{"id":6903,"date":"2015-12-10T10:06:55","date_gmt":"2015-12-10T09:06:55","guid":{"rendered":"https:\/\/revistaconsell.com\/?p=6903"},"modified":"2020-10-03T10:07:32","modified_gmt":"2020-10-03T09:07:32","slug":"barcelona-smart-city-nou-pla-per-incentivar-lautoconsum-denergia-als-edificis","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/barcelona-smart-city-nou-pla-per-incentivar-lautoconsum-denergia-als-edificis\/","title":{"rendered":"Barcelona Smart City, nou pla per incentivar l\u2019autoconsum d\u2019energia als edificis"},"content":{"rendered":"\n\n\n\t<div class=\"dkpdf-button-container\" style=\" text-align:right \">\n\n\t\t<a class=\"dkpdf-button\" href=\"\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6903\/?pdf=6903\" target=\"_blank\"><span class=\"dkpdf-button-icon\"><i class=\"fa fa-file-pdf-o\"><\/i><\/span> PDF<\/a>\n\n\t<\/div>\n\n\n\n\n\n\n<p class=\"has-medium-font-size\">Barcelona treballa per esdevenir una ciutat energ\u00e8ticament autosuficient. Per aix\u00f2, des de l\u2019Ajuntament s\u2019han posat en marxa diverses mesures per impulsar la generaci\u00f3 d\u2019energia renovable d\u2019origen 100% local&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Dins el projecte Barcelona Smart City, la ciutat puja ara un esgla\u00f3 m\u00e9s en engegar un nou pla per produir energia renovable en l\u2019\u00e0mbit local. L\u2019objectiu \u00e9s que, d\u2019aqu\u00ed a 40 anys, la ciutat pugui ser autosuficient a escala energ\u00e8tica, a m\u00e9s de reduir el consum de recursos energ\u00e8tics d\u2019origen f\u00f2ssil que emeten els gasos amb efecte hivernacle i contaminants locals i que ens creen depend\u00e8ncia de l\u2019exterior. A tot aix\u00f2 s\u2019ha d\u2019afegir que, en produir la nostra pr\u00f2pia energia neta, s\u2019estimula l\u2019economia local amb la creaci\u00f3 d\u2019empreses i llocs de treball al sector de les renovables.<\/p>\n\n\n\n<h2 id=\"pero-com-ferhonbsp-aeef86ee-df6b-4424-971d-123b719da461\"><strong>Per\u00f2&#8230; Com fer-ho?&nbsp;<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>Per comen\u00e7ar, l\u2019Ajuntament ha analitzat tots els recursos renovables i residuals de qu\u00e8 disposa per tal de generar energia, arribant a la conclusi\u00f3 que Barcelona t\u00e9 la capacitat de produir tota la que necessita. Aix\u00f2 comportar\u00e0 una millora en la qualitat de vida dels ciutadans, donat que el projecte se centra en la producci\u00f3 d\u2019energies renovables, que redueixen de forma palpable les part\u00edcules contaminants presents a l\u2019aire.<\/p>\n\n\n\n<p>El projecte passa per incentivar la instal\u00b7laci\u00f3 de plaques fotovoltaiques i aerogeneradors als terrats dels edificis privats per tal de generar energia i utilitzar-la per generar llum, escalfar l\u2019aigua que utilitzen, poder engegar els electrodom\u00e8stics i d\u2019altres aparells el\u00e8ctrics, etc. Aix\u00f2, a m\u00e9s de contribuir al fet que l\u2019aire de la ciutat sigui m\u00e9s saludable, suposar\u00e0 un considerable estalvi per als habitants dels edificis, que compensaran d\u2019aquesta manera el seu consum el\u00e8ctric.<\/p>\n\n\n\n<h2 id=\"una-eina-molt-practica-49daf1a5-7167-4a25-bd30-98068355cd40\"><strong>Una eina molt pr\u00e0ctica<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>Per tal de fer-ho m\u00e9s f\u00e0cil per als ciutadans, l\u2019Ajuntament ha elaborat un Mapa dels Recursos Energ\u00e8tics de Barcelona, que permet con\u00e8ixer la possibilitat de dur a terme una instal\u00b7laci\u00f3 energ\u00e8tica d\u2019aquestes caracter\u00edstiques a cada edifici de la ciutat.