{"id":7013,"date":"2011-09-10T19:28:54","date_gmt":"2011-09-10T18:28:54","guid":{"rendered":"https:\/\/revistaconsell.com\/?p=7013"},"modified":"2020-10-03T19:29:33","modified_gmt":"2020-10-03T18:29:33","slug":"damm-la-multinacional-catalana-de-la-cerveza","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/damm-la-multinacional-catalana-de-la-cerveza\/","title":{"rendered":"Damm: La multinacional catalana de la cerveza"},"content":{"rendered":"\n\n\n\t
\n\n\t\t<\/i><\/span> PDF<\/a>\n\n\t<\/div>\n\n\n\n\n\n\n

La companyia va n\u00e9ixer l’any 1876, per iniciativa del jove mestre cerveser alsaci\u00e0 August Kuentzmann Damm<\/p>\n\n\n\n

Com en tantes altres hist\u00f2ries d’emprenedors, els or\u00edgens de la cervesa m\u00e9s popular de Catalunya cal trobar-los en la immigraci\u00f3. A conseq\u00fc\u00e8ncia de la guerra francoprussiana (1870-1871), el matrimoni format per August Kuentzmann Damm (1843-1877) i la seva esposa, Melanie, va abandonar l’actual regi\u00f3 francesa d’Als\u00e0cia per establir-se a Barcelona l’any 1871. Ell era mestre cerveser a la seva ciutat natal de S\u00e9lestat (en al-saci\u00e0, Schlettstadt). Un cop a la capital catalana, Kuentzmann no va trigar a bus-car un capitalista \u2013va ser un tal Camps, de qui hi ha escasses refer\u00e8ncies\u2013 per posar en marxa una de les primeres f\u00e0briques de cervesa a la rodalia de Barcelona, en concret al barri del Poblenou, que llavors pertanyia al municipi de Sant Mart\u00ed de Proven\u00e7als. Aquesta aventura empresarial, iniciada el 1872, va donar nom a la f\u00e0brica Camps i Kuentzmann, i va durar quatre anys. Com que en aquella \u00e8poca la cervesa no era una beguda popular i m\u00e9s aviat era un producte per a certes elits viatjades, Kuentzmann devia pensar que calia introduir-la tamb\u00e9 en el mercat i per aquesta ra\u00f3 va obrir una de les primeres cerveseries de la ciutat, que es va instal\u00b7lar a la Rambla l’any 1872. El local s’anomenava Cambrinus, en honor al rei de la cervesa, Gambrinus, tot i que suposem que per motius purament comercials es va canviar la \u00abg\u00bb per una \u00abc\u00bb. Ho va fer en companyia d’un altre soci capitalista \u2013probablement Valent\u00ed Pons o una altra persona, ja que no s’ha pogut comprovar fidelment\u2013, potser per-qu\u00e8 l’objectiu d’aquest jove alsaci\u00e0 no era el negoci de la restauraci\u00f3. En tot cas, deixem const\u00e0ncia que, l’abril del 1881, Valent\u00ed Pons va obrir un altre local, com reflectia l’edici\u00f3 de La Vanguardia del 30 de juliol: \u00abEsta noche, como anunciamos, abrir\u00e1 sus puertas al p\u00fablico el Gran Restaurant y Cervecer\u00eda Cambrinus, que el se\u00f1or don Valent\u00edn Pons, due\u00f1o del antiguo establecimiento de aquel nombre que hay en la plaza de Santa Madrona, acaba de instalar en la Rambla de Santa M\u00f3nica, n\u00famero 29, esquina al pasaje del Comercio. La transformaci\u00f3n completa que el local ha sufrido bajo la inteligente direcci\u00f3n de dicho se\u00f1or, as\u00ed en el piso bajo como en el entresuelo, de que tambi\u00e9n dispone, am\u00e9n de servicio esmerado con que cuenta corresponder al favor del p\u00fablico, permiten augurarle mucha prosperidad en su nueva empresa.\u00bb<\/p>\n\n\n\n

