{"id":7001,"date":"2012-06-10T18:05:02","date_gmt":"2012-06-10T17:05:02","guid":{"rendered":"https:\/\/revistaconsell.com\/?p=7001"},"modified":"2020-10-03T18:05:41","modified_gmt":"2020-10-03T17:05:41","slug":"les-glories-de-nus-viari-a-placa-central","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/les-glories-de-nus-viari-a-placa-central\/","title":{"rendered":"Les Gl\u00f2ries: de nus viari a pla\u00e7a central"},"content":{"rendered":"\n\n\n\t
\n\n\t\t<\/i><\/span> PDF<\/a>\n\n\t<\/div>\n\n\n\n\n\n\n

La transformaci\u00f3 i la reforma urbana d\u2019aquest espai avancen m\u00e9s a poc a poc del que havia previst l\u2019Ajuntament, que est\u00e0 pendent d\u2019aprovar-ne el projecte definitiu<\/p>\n\n\n\n

Si fem un rep\u00e0s de com ha evolucionat urban\u00edsticament Barcelona al llarg de l\u2019\u00faltim segle, ens adonarem que la pla\u00e7a de les Gl\u00f2ries \u00e9s, possiblement, l\u2019indret que fa m\u00e9s anys que est\u00e0 pendent d\u2019una soluci\u00f3 definitiva. El pare de la Barcelona moderna, Ildefons Cerd\u00e0 (1815-1876), en el seu Pla de Reforma i Eixample (1859), ja va situar la pla\u00e7a de les Gl\u00f2ries com a futur centre de l\u2019entramat urb\u00e0, pel fet que hi conflu\u00efen les tres art\u00e8ries principals de la ciutat: la Gran Via, la Diagonal i la Meridiana, per\u00f2 la realitat \u00e9s que aquesta zona no ha tingut mai cap centralitat, tot i que des que es va inaugurar la Torre Agbar (2005), obra de l\u2019arquitecte franc\u00e8s Jean Nouvel, \u00e9s punt de visita obligada per a molts ciutadans i turistes. Per dir-ho d\u2019una manera gr\u00e0fica, la seu corporativa d\u2019Aig\u00fces de Barcelona ha situat la pla\u00e7a de les Gl\u00f2ries en el mapa. L\u2019edifici, de 144 metres d\u2019al\u00e7ada, t\u00e9 forma d\u2019ob\u00fas i \u00e9s el tercer m\u00e9s alt de la ciutat de Barcelona, despr\u00e9s de les dues torres de la Vila Ol\u00edmpica. Es tracta d\u2019una construcci\u00f3 tecnol\u00f2gicament avan\u00e7ada, amb m\u00e9s de quatre mil finestres que s\u2019adapten al curs diari del sol per aprofitar de manera \u00f2ptima la claror disponible. El seu reclam m\u00e9s espectacular \u00e9s la il\u00b7luminaci\u00f3 nocturna, que ha ajudat a convertir-la en molt poc temps en un dels edificis m\u00e9s representatius de la ciutat. La majestuositat, de moment solit\u00e0ria, de la Torre Agbar contrasta amb els voltants de la pla\u00e7a de les Gl\u00f2ries, que presenten un aspecte desmanegat i d\u2019aband\u00f3, amb el nus viari o tambor \u2013pel qual passen al voltant de cent quaranta mil vehicles diaris\u2013 a mig desfer. El transit rodat, que tant condiciona aquest punt, obliga l\u2019Ajuntament a prendre solucions definitives i no parcials.<\/p>\n\n\n\n

\u201cEn el seu Pla de Reforma i Eixample (1859), Cerd\u00e0 va situar la pla\u00e7a de les Gl\u00f2ries com a futur centre de l\u2019entramat urb\u00e0, pel fet que hi conflu\u00efen les tres art\u00e8ries principals de la ciutat: la Gran Via, la Diagonal i la Meridiana\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Compra de terrenys<\/h2>\n\n\n\n

