{"id":6930,"date":"2015-03-10T10:45:40","date_gmt":"2015-03-10T09:45:40","guid":{"rendered":"https:\/\/revistaconsell.com\/?p=6930"},"modified":"2020-10-03T10:51:26","modified_gmt":"2020-10-03T09:51:26","slug":"botigues-emblematiques-en-liquidacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/botigues-emblematiques-en-liquidacio\/","title":{"rendered":"Botigues emblem\u00e0tiques, en liquidaci\u00f3"},"content":{"rendered":"\n\n\n\t
\n\n\t\t<\/i><\/span> PDF<\/a>\n\n\t<\/div>\n\n\n\n\n\n\n

Despr\u00e9s de vint anys de morat\u00f2ria de la Llei d\u2019Arrendaments Urbans (LAU), des de\u00a0l\u20191 de gener els contractes de renda antiga de locals comercials han passat a la hist\u00f2ria. Aix\u00f2 posa en perill la continu\u00eftat de milers d\u2019establiments hist\u00f2rics de tot l\u2019Estat, incapa\u00e7os de competir amb grans cadenes multinacionals disposades a pagar fins a\u00a050 vegades m\u00e9s pels lloguers.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

La pol\u00e8mica est\u00e0 servida entre els qui defensen la lliure concurr\u00e8ncia i els qui exigeixen de les administracions una major protecci\u00f3 del patrimoni comercial. Un xoc d\u2019interessos de dif\u00edcil soluci\u00f3, que ha mobilitzat botiguers, ciutadans i ajuntaments per tal d\u2019aturar el que, per llei, sembla irreversible. El final de la pr\u00f2rroga for\u00e7osa dels contractes de lloguer, establerta per la LAU de 1994, determina que tots els negocis amb renda antiga anterior a maig de 1985 havien d\u2019actualitzar-se abans de l\u20191 de gener de 2015. \u00c9s dif\u00edcil saber amb certesa a quants establiments afecta, donat que en molts casos es tracta de contractes privats entre propietari i llogater, per\u00f2 diferents fonts calculen que entre 60.000 i 200.000 botigues hist\u00f2riques es trobarien en aquest cas a tot l\u2019Estat espanyol. Segons la Confederaci\u00f3n Espa\u00f1ola de Comercio, una de cada deu.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019ajuntament de Barcelona ha inventariat 389 botigues singulars. Ara, una comissi\u00f3 t\u00e8cnica analitza un per un els casos per decidir quins mereixen formar part d\u2019un pla de protecci\u00f3 definitiu<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Un informe d\u2019ESADE y la Fundaci\u00f3 Barcelona Comer\u00e7 afirma que el 40% dels arrendataris dels eixos comercials de la Ciutat Comtal es veuen afectats per aquest canvi legal, entre ells una cinquena part dels establiments emblem\u00e0tics de la zona premium de la ciutat, l\u2019anomwenat Eix d\u2019Or. Per un local a Portal de l\u2019\u00c0ngel pel qual l\u2019arrendatari pagava 600 euros de renda antiga algunes multinacionals han arribat a oferir-ne 35.000. Les xifres varien molt segons la zona, per\u00f2 en general els lloguers podrien experimentar una pujada espectacular i, el que \u00e9s pitjor, entrar a la perillosa espiral de l\u2019especulaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

Nom\u00e9s amb uns pocs exemples podem fer una fotografia del que est\u00e0 passant: al lloc que ocupava l\u2019antiga llibreria Catal\u00f2nia de Barcelona, que datava del 1924, ja est\u00e0 funcionant un McDonalds. La tamb\u00e9 barcelonesa llibreria Canuda, que va tancar la persiana que mantenia oberta des de 1931, ser\u00e0 substitu\u00efda per una botiga Mango. I on hi havia el Palacio del Juguete, de 1936, ha obert una botiga de sabates Geox. El degoteig \u00e9s constant. <\/p>\n\n\n\n

Botiguers sense protecci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El lloguer de renda antiga va n\u00e9ixer amb la Llei d\u2019Arrendaments Urbans de 1964, atorgant a milers de petits comerciants el privilegi de pagar, durant d\u00e8cades, lloguers molt per sota del preu de mercat. Eren contractes indefinits, que nom\u00e9s s\u2019actualitzaven en funci\u00f3 de l\u2019IPC, als quals el 1985, el conegut com a Decret Boyer, va posar per primer cop al punt de mira, eliminant la pr\u00f2rroga obligat\u00f2ria per als nous contractes. Nou anys despr\u00e9s, al 1994, la LAU va fixar una data de caducitat tamb\u00e9 per la renda antiga, establint que s\u2019extingirien de manera autom\u00e0tica els contractes de locals dedicats al comer\u00e7 o a qualsevol altra activitat comercial \u2013per exemple, un hostal-, que paguessin una quota de l\u2019Impost d\u2019Activitats Econ\u00f2miques inferior a 510,86 euros. <\/p>\n\n\n\n