\u201cL\u2019any 1872, el fundador de Damm va comen\u00e7ar a fabricar cervesa a Barcelona i va ser l\u2019art\u00edfex de l\u2019obertura d\u2019una de les primeres cerveseries de la Rambla\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

NEIX DAMM<\/h2>\n\n\n\n

L’any 1876, August Kuentzmann Damm, en companyia del seu cos\u00ed Joseph Damm Geny (1844-1907), que tamb\u00e9 era mestre cerveser i havia emigrat a Barcelona, es va establir per compte propi en uns locals del n\u00famero 25 del carrer Viladomat. Malauradament, August Kuentzmann no va poder veure els resultats d’aquesta primera f\u00e0brica, ja que un any despr\u00e9s de la fundaci\u00f3, quan ell en tenia trenta-tres, va morir a Barcelona. Llavors va ser el seu cos\u00ed Joseph qui va agafar les regnes de la incipient ind\u00fastria cervesera, a la qual s’afegiria un altre personatge, el comerciant alemany Adolf Leinbacher Utorfer, que es va casar amb Melanie, la viuda de Kuentzmann. La societat Leinbacher-Damm (1881-1888) no tindria un recorregut gaire llarg, ja que a la mort de Leinbacher la societat es va dissoldre i va donar pas a Damm i Companyia, ja totalment liderada per Joseph Damm i amb un altre soci capitalista, l’alemany Karl Reck. Mentrestant, la f\u00e0brica s’havia traslladat al carrer Urgell cantonada Diputaci\u00f3. Despr\u00e9s de la mort de Reck, l’any 1893, Josep Damm obtindria el control total de l’empresa. Els fonaments de la futura companyia ja estaven posats, per\u00f2 el cam\u00ed no havia de ser f\u00e0cil. Van ser els seus fills, Josep, Maria i Carles Damm Cal\u00e0s, els que l’any 1910 van tancar un acord amb dues altres empreses cerveseres barcelonines, La Boh\u00e8mia, de Joan Musolas, i la societat E. Cammany i Cia., fundada per socis catalans el 1899. De la uni\u00f3 comercial, en va sortir la Societat An\u00f2nima Damm, dins de la qual, inicialment, tots els socis van mantenir les seves especificitats i les respectives marques comercials. No obstant aix\u00f2, la producci\u00f3 es concentraria r\u00e0pidament a la f\u00e0brica que La Boh\u00e8mia havia inaugurat l’any 1905 al carrer Rossell\u00f3. Aquest recinte cerveser es va mantenir en actiu fins al 1992, moment en qu\u00e8 es va tancar i l’edifici va passar a convertir-se en la seu corporativa del Grup Damm. Aquesta f\u00e0brica havia estat iniciativa de l’empresa que havien fundat l’any 1902 el comerciant barcelon\u00ed de vins i alcohols Joan Musolas Andreu i el mestre cerveser txec Bohuslav Miklas, amb la marca La Boh\u00e8mia. La construcci\u00f3, que ocupava tota una illa de l’Eixample, estava en-voltada en aquells moments de camps i horts, i va ser dirigida pel mestre d’obres Pere Molins i Coll. \u00c9s un conjunt fabril format per diferents cossos, tots amb coronament de merlets, entre els quals destaca especialment la torre Estrella. Quan la f\u00e0brica va entrar en funciona-ment podia produir fins a 20.000 hectolitres de cervesa, 10.000 dels quals eren de cervesa estils Pilsen i Munic. Inicial-ment hi treballaven quaranta persones, nou de les quals eren mestres cervesers alemanys. Al cap d’unes d\u00e8cades, aquesta f\u00e0brica va arribar a donar feina a vuit-centes persones. L’any 92 va cessar la producci\u00f3, que es va traslladar a la moderna planta del Prat de Llobregat. El passat industrial \u00e9s hist\u00f2ria, i el Grup Damm, conscient del s\u00edmbol que constitu\u00efa la seva antiga f\u00e0brica, ha sabut mantenir i ennoblir aquesta construcci\u00f3 com un valor patrimonial de la marca. L’any 2010 se’n van rehabilitar dos entorns emblem\u00e0tics: l’antiga sala de brassatge, que conserva les calderes de coure originals, i la sala de m\u00e0quines, que ara \u00e9s un espai di\u00e0fan, amb cabuda per a tres-centes persones, que s’ha obert a la ciutat com un espai polivalent per acollir tota mena d’actes empresarials, culturals i esportius que tinguin Barcelona com a motiu central. Tamb\u00e9 hi destaca la construcci\u00f3 d’un ampli espai muse\u00edstic dedicat a l’evoluci\u00f3 de Damm en la societat barcelonina. Perqu\u00e8 la cervesa per excel\u00b7l\u00e8ncia de Barcelona \u00e9s l’Estrella Damm, a pesar que la marca cervesera degana a casa nostra, Moritz, es vol res-situar en el mercat. Fundada l’any 1856 a Barcelona per l’alsaci\u00e0 Louis Moritz, aquesta marca va mantenir sempre un dur frec a frec amb Damm, fins que el 1978 es va deixar de fabricar. L’any 2004, els hereus de la marca van tornar a llan\u00e7ar-la al mercat, a pesar que en aquesta ocasi\u00f3 no van obrir f\u00e0brica, sin\u00f3 que van subcontractar la producci\u00f3 a l’empresa aragonesa La Zaragozana, que a Arag\u00f3 t\u00e9 molta implantaci\u00f3 amb la cervesa \u00c1mbar.<\/p>\n\n\n\n