L\u2019espai que avui dia ocupa la pla\u00e7a de les Gl\u00f2ries no va pert\u00e0nyer al terme municipal de Barcelona fins a l\u2019annexi\u00f3 de Sant Mart\u00ed de Proven\u00e7als, l\u2019any 1899. En aquell moment, l\u2019Ajuntament barcelon\u00ed ja va trobar l\u2019espai ocupat per les vies del tren de les l\u00ednies Barcelona-Matar\u00f3 i Barcelona-Granollers, que havien entrat en funcionament, respectivament, el 1848 i el 1854, uns anys abans que s\u2019elabor\u00e9s el projecte de l\u2019Eixample. L\u2019Ajuntament hi va comen\u00e7ar a intervenir a partir de l\u2019any 1908, quan va engegar una campanya de sanejament i urbanitzaci\u00f3 de les barriades extremes de la ciutat, i \u00e9s en aquest moment que el consistori va parlar per primer cop d\u2019inaugurar a la part dreta de l\u2019Eixample la gran pla\u00e7a de les Gl\u00f2ries Catalanes. Paral\u00b7lelament, l\u2019Ajuntament va comen\u00e7ar a comprar les finques, per\u00f2 encara haurien de passar uns anys perqu\u00e8 prengu\u00e9s possessi\u00f3 dels terrenys que havien de constituir la futura pla\u00e7a de les Gl\u00f2ries i l\u2019eix d\u2019urbanitzaci\u00f3 de l\u2019extensa zona situada a la dreta del carrer Marina, cosa que no es faria realitat fins al 13 de maig de 1919. \u00c9s per aix\u00f2 que en alguns escrits se cita aquesta data com la d\u2019inauguraci\u00f3 de la pla\u00e7a, tot i que, de fet, es va tractar d\u2019un acte protocol\u00b7lari, no faltat de la t\u00edpica solemnitat de l\u2019\u00e8poca i presidit per l\u2019alcalde Mart\u00ednez Domingo, en qu\u00e8 la Comissi\u00f3 de l\u2019Eixample va rebre els terrenys per construir-hi la futura pla\u00e7a de les Gl\u00f2ries. En el seu discurs, el president de la Cambra Oficial de la Propietat Urbana de Barcelona va afirmar que l\u2019espai ocupava 105.000 m\u00b2 i que es convertiria en la pla\u00e7a m\u00e9s gran d\u2019Europa. A m\u00e9s, va destacar que, gr\u00e0cies a les gestions del seu organisme i de la Comissi\u00f3 de l\u2019Eixample, la compra dels terrenys havia pujat a poc m\u00e9s de set-centes mil pessetes.<\/p>\n\n\n\n

Tot i la pompa d\u2019aquest acte, l\u2019espai va continuar sent un cul-de-sac de l\u2019extraradi, i encara ho va acabar d\u2019empitjorar l\u2019ampliaci\u00f3 de les vies del tren a conseq\u00fc\u00e8ncia de l\u2019entrada en funcionament i el desenvolupament de l\u2019estaci\u00f3 de Fran\u00e7a (1929). Als anys quaranta es va soterrar alguna via, per\u00f2 la desaparici\u00f3 definitiva de les vies f\u00e8rries no va ser un fet fins al 1992. En l\u2019actualitat, aquesta terminal est\u00e0 sota m\u00ednims, ja que l\u2019estaci\u00f3 de Sants \u00e9s la que suporta una bona part del tr\u00e0nsit, i ho continuar\u00e0 fent fins que no entri en funcionament la nova estaci\u00f3 central de Barcelona, a la Sagrera. Aquesta nova estaci\u00f3 Inter modal, que est\u00e0 organitzada en quatre plantes i t\u00e9 capacitat per a cent milions de viatgers anuals, connectar\u00e0 l\u2019alta velocitat, les rodalies, el metro i els autobusos. Precisament, en l\u2019\u00faltim projecte de reforma de la pla\u00e7a de les Gl\u00f2ries, presentat el gener passat, ja sota el mandat de l\u2019alcalde Xavier Trias, es va posar sobre la taula la possibilitat de clausurar per al tr\u00e0nsit de trens el t\u00fanel ferroviari que comunica l\u2019estaci\u00f3 de Fran\u00e7a amb el passeig de Gr\u00e0cia i utilitzar el tram que passa per sota de la pla\u00e7a de les Gl\u00f2ries per al tr\u00e0nsit rodat un cop s\u2019hagi desmuntat l\u2019actual tambor, inaugurat l\u2019any 1992. Aquesta soluci\u00f3 redueix considerablement el cost de les obres, per\u00f2 necessita l\u2019autoritzaci\u00f3 del Ministeri de Foment, que hi t\u00e9 molt a dir. El tancament de l\u2019estaci\u00f3 de Fran\u00e7a, a m\u00e9s de permetre recuperar l\u2019edifici, alliberaria molt terreny ara ocupat per les vies i, alhora, permetria urbanitzar definitivament aquesta zona, per\u00f2 tot fa pensar que aquesta soluci\u00f3 va per a llarg perqu\u00e8 cal la complicitat del ministeri.<\/p>\n\n\n\n

