{"id":6991,"date":"2012-09-10T17:07:45","date_gmt":"2012-09-10T16:07:45","guid":{"rendered":"https:\/\/revistaconsell.com\/?p=6991"},"modified":"2020-10-03T17:14:09","modified_gmt":"2020-10-03T16:14:09","slug":"el-nou-poum-de-tarragona-una-realitat-cada-vegada-mes-propera","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/el-nou-poum-de-tarragona-una-realitat-cada-vegada-mes-propera\/","title":{"rendered":"El nou POUM de Tarragona, una realitat cada vegada m\u00e9s propera"},"content":{"rendered":"\n\n\n\t<div class=\"dkpdf-button-container\" style=\" text-align:right \">\n\n\t\t<a class=\"dkpdf-button\" href=\"\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6991\/?pdf=6991\" target=\"_blank\"><span class=\"dkpdf-button-icon\"><i class=\"fa fa-file-pdf-o\"><\/i><\/span> PDF<\/a>\n\n\t<\/div>\n\n\n\n\n\n\n<p class=\"has-medium-font-size\">Amb un retard d\u2019alguns mesos sobre el previst i despr\u00e9s de diferents modificacions i ampliacions, sembla ser que el nou Pla d\u2019Ordenaci\u00f3 Urban\u00edstica Municipal de Tarragona veur\u00e0 la llum al setembre, quan es preveu presentar-lo davant la Comissi\u00f3 Territorial d\u2019Urbanisme de la Generalitat de Catalunya per a la seva aprovaci\u00f3 definitiva.<\/p>\n\n\n\n<p>La hist\u00f2ria del nou POUM es remunta a l\u2019any 1995, data de la darrera revisi\u00f3 del Pla General d\u2019Ordenaci\u00f3 Urbana (PGOU) del 1984. \u00d2bviament, el perfil de la ciutat, la seva poblaci\u00f3 i les seves necessitats han canviat molt en tots aquest anys, motiu pel qual s\u2019inici\u00e0 l\u2019any 2000 el proc\u00e9s de revisi\u00f3 que havia de portar a la redacci\u00f3 d\u2019un nou pla d\u2019ordenaci\u00f3 urban\u00edstica municipal. Per\u00f2 no va ser fins el 2007 quan, en vig\u00edlia de les eleccions municipals, el document va rebre l\u2019aprovaci\u00f3 inicial.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<h2>DEL 1995 AL 2012<\/h2>\n\n\n\n<p>Es va reprendre, doncs, el POUM de 1995 \u2013ja a tr\u00e0mit\u2013, per\u00f2 amb un nou contingut que completava els aspectes mediambientals del document, alhora que es va obrir un proc\u00e9s de di\u00e0leg amb els ve\u00efns per tal d\u2019assolir un ampli consens entre tots els afectats. Aix\u00ed doncs, a la primera aprovaci\u00f3 inicial, el maig de 2007, es van presentar m\u00e9s de 4.000 al\u00b7legacions durant el per\u00edode d\u2019nformaci\u00f3 p\u00fablica, iniciant-se un proc\u00e9s de participaci\u00f3 ciutadana amb jornades informatives als diferents &nbsp; barris i reunions amb les associacions de ve\u00efns, aix\u00ed com amb la Coordinadora d\u2019Afectats del POUM i altres col\u00b7lectius que se sentien perjudicats pel Pla.<\/p>\n\n\n\n<p>El 21 de novembre de 2008, el Consell Plenari va aprovar inicialment, per segona vegada, el POUM modificat amb el vot un\u00e0nim de tots els grups i es va obrir un nou per\u00edode de exposici\u00f3 p\u00fablica durant el qual es van presentar poc m\u00e9s de 300 al\u00b7legacions, moltes d\u2019elles ja recollides al nou Pla.<\/p>\n\n\n\n<p>Des del 2008 fins el 2011, el POUM es va sotmetre de nou a debat, tot recollint les darreres modificacions legislatives, fins que, el 31 de gener, s\u2019aprov\u00e0 provisionalment amb les modificacions introdu\u00efdes en el document respecte al de la segona aprovaci\u00f3 inicial. Posteriorment, el 9 de juny del mateix any, la Comissi\u00f3 Territorial d\u2019Urbanisme de Tarragona donava el vistiplau al nou POUM, tot i que demanava un seguit de prescripcions i consideracions menors. Finalment, per resoluci\u00f3 de data 30 de juny, el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Llu\u00eds Recoder, l\u2019aprovava definitivament, deixant en suspens la publicaci\u00f3 al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) mentre l\u2019Ajuntament de Tarragona no present\u00e9s un text ref\u00f3s que incorpor\u00e9s les prescripcions que es contenen a l\u2019esmentada resoluci\u00f3 (un resum que precisi dades com ara l\u2019extensi\u00f3 de les zones verdes, que justifiqui els trasllats que es volen fer d\u2019espais lliures i zones d\u2019equipaments, que inclogui la redacci\u00f3 d\u2019un pla espec\u00edfic per al front mar\u00edtim un cop alliberat de la via f\u00e8rria, etc.).