\u201cL\u2019any 1910 es va constituir oficial-ment la Societat An\u00f2nima Damm, despr\u00e9s que els fills de Joseph Damm es van fusionar amb dos altres grups cervesers de la ciutat\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

INNOVAR PER CR\u00c9IXER<\/h2>\n\n\n\n

La primera cervesa que va elaborar Kuentzmann Damm va ser el tipus Estrasburg, per\u00f2 la primera que va portar el cognom Damm va ser la Bock-Damm, que va sortir al mercat l’any 1888 i que es fabricava seguint les t\u00e8cniques d’elaboraci\u00f3 tradicionals de la cervesa negra de Munic. Despr\u00e9s vindrien l’Estrella Vermella-Munic, l’estil Viena i l’estil Pilsen. De les cl\u00e0ssiques, s’ha de destacar la creaci\u00f3, l’any 1921, de l’Estrella Dorada, una varietat especial elaborada sobre la base de la Pilsen que ha fet fortuna en el mercat. Amb l’Estrella Dorada, Damm forjar\u00e0 una bona una part del seu \u00e8xit comercial. No ser\u00e0 fins l’any 1991 que l’Estrella Dorada canviar\u00e0 de nom per convertir-se en Estrella Damm. Altres productes l\u00edders s\u00f3n la Xibeca, nascuda el 1931 i que aquest any en compleix vuitanta, i la Voll-Damm, apareguda el 1955 i elaborada amb el doble de malt. Una bona part d’aquestes especialitats estan associades al s\u00edmbol de l’estel de cinc puntes que s’ha convertit en la senya d’identitat corporativa de Damm al llarg de la seva dilatada hist\u00f2ria empresarial. Per cert, despr\u00e9s de la guerra civil, la marca Estrella Roja (1928) i el seu logo-tip de l’estel vermell es van retirar del mercat per evitar ferir susceptibilitats dins de l’aparell dictatorial franquista, a causa de la semblan\u00e7a amb l’estrella comunista. M\u00e9s moderna \u00e9s l’aparici\u00f3 de la primera cervesa Damm sense alcohol, que va sortir l’any 1989 amb el nom de Malz-Bier. Va durar com a tal fins l’any 1991, quan la forta demanda va obligar a substituir el nom inicial per un altre de m\u00e9s comercial. El 1992 va apar\u00e8ixer la Damm-Bier, i, setze anys despr\u00e9s, el 2007, Damm va fer donar una volta de rosca m\u00e9s a aquest producte per treure la revolucion\u00e0ria Free Damm, la cervesa sense alcohol m\u00e9s baixa en calories. Al-tres productes m\u00e9s nous, per\u00f2 que ja s’han fet un lloc en el mercat s\u00f3n l’A. K. Damm i la Inedit. La primera va n\u00e9ixer com a homenatge al fundador de l’empresa, August Kuentzmann Damm, quan la companyia va celebrar el cent vint-i-cinc aniversari de la fundaci\u00f3. \u00c9s una cervesa lager elaborada segons el m\u00e8tode alsaci\u00e0. La Inedit \u00e9s fruit de la col\u00b7laboraci\u00f3 amb el polifac\u00e8tic cuiner Ferran Adri\u00e0 i el seu equip de sommeliers d’El Bulli. Damm buscava una cervesa gastron\u00f2mica davant dels canvis d’h\u00e0bits dels ciutadans a l’hora d’asseure’s a taula. Volia una alternativa al vi per acompanyar qualsevol mena de plat. El resultat va ser un cupatge \u00fanic de malt d’ordi i blat aromatitzat amb coriandre, pell de taronja i regal\u00e8ssia. L’\u00faltima novetat \u00e9s la Weiss Damm, presentada en el Sal\u00f3 Aliment\u00e0ria celebrat el mar\u00e7 passat a Barcelona. Es tracta d’una cervesa de blat elaborada segons la recepta original dels mestres cervesers de Baviera del segle XVI.<\/p>\n\n\n\n