Per minimitzar l\u2019impacte de la llei, es va concedir una morat\u00f2ria de vint anys per als contractes formalitzats abans de l\u2019entrada en vigor del Decret Boyer, \u00e9s a dir, els anteriors al 9 de maig de 1985. Aix\u00f2 sempre i quan es tract\u00e9s d\u2019immobles de menys de 2.500 metres quadrats, establint a m\u00e9s algunes excepcions. Si l\u2019arrendatari \u00e9s una persona f\u00edsica, no jur\u00eddica, cal esperar a la seva jubilaci\u00f3 o mort, excepte que el c\u00f2njuge continu\u00ef la mateixa activitat. I si el contracte va ser traspassat en els deu anys anteriors a l\u20191 de gener de 1995, data d\u2019entrada en vigor de la LAU, el termini es pot allargar fins l\u20191 de gener de 2020. La normativa tamb\u00e9 contempla una s\u00e8rie de drets per al llogater, com una indemnitzaci\u00f3 igual a divuit mensualitats de la renda vigent en el moment d\u2019extingir-se el contracte, si en el termini d\u2019un any comen\u00e7a a realitzar-se, en el mateix indret, una activitat af\u00ed a la que havia cessat, entenent com af\u00ed aquella que atreu una part de la clientela de l\u2019activitat exercida abans. <\/p>\n\n\n\n

David contra Goliat<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Agrupats a l\u2019entorn de l\u2019Associaci\u00f3 del Comer\u00e7 Emblem\u00e0tic, els botiguers amena\u00e7ats de Barcelona assenyalen cap a altres ciutats europees, com Roma o Par\u00eds, que protegeixen mitjan\u00e7ant diferents mecanismes les botigues hist\u00f2riques dels seus centres. \u00c9s la batalla de David contra Goliat, dels petits comerciants contra les multinacionals de la moda, la restauraci\u00f3 o l\u2019oci. <\/p>\n\n\n\n

Des d\u2019un punt de vista absolutament oposat, l\u2019Associaci\u00f3 Barcelonina de Propietaris de Locals Comercials denuncia que alguns negocis que pagaven lloguers irrisoris obtenien, en canvi, beneficis milionaris. I \u00e9s que la renda antiga ha perm\u00e8s preus de sis euros per metre quadrat en zones on se\u2019n paguen de mitjana cent, derivant en una mena de compet\u00e8ncia deslleial cap a la resta del comer\u00e7, que ha d\u2019afrontar, des d\u2019un bon inici, lloguers de mercat. Aquesta associaci\u00f3 de propietaris defensa el dret a treure el major rendiment possible dels locals i sost\u00e9 que, en molts casos, els llogaters no han volgut negociar durant els vint anys de morat\u00f2ria, refusant fins i tot una actualitzaci\u00f3 b\u00e0sica que supos\u00e9s una pr\u00f2rroga de cinc anys. <\/p>\n\n\n\n

Per altra banda, alguns dels comer\u00e7os que no han pogut fer front a una pujada dels lloguers ja arrossegaven una cr\u00edtica situaci\u00f3 econ\u00f2mica d\u2019abans, fustigats pel descens de les vendes, la manca de successi\u00f3, la llibertat d\u2019horaris comercials o l\u2019auge de les grans cadenes. No s\u00f3n botigues rendibles, en un m\u00f3n on la rendibilitat ho \u00e9s tot, i l\u2019actualitzaci\u00f3 dels lloguers els ha acabat d\u2019enfonsar.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

L\u2019Associaci\u00f3 de Propietaris de Locals de Barcelona denuncia que el proteccionisme de l\u2019administraci\u00f3 pot arribar a blindar negocis que s\u00f3n completament inviables<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Sagnia de tancaments<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Alguns botiguers han resistit, ferotges, i han aconseguit renegociar abans que acab\u00e9s la morat\u00f2ria i mantenir, de moment, la persiana aixecada. \u00c9s el cas de la Pastisseria La Colmena de Barcelona, que ha acceptat pagar un lloguer que multiplica per m\u00e9s de 7 l\u2019anterior. Per\u00f2 aquests acords s\u00f3n dif\u00edcils d\u2019assolir a les zones m\u00e9s demanades i cares i, per aix\u00f2, altres han llen\u00e7at la tovallola. El Indio, una botiga centen\u00e0ria de teles oberta al carrer del Carme de Barcelona des de 1870, ha optat per la jubilaci\u00f3 i l\u2019abandonament de l\u2019activitat. Les llibreries Canuda i Catal\u00f2nia, la Bomboneria Fargas, l\u2019emblem\u00e0tica botiga per mel\u00f2mans Musical Emporium i el Colmado Qu\u00edlez es sumen a la llista de tancaments. El darrer ha estat el de la sastreria Deulofeu, que durant 97 anys ha format part del paisatge urb\u00e0 de la Pla\u00e7a de Sant Jaume. La sagnia sembla imparable. <\/p>\n\n\n\n

