{"id":7017,"date":"2007-06-10T19:41:05","date_gmt":"2007-06-10T18:41:05","guid":{"rendered":"https:\/\/revistaconsell.com\/?p=7017"},"modified":"2020-10-03T19:43:47","modified_gmt":"2020-10-03T18:43:47","slug":"lefecte-copa-america-transforma-valencia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/lefecte-copa-america-transforma-valencia\/","title":{"rendered":"L\u2019efecte Copa Am\u00e8rica transforma Val\u00e8ncia"},"content":{"rendered":"\n\n\n\t
\n\n\t\t<\/i><\/span> PDF<\/a>\n\n\t<\/div>\n\n\n\n\n\n\n

La nova Val\u00e8ncia est\u00e0 vivint l\u2019any m\u00e9s trepidant de la seva hist\u00f2ria contempor\u00e0nia. L\u2019impacte de la Copa Am\u00e8rica de vela ben segur que marcar\u00e0 un abans i un despr\u00e9s per a aquesta capital mediterr\u00e0nia de 700 mil habitants, que s\u2019ha transformat per acollir la competici\u00f3 esportiva m\u00e9s antiga, que es remunta al 1851.<\/p>\n\n\n\n

Com va passar a Barcelona amb els Jocs Ol\u00edmpics del 92, la capital valenciana ha aprofitat un esdeveniment esportiu de primer nivell per millorar infraestructures i comunicacions, obrir el port als ciutadans i dotar la ciutat d\u2019una capacitat hotelera de la qual fins ara no disposava. Val\u00e8ncia s\u2019ha situat en el mapa tur\u00edstic global i, si sap aprofitar-ho i vendre\u2019s b\u00e9 a l\u2019exterior, l\u2019efecte Copa Am\u00e8rica s\u2019ha de deixar sentir en els pr\u00f2xims anys. Segons l\u2019estudi Impacte econ\u00f2mic de l\u2019America\u2019s Cup<\/em>, elaborat pel Centre d\u2019Estudis Econ\u00f2mics de la Fundaci\u00f3 Tomillo (CEET), s\u2019estima que la competici\u00f3 aportar\u00e0 6.000 milions d\u2019euros a l\u2019economia espanyola entre el 2007 i el 2015 i generar\u00e0 61.300 llocs de treball en tot el territori espanyol, per un cost total de 2.000 milions d\u2019euros. En tot cas, s\u00f3n algunes de les grans xifres d\u2019aquest esdeveniment, que ha servit per obrir el Port Vell de Val\u00e8ncia als ciutadans, que han guanyat nous espais per passejar i algun edifici emblem\u00e0tic, com el que ha estat batejat a partir del poema d\u2019Ausi\u00e0s Marc \u201cVeles e vents\u201d, recuperat per a la can\u00e7\u00f3 per Raimon l\u2019any 1969.<\/p>\n\n\n\n

Es tracta d\u2019un disseny dels arquitectes David Chipperfield i Ferm\u00edn V\u00e1zquez i est\u00e0 pensat com un mirador privilegiat. Les seves formes lineals, per\u00f2, sobretot, les grans plataformes superposades, que amaguen unes ampl\u00edssimes terrasses, s\u00f3n el punt de refer\u00e8ncia d\u2019aquest nou port. L\u2019edifici est\u00e0 situat a un extrem del canal de 800 metres que s\u2019ha obert perqu\u00e8 les embarcacions de la Copa Am\u00e8rica puguin sortir de les seves bases en menys de 15 minuts. Durant la competici\u00f3, el p\u00fablic nom\u00e9s podr\u00e0 accedir a la planta baixa, ja que les altres dues estan reservades per a l\u2019organitzaci\u00f3 i els patrocinadors, com a edifici de convidats. El setembre passat, la construcci\u00f3 va obtenir el premi d\u2019arquitectura al millor projecte global LEAF Awards, que cada any atorga el Leading European Architects Forum. L\u2019edifici es complementa amb un espectacular passeig, amb grades de cara al mar i amb les habituals terrasses, que donen vida a aquesta nova zona que Val\u00e8ncia ha guanyat al mar. Aquest \u00e9s el punt m\u00e9s animat de la reformada d\u00e0rsena interior del port, que inclou una nova marina amb 700 amarradors, ja que la resta d\u2019espais els ocupen els edificis de les bases dels equips. S\u00f3n zones tancades al p\u00fablic i nom\u00e9s es pot accedir a les botigues de merchandising<\/em>, que varien segons les dimensions de cada sindicat. Les de l\u2019Alin\u00ad\u00adghi<\/em> i el BMW Oracle<\/em>, per citar dos dels equips punters, s\u00f3n com botigues de luxe de qualsevol art\u00e8ria d\u2019una gran ciutat. Els ciutadans van i v\u00e9nen d\u2019un lloc a l\u2019altre passejant entre una gran gentada, per\u00f2 la majoria no segueixen les regates.<\/p>\n\n\n\n

