{"id":7022,"date":"2007-12-10T20:09:08","date_gmt":"2007-12-10T19:09:08","guid":{"rendered":"https:\/\/revistaconsell.com\/?p=7022"},"modified":"2020-10-03T20:10:31","modified_gmt":"2020-10-03T19:10:31","slug":"pas-de-la-casa-grau-roig-una-historia-irrepetible","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/pas-de-la-casa-grau-roig-una-historia-irrepetible\/","title":{"rendered":"Pas de la Casa-Grau Roig: una historia irrepetible"},"content":{"rendered":"\n\n\n\t
\n\n\t\t<\/i><\/span> PDF<\/a>\n\n\t<\/div>\n\n\n\n\n\n\n

Aquesta temporada t\u00e9 un car\u00e0cter ben especial per l\u2019esqu\u00ed d\u2019Andorra. L\u20191 de desembre de 2007 far\u00e0 mig segle que s\u2019inau\u00adgurava el primer remuntador al Pas de la Casa. \u00c9s doncs, un bon moment per recordar la hist\u00f2ria dels que van fer possible la primera estaci\u00f3 andorrana i del seu principal art\u00edfex, Francesc Viladomat. <\/p>\n\n\n\n

Fa cinquanta anys, el Pas de la Casa no era ni una ombra del que \u00e9s avui. A comen\u00e7aments del segle XX, la hist\u00f2ria d\u2019aquest poble encara no havia comen\u00e7at. No hi vivia ning\u00fa, era un territori inh\u00f2spit, que nom\u00e9s es feia servir per a les pastures, i que, per no tenir, no tenia ni pas fronterer amb Fran\u00e7a. Ni els mateixos andorrans en volien saber res, d\u2019aquest cul-de-sac envoltat de cims de gaireb\u00e9 3.000 metres. El top\u00f2nim apareix ja el 1687 com a Bac de la Casa.<\/p>\n\n\n\n


El terme \u201cbac\u201d (amb les variants \u201cobac\u201d i \u201cobaga\u201d) significa, segons el diccionari, \u201cpart d\u2019una muntanya, d\u2019una vall, on toca poc o no gens el sol\u201d. Ser\u00e0 el parlar col\u00b7loquial dels pastors, els \u00fanics que durant anys es van interessar per aquest indret, el que acabar\u00e0 donant-li el nom de Pas del Bac, i fins al 1867 no apareixer\u00e0 escrita per primer cop la forma Pas de la Casa.<\/p>\n\n\n\n

Els or\u00edgens de l\u2019esqu\u00ed modern a Andorra coincideixen amb el naixement de l\u2019estaci\u00f3 del Pas de la Casa. La humanitzaci\u00f3 d\u2019aquest indret, a l\u2019entorn del port d\u2019Envalira, a m\u00e9s de 2.000 metres, forma part de l\u2019\u00e8pica d\u2019un poble que es va comen\u00e7ar a configurar l\u2019any 1928, en qu\u00e8 apareix documentat l\u2019establiment del primer habitant, Miquel Montanya, conegut com el Calones.<\/p>\n\n\n\n