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Aquesta eina inclou el mapa solar t\u00e8rmic, el mapa solar fotovoltaic i el mapa de recursos minie\u00f2lics i resulta summament pr\u00e0ctica a l\u2019hora de saber quina d\u2019aquestes instal\u00b7lacions \u00e9s la m\u00e9s adient per a cada edifici. En aquest sentit, per a cada un d\u2019aquests recursos energ\u00e8tics es donen uns primers valors sobre el potencial de generaci\u00f3 energ\u00e8tica que t\u00e9 cada coberta, aix\u00ed com unes estimacions respecte a l\u2019estalvi energ\u00e8tic que suposaria.<\/p>\n\n\n\n<p>A partir de dades meteorol\u00f2giques&nbsp; i del territori (radiaci\u00f3, cartografia digital, dades cadastrals), el mapa solar t\u00e8rmic i fotovoltaic simula la radiaci\u00f3 solar incident sobre les cobertes i, per tant, el seu potencial de generaci\u00f3 d\u2019energia solar. A m\u00e9s, tamb\u00e9 d\u00f3na idea dels millors empla\u00e7aments per instal\u00b7lar els panells de captaci\u00f3 solar dins de cada coberta.<\/p>\n\n\n\n<p>En el cas de l\u2019energia minie\u00f2lica, el mapa identifica les zones que tenen caracter\u00edstiques adients de vent (distribuci\u00f3, const\u00e0ncia, velocitat al llarg del dia i de l\u2019any, etc.) per ubicar-hi instal\u00b7lacions d\u2019aquest tipus. Tamb\u00e9 ofereix una estimaci\u00f3 del potencial de generaci\u00f3 el\u00e8ctrica&nbsp; mitjan\u00e7ant la instal\u00b7laci\u00f3 d\u2019un miniaerogenerador d\u20191 kW de pot\u00e8ncia per empla\u00e7ament.<\/p>\n\n\n\n<h2 id=\"ajuts-per-posarse-en-accio-33e26789-b993-418f-bfaf-cb9be58bd72f\"><strong>Ajuts per posar-se en acci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>La instal\u00b7laci\u00f3 d\u2019energies renovables a la coberta dels edificis de Barcelona entra dins el programa d\u2019ajuts per a la rehabilitaci\u00f3 d\u2019edificis 2015, que finalitza el 31 de desembre. En aquest marc, s\u2019han establert uns programes prioritaris que poden arribar a tenir una subvenci\u00f3 de fins al 50% (amb un m\u00e0xim de 60.000 euros), i la instal\u00b7laci\u00f3 d\u2019aigua calenta sanit\u00e0ria mitjan\u00e7ant l\u2019energia solar \u00e9s un d\u2019ells, aix\u00ed com la posada en marxa de plaques solars obsoletes o els anomenats \u201cterrats verds\u201d. D\u2019altres programes prioritaris s\u00f3n: la rehabilitaci\u00f3 de fa\u00e7anes, cobertes, mitgeres i celoberts; l\u2019aigua directa sanit\u00e0ria i la centralitzaci\u00f3 d\u2019instal\u00b7lacions i substituci\u00f3 de serveis de subministrament per altres m\u00e9s eficients.<\/p>\n\n\n\n<p>Per tal d\u2019agilitzar tot aquest proc\u00e9s, el president de la comunitat de propietaris o el propietari de l\u2019edifici pot adre\u00e7ar-se al seu administrador de finques, qui l\u2019informar\u00e0 \u00e0mpliament d\u2019aquests ajuts i l\u2019ajudar\u00e0 a tramitar la petici\u00f3 i l\u2019estudi t\u00e8cnic per veure quina \u00e9s l\u2019energia m\u00e9s adient per al seu edifici.<\/p>\n\n\n\n<p>Per a m\u00e9s informaci\u00f3, contactar amb la F\u00e0brica del Sol (<a href=\"mailto:lafabricadelsol@bcn.cat\">lafabricadelsol@bcn.cat<\/a> \/ tel.: 932564430)<\/p>\n\n\n\n<h2 id=\"projecte-growsmarter-fca8797e-ea86-47bd-8e35-a3f185c54ee4\"><strong>Projecte GrowSmarter<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>Barcelona, Col\u00f2nia y Estocolm s\u00f3n les tres ciutats escollides pel projecte GrowSmarter, una de les iniciatives que, des de la Comissi\u00f3 Europea, s\u2019han implementat per tal de buscar solucions innovadores en mat\u00e8ria de sostenibilitat de les ciutats intel\u00b7ligents del futur. Aquest projecte forma part de l\u2019Horitz\u00f3 2020, un programa llen\u00e7at a la Uni\u00f3 Europea per al per\u00edode 2014-2020 que compta amb un pressupost total de 80.000 milions d\u2019euros. En concret, per al projecte GrowSmarter s\u2019han destinat 43,3 milions d\u2019euros.