\u201cEl Port Vell i els seus voltants s\u2019han obert a la ciutat, que ha recuperat nous espais de lleure\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

El contrapunt \u00e9s a menys d\u2019un quil\u00f2metre, on el vell barri mariner del Cabanyal agonitza davant d\u2019una lluita desigual entre l\u2019ajuntament, que ha decidit fer-lo desapar\u00e8ixer, i la Plataforma Salvem el Cabanyal. L\u2019indret \u00e9s un exemple del sistema urb\u00e0 reticular sorgit dels habitatges mariners, que derivaven de les t\u00edpiques barraques dels pescadors de Val\u00e8ncia. El modernisme popular de les cases va fer que es declar\u00e9s Conjunt Hist\u00f2ric Protegit (1988) i posteriorment va ser reconegut com a B\u00e9 d\u2019Inter\u00e8s Cultural (1993). No obstant, l\u2019Ajuntament de Val\u00e8ncia, governat pel Partit Popular, va aprovar en el ple del dia 24 de juliol de 1998 l\u2019avantprojecte de prolongaci\u00f3 de l\u2019avinguda Blasco Ib\u00e1\u00f1ez fins al mar. La decisi\u00f3 suposa destruir m\u00e9s de 1.600 habitatges i fer desapar\u00e8ixer aquesta trama urbana. Els anys d\u2019indefinici\u00f3 i litigis juguen a favor de l\u2019ajuntament, que inverteix el m\u00ednim en el barri, i aix\u00f2 fa que es vagi degradant, ja que, davant de la incertesa, ning\u00fa rehabilita. En el rerefons hi ha l\u2019especulaci\u00f3 urban\u00edstica, que en els \u00faltims anys s\u2019ha convertit en el motor econ\u00f2mic d\u2019aquest pa\u00eds. Alguns ve\u00efns de sempre opten per vendre i anar-se\u2019n, i, mentrestant, aquesta situaci\u00f3 ha fet que alguns dels edificis abandonats s\u2019hagin convertit en refugi de petits traficants i altres habituals de l\u2019entorn de la droga. \u00c9s l\u2019altra cara, la que no acostuma a sortir en els papers sobre la nova Val\u00e8ncia de disseny.<\/p>\n\n\n\n

\u201cLa competici\u00f3 de vela haur\u00e0 servit per universalitzar Val\u00e8ncia, per\u00f2 el gran reclam tur\u00edstic \u00e9s la Ciutat de les Arts i les Ci\u00e8ncies\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

L\u2019excusa<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La Copa Am\u00e8rica haur\u00e0 servit per universalitzar Val\u00e8ncia, per\u00f2 el gran reclam tur\u00edstic \u00e9s la Ciutat de les Arts i les Ci\u00e8ncies, que no t\u00e9 comparaci\u00f3 en cap altre punt de la geografia espanyola i fins i tots ens atrevir\u00edem a dir europea. Deixant de banda els colossals projectes fets amb petrod\u00f2lars a Dubai, a la vella Europa no en trobem cap d\u2019aquestes dimensions. El seu cost, en conjunt, no es coneix amb precisi\u00f3, per\u00f2 el projecte ha estat molt criticat per les desviacions pressupost\u00e0ries, que en alguna de les obres han superat m\u00e9s del 200%.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019indret aglutina cinc edificis dels quals es pot dir que si un \u00e9s espectacular l\u2019altre encara ho \u00e9s m\u00e9s. Un projecte fara\u00f2nic que mostra l\u2019arquitectura com a reclam tur\u00edstic i en qu\u00e8 Santiago Calatrava ha expressat tota la seva creativitat i F\u00e9lix Candela ha projectat les singulars cobertes de l\u2019Ocea\u00adnogr\u00e0fic. Una ciutat dins de la ciutat que ocupa gaireb\u00e9 dos quil\u00f2metres de l\u2019antic llit del T\u00faria, amb una superf\u00edcie de 350.000 m\u00b2. L\u2019abril del 1998 es va inaugurar el primer edifici, l\u2019Hemisf\u00e8ric, amb forma d\u2019ull i amb una superf\u00edcie d\u2019uns 13.000 m\u00b2; es tracta d\u2019una sala de projeccions de cinema Imax, planetari i l\u00e0ser. <\/p>\n\n\n\n