&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>En definitiva, doncs, tot i que l\u2019Ajuntament confiava en poder entregar a la Generalitat el document amb totes aquestes prescripcions al maig de 2012, la cosa s\u2019ha anat endarrerint i, a hores d\u2019ara, el regidor de Territori, Carles Castillo, calculava tenir finalitzat el text al juliol: \u201cNom\u00e9s imprimir-lo ja ens portava un mes de feina, aix\u00ed que, si comptem amb el fet de que l\u2019agost \u00e9s pr\u00e0cticament inh\u00e0bil, vol\u00edem presentar-lo a la Generalitat a comen\u00e7aments de setembre\u201d.<\/p>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote\"><p>El POUM vol desenvolupar una pol\u00edtica d\u2019habitatge social, crear zones verdes i d\u2019equipaments, i fomentar la mobilitat sostenible<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n<h2>\u201cL\u2019OBJECTIU PRINCIPAL ES RELLIGAR ELS BARRIS DEL PONENT AMB EL CENTRE DE LA CIUTAT\u201d<\/h2>\n\n\n\n<p>La ciutat de Tarragona t\u00e9 un terme municipal de gaireb\u00e9 63 km<sup>2<\/sup> i, al 2010, acollia 134.943 habitants (IDESCAT) sense comptar els habitants de la Canonja (malgrat que llavors encara no havia finalitzat el seu proc\u00e9s de segregaci\u00f3). Despr\u00e9s de pr\u00e0cticament triplicar la poblaci\u00f3 en les d\u00e8cades dels anys 60 i 70, l\u2019any 2000 s\u2019havia estabilitzat al voltant dels 114.000 habitants, data a partir de la qual experiment\u00e0 un nou fort creixement (23%).<\/p>\n\n\n\n<p>El nou POUM preveu una poblaci\u00f3 m\u00e0xima de 185.000 persones al 2025, aix\u00ed com 33.916 nous habitatges (uns 750 menys que en el document de la segona aprovaci\u00f3 inicial), repartits entre s\u00f2l urb\u00e0 i urbanitzable, el 40% dels quals tindr\u00e0 algun tipus de protecci\u00f3 oficial.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Amb aquestes xifres, i amb la tradicional situaci\u00f3 de dispersi\u00f3 amb la qual ha crescut la ciutat de Tarragona \u2013apunta Carles Castillo\u2013, \u201cl\u2019objectiu principal que es pret\u00e9n assolir amb el nou POUM \u00e9s relligar els barris de Ponent i cosir-los al centre\u201d. Per\u00f2 n\u2019hi ha d\u2019altres, com ara el desenvolupament d\u2019una pol\u00edtica d\u2019habitatge social, la creaci\u00f3 de zones verdes i de noves zones d\u2019equipaments, i una soluci\u00f3 que faciliti la mobilitat sostenible. &nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>\u201cA grans trets, les noves \u00e0rees de creixement \u2013que s\u2019emplacen a s\u00f2l urbanitzable delimitat (SUD)\u2013 seran: L\u2019Horta Gran (108,7 hect\u00e0rees i 5.979 habitatges previstos), la Vall del Llorito (113,8 hect\u00e0rees i una previsi\u00f3 de 6.830 habitatges) i La Budellera (133,9 hect\u00e0rees i 6.026 habitatges), a m\u00e9s de l\u2019\u00e0rea residencial estrat\u00e8gica del Pou del Boronat (36,6 hect\u00e0rees i 1.832 habitatges) i de la zona esportiva al barri de Campclar. No obstant, i donada l\u2019actual situaci\u00f3 econ\u00f2mica, no sabem si podrem tirar endavant tot el volum que representa la ciutat esportiva. Segurament haurem de prioritzar determinats equipaments que necessitarem pels Jocs del Mediterrani de 2017\u201d, puntualitza el regidor de Territori de l\u2019Ajuntament de Tarragona. \u201cUn dels plantejaments que fem \u2013encara que la decisi\u00f3 no est\u00e0 presa al 100%\u2013 \u00e9s&nbsp; que la Vila Mediterr\u00e0nia (es a dir, la futura Vila Ol\u00edmpica) vagi a la zona de l\u2019Ikea, perqu\u00e8 ja ens obliga a fer un desenvolupament molt r\u00e0pid de la urbanitzaci\u00f3 d\u2019aquesta zona\u201d, continua.