\u201cL\u2019any 1961 es va inaugurar la primera intervenci\u00f3 per conciliar el tr\u00e0nsit per carretera, el ferro-viari i el de vianants, que constava de mig anell circular amb l\u2019enlla\u00e7 a les tres avingudes\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Aquest projecte a un sol nivell vol aconseguir que, en superf\u00edcie, la pla\u00e7a sigui com un gran parc verd i que s\u2019alliberi per sempre m\u00e9s del formig\u00f3 que l\u2019ha presidit des dels anys seixanta. En ess\u00e8ncia, aquesta \u00e9s la idea, tot i que el plenari de l\u2019Ajuntament va fer retirar aquesta proposta del govern municipal de CiU per- qu\u00e8 no tenia el vistiplau de la resta de forces pol\u00edtiques. L\u2019\u00faltima entrega del culebr\u00f3n Gl\u00f2ries la va protagonitzar el grup municipal socialista, que a mitjans de maig va presentar un pla alternatiu per a la pla\u00e7a, amb una Gran Via per la superf\u00edcie i inicialment sense t\u00fanels, per abaratir l\u2019obra, per\u00f2 en el qual destacava l\u2019obertura del carrer Diputaci\u00f3 per alleugerir la c\u00e0rrega que rep el carrer Arag\u00f3 provinent de l\u2019avinguda Meridiana. En l\u2019eix paral\u00b7lel al mar tamb\u00e9 es preveia la prolongaci\u00f3 del carrer Casp fins a Arag\u00f3. No entrarem en m\u00e9s detalls, per\u00f2 \u00e9s evident que les Gl\u00f2ries requereixen una soluci\u00f3 urban\u00edstica global i amb el m\u00e0xim de consens pol\u00edtic. No t\u00e9 cap ni peus que aquestes infraestructures milion\u00e0ries acabin tenint sempre data de caducitat, sobretot en els temps que corren. L\u2019actual anella va tenir un cost de m\u00e9s de trenta milions d\u2019euros i, fet i fet, haur\u00e0 durat poc m\u00e9s de vint anys.<\/p>\n\n\n\n