L\u2019emblem\u00e0tica construcci\u00f3 que ocupa el Museu de les Ci\u00e8ncies Pr\u00edncep Felip s\u2019inspira en un esquelet de dinosaure. Es tracta d\u2019un museu de la ci\u00e8ncia interactiu que ocupa uns 40.000 m\u00b2 repartits en tres plantes. L\u2019Umbracle (2000) \u00e9s un passeig enjardinat amb esp\u00e8cies aut\u00f2cto\u00adnes, sota una coberta d\u2019arcs, que, a m\u00e9s, t\u00e9 l\u2019anomenat Passeig de les Escultures, dedicat a autors contemporanis.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019Oceanogr\u00e0fic (2003), presidit per la coberta de l\u2019arquitecte F\u00e9lix Candela, en forma de nen\u00fafar, \u00e9s, amb 110.000 m\u00b2 i 42 milions de litres d\u2019aigua, la construcci\u00f3 d\u2019aquest tipus m\u00e9s gran d\u2019Europa i la tercera del m\u00f3n, darrere dels oceanogr\u00e0fics d\u2019Osaka (Jap\u00f3) i San Diego (EUA). Hi viuen m\u00e9s de 45.000 exemplars de 500 esp\u00e8cies.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019\u00faltim edifici obert \u00e9s el Palau de les Arts Reina Sofia (2006), que neix amb la intenci\u00f3 de situar Val\u00e8ncia en els circuits internacionals d\u2019\u00f2pera i grans espectacles musicals. Disposa de quatre sales, la principal amb una cabuda superior als 1.700 espectadors. Al voltant de la Ciutat de les Arts i les Ci\u00e8ncies ha nascut una altra Val\u00e8ncia, ja que s\u2019han urbanitzat noves zones i en els \u00faltims deu anys s\u2019han edificat cinc mil habitatges.<\/p>\n\n\n\n

\u201cCinc edificis que rivalitzen en espectacularitat i en qu\u00e8 Santiago Calatrava projecta l\u2019arquitectura com a reclam urban\u00edstic\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

