{"id":7005,"date":"2012-03-10T18:26:58","date_gmt":"2012-03-10T17:26:58","guid":{"rendered":"https:\/\/revistaconsell.com\/?p=7005"},"modified":"2020-10-03T18:27:55","modified_gmt":"2020-10-03T17:27:55","slug":"el-subsol-de-barcelona-amaga-una-xarxa-de-1-693-quilometres-de-clavegueres","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/el-subsol-de-barcelona-amaga-una-xarxa-de-1-693-quilometres-de-clavegueres\/","title":{"rendered":"El subs\u00f2l de Barcelona amaga una xarxa de 1.693 quil\u00f2metres de clavegueres"},"content":{"rendered":"\n\n\n\t
\n\n\t\t<\/i><\/span> PDF<\/a>\n\n\t<\/div>\n\n\n\n\n\n\n

L’any 1891, l’enginyer Pere Garc\u00eda Faria va establir les bases de la xarxa de clavegueres amb el Projecte de Reforma del Clavegueram i Sanejament del Subs\u00f2l de Barcelona.<\/p>\n\n\n\n

A Barcelona, les primeres clavegueres i aq\u00fceductes per transportar aigua s\u00f3n de l’\u00e8poca dels romans, fa uns dos mil anys. De tot plegat, a la ciutat n’han quedat diversos vestigis, com els que es van descobrir l’any 1928, quan s’obria una conducci\u00f3 subterr\u00e0nia sota el carrer de la Palma de Sant Just i el de Bellafila. Es tracta d’una claveguera, ben conservada i datada del segle VII, formada per parets laterals, amb un terra de teules planes i una coberta de llambordes transversals. Amb la desaparici\u00f3 de l’imperi Rom\u00e0, aquestes conduccions van caure en des\u00fas i no es van recuperar, en part, fins a l’\u00e8poca medieval, als segles XIII i XIV, quan el Rec Comtal, d’origen rom\u00e0, va tornar a tenir tota la seva esplendor com a mitj\u00e0 d’abastament d’aigua per a \u00fas de boca i de regadiu. No seria fins a finals del segle XIX que l’Ajuntament es comen\u00e7aria a prendre de manera seriosa la necessitat de disposar d’un sistema d’evacuaci\u00f3, ja que el clavegueram, a comen\u00e7aments del segle, estava en un estat lamentable i, amb nom\u00e9s 31 quil\u00f2metres de canalitzacions, tant per a usos dom\u00e8stics com industrials, era insuficient per donar servei a la ciutat.<\/p>\n\n\n\n

\u201cA comen\u00e7aments del segle XIX, Barcelona nom\u00e9s tenia 31 quil\u00f2metres de canalitzacions, tant per a usos dom\u00e8stics com industrials\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