Inauguraci\u00f3 del metro<\/h2>\n\n\n\n

Les Gl\u00f2ries van deixar de ser extraradi barcelon\u00ed quan va entrar en servei l’estaci\u00f3 de metro que hi ha als voltants de la pla\u00e7a, el 23 de juny de 1951, dins d’una nova secci\u00f3 del llavors anomenat metro transversal, que allargava el servei des de l’estaci\u00f3 de Marina, amb 1.803 metres i amb dues noves estacions, la de les Gl\u00f2ries, ja esmentada, i la del Clot, situada a la Meridiana, entre els carrers Arag\u00f3 i Val\u00e8ncia. Malauradament, l’entrada en funcionament d’aquest servei p\u00fablic no va anar acompanyada d’una mi- llora de l’espai, que seguia sense urbanitzar, amb descampats i amb uns accessos a l’estaci\u00f3 lamentables. Encara haurien de passar for\u00e7a anys perqu\u00e8 es fes realitat la primera gran transformaci\u00f3 municipal. Va ser l’any 1961 \u2013en concret, el 29 de gener\u2013 quan l’alcalde Jos\u00e9 Mar\u00eda Porcioles, acompanyat del llavors ministre d’Obres P\u00fabliques, el tinent general Jorge Vig\u00f3n, va inaugurar la primera intervenci\u00f3 seriosa per conciliar el tr\u00e0nsit per carretera, el ferroviari i el de vianants. L’obra havia pujat a vint-i-cinc milions de pessetes de l’\u00e8poca i constava de mitja anella circular aixecada a base de columnes amb l’enlla\u00e7 a les tres avingudes, Gran Via, Diagonal i Meridiana, amb rampa d’acc\u00e9s. Va ser una intervenci\u00f3 de m\u00ednims i en cap cas donava solucions definitives a la pla\u00e7a, per\u00f2, com era normal en aquella \u00e8poca, la premsa va lloar l’obra.<\/p>\n\n\n\n

\u201cA mitjans del 1919, l\u2019Ajuntament va celebrar un acte protocol\u00b7lari per prendre possessi\u00f3 dels terrenys que havien de constituir la futura pla\u00e7a de les Gl\u00f2ries i l\u2019eix d\u2019urbanitzaci\u00f3 de l\u2019extensa zona situada a la dreta del carrer Marina\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

No ser\u00e0 fins a l\u2019any 1966 que es tornar\u00e0 a parlar d\u2019un projecte per millorar aquest nus de comunicacions. A so de bombo i platerets es presentava \u2013vegeu la reproducci\u00f3 de La Vanguardia\u2013 un projecte que prioritzava l\u2019autom\u00f2bil per sobre de tot, un escal\u00e8xtric monumental que no veuria la llum, per\u00f2 que s\u2019acaba- ria edificant en part. Va ser el 28 de juny de 1972 quan va entrar en servei el pas superior de la pla\u00e7a de les Gl\u00f2ries en les dues direccions: cap a l\u2019autopista de Matar\u00f3, que s\u2019havia inaugurat el juny del 1969, i cap a l\u2019avinguda Meridiana. Si no anem errats, aquests ponts elevats van anar a c\u00e0rrec de la concession\u00e0ria d\u2019autopistes Acesa, en l\u2019actualitat Abertis. No hem trobat dades que ens permetin afirmar-ho categ\u00f2ricament, per\u00f2 en la refer\u00e8ncia sobre l\u2019entrada en funciona- ment d\u2019aquests accessos superiors de les Gl\u00f2ries que feia La Vanguardia en l\u2019edici\u00f3 del 28 de juny de 1972 es destacava: \u201cCon ello, las obras no quedan terminadas, puesto que falta crear adem\u00e1s dos pasos para peatones en el centro de la plaza y en la calle de Padilla, as\u00ed como la ordenaci\u00f3n y mejora del \u00abMetro\u00bb con escaleras autom\u00e1ticas. Igualmente quedan pendientes de ultimar las instalaciones de alumbrado y la jardiner\u00eda. Todo ello, junto con el carril de integraci\u00f3n en la parte que se dirige a la autopista de Matar\u00f3, quedar\u00e1 ultimado probablemente para oto\u00f1o.\u201d L\u2019obra va trigar una mica m\u00e9s, per\u00f2, posteriorment, l\u2019any 1975, la passarel\u00b7la de vianants dissenyada per l\u2019enginyer de Camins Javier Manterola va ser premiada per la Convenci\u00f3 Europea de Construccions Met\u00e0l\u00b7liques.<\/p>\n\n\n\n