La seu, a subhasta<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La Copa Am\u00e8rica, que es disputa oficial\u00adment des del 1851 \u2013i, des de l\u2019edici\u00f3 del 1958, cada quatre anys\u2013, fins ara nom\u00e9s havia visitat quatre pa\u00efsos: la Gran Bretanya, els Estats Units, Austr\u00e0lia i Nova Zelanda. La competici\u00f3 va n\u00e9ixer a Anglaterra, al caliu de la primera Exposici\u00f3 Universal (1851) de la hist\u00f2ria, celebrada a Londres. La mostra es va concebre per ensenyar el progr\u00e9s al m\u00f3n, i els membres del  Royal Yacht Club Squadron ho van aprofitar per reptar els pa\u00efsos participants a una regata. Nom\u00e9s s\u2019hi va apuntar una goleta del New York Yacht Club, anomenada America<\/em>, que havia travessat l\u2019Atl\u00e0ntic per participar-hi. L\u2019embarcaci\u00f3 nord-americana va guanyar i es va endur la copa a Nova York. Des d\u2019aquell any fins al 1983, quan l\u2019embarcaci\u00f3 Australia II <\/em>es va imposar, la competici\u00f3 s\u2019havia disputat ininterrompudament en aig\u00fces nord-americanes.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019any 1995, la copa va viatjar a Nova Zelanda, on, precisament, els su\u00efssos de l\u2019Alinghi<\/em> van aconseguir la Copa Am\u00e8rica apallissant per cinc regates a zero els neozelandesos en l\u2019edici\u00f3 del 2003. Es donava la paradoxa que un pa\u00eds sense mar com Su\u00efssa aconseguia fer tornar la competici\u00f3 a Europa, on nom\u00e9s se n\u2019havia disputat la primera edici\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Un multimilionari de la ind\u00fastria farmac\u00e8utica su\u00efssa, Ernesto Bertarelli, i un navegant neozeland\u00e8s, Rusell Coats, a qui els seus compatriotes van considerar un tra\u00efdor, van fer possible la vict\u00f2ria. Despr\u00e9s d\u2019aquella fita hist\u00f2rica de l\u2019embarcaci\u00f3 de la Soci\u00e9t\u00e9 Nautique de Gen\u00e8ve, la precisi\u00f3 helv\u00e8tica va entrar en acci\u00f3 i Bertarelli va crear l\u2019America\u2019s Cup Management (ACM), una societat per explotar i gestionar la competici\u00f3, en qu\u00e8 va situar com a president l\u2019economista Michel Bonnefous, amb qui havia creat el sindicat de l\u2019Alinghi<\/em>. L\u2019entrada d\u2019aquesta empresa va capgirar la Copa Am\u00e8rica i la competici\u00f3 es va professionalitzar totalment. Els equips podien fitxar regatistes sense problemes de resid\u00e8ncia \u2013abans havien de residir, com a m\u00ednim, al pa\u00eds que representaven\u2013, a m\u00e9s de modificar-se altres regles i passar a ser anecd\u00f2tic el club que representa cada embarcaci\u00f3, com \u00e9s el cas del Desaf\u00edo Espa\u00f1ol<\/em>, que no participa amb el gallardet d\u2019un club n\u00e0utic, sin\u00f3 que ho fa sota el paraigua de la Federaci\u00f3 Espanyola de Vela. La soluci\u00f3 es va for\u00e7ar des del mateix equip espanyol quan el patrocinador principal es va veure pressio\u00adnat pels poders pol\u00edtics valencians, que no volien sota cap concepte que el veler port\u00e9s el gallardet del Club N\u00e0utic de Barcelona, entitat amb la qual el pare del projecte espanyol, Agust\u00edn Zulueta, havia comen\u00e7at a col\u00b7laborar i a tramitar els primers papers davant de l\u2019ACM. El president del N\u00e0utic de Barcelona, el perfumista Enric Puig, va trampejar davant d\u2019alguns socis que es volien rebel\u00b7lar contra la inger\u00e8ncia pol\u00edtica, per\u00f2 el club va plegar veles sense polemitzar. Ben al contrari que el Club N\u00e0utic de Val\u00e8ncia, que fins i tot va anunciar en una esperp\u00e8ntica assemblea extraordin\u00e0ria la creaci\u00f3 d\u2019un altre equip espanyol, que va quedar en un no res.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta \u00e9s la primera vegada que aix\u00f2 es permet, i no \u00e9s pas cosa de poca import\u00e0ncia, ja que l\u2019embarcaci\u00f3 que guanya regateja en aig\u00fces del club n\u00e0utic de la ciutat que representa.<\/p>\n\n\n\n

La primera gran decisi\u00f3 de l\u2019ACM va ser fer un concurs de ciutats candidates a optar a acollir la Copa Am\u00e8rica, tal com es fa en les nominacions ol\u00edmpiques. Inicialment van arribar a mostrar-hi inter\u00e8s seixanta-tres ciutats. No obstant, els contractes lleonins imposats per l\u2019ACM van fer que a poc a poc moltes ciutats abandonessin, com Barcelona, que en el pen\u00faltim tall va caure, ja que no estava disposada a pagar ni un ral
a l\u2019organitzaci\u00f3. Al final van quedar quatre candidatures: Lisboa, Marsella, N\u00e0pols i Val\u00e8ncia. El camp de regates de Val\u00e8ncia i les garanties del consistori valenci\u00e0 \u2013presidit ja per Rita Barber\u00e0\u2013 que es redissenyaria el Port Vell segons les exigencies t\u00e8cniques de l\u2019ACM van ser determinants per a la vict\u00f2ria de la capital del T\u00faria. Aix\u00f2 sense oblidar que el consorci de la candidatura, format per les administracions central, auton\u00f2mica i municipal, va pagar a l\u2019ACM 60 milions d\u2019euros, el c\u00e0non que havia d\u2019aportar la ciutat escollida.<\/p>\n\n\n\n