<\/p>\n\n\n\n<p>Dins aquest programa, a Barcelona s\u2019est\u00e0 desenvolupant un pla urban\u00edstic basat en \u201cilles intel\u00b7ligents\u201d, amb clients residencials, petits negocis i hotels\/ind\u00fastries. Aix\u00f2 suposa treballar en la integraci\u00f3 de la informaci\u00f3 generada (el\u00e8ctrica, transport, etc.) en una \u00fanica plataforma anomenada \u201cCity-OS\u201d, de la que formen part empreses com Endesa, Philips, IBM, Schneider o IREC. Cada soci d\u2019aquest consorci hi juga un rol determinat. Com a exemple, Endesa se centrar\u00e0 a demostrar l\u2019efici\u00e8ncia energ\u00e8tica com a agregador de consums energ\u00e8tics d\u2019actius municipals i en millorar la resili\u00e8ncia i gesti\u00f3 de la ciutat, tot proporcionant informaci\u00f3 dels sistemes de producci\u00f3 el\u00e8ctrica.<\/p>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote\"><p>El Mapa dels Recursos Energ\u00e8tics de Barcelona permet con\u00e8ixer la possibilitat de dur a terme una instal\u00b7laci\u00f3 d\u2019energia renovable a cada un dels edificis de la ciutat<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n<h2 id=\"antecedents-a60bffce-0f27-42fb-8bf5-c3b482aa12c2\"><strong>Antecedents<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>La ciutat de Barcelona ha estat tradicionalment impulsora d\u2019iniciatives per a incorporar la q\u00fcesti\u00f3 ambiental a la planificaci\u00f3 i la gesti\u00f3 urbana i avan\u00e7ar en l\u2019aplicaci\u00f3 dels principis i valors de la cultura de la sostenibilitat a les pol\u00edtiques municipals. Aquesta estrat\u00e8gia s\u2019ha fet tamb\u00e9 evident en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019estalvi i l\u2019\u00fas eficient de l\u2019energia, aix\u00ed com en fomentar les fonts d\u2019energia renovable. Despr\u00e9s de subscriure la Carta de Ciutats i Viles Europees cap a la Sostenibilitat (Carta d\u2019Aalborg), durant la primera Confer\u00e8ncia Europea de Ciutats i Pobles Sostenibles celebrada l\u2019any 1994, Barcelona va promoure un any despr\u00e9s la Comissi\u00f3 de Pol\u00edtica Mediambiental i de Sostenibilitat com a element impulsor del proc\u00e9s d\u2019elaboraci\u00f3 de l\u2019Agenda 21 de Barcelona.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Tres anys m\u00e9s tard, el 1998, es va crear tamb\u00e9 el Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat, responsable d\u2019actuar com a \u00f2rgan promotor de l\u2019Agenda 21 a trav\u00e9s d\u2019un f\u00f2rum de participaci\u00f3 dels sectors i entitats p\u00fabliques i privades implicades. En el marc d\u2019aquest Consell, l\u2019any 1999 es van posar en marxa tretze grups de treball que van elaborar reflexions i propostes entorn d\u2019un conjunt de tem\u00e0tiques clau en l\u2019estrat\u00e8gia de sostenibilitat, com ara l\u2019energia, l\u2019aigua, els residus, l\u2019espai urb\u00e0, l\u2019educaci\u00f3, la participaci\u00f3, la mobilitat, l\u2019activitat econ\u00f2mica, la solidaritat o els impactes globals del sistema urb\u00e0 barcelon\u00ed. Posteriorment, el 21 de maig del 2002 el Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat va aprovar el text del Comprom\u00eds Ciutad\u00e0 per la Sostenibilitat Agenda 21 de Barcelona. Aquest text va ser el resultat de m\u00e9s de tres anys de treball del Consell i de les aportacions de centenars d\u2019entitats i persones per arribar a definir i consensuar deu objectius per al per\u00edode 2002-2012. Cadascun d\u2019aquests objectius cont\u00e9 deu l\u00ednies d\u2019acci\u00f3 (cent en total) que abasten tots els \u00e0mbits de la vida urbana, aix\u00ed com tamb\u00e9 els seus impactes m\u00e9s enll\u00e0 dels l\u00edmits municipals.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>En el mateix per\u00edode es va presentar el Programa d\u2019Actuaci\u00f3 Municipal 2000-2003, que recollia un conjunt d\u2019iniciatives i propostes encaminades a millorar la qualitat ambiental de la ciutat i a implantar un model basat en la nova cultura de l\u2019energia: desenvolupar infraestructures de transport p\u00fablic, crear espais verds, promoure un disseny urban\u00edstic i un model de construcci\u00f3 m\u00e9s sostenible, fomentar les energies netes o reduir el consum energ\u00e8tic dels edificis municipals, entre altres.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>El 2002 es va aprovar al Plenari de l\u2019Ajuntament el Pla de millora energ\u00e8tica de Barcelona 2002-2010 (PMEB), un document estrat\u00e8gic d\u2019abast municipal que consistia en una an\u00e0lisi energ\u00e8tica i d\u2019emissions de gasos contaminants i d\u2019efecte hivernacle de la ciutat, i un pla d\u2019acci\u00f3 amb propostes i mesures per avan\u00e7ar en la millora de l\u2019efici\u00e8ncia energ\u00e8tica, la reducci\u00f3 de les emissions i el foment de les fonts d\u2019energia renovable. L\u2019any 2002 es va constituir l\u2019Ag\u00e8ncia d\u2019Energia de Barcelona, tal com es coneix avui, com a instrument municipal per executar les mesures del PMEB, tant mitjan\u00e7ant l\u2019execuci\u00f3 de projectes d\u2019infraestructures energ\u00e8tiques o d\u2019instal\u00b7lacions d\u2019energies renovables com definint pol\u00edtiques d\u2019informaci\u00f3, difusi\u00f3 i conscienciaci\u00f3 social envers l\u2019\u00fas racional de l\u2019energia. L\u2019Ag\u00e8ncia va n\u00e9ixer tamb\u00e9 per fer un seguiment del consum energ\u00e8tic i de les emissions de la ciutat, com a eina de control i seguiment de l\u2019evoluci\u00f3 i impacte dels projectes executats. El 2002 es va aprovar al Plenari de l\u2019Ajuntament el Pla de millora energ\u00e8tica de Barcelona 2002- 2010 (PMEB), un document estrat\u00e8gic d\u2019abast municipal que consistia en una an\u00e0lisi energ\u00e8tica i d\u2019emissions de gasos contaminants i d\u2019efecte hivernacle de la ciutat.<\/p>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote\"><p>Barcelona ha estat tradicionalment impulsora d\u2019iniciatives per a la sostenibilitat i l\u2019efici\u00e8ncia energ\u00e8tica de la ciutat<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n<h2 id=\"elnbsp-pecqnbsp-f49e8437-7be1-43ac-8bde-21eaf25905b6\"><strong>El&nbsp; PECQ&nbsp;<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>L\u2019any 2008, Barcelona es va adherir al Pacte d\u2019alcaldes\/esses de la Uni\u00f3 Europea, una iniciativa promoguda l\u2019any 2007 per contribuir a la reducci\u00f3 de les emissions de gasos d\u2019efecte hivernacle. Amb aquest pla, la Comissi\u00f3 Europea es compromet de manera unilateral a reduir les emissions de CO<sub>2<\/sub> un 20% abans del 2020, incrementant en un 20% l\u2019efici\u00e8ncia energ\u00e8tica i aconseguint que un 20% del subministrament energ\u00e8tic procedeixi de fonts renovables. El Pacte d\u2019alcaldes\/esses, que est\u00e0 obert a qualsevol municipi, vol portar aquest repte a l\u2019escala local amb la participaci\u00f3 activa del conjunt de la ciutadania.