Les primeres esquiades regulars s\u2019hi van comen\u00e7ar a fer el desembre del 1933, quan es va inaugurar el xalet refugi d\u2019Envalira (2.124 m), que uns anys abans s\u2019havia edificat amb motiu de la construcci\u00f3 de la carretera entre Soldeu i el Pas de la Casa, a c\u00e0rrec d\u2019una de les firmes subsidi\u00e0ries de Forces Hidroel\u00e8ctriques d\u2019Andorra (FHASA), empresa que estava obligada per la concessi\u00f3 de la central el\u00e8ctrica d\u2019Escaldes a modernitzar i refer la pobra la xarxa vi\u00e0ria del pa\u00eds. Darrere de l\u2019obertura del refugi d\u2019Envalira hi havia l\u2019enginyer de FHASA \u00c0lvar Men\u00e9ndez, un dels precursors de l\u2019esqu\u00ed a Andorra i cofundador de l\u2019Esqu\u00ed Club Andorr\u00e0, que s\u2019havia creat l\u2019any 1932 i que va funcionar fins al 1937. A m\u00e9s de pioner a Andorra, \u00c0lvar Men\u00e9ndez va estar vinculat a l\u2019esqu\u00ed catal\u00e0, ja que va ser el segon president de la Federaci\u00f3 d\u2019Esqu\u00ed de Catalunya entre els anys 1935 i 1940. Aquesta entitat s\u2019havia fundat a Barcelona el 1933 i el primer mandat l\u2019havia exercit l\u2019il\u00b7lustre metge Rossend Carrasco i Formiguera (1892-1990), germ\u00e0 del malaurat pol\u00edtic catalanista Manuel Carrasco i Formiguera, tr\u00e0gicament ajusticiat a Burgos.<\/p>\n\n\n\n

\u201cFins a mitjans dels anys cinquanta, el refugi d\u2019Envalira i els vessants de Coll Blanc (2.528 m) van ser el centre de l\u2019esqu\u00ed a Andorra\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Quan es va inaugurar, el refugi tenia vint-i-sis habitacions i disposava de calefacci\u00f3, llum el\u00e8ctrica, aigua corrent i dutxes, com anunciava un fullet publicitari de l\u2019any 1935. L\u2019enginyer Men\u00e9ndez hi va arribar a construir un cable met\u00e0l\u00b7lic de 280 metres de llargada i un desnivell de 80 metres. En realitat, era el primer giny que s\u2019instal\u00b7lava a Andorra i possiblement al Pirineu (1933). Dinou anys despr\u00e9s, el mateix Men\u00e9ndez va muntar un altre telecorda a la pista del Pedregat, a Arinsal. D\u2019aqu\u00ed ve la confusi\u00f3 que hi ha amb el telecorda o cable de neu que l\u2019any 1952 van muntar Bernat Boixeda i Francesc Viladomat a la zona francesa del Pas de la Casa, delimitada pel riu Arieja, un espai fronterer que en aquell temps no estava prou definit. En alguns escrits se citen els tres personatges, quan en realitat van ser dos intents separats i sense continu\u00eftat. En el cas de Viladomat, la implantaci\u00f3 d\u2019aquell cable de neu va ser la llavor de la futura estaci\u00f3 del Pas.<\/p>\n\n\n\n

