{"id":7009,"date":"2011-12-10T18:57:32","date_gmt":"2011-12-10T17:57:32","guid":{"rendered":"https:\/\/revistaconsell.com\/?p=7009"},"modified":"2020-10-03T18:58:43","modified_gmt":"2020-10-03T17:58:43","slug":"el-call-de-girona-un-dels-nuclis-medievals-mes-ben-conservats-deuropa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/el-call-de-girona-un-dels-nuclis-medievals-mes-ben-conservats-deuropa\/","title":{"rendered":"El call de Girona, un dels nuclis medievals m\u00e9s ben conservats d’Europa"},"content":{"rendered":"\n\n\n\t
\n\n\t\t<\/i><\/span> PDF<\/a>\n\n\t<\/div>\n\n\n\n\n\n\n

Un dels grans atractius tur\u00edstics i culturals de Girona \u00e9s el call o barri jueu, que, en conjunt, es considera un dels m\u00e9s ben conservats d’Europa. <\/p>\n\n\n\n

Aquest patrimoni monumental i arquitect\u00f2nic ha arribat fins als nostres dies perqu\u00e8 s’ha preservat una bona part de l’entramat medieval de la capital gironina, en qu\u00e8 tamb\u00e9 destaquen la muralla carol\u00edngia, una de les antigues defenses m\u00e9s importants d’Occident, i la catedral, origin\u00e0riament rom\u00e0nica i que t\u00e9 la nau g\u00f2tica m\u00e9s ampla del m\u00f3n, amb 23 metres. El Barri Vell s’ha convertit en el motor tur\u00edstic de la capital gironina gr\u00e0cies a la gran accessibilitat d’aquest conjunt urb\u00e0 i al seu bon estat de conservaci\u00f3; tamb\u00e9 hi ha jugat a favor una restauraci\u00f3 impecable i el fet de no patir el desgast que la massificaci\u00f3 ha comportat en altres centres hist\u00f2rics, com, per exemple, el barcelon\u00ed, asfixiat per la pressi\u00f3 humana.<\/p>\n\n\n\n


Despr\u00e9s de gaireb\u00e9 cinc segles d’oblit, la primera persona que es va capbussar en l’her\u00e8ncia del passat jueu va ser el canonge i arxiver de la catedral Jaume Marqu\u00e8s Casanovas (1906-1992). Aquest sacerdot va portar a terme una gran tasca de catalogaci\u00f3 de l’arxiu de la catedral i va investigar en profunditat la incid\u00e8ncia dels jueus en la hist\u00f2ria de la ciutat de Girona. A mitjans dels anys seixanta es van publicar en la revista Sefarad d’estudis hebraics i sefardites, que s’edita des de l’any 1941, les seves primeres investigacions, sota els t\u00edtols Sobre los antiguos jud\u00edos de Gerona (any 23, n\u00fam. 1, 1963, p\u00e0gs. 22-35) i Los jud\u00edos de Gerona en el siglo XI (any 25, n\u00fam. 1, 1965, p\u00e0gs. 49-58).<\/p>\n\n\n\n


No obstant aix\u00f2, la hist\u00f2ria de la recuperaci\u00f3 f\u00edsica del call t\u00e9 un nom propi, Josep Tarr\u00e9s Font\u00e1n, escriptor, poeta i activista cultural que, a t\u00edtol particular, va ser el primer que va posar fil a l’agulla per recuperar i treure a la llum el patrimoni del call giron\u00ed. \u00c9s considerat un dels grans impulsors de la recuperaci\u00f3 del patrimoni jueu i va promoure el primer centre de difusi\u00f3 cultural sefardita a Espanya. Al mateix Tarr\u00e9s es deu l’esl\u00f2gan Girona, temps de flors, creat l’any 1993 per dinamitzar una exposici\u00f3 de flors que se celebrava des del 1954 i que arran de la seva intervenci\u00f3 es va convertir en un itinerari per les places i carrers de la ciutat antiga. Els patis i jardins d’alguns habitatges, organismes i museus, aix\u00ed com alguns indrets d’inter\u00e8s que normalment no estan oberts al p\u00fablic, \u00e9s poden visi-tar en un itinerari que cada any canvia.<\/p>\n\n\n\n

\u201cL\u2019any 1975, el poeta i activista cultural Josep Tarr\u00e9s Font\u00e1n va posar fil a l\u2019agulla per recuperar i treure a la llum el patrimoni del call giron\u00ed\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

