes que la proximitat i la implica\u00adci\u00f3 dels afectats, resoldr\u00e0 de manera mes adient, i sense impedir-la.<\/p>\n\n\n\n

Estem en una situaci\u00f3 econ\u00f2mica deli\u00adcada, per\u00f2 precisament per aix\u00f2 cal afi\u00adnar el ingeni; la mediaci\u00f3, des del meu veure, facilita l\u2019esponjament del front contenci\u00f3s, descongestiona els tribunals i per aix\u00f2 cal plantejar-la seriosament com una eina valuosa tamb\u00e9 des del punt de vista pressupostari.<\/p>\n\n\n\n

Quina creu que ha de ser la Instituci\u00f3 m\u00e9s adient per administrar aquest tipus de mediacions?<\/h4>\n\n\n\n

Cal un impuls per part del Centre de Me\u00addiaci\u00f3 de Catalunya, i una entesa entre les organitzacions agr\u00e0ries, les Cambres, l\u2019Administraci\u00f3 competent en l\u2019\u00e0mbit rural i l\u2019Administraci\u00f3 de Just\u00edcia. Recentment ha estat constitu\u00efda la Junta d\u2019Arbitratge i Mediaci\u00f3 de Contractes de Correu i d\u2019Integraci\u00f3, i ara cal un pas endavant per tal d\u2019apropar i adaptar la Mediaci\u00f3 all\u00ed on ben segur funcionar\u00e0. I cal fer-ho amb rigor i qualitat.<\/p>\n\n\n\n

Com imagina que s\u2019haurien de desen\u00advolupar aquestes mediacions, des del punt de vista t\u00e8cnic? Per exemple, lloc, distribuci\u00f3 de l\u2019espai, durada de les sessions, formaci\u00f3 del mediador,….?<\/h4>\n\n\n\n

El tret diferencial d\u2019aquest tipus de me\u00addiacions respecte a la resta jo l\u2019ubicaria precisament en que cal dur-les a terme en el lloc on s\u2019ubica el conflicte.<\/p>\n\n\n\n

Gran part del desajust que es produeix davant els Tribunals radica en la mancan\u00ad\u00e7a de reconeixement del lloc i en la ina\u00addequada representaci\u00f3 de la discrep\u00e0n\u00adcia. S\u00e9 que em dir\u00e0… -\u201cB\u00e9 que hi han fotografies a\u00e8ries avui en dia, informes pericials i molts mitjans per fer visibles els trets sobre el que s\u2019origina el conflic\u00adte\u201d-…. i, certament li he de recon\u00e8ixer que l\u2019avan\u00e7 de la t\u00e8cnica, la qualitat dels pe\u00adritatges i l\u2019ampliaci\u00f3 dels mitjans proba\u00adtoris cada dia \u00e9s millor, persisteix la dis\u00adt\u00e0ncia i el desconeixement del m\u00f3n rural. Moltes vegades no \u00e9s suficient una mera vista per sat\u00e8l\u00b7lit, ni per judicar ni per as\u00adsessorar.<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, l\u2019home de camp all\u00ed on es sent m\u00e9s espontani \u00e9s sobre la terra; \u00e9s all\u00ed on es pot deliberar, exposar, ponderar les diferents opcions per resoldre amb vo\u00adcaci\u00f3 de perman\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

La durada -\u00f2bviament- dependr\u00e0 de di\u00adferents vectors: la magnitud del conflicte, l\u2019actitud dels mediats, la destresa del mediador… per\u00f2 ja li avan\u00e7o que el pag\u00e8s \u00e9s sensat, franc i pr\u00e0ctic a la vegada i que la necessitat de resoldre un proble\u00adma, que d\u2019altra banda pot quedar paralit\u00adzat durant anys, aguditza i dinamitza el proc\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

Pel que fa al nombre de sessions, m\u00e8to\u00adde i t\u00e8cniques que habitualment s\u2019han demostrat adients per altres tipus de conflicte, s\u00f3n, des del meu veure, sufici\u00adents.<\/p>\n\n\n\n

Si pogu\u00e9s fer la carta als Reis, qu\u00e8 demanaria?<\/h4>\n\n\n\n

Una oportunitat per tal es dugui a terme el que considero una vessant de la Me\u00addiaci\u00f3 en m\u00e9s futur; una valuosa eina pel m\u00f3n rural i un valor afegit per l\u2019advocacia.<\/p>\n\n\n\n

(De fet, la nit de reis ja va passar…. i una extraordin\u00e0ria jurista-mediadora com vost\u00e8 est\u00e0 brindant-nos el seu inter\u00e8s i suport). Gr\u00e0cies!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

PDF Aquesta entrevista s\u2019ha dut a terme a Tarragona dins el marc del Curs d\u2019adap\u00adtaci\u00f3 en mediaci\u00f3 del Consell de Col\u00b7legis d\u2019Advocats de Catalunya, i amb la col\u00b7laboraci\u00f3 dels mediadors seg\u00fcents: Jes\u00fas Fuster, N\u00faria Sabat, Mont\u00adserrat Margalef, M. Eugenia Caballero, N\u00faria Ramon, Gemma Serral, Eva Bonet, Pau Tondo, Judith Gay, M.\u00aa Jos\u00e9 Bartomeu, M.\u00aa Carmen […]<\/p>\n","protected":false},"author":13,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":15},"categories":[68],"tags":[],"author_meta":{"display_name":"Clara Valls","author_link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/author\/claravalls\/"},"featured_img":null,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3249\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/13\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=3249"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3249\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":3273,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3249\/revisions\/3273\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=3249"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=3249"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=3249"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}