Durant m\u00e9s de tres d\u00e8cades, el refugi d\u2019Envalira i els vessants de Coll Blanc (2.528 m) van ser el centre de l\u2019esqu\u00ed a Andorra. Joves intr\u00e8pids o de fam\u00edlies benestants de Barcelona i Tolosa es van iniciar en aquestes pistes naturals. Per mitigar l\u2019esfor\u00e7 suplementari que requeria la pr\u00e0ctica de l\u2019esqu\u00ed en abs\u00e8ncia de remuntadors, \u00c0lvar Men\u00e9ndez va comprar una autoeruga de la marca Citro\u00ebn amb pales d\u2019esqu\u00ed al davant i tracci\u00f3 al darrere. El vehicle podia transportar catorze persones i tant es feia servir per pujar els clients des de Soldeu com per anar Envalira amunt amb els esquiadors. Malauradament, la Guerra Civil Espanyola, primer, i, despr\u00e9s, la Segona Guerra Mundial van alentir l\u2019evoluci\u00f3 d\u2019aquesta pr\u00e0ctica esportiva. No ser\u00e0 fins ben entrada la d\u00e8cada dels cinquanta que un jove i emprenedor Francesc Viladomat s\u2019entestar\u00e0 a crear una estaci\u00f3 d\u2019esqu\u00ed. No ho va tenir f\u00e0cil, ja que no disposava de diners, per\u00f2 s\u00ed que comptava amb alguns contactes, gr\u00e0cies a les relacions que el seu pare, l\u2019escultor Josep Viladomat, tenia amb diverses fam\u00edlies catalanes relacionades comercialment amb Andorra. La fam\u00edlia s\u2019havia exiliat al principat l\u2019any 1941. L\u2019afici\u00f3 a l\u2019esqu\u00ed, que Viladomat va descobrir en aquestes valls, es va acabar convertint en el motor de la seva vida, i l\u2019estaci\u00f3 d\u2019esqu\u00ed, en el somni fet realitat. L\u2019any 1948 va formar part del primer equip andorr\u00e0 d\u2019esqu\u00ed alp\u00ed que va competir fora d\u2019Andorra, concretament a N\u00faria, on va acabar tercer en la modalitat d\u2019esl\u00e0lom. El bon nivell de Viladomat no va passar desapercebut a Alfons Segal\u00e0s, director de l\u2019Escola d\u2019Esqu\u00ed de la Molina i impulsor, com a directiu del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), dels primers concursos internacionals que van tenir lloc a l\u2019estaci\u00f3 ceretana despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial. Segal\u00e0s va proposar a Viladomat i al seu company d\u2019equip, Llu\u00eds Moln\u00e9, integrar-se en l\u2019equip del CEC per anar a c\u00f3rrer aquella mateixa primavera a Zermatt, i aix\u00ed ho van fer. A partir d\u2019aqu\u00ed, la figura esportiva de Viladomat es va anar engrandint, amb onze campionats de Catalunya, onze d\u2019Espanya i dues participacions ol\u00edmpiques, en els Jocs d\u2019Oslo, el 1952, i els de Cortina d\u2019Ampezzo, el 1956. Paral\u00b7lelament, Viladomat volia encarrilar el seu futur professional. L\u2019esqu\u00ed li havia perm\u00e8s con\u00e8ixer els grans centres alpins, per\u00f2 no podia viure econ\u00f2micament d\u2019aquesta activitat. Abans d\u2019embarcar-se en la creaci\u00f3 de l\u2019estaci\u00f3 d\u2019esqu\u00ed va posar en marxa, l\u2019any 1951, en companyia de la seva germana, Adelaida, la primera botiga d\u2019esports a Andorra. Avui dia, l\u2019empresa Viladomat Esports est\u00e0 en mans d\u2019una altra branca familiar i \u00e9s l\u00edder de distribuci\u00f3 en el sector d\u2019articles d\u2019esports.<\/p>\n\n\n\n

\u201cL\u2019hivern del 1956 es va posar en marxa el primer remuntador, per\u00f2 la inauguraci\u00f3 oficial no es va fer fins l\u20191 de desembre de 1957\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

La primera temptativa per crear l\u2019estaci\u00f3 del Pas de la Casa la va portar a terme l\u2019any 1952, a la zona francesa. En companyia del seu amic Bernat Boixeda hi va instal\u00b7lar un telecorda que havien comprat per cent mil pessetes, per\u00f2 l\u2019a\u00efllament hivernal del Pas i la falta d\u2019esquiadors van fer fracassar l\u2019intent. En solitari, l\u2019estiu del 1956, va comen\u00e7ar a construir el primer teleesqu\u00ed, amb no poques dificultats, tant econ\u00f2miques com d\u2019execuci\u00f3 dels treballs. No va trobar cap soci que el volgu\u00e9s acompanyar, i nom\u00e9s la seva fe en el projecte li va permetre conv\u00e8ncer la banca andorrana, que li va deixar els diners per comprar el primer teleesqu\u00ed a la firma francesa Pomagalski i construir l\u2019hotel Pic Blanc, tot per una mica m\u00e9s d\u2019un mili\u00f3 de pessetes. El muntatge del primer remuntador de Coll Blanc es va fer a precari, ja que Viladomat no va obtenir el premis del Com\u00fa de Canillo per pujar el material per una pista que travessava els Terrenys de Conc\u00f2rdia. <\/p>\n\n\n\n