<\/p>\n\n\n\n<h2>UNA INVERSI\u00d3 DE 300 MILIONS D\u2019EUROS<\/h2>\n\n\n\n<p>En termes econ\u00f2mics, les inversions recollides al POUM es tradueixen en uns 300 milions d\u2019euros. Tenint en compte que el nou POUM es va redactar majorit\u00e0riament en una \u00e8poca de bonan\u00e7a econ\u00f2mica que no t\u00e9 res a veure amb la situaci\u00f3 actual, el finan\u00e7ament dels diferents Plans Parcials s\u2019ha convertit en una q\u00fcesti\u00f3 de vital import\u00e0ncia. \u00c9s per aix\u00f2 que Castillo afirma que \u201cla zona de l\u2019Ikea pr\u00e0cticament es paga amb els drets comercials. D\u2019altra banda, tamb\u00e9 preveiem que, donada la situaci\u00f3, molts propietaris ens acabin pagant les obres d\u2019urbanitzaci\u00f3 en terrenys \u2013\u00e9s a dir, en esp\u00e8cie\u2013 amb la qual cosa aquest s\u00f2l seria de l\u2019Ajuntament i, per tant, construir part de la Vila Ol\u00edmpica (que anir\u00e0 en aquesta zona) sobre terrenys de l\u2019Ajuntament ens permetr\u00e0, una vegada acabin els Jocs, fer edificis de lloguer per a joves o habitatges pels estudiants universitaris, etc. De fet, la Universitat Rovira i Virgili (URV) est\u00e0 molt interessada en disposar d\u2019una resid\u00e8ncia universit\u00e0ria en aquesta zona, ja que es una zona d\u2019expansi\u00f3, nova i, a m\u00e9s a m\u00e9s, on s\u2019est\u00e0 treballant el tema de les Smart Cities\u201d. La idea \u00e9s pactar amb empreses que vulguin invertir a la ciutat i que la nova Vila Mediterr\u00e0nia sigui un aparador tecnol\u00f2gic a nivell internacional.<\/p>\n\n\n\n<p>S\u2019ha d\u2019esmentar la oportunitat que significa el POUM per a la creaci\u00f3 d\u2019un futur Parc Tecnol\u00f2gic Universitari a la zona de Sescelades, amb la intenci\u00f3 d\u2019implantar centres de recerca en l\u2019\u00e0mbit de la qu\u00edmica. El document tamb\u00e9 recull l\u2019Anella Verda (un corredor biol\u00f2gic de 2.427 hect\u00e0rees) i la remodelaci\u00f3 de la fa\u00e7ana mar\u00edtima amb la supressi\u00f3 de l\u2019actual barrera que suposa el tra\u00e7at ferroviari. Es busca un equilibri entre els dos grans motors de l\u2019economia tarragonina: el turisme i la ind\u00fastria qu\u00edmica, i en aquest sentit, el regidor de Territori destaca la construcci\u00f3 de dos nous ponts \u201cque anirien sobre el riu Francol\u00ed per tal d\u2019unir la CLH (una zona de refineria que hi ha a l\u2019altra banda del riu i que es preveu que desaparegui per recuperar-la i urbanitzar-la amb nous habitatges) amb el centre\u201d. Castillo tamb\u00e9 d\u00f3na molta import\u00e0ncia als grans parcs que aniran a la zona d\u2019Horta Gran, amb el que suposa per a la recuperaci\u00f3 de la fa\u00e7ana fluvial.<\/p>\n\n\n\n<p>D\u2019altra banda, a la Vall del Llorito es far\u00e0 una reserva de s\u00f2l destinat a construir el nou hospital de Sant Pau i Santa Tecla \u2013\u201c\u00e9s un dels projectes m\u00e9s avan\u00e7ats\u201d, assenyala un del t\u00e8cnics de l\u2019Ajuntament\u2013, descartant-se aix\u00ed la creaci\u00f3 d\u2019un gran parc sanitari a l\u2019entorn de l\u2019hospital Joan XXIII. \u201cSeria un hospital finan\u00e7at amb diners p\u00fablics i privats, mantenint la titularitat p\u00fablica dels terrenys\u201d, explica el regidor.