El disseny d’aquesta pla\u00e7a de les Gl\u00f2ries va aguantar fins a la designaci\u00f3 ol\u00edmpica de Barcelona, moment que l’Ajuntament, amb el suport del govern central, va aprofitar per rentar la cara a la ciutat, que tot just es comen\u00e7ava a obrir despr\u00e9s dels anys grisos de la dictadura franquista i del llegat especulador de l’alcalde Porcioles, que del 1957 al 1973 va regir els destins de Barcelona. Entre les infraestructures que van portar els Jocs Ol\u00edmpics del 1992, doncs, tamb\u00e9 hi ha la pla\u00e7a de les Gl\u00f2ries, que es va tornar a replantejar com a nus viari, potser sense valorar que en el futur havia de ser una \u00e0rea de nova centralitat. \u00c9s evident que encara li faltaven algunes peces per aconseguir-ho definitivament, per\u00f2 la pla\u00e7a actual es dibuixaria a partir d’un altre esdeveniment d’intenci\u00f3 global, el F\u00f2rum de les Cultures del 2004, una exposici\u00f3 que l’alcalde Pasqual Maragall es va treure del mag\u00ed i que va servir per reinventar el Poblenou, engegar el districte tecnol\u00f2gic 22@Barcelona i obrir definitivament la Diagonal. Val la pena recordar que per arribar a tenir l’actual configuraci\u00f3 i travessar completament Barcelona des de Collserola fins al mar, la Diagonal ha necessitat m\u00e9s d’un segle; en concret, cent quinze anys (1884- 1999), que s\u00f3n els que ha trigat a urbanitzar-se de cap a cap.<\/p>\n\n\n\n

\u201cLes Gl\u00f2ries van deixar de ser extraradi barcelon\u00ed quan va entrar en servei l\u2019estaci\u00f3 de metro que hi ha als voltants de la pla\u00e7a, el 23 de juny de 1951, que allargava el servei des de l\u2019estaci\u00f3 de Marina\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

El projecte del 1992<\/h2>\n\n\n\n

L\u2019actual disseny de la pla\u00e7a de les Gl\u00f2ries, inaugurat l\u2019any 1992, \u00e9s obra d\u2019un equip interdisciplinari que va encap\u00e7alar l\u2019arquitecte Andreu Arriola, amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de l\u2019enginyer aeron\u00e0utic Adolf Moncl\u00fas, l\u2019arquitecta paisatgista Bet Figueras i l\u2019enginyer i especialista en estructures Javier Rui-Wamba. Un tambor gegant\u00ed format per tres rotondes conc\u00e8ntriques interconnectades \u2013la central, elevada, i dues a nivell de terra\u2013, amb un espai interior reservat a zona verda. Al parc hi ha un conjunt escult\u00f2ric format per dotze lloses que evoquen cadascuna un moment glori\u00f3s de la hist\u00f2ria de Catalunya. Una soluci\u00f3 molt espectacular, per\u00f2 que mai va acabar de fer el pes als ve\u00efns, que sempre havien reclamat una pla\u00e7a tradicional, m\u00e9s accessible als ciutadans, i no pas una infraestructura per facilitar b\u00e0sicament l\u2019entrada i sortida de vehicles a Barcelona, a part d\u2019altres elements amagats al subs\u00f2l, com les vies de metro o, sobretot, les de tren, que durant molts anys van travessar la pla\u00e7a en superf\u00edcie, com ara ho fa el tramvia al vessant mar.<\/p>\n\n\n\n

\u201cLa Torre Agbar (2005), obra de l\u2019arquitecte franc\u00e8s Jean Nouvel, s\u2019ha convertit en punt de visita obligada per a molts ciutadans i turistes i ha situat la pla\u00e7a de les Gl\u00f2ries en el mapa barcelon\u00ed\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