\u201cLa temporada 75-76, Pas de la Gasa-Grau Roig tenia catorze teleesqu\u00eds, set a cada sector, amb una capacitat de transport de 6.800 esquiadors\/hora\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

El muntatge s\u2019havia de fer a partir de les sis de la tarda, quan se n\u2019anaven els encarregats de vigilar que no pass\u00e9s el cami\u00f3 de Viladomat, i es va allargar entre el juliol i el novembre del 1956. Un cop instal\u00b7lats, no sense entrebancs, les pilones i el cable d\u2019acer del primer remuntador, es va haver d\u2019adaptar el motor Heuchel d\u2019un cami\u00f3 GMC per moure les perxes del remuntador, ja que al Pas de la Casa no hi havia electricitat. El cami\u00f3 es va posar d\u2019esquena al teleesqu\u00ed, es van aixecar les rodes del darrere i es va allargar el cardant<\/em>, que van collar al reductor del teleesqu\u00ed. La instal\u00b7laci\u00f3 era manual i calia canviar de marxes fins a tercera i donar gas. Quan hi havia molts esquiadors s\u2019havia de reduir. Per evitar l\u2019estampa esperp\u00e8ntica del cami\u00f3 adossat al remuntador, Viladomat va fer construir una bar\u00adraca de fusta per camuflar-lo. Durant dues temporades va funcionar amb canvi manual, per\u00f2 despr\u00e9s se n\u2019hi va adaptar un d\u2019autom\u00e0tic. La instal\u00b7laci\u00f3, batejada amb el nom de Coll Blanc, perqu\u00e8 donava acc\u00e9s a aquest cim, tenia 2 quil\u00f2metres i 400 metres i un desnivell de 480 metres, amb una capacitat de transport de 450 esquiadors\/hora. L\u2019hivern del 1956 es va posar en marxa, sense fer-ne publicitat, durant les \u00e8poques de Nadal i Setmana Santa. El fet que el port d\u2019Envalira encara no dispos\u00e9s d\u2019un servei de neteja de la carretera va ser un dels motius de la falta de continu\u00eftat. La posada en marxa d\u2019aquell giny va capgirar per sempre m\u00e9s l\u2019a\u00efllada vida hivernal del Pas de la Casa. Un any despr\u00e9s, l\u20191 de desembre de 1957, es va fer la inauguraci\u00f3 oficial del tele\u00adesqu\u00ed. La cinta la va tallar Pere Torres, llavors c\u00f2nsol major d\u2019Encamp, i la instal\u00b7laci\u00f3 la va beneir moss\u00e8n Armengol Cerqueda davant d\u2019autoritats locals i representants dels pa\u00efsos ve\u00efns. La senzilla cerim\u00f2nia va anar acompanyada d\u2019una desfilada de banderes baixades per esquiadors. Sis dies despr\u00e9s hi va haver un fet determinant per a l\u2019estaci\u00f3 i per al Pas: el Consell General de les Valls va publicar un edicte pel qual es convocava un concurs per buscar un concessionari per a l\u2019obertura del port. Andreu Claret Casadess\u00fas (1908-2004), un altre catal\u00e0 exiliat, que vivia a Andorra des de l\u2019any 1949, va guanyar la concessi\u00f3, que va tenir fins al 1964, moment en qu\u00e8 el consell va decidir assumir el manteniment de la infraestructura vi\u00e0ria i suprimir el peatge amb qu\u00e8 turismes, autocars i mercaderies pagaven la feina de l\u2019anterior concessionari. Amb la brigada de mobilitat que funcionava al port d\u2019Envalira es van afavorir les comunicacions i es va facilitar l\u2019entrada d\u2019esquiadors, que ja no s\u2019exposaven a quedar bloquejats. Per\u00f2 no ser\u00e0 fins l\u2019any 1965 que aquest pas, el m\u00e9s alt del Pirineu (2.410 m), es comen\u00e7ar\u00e0 a tenir obert de manera ininterrompuda. Uns anys m\u00e9s tard, Claret seria un dels grans impulsors del t\u00fanel del Cad\u00ed.<\/p>\n\n\n\n