Els que es resisteixen opten per traslladar l\u2019activitat a altres locals que poden assumir. Des del setembre, la hist\u00f2rica Filat\u00e8lia Numism\u00e0tica Monge, ubicada de sempre al Palau Castell de Pons, al barri del Pi, ha traslladat l\u2019activitat a un entres\u00f2l d\u2019un carrer pr\u00f2xim. El comer\u00e7 havia conservat la fa\u00e7ana neocl\u00e0ssica i l\u2019interior modernista de l\u2019edifici, que ara perillen per una s\u00e8rie de projectes que l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Establiments Emblem\u00e0tics ha intentat aturar mitjan\u00e7ant un recurs contenci\u00f3s administratiu.<\/p>\n\n\n\n

Alguns comer\u00e7os hist\u00f2rics han aconseguit sobreviure, renegociant els lloguers o traslladant l\u2019activitat a locals que poden assumir<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Molt a prop, a la vora del Portal de l\u2019\u00c0ngel, el Palacio del Juguete ha abandonat la ubicaci\u00f3 que havia ocupat durant 78 anys i tres generacions, per traslladar-se a un local del carrer Capellans. Han canviat 256 metres quadrats a primera l\u00ednia comercial per 45 metres en un carrer amagat, per\u00f2 no han renunciat a exposar, a les vitrines, les miniatures de corda que sempre han custodiat l\u2019entrada de la botiga. Segons la fam\u00edlia Banchs, que regenta el negoci, els havien arribat a demanar fins a 30.000 euros mensuals pel lloguer.  <\/p>\n\n\n\n

L\u2019afectaci\u00f3 varia segons les ciutats<\/strong>
Si a Barcelona la desaparici\u00f3 de les rendes antigues ha generat centenars de titulars de premsa, la mobilitzaci\u00f3 dels comer\u00e7os i la intervenci\u00f3 de l\u2019administraci\u00f3 local, a d\u2019altres zones de Catalunya el ress\u00f2 ha estat m\u00e9s baix, tot i que a ciutats com Girona, Figueres, Blanes o Reus s\u00f3n uns quants els establiments que han penjat el cartell de liquidaci\u00f3. \u00c9s el cas del m\u00edtic restaurant K\u00f6nig de la Gran Via Jaume I de Girona, que va tancar a finals de desembre; o de la Papereria Can Jord\u00e0 del Barri Vell, que ha plegat despr\u00e9s de 122 anys. A Figueres ha caigut un altre establiment hist\u00f2ric, la llibreria Mallart, amb 200 anys d\u2019hist\u00f2ria. I a Reus, la Uni\u00f3 de Botiguers, la m\u00e9s antiga de Catalunya, estima que un 15% dels establiments locals podrien veure\u2019s obligats a tancar, perpetuant una crisi que el teixit comercial local ja suporta des de fa m\u00e9s d\u2019una d\u00e8cada. A l\u2019\u00e0rea metropolitana de Barcelona, la LAU ha tancat la Cocteler\u00eda Tirsa y el Bar Deportivo de l\u2019Hospitalet de Llobregat, dos dels locals amb m\u00e9s tradici\u00f3 de la ciutat. En canvi, a Tarragona i Lleida no s\u2019ha produ\u00eft la temuda onada de liquidacions i la majoria dels casos s\u2019han resolt per la via de la negociaci\u00f3.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

El perill: la p\u00e8rdua d\u2019identitat<\/strong>
Per als m\u00e9s nost\u00e0lgics, l\u2019actualitzaci\u00f3 dels lloguers amena\u00e7a amb modificar radicalment la fesomia del centre de les ciutats i, per tant, una part important de la identitat que les fa \u00faniques. Barcelona, amb la p\u00e8rdua dels comer\u00e7os singulars, s\u2019assemblar\u00e0, cada cop a, al centre comercial de qualsevol altra gran urbs? El paisatge urb\u00e0 est\u00e0 condemnat a reproduir els mateixos noms comercials de les mateixes franqu\u00edcies que podem trobar a qualsevol ciutat del m\u00f3n? Els qui argumenten en sentit contrari diuen que el comer\u00e7, com les ciutats, est\u00e0 en constant moviment. Fa vint anys, el Passeig de Gr\u00e0cia estava ple d\u2019entitats financeres i avui proliferen les botigues de moda. Tamb\u00e9 a la Gran V\u00eda de Madrid, les grans cadenes de moda han substitu\u00eft els cinemes i teatres antics en un proc\u00e9s que, natural o no, sembla imparable.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