La recuperaci\u00f3<\/h2>\n\n\n\n

Els inicis de la recuperaci\u00f3 del call es remunten a la primavera del 1975. Llavors va comen\u00e7ar el retorn Sefarad, que \u00e9s com Tarr\u00e9s va anomenar l’aventura del descobriment, la restauraci\u00f3 i la promoci\u00f3 del call, llavors infravalorat i en perill de desapar\u00e8ixer per sempre m\u00e9s. El treball no es va limitar a mantenir el patrimoni immobiliari, amb la compra i el lloguer d’alguns edificis i la restauraci\u00f3 de patis tancats, sin\u00f3 que paral\u00b7lelament es va fundar, l’any 1978, l’associaci\u00f3 Amics d’Isaac el Cec, que va prendre el nom d’un cabalista proven\u00e7al de gran renom que va viure a Girona al segle XI. L’associaci\u00f3 seria l’embri\u00f3 de l’actual Centre Bonastruc \u00e7a Porta, situat en un espai on al segle XV hi va haver l’\u00faltima sinagoga i altres depend\u00e8ncies de la comunitat jueva de la ciutat. Aquest centre pluridisciplinari va impulsar tota una s\u00e8rie d’activitats i exposicions al voltant del passat cultural jueu i la producci\u00f3 cabal\u00edstica que van servir per obrir els ulls a molta gent i evitar algunes p\u00e8rdues irreparables. El cam\u00ed no va ser f\u00e0cil i encara van haver de passar uns anys perqu\u00e8 l’Ajuntament de Girona s’aboqu\u00e9s en la rehabilitaci\u00f3 del Barri Vell i agaf\u00e9s el testimoni del qual havia comen\u00e7at com una iniciativa ciutadana. L’alcalde giron\u00ed Joaquim Nadal i Farreras (1979-2002), el primer escollit democr\u00e0ticament a la ciutat despr\u00e9s de la dictadura franquista, va ser la figura que va comandar aquest canvi. El Pla Especial de Reforma Interior del Centre Hist\u00f2ric, aprovat l’any 1983, va ser l’eina que va permetre la conservaci\u00f3 del conjunt monumental, la preservaci\u00f3 de l’entorn i la recuperaci\u00f3 del call segons l’estructura que tenia als segles XIV i XV.<\/p>\n\n\n\n

\u201cL\u2019any 1978 es va fundar l\u2019associaci\u00f3 Amics d\u2019Isaac el Cec, que seria l\u2019embri\u00f3 de l\u2019actual Centre Bonastruc \u00e7a Porta, situat en un espai on al segle XV hi va haver l\u2019\u00faltima sinagoga\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Passat cultural<\/h2>\n\n\n\n

L’associaci\u00f3 Amics d’Isaac el Cec va funcionar com a tal gaireb\u00e9 una d\u00e8cada, fins que l’any 1987 va aprovar en assemblea cedir la seu del centre Isaac el Cec a l’Ajuntament, que a partir d’aquell moment seria l’encarregat de coordinar-ne el funcionament i assegurar-ne el finan\u00e7ament fins a la creaci\u00f3 del Patronat Call de Girona, fundat l’any 1992 i constitu\u00eft pel mateix Ajuntament, la Diputaci\u00f3 de Girona i la Generalitat de Catalunya, que va donar peu a la creaci\u00f3 del Centre Bonastruc \u00e7a Porta. Amb els anys, l’edifici inicial, situat al mateix lloc on va funcionar l’\u00faltima sinagoga del call, s’aniria ampliant tant en metres quadrats com en continguts. Primer va entrar en funcionament l’Institut d’Estudis Nahm\u00e0nides, creat el 1997 i que va rebre el nom del rab\u00ed i metge giron\u00ed Moss\u00e9 ben Nahman, tamb\u00e9 conegut com a Nahm\u00e0nides i Ramban i anomenat en catal\u00e0, en els documents cristians, com a Bonastruc \u00e7a Porta (Girona, 1194-Acre, 1270).<\/p>\n\n\n\n