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Finalment, a la zona de la Budellera es pensa en construir un auditori i la Ciutat de la M\u00fasica, per\u00f2 encara no est\u00e0 concretat. \u201cAmb la situaci\u00f3 econ\u00f2mica que hi ha ara \u00e9s complicat, per\u00f2 tant en aquest com en els altres Plans Parcials, el que hem intentat \u00e9s que s\u2019autofinancin, amb els beneficis i c\u00e0rregues i, l\u00f2gicament, tindrem un pla d\u2019infraestructures que ens servir\u00e0 com a base per negociar les c\u00e0rregues de cada sector. En total, l\u2019estimaci\u00f3 econ\u00f2mica de les inversions que es recullen al nou POUM \u00e9s d\u2019uns 300 milions d\u2019euros que, com hem dit, s\u2019autofinan\u00e7aran\u201d, afirma Castillo.<\/p>\n\n\n\n<p>El nou POUM tamb\u00e9 preveu l\u2019ampliaci\u00f3 del pol\u00edgon industrial de Riuclar (41,6 hect\u00e0rees), el CIM del Camp de l\u2019est (40 hect\u00e0rees i enclavat al l\u00edmit nord-oest del municipi, entre el pol\u00edgon de Les Gavarres i el barri de Bonavista) i, com ja hem comentat, la reserva de s\u00f2l per al Parc Tecnol\u00f2gic i Universitari de la zona de Sescelades (que ocupar\u00e0 44,9 hect\u00e0rees i anir\u00e0 empla\u00e7at al oest del barri de Sant Pere i Sant Pau i al nord de la zona educacional i que, juntament amb el Pou de Boronat, completen aquest \u00e0mbit fins a la ribera dreta del riu Francol\u00ed).<\/p>\n\n\n\n<h2>LA VILA MEDITERR\u00c0NIA, UNA INTERVENCI\u00d3 PRIORIT\u00c0RIA<\/h2>\n\n\n\n<p>De totes aquestes intervencions, l\u2019Ajuntament d\u00f3na prioritat al PP1 (Pla Parcial 1), que \u201cencara que no dep\u00e8n de l\u2019actuaci\u00f3 del POUM, ja est\u00e0 aprovat i a punt de desenvolupar-se. Viladegats \u00e9s un altre i, com a absolutament prioritari, la zona de l\u2019Ikea amb la Vila Mediterr\u00e0nia\u201d.<\/p>\n\n\n\n<p>Si parlem de terminis d\u2019execuci\u00f3, veiem que tot el POUM est\u00e0 distribu\u00eft en tres o quatre quadriennis: \u201cPer\u00f2 aquests quadriennis s\u00f3n orientatius \u2013explica el regidor\u2013. Tot dependr\u00e0 de la situaci\u00f3 econ\u00f2mica i de les possibilitats que tingui cada promotor i propietari de s\u00f2l de desenvolupar els diferents projectes\u201d. Segurament, la Vall de l\u2019Arrabassada i la Budellera comen\u00e7aran a caminar per a la seva aprovaci\u00f3 en el moment en qu\u00e8 el POUM tingui el vistiplau de la Generalitat, cosa que no significa que comencin a desenvolupar-se ja \u2013encara trigaran anys a fer-ho\u2013, per\u00f2 la idea \u00e9s tenir-ho ja presentat al POUM perqu\u00e8 el procediment administratiu vagi corrent, donat que s\u00f3n Plans Parcials molt importants de creixement de la ciutat.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Per la seva part, el tractament de la fa\u00e7ana mar\u00edtima suposar\u00e0, com hem dit, la supressi\u00f3 de la barrera ferrovi\u00e0ria. Es tracta d\u2019un important projecte que es pot desenvolupar de tres maneres diferents, tal com apunta Castillo: \u201cNosaltres dibuixem tres possibles opcions, sense decantar-nos per cap, de moment. La primera suposaria el soterrament de la via del tren des de Cala Romana, situant la nova estaci\u00f3 a l\u2019Avinguda Roma. La segona seria b\u00e0sicament el mateix, per\u00f2 soterrant-la ja des de l\u2019entrada a Tarragona per la N-340 fins a l\u2019altre costat del riu. Per \u00faltim, la soluci\u00f3 que m\u00e9s ens agrada per considerar-la ideal, at\u00e8s que alliberaria tota la fa\u00e7ana mar\u00edtima, suposa el desviament del tra\u00e7at ferroviari pel nord, des del punt on es troben les vies f\u00e8rries&nbsp; tradicionals amb la d\u2019alta velocitat\u201d. \u201cHaur\u00edem de fer un t\u00fanel per darrere, des d\u2019abans de la Torre dels Escipions fins passat el riu, on hi ha una zona qualificada d\u2019estructura ferrovi\u00e0ria i on anirien tots els intercanviadors i tot el que entra cap al ZAL del port, que llavors entraria per l\u2019altra banda\u201d, apunta un del t\u00e8cnics de l\u2019Ajuntament. \u201cEns decidirem t\u00e8cnicament per una opci\u00f3 o una altra quan veiem l\u2019estudi del Ministeri\u201d, explica el regidor.