La desconstrucci\u00f3 de la pla\u00e7a va comen\u00e7ar el 2008, amb la retirada dels murs del pas elevat, per\u00f2 l’anella no anir\u00e0 a terra fins que no es decideixi la nova soluci\u00f3 urban\u00edstica que s’ha de donar a aquest nus viari. La indefinici\u00f3 pol\u00edtica i la falta d’acord entre els grups municipals a l’hora de consensuar una soluci\u00f3 definitiva fan pensar que l’actual tambor superar\u00e0 de llarg el 2012, any en qu\u00e8 estava previst demolir-lo. Aquesta falta d’entesa i els constants canvis no s’han cobrat, de moment, cap v\u00edctima pol\u00edtica, per\u00f2 s\u00ed una de t\u00e8cnica. El 27 d’abril passat, l’arquitecte encarregat del projecte de la pla\u00e7a de les Gl\u00f2ries, Daniel M\u00f2dol, que ja n’estava al capdavant durant el mandat de l’alcalde Jordi Hereu, presentava la ren\u00fancia a l’arquitecte en cap del consistori, Vicente Guallart. M\u00f2dol no es va mossegar la llengua i va destacar que dimitia perqu\u00e8 estava \u00abtip\u00bb de treballar mentre li \u00abocultaven informaci\u00f3\u00bb. La Regidoria d’H\u00e0bitat Urb\u00e0 ja ha avan\u00e7at que t\u00e9 previst un concurs internacional d’idees per al disseny de la superf\u00edcie de la pla\u00e7a. Si fa uns anys la vocaci\u00f3 de centralitat de la pla\u00e7a de les Gl\u00f2ries podia semblar un miratge, ara ja \u00e9s una realitat que demana a crits una soluci\u00f3 definitiva i ben rumiada.<\/p>\n\n\n\n

La primera prova de foc vindr\u00e0 amb el trasllat dels Encants Vells, que ara per ara ocupen una parcel\u00b7la al nord de la pla\u00e7a de les Gl\u00f2ries Catalanes, entre els carrers Independ\u00e8ncia, Cartagena, Consell de Cent i Gran Via, als barris de la Sagrada Fam\u00edlia (Eixample) i el Clot (Sant Mart\u00ed). Es tracta d\u2019un gran mercat origin\u00e0riament de brocanters, per\u00f2 on ja fa molts anys que es pot trobar de tot, tant nou com de segona m\u00e0. Les instal\u00b7lacions s\u00f3n obsoletes, per\u00f2 estan plenes d\u2019activitat comercial, a pesar que pot semblar un campi qui pugui. Aquest \u00e9s l\u2019\u00faltim mercat que ha resistit al disseny made in Barcelona, i \u00e9s per aix\u00f2 que, segons com, ens hi podem sentir transportats a qualsevol basar oriental. L\u2019any que ve, els Encants es traslladaran al sud de la pla\u00e7a, en una zona que ocupava el Bosquet dels Encants, inaugurat l\u2019any 1995 dins del triangle format per l\u2019avinguda Meridiana, el carrer Castillejos i la Gran Via i que es va dissenyar com una zona verda integrada en la reordenaci\u00f3 de la pla\u00e7a de les Gl\u00f2ries. El m\u00e9s destacat d\u2019aquesta nova pla\u00e7a comercial, que ocupa pr\u00e0cticament tres hect\u00e0rees i mitja, \u00e9s la coberta, el principal element de reconeixement urb\u00e0. Tindr\u00e0 28 metres d\u2019al\u00e7ada i est\u00e0 concebuda per aixoplugar les activitats comercials. El projecte \u00e9s obra de l\u2019estudi B720, de l\u2019arquitecte Ferm\u00edn V\u00e1zquez. En els \u00faltims anys, el mercat dels Encants ha generat moltes cr\u00edtiques, perqu\u00e8 al seu voltant ha florit un comer\u00e7 paral\u00b7lel d\u2019objectes robats i de venda ambulant sense control. En honor a la veritat, s\u2019ha de deixar const\u00e0ncia que el mercat dels Encants \u00e9s en aquesta zona des de l\u2019any 1928, la qual cosa el converteix en la primera activitat que s\u2019hi va fer quan aquest espai era un gran descampat en terra de ning\u00fa.<\/p>\n\n\n\n

\u201cEl nou projecte, pendent d\u2019aprovaci\u00f3, vol aconseguir que la pla\u00e7a sigui com un gran parc verd i que s\u2019alliberi per sempre m\u00e9s del formig\u00f3 que l\u2019ha presidit des dels anys seixanta\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