\u201cL\u2019any 1992 es va tancar la f\u00e0brica del carrer Rossell\u00f3, que havia entrat en funcionament l\u2019any 1905, quan l\u2019actual barri de la Sagrada Fam\u00edlia no existia\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n


<\/p>\n\n\n\n

GRUP INDUSTRIAL<\/h2>\n\n\n\n

A pesar que el cognom Damm ha desaparegut del grup d’accionistes \u2013l’\u00faltima re-presentant va ser Josefina Bosch Damm, filla de Maria Damm Cal\u00e0s, un dels tres fills del fundador, Joseph Damm Geny\u2013, en l’accionariat es mantenen una bona part de les fam\u00edlies que fa cent trenta-cinc anys van engegar aquesta empresa, avui convertida en un conglomerat industrial que l’any 2010 va facturar 790 milions d’euros i que d\u00f3na feina a m\u00e9s de dos mil treballadors. En l’actualitat, els accionistes de refer\u00e8ncia s\u00f3n la fam\u00edlia Carceller, que controla el 27% de la cervesera, i l’empresari alemany August Oetker, amb un 25%. La nissaga Carceller, una de les fortunes m\u00e9s grans d’Espanya, va entrar en l’accionariat a mitjans del anys seixanta, de la m\u00e0 de Demetrio Carceller Coll. Avui dia, el seu fill, Demetrio Carceller Arce, \u00e9s el president executiu del consell de Damm. Aquest financer, amb m\u00faltiples participacions empresarials en sectors molts diversos, ha fet de la internacionalitzaci\u00f3 de la marca el gran cavall de batalla de Damm de cara als pr\u00f2xims anys. Nom\u00e9s aix\u00ed s’ent\u00e9n que en l’\u00faltima junta d’accionistes reconegu\u00e9s p\u00fablicament davant dels periodistes que \u00abs’ha arribat tard a la internacionalitzaci\u00f3\u00bb, per destacar tot seguit que \u00abja s’han posat en marxa els mecanismes del nou pla de negoci per apostar per aquesta via\u00bb. En aquests moments, les vendes de Damm fora d’Espanya nom\u00e9s suposen el 4%, a pesar que la firma est\u00e0 present en quaranta-tres pa\u00efsos. En aquesta guerra per obrir-se pas en altres mercats, Damm est\u00e0 associant la seva imatge a la de la ciutat de Barcelona, bressol de la marca, i per aquesta ra\u00f3 les ampolles que es distribueixen fora d’Espanya van acompanyades del nom de la ciutat, amb el lema \u00abEstrella Damm. The Beer of Barcelona\u00bb. A m\u00e9s de l’Estrella Damm, tamb\u00e9 comercialitza internacionalment altres especialitats, com Inedit o Daura, una cervesa especial per a cel\u00edacs.
<\/p>\n\n\n\n