A conseq\u00fc\u00e8ncia d’una r\u00e0pida industrialitzaci\u00f3, Barcelona va experimentar una explosi\u00f3 demogr\u00e0fica sense precedents, i el 1877 ja tenia al voltant de 250.000 habitants. S\u00f3n anys de canvis i de creixement constant, que comencen amb l’enderrocament de les muralles, el 1854, i la posterior aprovaci\u00f3 del Pla de Reforma i Eixample de Barcelona, presentat per l’enginyer Ildefons Cerd\u00e0 l’any 1858. A pesar que aquest pla era molt meticul\u00f3s i en molts aspectes avan\u00e7ats al seu temps, s’ha de dir que no preveia un sis-tema de clavegueram espec\u00edfic, ja que en el moment de redactar-lo no hi havia cap norma sobre l’elaboraci\u00f3 de projectes d’eixample. Aquesta indefinici\u00f3 respecte a la xarxa de clavegueres barcelonina no es va resoldre fins que l’enginyer i arquitecte Pere Garc\u00eda Faria (1858-1927) va redactar el Projecte de Reforma del Clavegueram i Sanejament del Subs\u00f2l de Barcelona, aprovat pel consistori el 15 de juny de 1891. Garc\u00eda Faria havia entrat a l’Ajuntament l’any 1887 per millorar el clavegueram i el prove\u00efment d’aig\u00fces, cosa necess\u00e0ria per do-tar el parc d’habitatges barcelon\u00ed d’aigua corrent i canalitzada. El llavors alcalde de la ciutat, Francesc de Paula Rius i Taulet (1833-1889), l’havia cridat despr\u00e9s d’haver protagonitzat, a finals del 1885, una crucial intervenci\u00f3, com a voluntari, per erradicar una epid\u00e8mia de c\u00f2lera que afectava el manicomi de Sant Boi de Llobregat i que havia provocat la mort de cinquanta-tres interns. Ho va aconseguir millorant les condicions higi\u00e8niques del centre, ja que era un ac\u00e8rrim defensor de les mesures higienistes, que havien de servir per evitar les infeccions que afectaven la poblaci\u00f3. En aquest sentit, el setembre del 1888 havia criticat obertament les p\u00e8ssimes condicions higi\u00e8niques dels habitatges de Barcelona, en el transcurs d’un congr\u00e9s internacional de ci\u00e8ncies m\u00e8diques celebrat a la ciutat, en qu\u00e8 va presentar un treball titulat Insalubridad de las viviendas de Barcelona, que va tenir for\u00e7a impacte a l’\u00e8poca. L’any 1888 va ser nomenat enginyer en cap de la Secci\u00f3 de Canalitzacions Subterr\u00e0nies, per\u00f2, a causa de les fortes pressions de la Companyia d’Aig\u00fces de Barcelona, va ser apartat del prove\u00efment d’aigua, amb l’excusa que la xarxa de clavegueres de l’Ajuntament necessitava una soluci\u00f3 urgent.<\/p>\n\n\n\n

\u201cDes de fa m\u00e9s d\u2019un segle, Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) ha renovat peri\u00f2dicament la contracta de manteniment del clavegueram barcelon\u00ed\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

El juny del 1891 es donava llum verda al pla redactat per Garc\u00eda Faria, molt avan\u00e7at al seu temps i que presentava solucions mod\u00e8liques, que avui, cent vint-i-un anys despr\u00e9s d’haver-se aprovat, continuen vigents, com les galeries de serveis, per unificar i reduir els tipus de conduccions de les companyies d’aigua, gas i electricitat. Altres aspectes destacats s\u00f3n el transport de les escombraries per conduccions subterr\u00e0nies, la utilitzaci\u00f3 agr\u00edcola de les aig\u00fces de clavegueram com a sistema de depuraci\u00f3 biol\u00f2gica, la ventilaci\u00f3 natural de les galeries i, per sobre de tot, el disseny del clavegueram com a sistema d’evacuaci\u00f3 d’aig\u00fces pluvials i residuals. El projecte era molt ambici\u00f3s i preveia la construcci\u00f3 de gaireb\u00e9 200 quil\u00f2metres de clavegueres per al drenatge i l’evacuaci\u00f3 dels residus urbans. El pla de Garc\u00eda Faria, igual com va passar amb el pla de Cerd\u00e0 per a l’Eixample, va ser mutilat i no el va poder dur a terme el mateix enginyer, que va ser objecte d’una intensa campanya de desprestigi arran d’haver-se negat a acceptar el suborn d’una empresa constructora que volia obtenir el contracte de les obres a dit, i no pas mitjan\u00e7ant concurs p\u00fablic. Garc\u00eda Faria, que mai va desvelar la identitat del personatge que havia intentat comprar la seva voluntat, no va voler acceptar els cent mil duros que li oferien mitjan\u00e7ant un intermediari. A partir d’aquest moment, la figura de Garc\u00eda Faria va patir una persecuci\u00f3 sistem\u00e0tica a l’Ajuntament, que va acabar amb el seu cessament, camuflat sota la supressi\u00f3 de l’oficina de viabilitat i conduccions, que pertanyia a la secci\u00f3 de clavegueram municipal. Aquesta supressi\u00f3 es va aprovar en un ple extraordinari fet el 4 de juliol de 1896 i presidit per l’alcalde Josep Maria Nadal i Vilardaga (1845-1908). L’enginyer va ser apartat del seu gran projecte i les obres encara trigarien sis anys a comen\u00e7ar, la qual cosa fa pensar que a l’Ajuntament hi havia altres prioritats, no s’hi va donar tanta import\u00e0ncia com en altres ciutats o, senzillament, encara no es tenia clar el model, ja que Ildefons Cerd\u00e0, en el seu avantprojecte de l’Eixample, proposava una xarxa per a les aig\u00fces negres, per\u00f2 alhora mantenia l’\u00fas de fosses individuals. Garc\u00eda Faria va tornar al cos de l’Estat d’enginyers de camins, canals i ports, i, paral\u00b7lelament, va emprendre un litigi amb l’Ajuntament per cobrar els honoraris que li pertocaven per l’elaboraci\u00f3 del pla de sanejament. L’any 1903 va guanyar el plet i va cobrar mig mili\u00f3 de pessetes, una quantitat molt important a l’\u00e8poca i que li va permetre tenir una c\u00f2moda posici\u00f3 econ\u00f2mica.<\/p>\n\n\n\n