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<h2>UN POSSIBLE TRAMVIA PER\u00a0MILLORAR LA MOBILITAT<\/h2>\n\n\n\n<p>En cas que la via sigui soterrada, un punt important \u00e9s que s\u2019ha de reestructurar l\u2019espai que queda per on passa l\u2019actual tren. En aquest sentit, l\u2019Ajuntament pensa en la possibilitat de habilitar un tramvia per comunicar les urbanitzacions de Llevant amb les platges. \u201cAmb aquest tema hem aconseguit un acord territorial amb Reus, Vilaseca, Salou, etc. Falta resoldre la q\u00fcesti\u00f3 del finan\u00e7ament per\u00f2, donat que altres ciutats properes ho estan aconseguint, creiem que es podria fer una reserva del terrenys per on, en el futur, passaria el tramvia, fins i tot per un tema de mobilitat, reservant zones per a carrils VAO, el que ens serviria per escur\u00e7ar el temps dels trajectes entre Reus-Tarragona, Tarragona-Salou, etc.\u201d, continua el Carles Castillo, tot afirmant que \u201cno ens hem d\u2019oblidar que el POUM \u00e9s un document absolutament viu i que va canviant en el temps per ajustar-se a les necessitats que van sorgint\u201d.\u00a0<\/p>\n\n\n\n<p><\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-group has-background\" style=\"background-color:#f8f9f9\"><div class=\"wp-block-group__inner-container\">\n<p><strong>LES XIFRES DEL NOU POUM (RESPECTE A LES DE L\u2019APROVACI\u00d3 INICIAL)<\/strong><\/p>\n\n\n\n<ul><li>Potencial del s\u00f2l: El s\u00f2l total del POUM sobre rasant s\u2019incrementa en 231.941 m<sup>2<\/sup>, un 4,8% respecte al de la aprovaci\u00f3 inicial. Com a contrapartida, el s\u00f2l rasant (aparcaments) i el reservat per a equipaments s\u00f3n nom\u00e9s el 68% i el 85%, respectivament, dels aprovats inicialment.<\/li><li>Espai p\u00fablic: El nou POUM recull un increment d\u2019espai p\u00fablic de 597.166 m<sup>2<\/sup>, que equival a un 16%.<\/li><li>El s\u00f2l existent a mantenir s\u2019incrementa en 55.239 m<sup>2<\/sup> (65%).<\/li><li>Reserva de s\u00f2l per a equipaments: 1.031.564 m<sup>2<\/sup>, dels quals 54.000 s\u00f3n per a\u00a0 usos culturals i patrimonials.<\/li><li>S\u00f2l edificable:\u00a0 4.818.971 m<sup>2<\/sup>.<\/li><li>Nous habitatges: 33.916, del quals 13.175 tindrien algun r\u00e8gim de protecci\u00f3 p\u00fablica (3.012 habitatges per a joves, 9.217 per a diverses tipologies de fam\u00edlies, 422 per a persones de la tercera edat, 321 per donar cobertura a situacions d\u2019habitatge inadequades i a persones sense sostre i 612 habitatges dotacionals.\u00a0<\/li><li>Previsi\u00f3 de nous residents: 78.763<\/li><li>Previsi\u00f3 del n\u00famero total d\u2019habitants: 185.000 fins l\u2019any 2025.<\/li><li>Creaci\u00f3 de 14 noves hect\u00e0rees de zona verda a L\u2019Horta Gran que formaran part del gran Parc del Francol\u00ed i que estan incloses a l\u2019Anella Verda.<\/li><li>Total zones verdes: 2.427 hect\u00e0rees.<\/li><\/ul>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p class=\"has-background\" style=\"background-color:#f8f9f9\"><strong>Tarragona, una ciutat per descobrir<\/strong><br>Tarragona, digna hereva de la T\u00e0rraco imperial, \u00e9s una ciutat singular que ha sabut combinar el seu llegat de romanitat i els seus ancestres medievals amb les seves genu\u00efnes joies modernistes. Aquesta ciutat va ser la primera fundaci\u00f3 militar romana estable que s\u2019empla\u00e7\u00e0 fora de la pen\u00ednsula it\u00e0lica, i des d\u2019ella es va vertebrar la futura Hisp\u00e0nia, l\u2019any 218 a.C.