\u201cEn l\u2019actualitat, el Grup Damm ha diversificat els seus interessos comercials en altres sectors del gran consum, com s\u00f3n les aig\u00fces i els sucs\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n


El Grup Damm, que \u00e9s el tercer grup cerveser d’Espanya, darrere de Heineken-Cruzcampo i Mahou-San Miguel, en els \u00faltims anys ha ampliat els seus interessos en altres b\u00e9ns de gran consum, com s\u00f3n les aig\u00fces Veri i Fuente Liviana, companyies en qu\u00e8 t\u00e9 la majoria accionarial, o els sucs Granini. L’\u00faltima operaci\u00f3 ha estat l’adquisici\u00f3 del 10% del capital d’Ebro Foods, participaci\u00f3 amb la qual Damm es consolida com a segon accionista de refer\u00e8ncia del primer grup agroalimentari espanyol.

La comunicaci\u00f3, la publicitat i els patrocinis esportius, en qu\u00e8 Damm va ser una de les empreses pioneres a l’estat espanyol, van en la l\u00ednia dels esdeveniments globals i de les marques d’\u00e0mbit planetari, com la Barcelona World Race, la volta al m\u00f3n de vela a dos, o els convenis amb el F. C. Barcelona. En l’\u00e0mbit local, continua apostant pel concepte \u00abMediterr\u00e0niament\u00bb, que amb nom\u00e9s tres espots s’ha convertit a Catalunya en la campanya que d\u00f3na pas a l’estiu. Una bona realitzaci\u00f3, unes imatges suggerents i all\u00f2 que ara en diuen \u00abbon rotllo\u00bb \u00e9s el que traspuen aquests anuncis, amb unes bandes sonores que en algun cas s’han convertit en la can\u00e7\u00f3 de l’estiu, a pesar que ja fa anys que aquest r\u00e0nquing s’ha deixat de fer.<\/p>\n\n\n\n

COM S’ELABORA LA CERVESA
<\/strong>Les mat\u00e8ries primeres de la cervesa s\u00f3n el malt d’ordi, l’aigua, el ll\u00fapol i el llevat. L’ordi se selecciona i se sotmet a un proc\u00e9s de germinaci\u00f3 i de torrefacci\u00f3 conegut com a maltatge. El maltatge es completa en uns set dies. Tamb\u00e9 s’hi fa servir una petita quantitat d’arr\u00f2s, que d\u00f3na lleugeresa a la beguda.
Pel que fa a l’aigua, ha de ser pura i est\u00e8ril i no ha de tenir gustos ni olors estranys, ja que aix\u00f2 podria tenir una gran influ\u00e8ncia en les caracter\u00edstiques organol\u00e8ptiques de la cervesa. Per aromatitzar la beguda i donar-li l’amargor caracter\u00edstica s’hi afegeix el ll\u00fapol, una planta enfiladissa la flor femenina de la qual no nom\u00e9s contribueix a estabilitzar l’escuma, sin\u00f3 que, a m\u00e9s a m\u00e9s, t\u00e9 propietats antis\u00e8ptiques.
El llevat transforma en alcohol i gas carb\u00f2nic els sucres del most obtingut en la primera etapa del proc\u00e9s d’elaboraci\u00f3. El llevat utilitzat prov\u00e9 de soques pr\u00f2pies i, igual que les altres mat\u00e8ries primeres, \u00e9s sotm\u00e8s a un rigor\u00f3s proc\u00e9s d’an\u00e0lisi i control. No obstant aix\u00f2, el llevat de cervesa no es considera pr\u00f2piament mat\u00e8ria primera, ja que, una vegada s’ha acabat el proc\u00e9s de fermentaci\u00f3, es torna a separar completament de la cervesa i es pot reutilitzar de manera il\u00b7limitada preservant-ne i controlant-ne les caracter\u00edstiques.
En resum, l’elaboraci\u00f3 de la cervesa \u00e9s un proc\u00e9s minuci\u00f3s durant el qual la beguda va adquirint progressivament les seves caracter\u00edstiques definitives. Aquest proc\u00e9s, que dura unes quatre setmanes, s’estructura b\u00e0sicament en vuit etapes.