No obstant aix\u00f2, el primer gran pol d’atracci\u00f3 de les Gl\u00f2ries va ser l’obertura, als terrenys de l’antiga f\u00e0brica Hispano-Olivetti, l’abril del 1995, del centre comercial que porta el mateix nom de la pla\u00e7a i que es va convertir en el primer centre a cel obert d’aquestes caracter\u00edstiques. En els \u00faltims quinze anys, al voltant de l’\u00e0rea d’influ\u00e8ncia de la pla\u00e7a s’han aixecat diversos edificis representatius: el Teatre Nacional de Catalunya (Ricard Bofill, 1996), l’Auditori (Rafael Moneo,1999) i, finalment, la Torre Agbar (Jean Nouvel, 2005), que en molt poc temps ja s’ha convertit en un dels s\u00edmbols m\u00e9s representatius de Barcelona. Aviat s’ha d’inaugurar l’edifici que acollir\u00e0 el Centre del Disseny Hub Barcelona (DHUB), obra de l’equip d’arquitectes MBM, format per Josep Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay. La construcci\u00f3 ha generat certa pol\u00e8mica, per la seva potent volumetria, i popularment ja es coneix com la grapadora. En canvi, s’ha paralitzat la construcci\u00f3 d’un gratacel administratiu de l’Ajuntament projectat per l’arquitecte Federico Soriano.<\/p>\n\n\n\n

\u201cEls dos \u00faltims projectes de la pla\u00e7a de les Gl\u00f2ries, l\u2019escal\u00e8xtric (1972-1992) i el tambor (1992-2012?), nom\u00e9s han durat dues d\u00e8cades\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Mentre que l\u2019entorn de la pla\u00e7a ja ha agafat velocitat de creuer i els projectes van endavant, la redefinici\u00f3 del que ha de ser la pla\u00e7a de les Gl\u00f2ries del segle XXI est\u00e0 empantanegada per falta de voluntat pol\u00edtica i lideratge. L\u2019any 2008 va comen\u00e7ar la desconstrucci\u00f3, i, inicialment, l\u2019anella havia d\u2019anar a terra aquest 2012, per\u00f2 la soluci\u00f3 es fa esperar. En tot cas, \u00e9s millor allargar la decisi\u00f3 si finalment la que es pren \u00e9s la definitiva. Els dos \u00faltims projectes de la pla\u00e7a, escal\u00e8xtric (1972-1992) i el tambor (1992-2012?), nom\u00e9s han durat dues d\u00e8cades. Vist amb la perspectiva que d\u00f3na el temps, les dues solucions anteriors es mereixen un suspens sobretot per una errada en el disseny viari, per\u00f2 no \u00fanicament. El que d\u00f3na vida a una nova \u00e0rea urbanitzada \u00e9s l\u2019equilibri entre habitatges, negocis i equipaments. Aquests s\u00f3n els elements que contribueixen a fer ciutat i, ara, en el pr\u00f2xim projecte, que nom\u00e9s est\u00e0 pendent d\u2019alguns serrells per tirar endavant, estan m\u00e9s madurs i harmonitzats. Per\u00f2…, ser\u00e0 la reforma definitiva, aquesta?<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

PDF La transformaci\u00f3 i la reforma urbana d\u2019aquest espai avancen m\u00e9s a poc a poc del que havia previst l\u2019Ajuntament, que est\u00e0 pendent d\u2019aprovar-ne el projecte definitiu Si fem un rep\u00e0s de com ha evolucionat urban\u00edsticament Barcelona al llarg de l\u2019\u00faltim segle, ens adonarem que la pla\u00e7a de les Gl\u00f2ries \u00e9s, possiblement, l\u2019indret que fa […]<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":11},"categories":[106],"tags":[],"author_meta":{"display_name":"Redaccio Consell","author_link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/author\/redaccioconsell\/"},"featured_img":null,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7001\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/12\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=7001"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7001\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":7002,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7001\/revisions\/7002\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=7001"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=7001"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=7001"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}