La primera temporada, Viladomat va recollir 180.000 pessetes, que va fer servir per eixugar alguns dels nombrosos deutes. No es va desanimar i a poc a poc va anar ampliant les instal\u00b7lacions. La temporada 1959-60 va inaugurar el segon teleesqu\u00ed, que va muntar, estrat\u00e8gicament, al vessant de Grau Roig, amb acc\u00e9s a Coll Blanc, la qual cosa permetia comunicar el vessant occidental de Grau Roig amb l\u2019oriental de Pas de la Casa. Era el segon remuntador dels cinc que va arribar a tenir l\u2019empresa Teleesqu\u00eds Viladomat, fins que va ser absorbida per la Societat An\u00f2nima d\u2019Equipament Tur\u00edstic-Esportiu de la Par\u00adr\u00f2quia d\u2019Encamp (SAETDE), que s\u2019havia creat el 22 de novembre de 1967, liderada per Ramon Albareda, Ramon Viller\u00f3 i altres socis d\u2019Encamp. Aquesta iniciativa local, que va arribar a muntar dos tele\u00adesqu\u00eds al Pas, va n\u00e9ixer com a compet\u00e8ncia de Viladomat, per\u00f2 tan sols hi va compartir mercat la temporada 1967-68. L\u2019agost del 1968, en assemblea extraordin\u00e0ria, SAETDE ratificava la compra de Tele\u00adesqu\u00eds Viladomat, que, a canvi, rebia el 25% de la societat. Mesos despr\u00e9s, Viladomat va anar comprant accions fins a reunir la majoria del capital social, la qual cosa li va permetre ser-ne nomenat conseller delegat, c\u00e0rrec que mantindria fins a la mort, l\u2019any 2005.<\/p>\n\n\n\n

A comen\u00e7aments dels anys setanta, el Pas ja no \u00e9s aquell poble a\u00efllat a la frontera amb Fran\u00e7a. L\u2019esqu\u00ed i el comer\u00e7 l\u2019han transformat en un dest\u00ed tur\u00edstic de primer ordre, tot i la fesomia del seus carrers i edificis, exemple de la falta de planificaci\u00f3 urban\u00edstica. Francesos i catalans es converteixen en visitants assidus, tant per comprar com per esquiar. Fins l\u2019any 1976, l\u2019estaci\u00f3 es distribu\u00efa al voltant d\u2019una sola muntanya, el pic de Coll Blanc. A finals dels anys vuitanta es va ampliar fins a la zona de Montmal\u00fas i el pic del Cubil, en direcci\u00f3 al cercle de Pessons, Enradort i la zona dels Cortals d\u2019Encamp.<\/p>\n\n\n\n

En la d\u00e8cada dels vuitanta, Viladomat t\u00e9 clar que cal comen\u00e7ar a substituir els primitius teleesqu\u00eds per telecadires, amb major capacitat i rapidesa, per alleugerir les cues. La temporada 1982-83 s\u2019inaugura el primer, de dues places, a Coll Blanc. La temporada 1984-85 tamb\u00e9 s\u2019inicia l\u2019oferta de restauraci\u00f3, amb dos restaurants, el Costa Rodona i el Coll Blanc.<\/p>\n\n\n\n

\u201cL\u2019octubre del 2003 es va fer p\u00fablic l\u2019acord hist\u00f2ric de fusi\u00f3 comercial entre Soldeu-el Tarter i Pas de la Casa-Grau Roig, que va donar com a resultat el naixement de Grandvalira, l\u2019estaci\u00f3 m\u00e9s gran del Pirineu\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