El centre t\u00e9 per objectiu recuperar, estudiar i difondre la hist\u00f2ria de la comunitat jueva de Girona i disposa d’una extensa biblioteca de consulta.
Tres anys m\u00e9s tard, el 2000, es va obrir al p\u00fablic la primera fase del Museu d’Hist\u00f2ria dels Jueus, amb la col\u00b7lecci\u00f3 m\u00e9s important d’Espanya de l\u00e0pides amb epitafis hebraics dels segles XII a XV, que es van recuperar del cementiri que els jueus gironins tenien en un espai al tur\u00f3 de Mont-ju\u00efc. Avui dia, en aquesta zona hi ha un dels barris residencials de m\u00e9s nivell de la capital gironina, per\u00f2 no sempre havia estat aix\u00ed, ja que, de finals dels anys quaranta a mitjans dels seixanta, en aquesta muntanya, s’hi va concentrar un important focus de barraquisme i es calcula que hi van arribar a viure unes dues mil persones. En l’actualitat, l’espai muse\u00edstic, que ocupa al voltant de 1.500 m\u00b2, s’ha completat despr\u00e9s de dues ampliacions, inaugurades el 2003 i el 2007, i permet fer-se una idea global de les tradicions, els costums, la pr\u00e0ctica religiosa i altres aspectes de la vida dels jueus tant a Girona com a tot Catalunya.<\/p>\n\n\n\n

\u201cEl Pla Especial de Reforma Interior del Centre Hist\u00f2ric del 1983 va ser l\u2019eina que va permetre la conservaci\u00f3 i la recuperaci\u00f3 del call segons l\u2019estructura que tenia als segles XIV i XV\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Els or\u00edgens<\/h2>\n\n\n\n

Est\u00e0 documentat que a finals del segle IX, al voltant del 890, es van establir a Girona les primeres fam\u00edlies jueves. Es parla d’unes vint-i-cinc fam\u00edlies que provenien del llogaret de Ju\u00efgues, al comtat de Besal\u00fa, considerat el primer assentament jueu de les comarques gironines, entre els segles VIII i IX. En l’actualitat, en aquest indret s’aixeca l’ermita prerom\u00e0nica de Sant Pere de Ju\u00efges, que entre els anys 1998 i 2002 va ser restaurada per l’Ajuntament de Vilademuls amb la col\u00b7laboraci\u00f3 especial del Centre Excursionista de Banyoles. Els or\u00edgens de l’ermita no se saben, per\u00f2, per les seves caracter\u00edstiques, alguns historiadors creuen que la podrien haver constru\u00eft els monjos de Ripoll al segle XII. Aquestes terres les va comprar l’any 888 el comte Del\u00e0 d’Emp\u00faries (845-894), que, en contrapartida, va oferir a les fam\u00edlies jueves que hi vivien uns habitatges que havien deixat lliures uns clergues que ha-vien d’anar a viure en comunitat a les depend\u00e8ncies de la catedral arran de la creaci\u00f3 de la primera can\u00f2nica a la seu per part del bisbe Teuter. La iniciativa del comte Del\u00e0 i del bisbe Teuter tenia com a finalitat millorar les activitats econ\u00f2miques de la ciutat. La comunitat jueva gironina es va poder normalitzar i dotar d’institucions pr\u00f2pies, que van tenir la m\u00e0xima representaci\u00f3 en l’aljama de Girona, al segle XIII. L’aljama era el govern comunitari jueu i disposava d’una gran autonomia. La formaven entre setze i vint homes de les fam\u00edlies m\u00e9s influents i administrava just\u00edcia segons el dret hebraic, fonamentat en la B\u00edblia i el Talmud, sota els quals s’organitzava aquesta comunitat. Hi funcionava un tribunal rab\u00ednic bet din, una escola d’infants pobres o talmutor\u00e0, l’Almoina del Call i l’heqd\u00e9s, que feia d’hospici i d’hospital. Tot sota l’autoritat sobirana del rei, de qui depenien i a qui pagaven els impostos a trav\u00e9s d’una xarxa d’oficials que vetllaven pels interessos del monarca arreu del territori.<\/p>\n\n\n\n