L’any 1901 hi va haver canvi pol\u00edtic a l’Ajuntament, amb l’entrada dels nacionalistes de la Lliga. Aquests haurien pogut restablir en el c\u00e0rrec Garc\u00eda Faria, per\u00f2 es van estimar m\u00e9s l’arquitecte Jaume Gust\u00e0 i Bondia (1853-1936), a pesar que tenia poca experi\u00e8ncia en mat\u00e8ria de sanejament. Gust\u00e0 i Bondia va reformular el projecte i va dirigir les obres del 1902 al 1914. En la fase inicial, que es va acabar el 1917, nom\u00e9s es va construir la xarxa corresponent a la zona fins ales-hores urbanitzada, entre el carrer del Comte d’Urgell i el passeig de Sant Joan, i entre la Diagonal i les Rondes. La nova xarxa havia de posar fi als pous negres i les fosses s\u00e8ptiques individuals de les finques, que fins llavors eren norma a Barcelona i que causaven nombrosos problemes, tant per les pudors com pel manteniment o les filtracions, que podien donar peu a infeccions. Mentre es feia la instal\u00b7laci\u00f3 van sorgir alguns problemes, per\u00f2 potser el m\u00e9s important era com resoldre l’escassetat d’aigua cont\u00ednua per al manteniment de la xarxa i la manera de recollir els residus que es generaven a les galeries per mantenir-les en un estat \u00f2ptim. Calia organitzar un servei de manutenci\u00f3 i neteja especial per a aquestes tasques. L’Ajuntament, abans de crear un nou cos, va preferir treure a concurs p\u00fablic la contracta d’aquest servei, que va adjudicar, el 28 de desembre de 1910, a Fomento de Obras y Construcciones (FOCSA), l’embri\u00f3 de l’actual Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), que a la vegada s’encarregava de la nova construcci\u00f3 de la xarxa i de la reforma del clavegueram. Sembla que el servei costava a les arques municipals unes tres-centes mil pessetes anuals.<\/p>\n\n\n\n

\u201cL\u2019any 1969, l\u2019enginyer Albert Vilalta va redactar el tercer Pla de Sanejament de l\u2019\u00c0rea de Barcelona, que no es va completar per falta de finan\u00e7ament\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n