A m\u00e9s, s\u2019obre el primer jard\u00ed de neu al Pas i el 1985 no es dubta a apostar per la neu artificial quan la tecnologia ja est\u00e0 provada. La temporada 1987-88, Pas de la Casa torna a ser capdavantera, en instal\u00b7lar el primer desembragable de quatre places. La vocaci\u00f3 de lideratge de qu\u00e8 sempre ha fet gala Pas de la Casa-Grau Roig s\u2019evidencia novament amb la posada en marxa, la temporada 1997-98, del primer telecadira desembragable de sis places del Pirineu. Cal esmentar, a m\u00e9s, l\u2019entrada en funcionament del Funicamp, el gener del 1999, promogut pel Com\u00fa d\u2019Encamp i que permet accedir des d\u2019aquest poble al domini esquiable del Pas en nom\u00e9s vint minuts.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019octubre del 2003 es va anunciar l\u2019esperada \u2013i sorprenent per a alguns\u2013 fusi\u00f3 comercial de les societats explotadores de Pas de la Casa-Grau Roig i Soldeu-el Tarter. L\u2019hist\u00f2ric acord el va tancar Joan Viladomat, en qualitat, aleshores, de director general de SAETDE, amb Conrad Blanch, director general d\u2019ENSISA, l\u2019empresa que gestiona Soldeu-el Tarter. El resultat va ser el naixement de l\u2019estaci\u00f3 m\u00e9s gran del Pirineu, amb gaireb\u00e9 200 quil\u00f2metres de pistes.<\/p>\n\n\n\n

Paral\u00b7lelament, una filial de SAETDE, Pas Grau Internacional, arribava a un acord amb les autoritats franceses de Porta per poder posar un desembragable de sis places a la muntanya del Pedr\u00fas, just al costat franc\u00e8s de la frontera amb el Pas de la Casa, delimitada pel naixement del riu Arieja. El projecte Porte des Neiges l\u2019havia comen\u00e7at personalment Francesc Viladomat amb Salvador Fern\u00e1ndez a mitjans dels anys vuitanta, tot i que la seva complexitat va fer que progress\u00e9s molt a poc a poc i que Viladomat ja no l\u2019arrib\u00e9s a veure. El remuntador, que va entrar en funcionament la temporada 2005-06, convertia Grandvalira en la primera estaci\u00f3 transfronterera del Pirineu. Aquest ha estat el primer dels tres ginys que hi ha previst instal\u00b7lar i que en un futur no lluny\u00e0 permetran l\u2019enlla\u00e7 amb l\u2019estaci\u00f3 de Port\u00e8-Pimorent i faran de Grandvalira un dels dominis esquiables m\u00e9s grans d\u2019Europa.  <\/p>\n\n\n\n

Paral\u00b7lelament, una filial de SAETDE, Pas Grau Internacional, arribava a un acord amb les autoritats franceses de Porta per poder posar un desembragable de sis places a la muntanya del Pedr\u00fas, just al costat franc\u00e8s de la frontera amb el Pas de la Casa, delimitada pel naixement del riu Arieja. El projecte Porte des Neiges l\u2019havia comen\u00e7at personalment Francesc Viladomat amb Salvador Fern\u00e1ndez a mitjans dels anys vuitanta, tot i que la seva complexitat va fer que progress\u00e9s molt a poc a poc i que Viladomat ja no l\u2019arrib\u00e9s a veure. El remuntador, que va entrar en funcionament la temporada 2005-06, convertia Grandvalira en la primera estaci\u00f3 transfronterera del Pirineu. Aquest ha estat el primer dels tres ginys que hi ha previst instal\u00b7lar i que en un futur no lluny\u00e0 permetran l\u2019enlla\u00e7 amb l\u2019estaci\u00f3 de Port\u00e8-Pimorent i faran de Grandvalira un dels dominis esquiables m\u00e9s grans d\u2019Europa.  <\/p>\n\n\n\n