OBTENCI\u00d3 DEL MOST
<\/strong>El gra de malt m\u00f2lt i barrejat amb aigua se sotmet a un proc\u00e9s de cocci\u00f3 (brassatge) durant el qual el mid\u00f3 es transforma en sucres solubles i fermentables.

FILTRACI\u00d3 I COCCI\u00d3
<\/strong>Un cop filtrat el most, es recull a la caldera d’ebullici\u00f3 durant una hora i s’hi afegeix el ll\u00fapol. La concentraci\u00f3 final de sacarosa dissolta en el most determinar\u00e0 l’extracte sec primitiu.

CLASSIFICACI\u00d3
<\/strong>El most bullit es classifica en un dip\u00f2sit (remol\u00ed), on se n’eliminen les subst\u00e0ncies no solubles.

REFREDAMENT
<\/strong>El most es refredar\u00e0 en un bescanviador de calor fins als 8 o 10\u202f\u00b0C. Aquest \u00e9s un proc\u00e9s necessari per poder-hi afegir el llevat.

FERMENTACI\u00d3
<\/strong>El most passa a un tanc destinat a la fermentaci\u00f3. El llevat barrejat amb el most ja fred consumeix els sucres fermentables i forma alcohol i CO\u2082 de manera natural. La cervesa que s’obt\u00e9 s’anomena jove o verda.

MADURACI\u00d3<\/strong>
La cervesa jove passa als tancs de guarda, on es porta a terme la maduraci\u00f3. Aqu\u00ed s’hi est\u00e0 fins a quatre setmanes a 0\u202f\u00b0C. En aquesta fase, la cervesa va adquirint el seu car\u00e0cter definitiu.

FILTRACI\u00d3 I CONDICIONAMENT
<\/strong>La cervesa es filtra una vegada acabat el proc\u00e9s de maduraci\u00f3 i es discriminen els p\u00f2sits i les part\u00edcules que queden en suspensi\u00f3.

ENVASAT<\/strong>
Aquesta etapa tanca el proc\u00e9s d’elaboraci\u00f3. La cervesa s’envasa en envasos reutilitzables o no reutilitzables, llaunes i barril.<\/p>\n\n\n\n

VISITAR L’ANTIGA F\u00c0BRICA
<\/strong>L’antic centre fabril de Damm, situat al n\u00famero 515 del carrer Rossell\u00f3, \u00e9s un excel\u00b7lent exemple de patrimoni industrial barcelon\u00ed perfectament conservat. En l’actualitat, una part del recinte acull les oficines centrals del Grup Damm, per\u00f2 l’empresa ha obert al p\u00fablic alguns dels espais m\u00e9s emblem\u00e0tics, com la sala de les grans calderes de coure, on es feia la cocci\u00f3 del most. En un altre espai de tipus muse\u00edstic es repassa la hist\u00f2ria de la companyia i de la societat barcelonina, amb l’exposici\u00f3 Una Estrella des de 1876. L’entrada \u00e9s gratu\u00efta i les visites es fan cada dimecres, de 17.00 a 20.00 h. Pr\u00e8viament cal concretar la visita al n\u00famero de tel\u00e8fon 902 300 125.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

PDF La companyia va n\u00e9ixer l’any 1876, per iniciativa del jove mestre cerveser alsaci\u00e0 August Kuentzmann Damm Com en tantes altres hist\u00f2ries d’emprenedors, els or\u00edgens de la cervesa m\u00e9s popular de Catalunya cal trobar-los en la immigraci\u00f3. A conseq\u00fc\u00e8ncia de la guerra francoprussiana (1870-1871), el matrimoni format per August Kuentzmann Damm (1843-1877) i la seva esposa, Melanie, va abandonar l’actual […]<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":10},"categories":[106],"tags":[],"author_meta":{"display_name":"Redaccio Consell","author_link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/author\/redaccioconsell\/"},"featured_img":null,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7013\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/12\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=7013"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7013\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":7014,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7013\/revisions\/7014\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=7013"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=7013"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=7013"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}