L’enginyer Gregorio Sanz Gallego va ser el responsable d’una \u00e0mplia mem\u00f2ria que va satisfer la junta municipal, que va destacar que \u00abse consignan una serie de mejoras a realizar en las cloacas, cuya ejecuci\u00f3n mejorar\u00e1 las condiciones sanitarias de Barcelona, donde, por deficiencias del alcantarillado, existen algunas barriadas excesivamente castigadas por la plaga del tifus\u00bb. Entre les prescripcions t\u00e8cniques, Gallego Sanz proposava \u00abque se modifique el actual sistema de alcantarillado, sustituyendo las angulosidades actuales por un sistema de curvas que facilite la libre circulaci\u00f3n de las materias fecales\u00bb. En tot cas, l’enginyer va desenvolupar i patentar un sistema de neteja autom\u00e0tica i discrecional que s’utilitzaria per fer l’arrossegament de les restes i resoldre d’aquesta manera l’acumulaci\u00f3 de mat\u00e8ries a les galeries. El manteniment de les clavegueres ha canviat molt gr\u00e0cies a les millores t\u00e8cniques i en la maquin\u00e0ria, per\u00f2 aquesta contracta s’ha anat renovant en diverses ocasions al llarg dels \u00faltims cent anys, sempre de la m\u00e0 de FCC. L’actual cobreix el per\u00edode 2005-2012, amb un pressupost de 76,8 milions d’euros. Aquesta entesa, que ja fa cent un anys que dura, ha fet possible que avui dia aquest sigui el con-tracte de neteja m\u00e9s antic que t\u00e9 subscrit l’Ajuntament. Pel regidor de Medi Ambient del consistori barcelon\u00ed, Joan Puigdollers, la relaci\u00f3 entre l’Ajuntament i FCC \u00e9s un exemple que \u00abel model de col\u00b7laboraci\u00f3 publicoprivada entre administraci\u00f3 i empresa concession\u00e0ria ha generat una metodologia de treball que no ha deixat de crear valor afegit per a tots els agents implicats i ha contribu\u00eft de manera decisiva a la modernitzaci\u00f3 de Barcelona al llarg del segle XX fins a l’actualitat\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Fins a quatre plans de sanejament es van desenvolupar durant el segle passat amb la intenci\u00f3 de dotar la ciutat d’un clavegueram eficient i, sobretot, de resoldre dos dels punts negres end\u00e8mics de la xarxa barcelonina. El primer, recuperar les platges de Barcelona, aspecte que no es va aconseguir plenament fins poc abans dels Jocs Ol\u00edmpics de Barcelona, el 1992, i l’altre, controlar les inundacions de zones concretes a conseq\u00fc\u00e8ncia de les revingudes provocades per pluges torrencials, que no s’aconseguiria fins al 2001. Despr\u00e9s de molts decennis sense cap estudi seri\u00f3s, l’Ajuntament va afrontar el problema hidrol\u00f2gic de la ciutat contempor\u00e0nia amb el Pla General de Clavegueram del 1954, que remarcava les defici\u00e8ncies m\u00e9s destaca-des del subs\u00f2l barcelon\u00ed, com la manca de capacitat per absorbir tot el cabal o la concentraci\u00f3 de les sortides al mar nom\u00e9s en tres punts (emissaris de Sants, de la riera d’Horta i del Bogatell). Tamb\u00e9 recalcava el problema de l’esc\u00e0s pendent a les clavegueres de la part baixa de la ciutat.<\/p>\n\n\n\n

\u201cLes aig\u00fces residuals no es van comen\u00e7ar a tractar fins a l\u2019entrada en funcionament, el 1968, de la depuradora del Bogatell, ja desapareguda, i de la del Bes\u00f2s, el 1972\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