La competici\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La Copa Am\u00e8rica com a tal no comen\u00e7ar\u00e0 fins al 23 de juny, quan l\u2019Alinghi<\/em>, l\u2019actual campi\u00f3, s\u00e0piga quin ser\u00e0 el seu rival, que sortir\u00e0 de la Copa Louis Vuitton, que ha posat punt final a dos anys de fer bullir l\u2019olla. Durant aquest temps s\u2019han disputat tretze preregates, que han servit per posar a punt els vaixells i les tripulacions i iniciar el retorn publicitari a les gran sumes invertides pels patrocinadors. Aquestes preregates tamb\u00e9 s\u00f3n un altre invent de l\u2019ACM, que ha volgut que els patrocinadors rendibilitzessin les inversions, per\u00f2 alhora han servit perqu\u00e8 l\u2019Alinghi<\/em> pogu\u00e9s competir de tu a tu amb els adversaris, cosa que fins ara no passava. Fins a l\u2019edici\u00f3 de Val\u00e8ncia, la trenta-dosena, el vaixell campi\u00f3 esperava a con\u00e8ixer el seu rival sense competir. En l\u2019anterior, disputada a Auck\u00adland, a Nova Zelanda, la fort\u00edssima competitivitat en la Copa Louis Vuitton va facilitar la clara vict\u00f2ria de l\u2019Alinghi<\/em> sobre el veler neozeland\u00e8s, que va notar en exc\u00e9s la falta de rodatge i va ser incapa\u00e7 de guanyar cap regata. Per minimitzar la falta de ritme, els su\u00efssos es van inventar les preregates, que els han de permetre comen\u00e7ar a defensar el t\u00edtol sabent molt b\u00e9 on \u00e9s cada equip, despr\u00e9s de competir dos anys amb la resta de la flota. Entre la tripulaci\u00f3 de l\u2019Alinghi<\/em> hi ha un barcelon\u00ed, Joan Vila, que afronta la seva cinquena participaci\u00f3 i que, a m\u00e9s, ja sap qu\u00e8 \u00e9s guanyar la copa. No \u00e9s el cas de l\u2019excampi\u00f3 ol\u00edmpic de 470, el mallorqu\u00ed Jordi Calafat, que debuta i, a m\u00e9s, ho fa en l\u2019equip gua\u00adnyador. Un dels talents que se li van escapar al Desaf\u00edo<\/em>. L\u2019objectiu de l\u2019equip espa\u00adnyol, que lidera en la part esportiva el doble medallista ol\u00edmpic Luis Doreste, \u00e9s classificar-se per a les semifinals de la Copa Louis Vuitton, lloc al qual no ha arribat mai en les altres tres participacions. De la tripulaci\u00f3 del Desaf\u00edo<\/em> destaquem quatre tripulants, Jaime Arbon\u00e9s, I\u00f1igo Losada, I\u00f1aki Mart\u00ednez i Laureano Wizner, que han estat en totes les participacions espanyoles des que, l\u2019any 1992, amb l\u2019Espa\u00f1a 92-Quinto<\/em> Centenario<\/em>, van debutar en aig\u00fces de San Diego. <\/p>\n\n\n\n