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Sense el comprom\u00eds del ciutad\u00e0, m\u00e9s enll\u00e0 del pol\u00edtic, l\u2019assoliment dels objectius de sostenibilitat \u00e9s impossible. Sumem-nos! &nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-background\" style=\"background-color:#f8f9f9\"><strong>Tipus d\u2019energies renovables<\/strong><br><br><strong>Energia solar t\u00e8rmica:&nbsp;<\/strong>\u00e9s l\u2019energia que s\u2019obt\u00e9 directament d\u2019aprofitar la calor dels raigs de sol. Consisteix en uns captadors o plaques solars on incideixen els raigs. La calor captada s\u2019utilitza per escalfar l\u2019aigua.<br><br><strong>Energia solar fotovoltaica:&nbsp;<\/strong>\u00e9s l\u2019energia que s\u2019obt\u00e9 quan es transforma la llum solar en electricitat. Els raigs solars incideixen sobre els panells o plaques solars formats per la uni\u00f3 de petites c\u00e8l\u00b7lules de silici capaces de captar llum.<br><br><strong>Energia e\u00f2lica:&nbsp;<\/strong>\u00e9s la que aprofita l\u2019energia cin\u00e8tica del vent per convertir-la en energia el\u00e8ctrica o mec\u00e0nica. Es basa en el moviment d\u2019aerogeneradors per efecte del vent.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-background\" style=\"background-color:#f8f9f9\"><strong>Algunes dades d\u2019inter\u00e8s<\/strong><br>El 50% de l\u2019energia que consumeix la ciutat ja es produeix localment. I, en aquesta iniciativa, l\u2019Ajuntament n\u2019\u00e9s capdavanter, tot engegant projectes que han fet possible que, actualment, gaireb\u00e9 el 50% de l\u2019energia que gasta ja la produeix el propi consistori. \u00c9s per aix\u00f2 que ara es vol incentivar la iniciativa particular per tal d\u2019aconseguir cobrir el consum de totes les llars de Barcelona mitjan\u00e7ant la generaci\u00f3 d\u2019energia neta a totes les cobertes de la ciutat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>PDF Barcelona treballa per esdevenir una ciutat energ\u00e8ticament autosuficient. Per aix\u00f2, des de l\u2019Ajuntament s\u2019han posat en marxa diverses mesures per impulsar la generaci\u00f3 d\u2019energia renovable d\u2019origen 100% local&nbsp; Dins el projecte Barcelona Smart City, la ciutat puja ara un esgla\u00f3 m\u00e9s en engegar un nou pla per produir energia renovable en l\u2019\u00e0mbit local. L\u2019objectiu [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":6},"categories":[106],"tags":[],"author_meta":{"display_name":"Redaccio Consell","author_link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/author\/redaccioconsell\/"},"featured_img":null,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6903\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/12\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=6903"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6903\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":6904,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6903\/revisions\/6904\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=6903"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=6903"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=6903"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}