El cas arriba a Nova York<\/strong>
Fins i tot el diari \u2018The New York Times\u2019 s\u2019ha fet ress\u00f2 de la problem\u00e0tica a Barcelona, recollint en una edici\u00f3 d\u2019octubre passat declaracions del president de l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019 Establiments Emblem\u00e0tics, Josep Maria Roig, i fent-se ress\u00f2 de casos com els del Palacio del Juguete o dels magatzems El Indio.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Cal protegir?<\/strong>
Alguns consistoris, pressionats per l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica, els mitjans de comunicaci\u00f3 i els gremis de comerciants, han intentat prendre mesures proteccionistes, encara que en general l\u2019actuaci\u00f3 de les administracions locals ha estat t\u00e8bia i poc decidida. L\u2019Ajuntament de Barcelona va congelar, al mar\u00e7 de 2014 i durant un any, les llic\u00e8ncies d\u2019obres de 389 botigues singulars, fet que suposa, de facto, que no es pot exercir en aquests locals una activitat diferent de l\u2019actual, donat que no s\u2019hi permet fer reformes, rehabilitacions ni enderrocaments. Aquesta mesura, que ha donat una mica de coll als botiguers, blinda 124 establiments al districte de Ciutat Vella, 128 a l\u2019Eixample, 39 a Sant Andreu, 26 a Sants-Montju\u00efc, 27 a Sarri\u00e0-Sant Gervasi, 17 al districte de Gr\u00e0cia, 9 a Sant Mart\u00ed, vuit a Horta-Guinard\u00f3, set m\u00e9s a Nou Barris i cinc a les Corts. Entre els establiments n\u2019hi ha dos que han tingut especial sort. La Cereria Subir\u00e0, la botiga m\u00e9s antiga de Barcelona, del 1761, ha estat salvada en concedir-li l\u2019\u00fas privatiu del domini p\u00fablic, gr\u00e0cies a qu\u00e8 l\u2019edifici on ocupa els baixos \u00e9s de titularitat municipal. El bicentenari bar Marsella del barri del Raval tamb\u00e9 ha estat \u201crescatat\u201d per l\u2019Ajuntament de Barcelona, fent \u00fas del dret de tanteig i retracte, en adquirir l\u2019edifici i negociar un lloguer de deu anys amb el local.\u00a0

Per\u00f2 des de l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Establiments Emblem\u00e0tics consideren que el consistori no fa prou per preservar el patrimoni i demanen una protecci\u00f3 integral que tingui en compte no nom\u00e9s el valor patrimonial, sin\u00f3 tamb\u00e9 l\u2019activitat que s\u2019hi desenvolupa. Una comissi\u00f3 t\u00e8cnica estudia ara quins d\u2019aquests gaireb\u00e9 400 establiments preseleccionats passaran a integrar el pla de protecci\u00f3 definitiva y quines seran las noves regles del joc.\u00a0

Evidentment, els recursos dels propietaris contra aquesta decisi\u00f3 del consistori no s\u2019han fet esperar. Per\u00f2 encara n\u2019hi ha m\u00e9s: algunes botigues emblem\u00e0tiques que pertanyen als seus titulars representen l\u2019altra cara de la moneda. S\u00f3n propietaris que, tot i regentar comer\u00e7os singulars, han presentat queixes contra la mesura de l\u2019ajuntament, considerant que cal protegir els elements i bens materials pel seu valor, per\u00f2 no l\u2019activitat. Denuncien que s\u2019est\u00e0 blindant negocis que s\u00f3n inviables, perpetuant activitats sense futur. I afirmen que si els recursos que han presentat contra l\u2019Ajuntament de Barcelona no s\u00f3n acceptats recorreran a la via del contenci\u00f3s administratiu, avalats per directives europees.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

PDF Despr\u00e9s de vint anys de morat\u00f2ria de la Llei d\u2019Arrendaments Urbans (LAU), des de\u00a0l\u20191 de gener els contractes de renda antiga de locals comercials han passat a la hist\u00f2ria. Aix\u00f2 posa en perill la continu\u00eftat de milers d\u2019establiments hist\u00f2rics de tot l\u2019Estat, incapa\u00e7os de competir amb grans cadenes multinacionals disposades a pagar fins a\u00a050 […]<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":7},"categories":[106],"tags":[],"author_meta":{"display_name":"Redaccio Consell","author_link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/author\/redaccioconsell\/"},"featured_img":null,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6930\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/12\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=6930"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6930\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":6931,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6930\/revisions\/6931\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=6930"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=6930"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=6930"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}