L’any 1969, en ple desarrollismo, l’enginyer Albert Vilalta, que el 1991 es va convertir en el primer conseller de Medi Ambient de la Generalitat, va redactar el tercer Pla de Sanejament de l’\u00c0rea de Barcelona, que seria el fonament del sistema de sanejament actual. Hi destaca la soluci\u00f3 al problema de les aig\u00fces pluvials i posa les bases per a l’establiment d’instal\u00b7lacions de depuraci\u00f3 d’aig\u00fces residuals, amb la posterior entrada en funcionament, el 1968, de la depuradora del Bogatell, ja desapareguda, i de la del Bes\u00f2s, el 1972. N’hi havia previstes quatre, per\u00f2 nom\u00e9s en van entrar en funcionament dues, per falta de pressupost i \u2013per qu\u00e8 no dir-ho\u2013 de voluntat pol\u00edtica en aquella \u00e8poca, marcada pel cessament de l’alcalde Josep Maria Porcioles (1904-1993), que durant setze anys, del 1957 al 1973, va dirigir Barcelona amb m\u00e0 de ferro. El pla Vilalta, que no \u00e9s completar per falta de finan\u00e7ament, va suposar el primer intent seri\u00f3s, des del projecte de Garc\u00eda Faria, de planificaci\u00f3 i drenatge del sanejament de la ciutat.<\/p>\n\n\n\n

Tretze anys despr\u00e9s s’engegaria el Pla de Sanejament Metropolit\u00e0 del 1981, que, sobretot, plantejava la soluci\u00f3 definitiva al problema de recollida en alta i tractament de les aig\u00fces residuals dins del marc metropolit\u00e0, aix\u00ed com la construcci\u00f3 de col\u00b7lectors unitaris i de pluvials que havien de permetre resoldre els problemes d’inundacions. Final-ment, l’any 1988 va veure la llum el Pla Especial de Clavegueram de Barcelona (PECB), que treballava per la soluci\u00f3 definitiva dels problemes d’inundacions que encara tenia Barcelona i planificava les millores i les noves infraestructures que en aquest sector es farien amb motiu dels Jocs Ol\u00edmpics del 1992, com eren un gran col\u00b7lector al passeig central del parc de la Ciutadella i d’altres al passeig de Sant Joan. Al caliu dels Jocs s’introdueixen les \u00faltimes tecnologies i es posa en funcionament un pla inform\u00e0tic que permet controlar la circulaci\u00f3 de les aig\u00fces residuals de les clavegueres. El programa s’anomena Sistema Integrat de Control en Temps Real del Clavegueram de Barcelona (SICTRAB) i permet regular el cabal de les aig\u00fces subterr\u00e0nies i dirigir l’aigua cap a les galeries menys saturades o els dip\u00f2sits d’emmagatzematge previstos per als moments cr\u00edtics de la pujada. Tot aix\u00f2 \u00e9s possible gr\u00e0cies a una xarxa de sensors (pluvi\u00f2metres, limn\u00edmetres i c\u00e0meres de televisi\u00f3) que permeten saber el volum de l’aigua i la situaci\u00f3 dels punts cr\u00edtics on hi pot haver inundacions. Des de ja fa uns anys, el clavegueram de Barcelona est\u00e0 monitorat de manera permanent per un total de 2.025 sensors electr\u00f2nics supervisats a dist\u00e0ncia que permeten actuar de manera remota sobre 397 elements que gestionen un funcionament efica\u00e7 del sistema.<\/p>\n\n\n\n

\u201cEl clavegueram de Barcelona \u00e9s controlat permanentment per un total de 2.025 sensors electr\u00f2nics supervisats a dist\u00e0ncia i que permeten actuar de manera remota sobre 397 elements\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n


L’any 1992, en un context de canvis i modernitzaci\u00f3 a l’Ajuntament, capitalitzats per l’alcalde Pasqual Maragall, el govern municipal va decidir crear una empresa mixta, Clavegueram Barcelona, S. A. (CLABSA), per gestionar la xarxa d’una manera \u00f2ptima. A part de l’Ajuntament, en aquesta empresa, hi participen la Societat General d’Aig\u00fces de Barcelona i Fomento de Construcciones y Contratas. La iniciativa va voler acabar amb el concepte cl\u00e0ssic de gesti\u00f3 passiva del clavegueram de la ciutat. En aquest sentit, l’empresa CLABSA \u00e9s pionera, ja que la planificaci\u00f3 i la gesti\u00f3 en temps real d’aquesta infraestructura va donar lloc al qual s’anomena Gesti\u00f3 Avan\u00e7ada del Drenatge Urb\u00e0, que amb el temps s’ha convertit en un model a imitar.<\/p>\n\n\n\n