Francesc Viladomat, pioner de l\u2019esqu\u00ed a Andorra <\/strong>
L\u2019empresari i excampi\u00f3 d\u2019esqu\u00ed Francesc Viladomat Lena (1931-2005) va ser un dels precursors de l\u2019esqu\u00ed a Andorra, primer des del seu vessant d\u2019esportista professional i posteriorment quan va decidir apostar pel negoci de la neu com a generador de riquesa al principat. Nascut el 1931, a Cerdanyola del Vall\u00e8s, va arribar amb deu anys a Andorra, on el seu pare, l\u2019es\u00adcultor Josep Viladomat Massana, s\u2019havia exiliat fugint de la dictadura franquista. El seu primer negoci va ser la botiga Viladomat Esports, que va obrir l\u2019any 1951 amb la seva germana Adelaida i que gaireb\u00e9 seixanta anys despr\u00e9s continua en mans d\u2019aquesta altra branca familiar.

Com a esportista, entre els anys 1947 i 1959 va ocupar m\u00faltiples vegades el lloc de campi\u00f3 d\u2019esqu\u00ed a Espanya, a Catalunya i a Andorra en les especialitats d\u2019esl\u00e0lom, gegant, descens i fins i tot salts. Com que Andorra no havia constitu\u00eft encara un comit\u00e8 ol\u00edmpic propi, va participar amb l\u2019equip espanyol d\u2019esqu\u00ed als Jocs Ol\u00edmpics d\u2019Oslo, l\u2019any 1952, i als de Cortina d\u2019Ampezzo, el 1956. El 1960 va renunciar a participar als jocs de Squaw Valley perqu\u00e8 ja estava completament abocat en el projecte de l\u2019es\u00adtaci\u00f3 d\u2019esqu\u00ed de Pas de la Casa-Grau Roig.

Anys m\u00e9s tard, el 1971, va ser un dels fundadors del Comit\u00e8 Ol\u00edmpic Andorr\u00e0 (COA), juntament amb Llu\u00eds Viu, Isidre Bar\u00f3, Llu\u00eds Moln\u00e9, Josep Tor\u00adrellardona i Eduard Rossell. El COA no va ser reconegut pel Comit\u00e8 Ol\u00edmpic Internacional fins al 1975. Posteriorment va col\u00b7laborar tamb\u00e9 en la creaci\u00f3 de la Federaci\u00f3 Andorrana d\u2019Esqu\u00ed (FAE). Com a esportista va voler popularitzar l\u2019esqu\u00ed a Andorra, i l\u2019any 1948 va incorporar-se a l\u2019Esqu\u00ed Club Envalira, bressol de l\u2019actual Esqu\u00ed Club d\u2019Andorra, i promotor, entre altres, de l\u2019Escola Andorrana d\u2019Esqu\u00ed, i tamb\u00e9 de l\u2019ensenyament d\u2019aquest esport a les escoles. Mai no va deslligar-se del tot de l\u2019esqu\u00ed de competici\u00f3 i va ajudar a potenciar l\u2019esqu\u00ed de nivell mitjan\u00e7ant la creaci\u00f3 d\u2019un estadi al Pas de la Casa, que actualment porta el seu nom. La seva figura ha estat sempre molt respectada. A Francesc Viladomat se li reconeix el m\u00e8rit de ser un dels principals impulsors del turisme de neu al principat, que s\u2019ha consolidat amb el temps com un dels motors econ\u00f2mics del pa\u00eds.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

PDF Aquesta temporada t\u00e9 un car\u00e0cter ben especial per l\u2019esqu\u00ed d\u2019Andorra. L\u20191 de desembre de 2007 far\u00e0 mig segle que s\u2019inau\u00adgurava el primer remuntador al Pas de la Casa. \u00c9s doncs, un bon moment per recordar la hist\u00f2ria dels que van fer possible la primera estaci\u00f3 andorrana i del seu principal art\u00edfex, Francesc Viladomat.  Fa […]<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":11},"categories":[106],"tags":[],"author_meta":{"display_name":"Redaccio Consell","author_link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/author\/redaccioconsell\/"},"featured_img":null,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7022\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/12\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=7022"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7022\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":7023,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7022\/revisions\/7023\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=7022"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=7022"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=7022"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}