\u201cL\u2019any 2000 es va obrir al p\u00fablic el Museu d\u2019Hist\u00f2ria dels Jueus, amb la col\u00b7lecci\u00f3 m\u00e9s important d\u2019Espanya de l\u00e0pides amb epitafis hebraics dels segles XII a XV\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Inicialment, aquelles fam\u00edlies van ocupar diverses cases a tocar de la seu de Girona, per\u00f2 al llarg dels segles es van anar estenent fins a formar un ampli barri de carrers i carrerons, alguns dels quals han arribat fins als nostres dies. L’entramat urb\u00e0 comen\u00e7a a l’actual carrer de la For\u00e7a, eix de la ciutat antiga i que seguia el tra\u00e7at de la Via Augusta. Passejar-se per aquest indret permet fer-se una idea de com era aquest call, on van arribar a viure unes vuit-centes persones. En la seva \u00e8poca era la segona comunitat jueva m\u00e9s nombrosa de Catalunya, despr\u00e9s de la de Barcelona, per\u00f2 qualitativament era la primera, ja que aqu\u00ed va n\u00e9ixer, la primera meitat del segle XII, a la primera escola de cabalistes de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica.<\/p>\n\n\n\n

El primer document en qu\u00e8 apareix citat el callis judaics de Girona \u2013call prov\u00e9 de la paraula llatina callis, que significa carrer\u2013 est\u00e0 datat del 1160, quan aquesta comunitat comen\u00e7ava a tenir un important pes dins la ciutat, tant en la vida comercial com en la cultural i administrativa. S\u00f3n els primers anys del que es considera el per\u00edode d’esplendor dels jueus a Girona, que compr\u00e8n uns dos-cents anys (1150-1348). Al final d’aquest per\u00edode, al segle XIII, Girona va ser coneguda pels jueus del m\u00f3n com la ciutat mare d’Israel, gr\u00e0cies als erudits que es dedicaven a l’estudi de la c\u00e0bala, la interpretaci\u00f3 m\u00edstica de la sagrada escriptura. La c\u00e0bala de Girona va ser considerada la m\u00e9s important de l’Occident medieval.<\/p>\n\n\n\n

\u201cL\u2019entramat urb\u00e0 del call, que comen\u00e7a a l\u2019actual carrer de la For\u00e7a, eix de la ciutat antiga i que seguia el tra\u00e7at de la Via Augusta, conforma uns dels itineraris tur\u00eds-tics m\u00e9s concorreguts de Girona\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

L’expulsi\u00f3<\/h2>\n\n\n\n

Inicialment, el barri jueu, com en tantes altres ciutats, no era un gueto, ja que tamb\u00e9 hi vivien en harmonia algunes fam\u00edlies cristianes, per\u00f2 la pressi\u00f3 de l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica despr\u00e9s del Concili Later\u00e0 IV, convocat l’any 1215 per Innocenci III (1161-1216), va tenir unes conseq\u00fc\u00e8ncies mal\u00e8fiques per a les relacions entre totes dues comunitats. Es van decretar normes de segregaci\u00f3 de les poblacions, juntament amb altres mesures, com prohibir-los la pr\u00e0ctica de la usura \u2013els jueus eren grans prestadors\u2013 declarar-los inh\u00e0bils per a c\u00e0rrecs p\u00fablics i imposar-los un distintiu especial a la roba. Sigui com sigui, a Girona, com en altres poblacions, l’ordre de reclusi\u00f3 al call va trigar a aplicar-se. No va ser efectiva fins al 1448, quan les relacions entre totes dues comunitats ja estaven molt deteriorades. Feia anys que la conviv\u00e8ncia s’havia trencat a conseq\u00fc\u00e8ncia de la revolta anti jueva de l’estiu del 1391, quan una bona part dels barris jueus dels regnes cristians de la Pen\u00ednsula van ser saquejats i incendiats al crit de \u00abbaptisme o mort\u00bb. En el rerefons d’aquesta revolta hi havia les frustracions d’una part de la poblaci\u00f3, que estava molt empobrida. La passivitat de les autoritats de l’\u00e8poca va permetre aquests fets de pillatge. A Girona, aquest atac, que es va saldar amb una quarantena de morts, va passar el 10 d’agost, quan una massa d’exaltats va cremar un dels tres grans portals que permetien tancar el call cada capvespre; en concret, el que estava situat on avui hi ha la placeta del Correu Vell. Una part de la comunitat, que no es volia batejar, va ser traslladada a la Torre Gironella, llavors una excel\u00b7lent fortificaci\u00f3 que tenia la torre m\u00e9s alta de la ciutat, i que en l’actualitat es pot visitar, tot i que nom\u00e9s es conserven restes del seu antic passat. Aqu\u00ed, s’hi van estar fins al desembre, quan se’ls va permetre tornar a casa seva. A partir d’aquell moment, res no tornaria a ser igual per als jueus que no s’havien convertit al cristianisme. El seu barri s’havia empobrit i la comunitat s’havia redu\u00eft dr\u00e0sticament, fins a poc m\u00e9s tres-centes persones, ja que molts s’havien convertit per poder salvar les propietats. Com \u00e9s ben sabut, aquesta situaci\u00f3 de persecuci\u00f3 va durar fins a l’any 1492, quan els Reis Cat\u00f2lics, Isabel de Castella i Ferran d’Arag\u00f3, van fer p\u00fablic l’edicte d’expulsi\u00f3 dels jueus que encara vivien a la Pen\u00ednsula. A Girona, ja nom\u00e9s hi quedaven vint fam\u00edlies. Ara, m\u00e9s de cinc-cents anys despr\u00e9s d’haver-se’n anat, redescobrir el llegat jueu i la seva hist\u00f2ria s’ha convertit en un dels motors tur\u00edstics de la capital gironina.<\/p>\n\n\n\n