El 1997 es va redactar el Pla Especial de Clavegueram de Barcelona (PE-CLAB 97), que es considera el primer pla global i que marca un abans i un despr\u00e9s en la manera d’entendre i gestionar la xarxa barcelonina. Aquest document planifica el desenvolupament del clavegueram en l’\u00e0mbit hidrol\u00f2gic per complir els objectius assignats a la xarxa, que es podrien resumir en les seg\u00fcents directrius: recollir i transportar les aig\u00fces residuals fins a les estacions depuradores, evitar inundacions a causa de les aig\u00fces pluvials i reduir l’impacte mediambiental dels abocaments del clavegueram en temps de pluja al medi receptor (el litoral i els rius Bes\u00f2s i Llobregat). En aquest aspecte, hi ha tingut un paper principal la progressiva construcci\u00f3 d’un total de deu dip\u00f2sits pluvials estrat\u00e8gicament constru\u00efts al subs\u00f2l de la ciutat per retenir aigua quan hi ha revingudes i evitar inundacions i abocaments incontrolats al mar. El dip\u00f2sit m\u00e9s gran est\u00e0 situat a la zona universit\u00e0ria i t\u00e9 una capacitat de 145.000 metres c\u00fabics, l’equivalent a quaranta-dues piscines ol\u00edmpiques. Els dip\u00f2sits retenen l’aigua que arriba de la pluja i de les clavegueres fins que, passat el per\u00edode de m\u00e0xima intensitat de precipitaci\u00f3, s\u00f3n buidats de manera controlada a trav\u00e9s dels col\u00b7lectors.<\/p>\n\n\n\n

\u201cAl caliu dels Jocs Ol\u00edmpics, les infraestructures de sanejament van rebre una injecci\u00f3 de milions que va permetre modernitzar i actualitzar la xarxa\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n


En l’actualitat, la planificaci\u00f3 del clavegueram barcelon\u00ed est\u00e0 recollida en el Pla Integral del Clavegueram (PICBA 06), redactat l’any 2006 per CLABSA i que s’actualitza en funci\u00f3 de les necessitats de la ciutat, per\u00f2 que urban\u00edsticament ja est\u00e0 consoli-dat. L’actual xarxa de clavegueres d\u00f3na servei a mig mili\u00f3 d’habitants de la ciutat i als establiments comercials i industrials de les m\u00e9s de 81.500 finques que hi ha en els 98 quil\u00f2metres quadrats del terme municipal. Ara, el que fa falta, m\u00e9s que no pas grans infraestructures, que ja estan fetes, \u00e9s gestionar b\u00e9 el clavegueram, format per 1.693 quil\u00f2metres de conduccions.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

PDF L’any 1891, l’enginyer Pere Garc\u00eda Faria va establir les bases de la xarxa de clavegueres amb el Projecte de Reforma del Clavegueram i Sanejament del Subs\u00f2l de Barcelona. A Barcelona, les primeres clavegueres i aq\u00fceductes per transportar aigua s\u00f3n de l’\u00e8poca dels romans, fa uns dos mil anys. De tot plegat, a la ciutat n’han quedat […]<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":10},"categories":[106],"tags":[],"author_meta":{"display_name":"Redaccio Consell","author_link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/author\/redaccioconsell\/"},"featured_img":null,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7005\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/12\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=7005"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7005\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":7006,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7005\/revisions\/7006\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=7005"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=7005"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=7005"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}