\u201cLa Copa Am\u00e8rica va n\u00e9ixer a Anglaterra, al caliu de la primera Exposici\u00f3 Universal (1851), celebrada a Londres\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Els pressupostos dels equips participants oscil\u00b7len entre els 50 i els 100 milions d\u2019euros. Val a dir, per exemple, que una vela major, que en condicions normals es pot fer servir a ple rendiment unes cinquanta hores de regata, costa 50 mil euros. Els equips treballen amb l\u2019\u00faltima tecnologia i amb t\u00e8cnics molt especialitzats, de manera semblant a com ho fan les escuderies de F\u00f3rmula 1. La inform\u00e0tica tamb\u00e9 t\u00e9 un paper fonamental en el control del vaixell. Un conjunt de sensors capten i processen en tot moment de 50 a 60 par\u00e0metres sobre el comportament de la nau en regata, dades que s\u00f3n analitzades sobre la marxa pel navegant, un dels disset tripulants que porta cada embarcaci\u00f3. En el veler, cada mariner t\u00e9 una feina espec\u00edfica i adaptada a les seves condicions, tant t\u00e8cniques com f\u00edsiques.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019actual campi\u00f3, l\u2019Alinghi <\/em>su\u00eds, espera amb impaci\u00e8ncia con\u00e8ixer el rival amb el qual disputar\u00e0 la Copa Am\u00e8rica, del 23 de juny al 7 de juliol, al millor de cinc regates. Abans, els onze vaixells desa\u00adfiants, entre els quals n\u2019hi ha de tres pa\u00efsos debutants, Sud-\u00e0frica, la Xina i Alemanya, s\u2019enfrontaran entre tots a dues voltes en la primera fase de la Copa Louis Vuitton m\u00e9s nombrosa de la hist\u00f2ria. D\u2019aqu\u00ed, en sortiran els quatre velers que lluitaran per les semifinals. Inicialment, els favorits s\u00f3n l\u2019Emirates Team New Zealand<\/em>, el BMW Oracle<\/em> i el Luna Rossa<\/em>. La quarta posici\u00f3 sembla una lluita entre el Desaf\u00edo<\/em>, el Mascalzone Latino<\/em> i el Victory Challenge<\/em>. La resta de vaixells, el +39<\/em>, el Team Shosholoza<\/em>, l\u2019Areva<\/em>, el Team Germany<\/em> i el China Team<\/em>, tenen el paper de comparses, per\u00f2, en qualsevol cas, poden guanyar alguna match-race<\/em> i decantar la balan\u00e7a entre els equips que opten a una de les places per a les semifinals de la Copa Louis Vuitton.<\/p>\n\n\n\n

Hist\u00f2ria de la copa<\/strong>
L\u2019espectacular trofeu que s\u2019emporta el guanyador del que avui coneixem com a Copa Am\u00e8rica va ser creat l\u2019any 1848, per la joieria londinenca Garrard, que en aquella \u00e8poca era prove\u00efdora de la casa reial brit\u00e0nica. La copa era l\u2019\u00fanica pe\u00e7a de la seva s\u00e8rie \u2013se\u2019n desconeix el nombre, per\u00f2 \u00e9s l\u2019\u00fanica que es conserva\u2013 que li quedava a la joieria quan, l\u2019any 1851, la van comprar uns socis del Royal Yacht Club Squadron per premiar el guanyador d\u2019una regata que acabaven de crear, i que consistia a fer la volta a l\u2019illa de Wight. La copa els va costar cent guinees i d\u2019aqu\u00ed ve que en ocasions el trofeu rebi aquesta denominaci\u00f3, tot i que va n\u00e9ixer amb el nom de Queen\u2019s Cup, ja que va ser la reina Vict\u00f2ria qui la va entregar a l\u2019equip guanyador. Els mariners anglesos van encaixar amb flegma brit\u00e0nica la derrota i la p\u00e8rdua del preuat trofeu, per\u00f2 abans de perdre\u2019l de vista van escriure en el document de cessi\u00f3 (en angl\u00e8s, deed of gift<\/em>), que s\u2019ha acabat convertint en una mena de carta fundacional de la competici\u00f3: \u201cEls donem el trofeu (referint-se al New York Yacht Club, els vencedors) amb la condici\u00f3 que el preservin com un desafiament perpetu i amist\u00f3s entre nacions.\u201d No obstant, haurien de passar for\u00e7a any fins que els socis del n\u00e0utic novaiorqu\u00e8s fessin el primer desafiament a les seves aig\u00fces, i la competici\u00f3 ja es coneixeria per sempre com a America\u2019s Cup.<\/p>\n\n\n\n