LES MURALLES
<\/strong>Girona, emmarcada al llarg dels segles per murs i aig\u00fces, ha escrit la seva hist\u00f2ria a trav\u00e9s de les muralles carol\u00edngies (s. IX) i baixmedievals (s. XIV-XV), que tanquen el centre hist\u00f2ric per l’est. Avui dia s\u00f3n un mirador privilegiat de la ciutat.

La posici\u00f3 estrat\u00e8gica, la necessitat de defensar-se i les sacsejades de la hist\u00f2ria viscudes al llarg dels segles han marcat la fesomia de la ciutat.

La rehabilitaci\u00f3 de la muralla ha convertit una part del sistema defensiu en un itinerari excepcional que permet gaudir d’una perspectiva diferent de la ciutat. Des de les torres, convertides en miradors privilegiats, es poden admirar les vistes espectaculars de Girona i els voltants. Al tram m\u00e9s llarg conservat, s’hi pot accedir des del jard\u00ed d’Inf\u00e0ncia, a la vora de l’Onyar, o des de la part alta del Barri Vell, els jardins de la Francesa. Al tram de Sant Pere, un mirador fant\u00e0stic sobre el passeig Arqueol\u00f2gic i la catedral, s’hi pot accedir des dels jardins de John Lennon.<\/p>\n\n\n\n

EL BARRI VELL
<\/strong>Barri Vell \u00e9s el nom que designa el centre hist\u00f2ric de Girona, des de l’avinguda de la Gran Via, que aprofita el tra\u00e7at de la muralla medieval, enderrocada al segle XIX, fins al passeig de la Muralla. Els ponts que travessen el riu Onyar s\u00f3n les portes d’entrada a la part m\u00e9s antiga i escenogr\u00e0fica de la ciutat. Despr\u00e9s de la imatge de les cases de l’Onyar es descobreix un llegat arquitect\u00f2nic que barreja les pinzellades de la monumentalitat barroca de les escalinates de la catedral, la pujada de Sant Dom\u00e8nec o la fa\u00e7ana i l’escala de l’esgl\u00e9sia de Sant Feliu amb l’elegant sobrietat d’edificis rom\u00e0nics com l’antic monestir de Sant Pere de Galligants o els Banys \u00c0rabs. Un referent constant del perfil de la ciutat \u00e9s la catedral, amb la nau g\u00f2tica m\u00e9s ampla d’Europa, que s’eleva vora un dels espais urbans m\u00e9s singulars, el call, l’antic barri jueu.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

PDF Un dels grans atractius tur\u00edstics i culturals de Girona \u00e9s el call o barri jueu, que, en conjunt, es considera un dels m\u00e9s ben conservats d’Europa. Aquest patrimoni monumental i arquitect\u00f2nic ha arribat fins als nostres dies perqu\u00e8 s’ha preservat una bona part de l’entramat medieval de la capital gironina, en qu\u00e8 tamb\u00e9 destaquen […]<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":9},"categories":[106],"tags":[],"author_meta":{"display_name":"Redaccio Consell","author_link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/author\/redaccioconsell\/"},"featured_img":null,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7009\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/12\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=7009"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7009\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":7010,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7009\/revisions\/7010\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=7009"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=7009"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=7009"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}