\u00a0<br><br>Tarragona ha sabut cuidar i respectar el llegat que van deixat els romans. Per tot aix\u00f2, el conjunt arqueol\u00f2gic rom\u00e0 de T\u00e0rraco que perviu a l\u2019actualitat \u00e9s Patrimoni de la Humanitat. Els 14 elements que reben aquest reconeixement s\u00f3n: les muralles, el temple-recinte de culte, el f\u00f2rum provincial, el circ, l\u2019amfiteatre, el f\u00f2rum local, el teatre, la necr\u00f2poli, la vil\u00b7la de Centcelles, l\u2019aq\u00fceducte, la torre dels Escipions, la cantera del M\u00e8dol, la vil\u00b7la dels Munts i l\u2019arc de Ber\u00e0.<br><br>Tarragona \u00e9s un indret que ofereix m\u00faltiples opcions per al temps de lleure, des dels espectacles teatrals fins a Port Aventura. Un altre dels grans atractius s\u00f3n els 15 quil\u00f2metres de costa que donen origen a les seves platges i atractives cales de fina sorra, aig\u00fces cristal\u00b7lines i f\u00e0cil acc\u00e9s. Tarragona ofereix una gran varietat de festes tradicionals, com els carnavals. Tradici\u00f3 i espiritualitat conviuen durant la Setmana, la m\u00e9s consolidada de la Mediterr\u00e0nia espanyola. Les Jornades de Divulgaci\u00f3 Hist\u00f2rica Romana, Tarraco Viva, que tenen lloc durant la segona quinzena de maig, permeten al visitant contemplar reproduccions de la vida de l\u2019\u00e8poca romana.<br><br>Durant els mesos d\u2019estiu es poden presenciar les emocionants actuacions dels castellers. La primera setmana del mes de juliol se celebra el Concurs Internacional de Focs Artificials. El 19 d\u2019agost \u00e9s Sant Mag\u00ed, la festa del patr\u00f3 de la ciutat. Durant uns quatre o cinc dies els castells, la process\u00f3 de Sant Mag\u00ed, revetlles, rock, jazz i havaneres preparen tothom per a la gran festa de Santa Tecla, la festa major de la ciutat en honor de la seva patrona. Durant la seva celebraci\u00f3, la ciutat s\u2019omple amb una explosi\u00f3 d\u2019alegria, m\u00fasica, color i tradici\u00f3.<br><br>Tarragona lidera una zona d\u2019alt progr\u00e9s industrial i tecnol\u00f2gic: excel\u00b7lent situaci\u00f3 quant a les comunicacions, un dels pol\u00edgons petroqu\u00edmics m\u00e9s importants de l\u2019Estat, una rellevant recerca universit\u00e0ria\u2026 En definitiva, capitalitza una zona considerada com la segona \u00e0rea metropolitana de Catalunya. L\u2019any 2017, la ciutat afrontar\u00e0 un dels seus principals reptes de futur com a organitzadora dels XVIII Jocs del Mediterrani, fet que la projectar\u00e0 internacionalment.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>PDF Amb un retard d\u2019alguns mesos sobre el previst i despr\u00e9s de diferents modificacions i ampliacions, sembla ser que el nou Pla d\u2019Ordenaci\u00f3 Urban\u00edstica Municipal de Tarragona veur\u00e0 la llum al setembre, quan es preveu presentar-lo davant la Comissi\u00f3 Territorial d\u2019Urbanisme de la Generalitat de Catalunya per a la seva aprovaci\u00f3 definitiva. La hist\u00f2ria del [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":10},"categories":[106],"tags":[],"author_meta":{"display_name":"Redaccio Consell","author_link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/author\/redaccioconsell\/"},"featured_img":null,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6991\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/12\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=6991"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6991\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":6992,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6991\/revisions\/6992\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=6991"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=6991"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=6991"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}