El palmar\u00e8s  <\/strong>
1851:<\/strong> America (EUA), 1-0 contra Aurora (GBR) a l\u2019lla de Wight (GBR)
1870:<\/strong> Magic (EUA), 1-0 contra Cambria (GBR) a Nova York
1871:<\/strong> Columbia (EUA), 4-1 contra Livonia (GBR) a Nova York
1876:<\/strong> Madeleine (EUA), 2-0 contra Coun\u00adtess of Dufferin (CAN) a Nova York
1881:<\/strong> Mischief (EUA), 4-1 contra Atalanta (CAN) a Nova York
1885:<\/strong> Puritan (EUA), 2-0 contra Genesta (GBR) a Nova York
1886:<\/strong> Mayflower (EUA), 2-0 contra Galatea (GBR) a Nova York
1887:<\/strong> Volunteer (EUA), 2-0 contra Thistle (GBR) a Nova York
1893:<\/strong> Vigilant (EUA), 3-0 contra Valkyrie II (GBR) a Nova York
1895:<\/strong> Defender (EUA), 3-0 contra Valkyrie III (GBR) a Nova York
1899:<\/strong> Columbia (EUA), 3-0 contra Shamrock (GBR) a Nova York
1901:<\/strong> Columbia (EUA), 3-0 contra Shamrock II (GBR) a Nova York
1903:<\/strong> Reliance (EUA), 3-0 contra Shamrock III (GBR) a Nova York
1920:<\/strong> Resolute (EUA), 3-2 contra Shamrock IV (GBR) a Nova York
1930:<\/strong> Enterprise (EUA), 4-0 contra Shamrock V (GBR) a Newport (EUA)
1934:<\/strong> Rainbow (EUA), 4-2 contra Endeavour (GBR) a Newport
1937:<\/strong> Ranger (EUA), 4-0 contra Endeavour II (GBR) a Newport
1958:<\/strong> Columbia (EUA), 3-1 contra Sceptre (GBR) a Newport
1962:<\/strong> Weatherly (EUA), 4-1 contra Gretel (AUS) a Newport
1964:<\/strong> Constellation (EUA), 3-1 contra So\u00advereign (GBR) a Newport
1967:<\/strong> Intrepid (EUA), 4-0 contra Dame Pa\u00adttie (AUS) a Newport
1970:<\/strong> Intrepid (EUA), 4-1 contra Gretel II (AUS) a Newport
1974:<\/strong> Courageous (EUA), 4-0 contra Sou\u00adthern Cross (AUS) a Newport
1977:<\/strong> Courageous (EUA), 4-0 contra Australia (AUS) a Newport
1980:<\/strong> Freedom (EUA), 4-1 contra Australia (AUS) a Newport
1983:<\/strong> Australia II (AUS), 4-3 contra Liberty (EUA) a Newport
1987:<\/strong> Stars and Stripes (EUA), 4-0 contra Kookaburra III (AUS) a Fremantle (Austr\u00e0lia)
1988:<\/strong> Stars and Stripes (EUA), 2-0 contra KZ1 (NZL) a San Diego (EUA)
1992:<\/strong> America 3 (EUA), 4-1 contra Il Moro di Venezia (ITA) a San Diego
1995:<\/strong> Black Magic (NZL), 5-0 contra Young America (EUA) a San Diego
2000:<\/strong> Team New Zealand (NZL), 5-0 contra Luna Rossa (IT\u00c0) a Auckland (Nova Zelanda)
2003:<\/strong> Alinghi (SU\u00cf), 5-0 contra Team New Zealand (NZL) a Auckland<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

PDF La nova Val\u00e8ncia est\u00e0 vivint l\u2019any m\u00e9s trepidant de la seva hist\u00f2ria contempor\u00e0nia. L\u2019impacte de la Copa Am\u00e8rica de vela ben segur que marcar\u00e0 un abans i un despr\u00e9s per a aquesta capital mediterr\u00e0nia de 700 mil habitants, que s\u2019ha transformat per acollir la competici\u00f3 esportiva m\u00e9s antiga, que es remunta al 1851. Com […]<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":11},"categories":[106],"tags":[],"author_meta":{"display_name":"Redaccio Consell","author_link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/author\/redaccioconsell\/"},"featured_img":null,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7017\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/12\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=7017"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7017\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":7018,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7017\/revisions\/7018\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=7017"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=7017"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=7017"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}