{"id":7049,"date":"2007-03-20T11:27:55","date_gmt":"2007-03-20T10:27:55","guid":{"rendered":"https:\/\/revistaconsell.com\/?p=7049"},"modified":"2020-10-19T11:28:16","modified_gmt":"2020-10-19T10:28:16","slug":"el-priorat-el-pais-del-nou-vi-catala","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/el-priorat-el-pais-del-nou-vi-catala\/","title":{"rendered":"El Priorat: el pa\u00eds del nou vi catal\u00e0"},"content":{"rendered":"\n\n\n\t
\n\n\t\t<\/i><\/span> PDF<\/a>\n\n\t<\/div>\n\n\n\n\n\n\n

En l\u2019actualitat, parlar de vins de la comarca del Priorat, tant pel que fa a la DOQ Priorat com a la DO Montsant, \u00e9s parlar de vins de prestigi, amb pedigr\u00ed, i de cellers de primer nivell. Per\u00f2 aquest reconeixement ha estat relativament recent comparat amb el cas d\u2019altres denominacions d\u2019origen vin\u00edcoles, com La Rioja o el Pened\u00e8s, per citar les m\u00e9s conegudes.<\/p>\n\n\n\n

Els or\u00edgens vin\u00edcoles de la comarca del Priorat no s\u2019entenen sense la cartoixa d\u2019Escaladei, que pertanyia a l\u2019orde de sant Bru. Els monjos de l\u2019antic monestir, situat a la serra del Montsant, a prop de les localitats de la Morera de Montsant i Poboleda, van ser els que van portar l\u2019activitat vin\u00edcola a aquestes terres. En l\u2019actualitat encara es mantenen dretes una part de les restes d\u2019aquest impressionant conjunt arquitect\u00f2nic, que va ser fundat pels monjos l\u2019any 1194, gr\u00e0cies al suport del rei Alfons II d\u2019Arag\u00f3. La cartoixa va estar oberta fins que va patir les conseq\u00fc\u00e8ncies dels decrets de desamortitzaci\u00f3 dels governs liberals de la primera meitat del segle XIX. Les exclaustracions no nom\u00e9s van dispersar els fons documentals eclesi\u00e0stics, sin\u00f3 que van ser determinants perqu\u00e8 s\u2019acab\u00e9s abandonant el patrimoni hist\u00f2ric i art\u00edstic monacal.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019excel\u00b7lent narrador Josep Pla escrivia el 1961: \u201cLa hist\u00f2ria del Priorat \u00e9s molt llarga i complexa. Si la llegiu, us convenceu que l\u2019esdeveniment m\u00e9s gros pel qual ha passat aquesta terra no fou ni la Reconquesta, ni les lluites entre els senyors, ni les guerres de Joan II, dels \u00c0ustries, dels Borbons i dels carlins. El fet m\u00e9s sensacional que s\u2019ha produ\u00eft al Priorat ha estat la fil\u00b7loxera. La fil\u00b7loxera destru\u00ed la riquesa vin\u00edcola del pa\u00eds i produ\u00ed una despoblaci\u00f3 tremenda. Rest\u00e0 ben poca gent a la comarca. Sobretot els pobles del Priorat hist\u00f2ric passaren d\u2019un notori benestar a la mis\u00e8ria m\u00e9s grossa.<\/p>\n\n\n\n

La gent emigr\u00e0 al nord de Catalunya o a Fran\u00e7a. La fil\u00b7loxera introdu\u00ed aleshores el conreu de l\u2019avellaner i de l\u2019ametller i f\u00e9u avan\u00e7ar la zona d\u2019olivera i els terrenys del blat. Per\u00f2 aquests conreus s\u00f3n, certament, una mica pobres. En realitat, fins que es produ\u00ed la reacci\u00f3 i la vinya fou replantada, la comarca continu\u00e0 vivint una gran mis\u00e8ria. El pag\u00e8s del Priorat don\u00e0 la impressi\u00f3 d\u2019una admirable tenacitat i d\u2019una gran energia.\u201d<\/p>\n\n\n\n

L\u2019insecte de la fil\u00b7loxera, originari de l\u2019Am\u00e8rica del Nord, va arribar per mar a Anglaterra el 1863. Dos anys despr\u00e9s entrava a Fran\u00e7a, cosa que va fer que la vinya catalana visqu\u00e9s uns anys de gran euf\u00f2ria econ\u00f2mica. L\u2019alegria es va acabar l\u2019any 1879, quan la plaga es va detectar al poble empordan\u00e8s de Rab\u00f3s. No seria fins al 1889 que apareixeria al Priorat. La fil\u00b7loxera ho va arrasar tot i va sumir la comarca en una crisi important, ja que aquesta zona pr\u00e0cticament era un mono-cultiu. La vinya de varietats aut\u00f2ctones es va recuperar, per\u00f2 els vins del Priorat no van deixar de ser considerats vins rancis d\u2019alta graduaci\u00f3 o negres de granel.<\/p>\n\n\n\n

La llicorella<\/h2>\n\n\n\n

L\u2019especial riquesa d\u2019aquesta zona es deu a la caracter\u00edstica llicorella, una pissarra descomposta que \u00e9s la base de la terra de cultiu. Aquesta mena de terreny, que absorbeix i emmagatzema la humitat, i unes condicions clim\u00e0tiques espec\u00edfiques \u2013el Priorat est\u00e0 protegit dels corrents del nord per la serra del Montsant\u2013 fan que la vinya disposi d\u2019unes molt bones condicions per cr\u00e9ixer i que el vi que se n\u2019extreu tingui una de les graduacions m\u00e9s altes de totes les zones vin\u00edcoles del m\u00f3n. No obstant, els en\u00f2legs van trigar anys a apreciar les caracter\u00edstiques d\u2019aquesta terra, que ha acabat donant especificitat a la marca Priorat. La denominaci\u00f3 d\u2019origen es va aprovar el 1975 i l\u2019actual denominaci\u00f3 d\u2019origen qualificada (DOQ) es remunta a l\u2019any 2000, quan el vi ja tenia un estatus internacional reconegut. D\u2019aquest pedigr\u00ed, se\u2019n beneficien els prop de setanta-tres cellers que elaboren vins. El primer reconeixement oficial de la qualificaci\u00f3 Priorat es remunta al 1932, quan el Ministeri d\u2019Agricultura va promulgar un Estatut del Vi que mai va veure la llum. Oficialment, el primer reglament de la DO Priorat data del juliol del 1954. Posteriorment es va modificar en dues ocasions, els anys 1959 i 1975.<\/p>\n\n\n\n

\u201cLes institucions locals volen que la Unesco nomeni el Priorat com a Paisatge Cultural de la Humanitat\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

En l\u2019actualitat, Priorat \u00e9s sin\u00f2nim de vi de qualitat. Per\u00f2 per arribar a aquest punt cal remuntar-se a principis dels anys 90. A difer\u00e8ncia d\u2019altres comarques catalanes, que van saber millorar els seus vins, el Priorat i, per extensi\u00f3, les altres comarques tarragonines van travessar un llarg desert creatiu. Durant anys, l\u2019\u00fanic celler conegut internacionalment era el que havia fundat l\u2019alsaci\u00e0 August de Muller el 1851, que, entre d\u2019altres, produ\u00efa un conegut vi de missa i que va arribar a ser prove\u00efdor de la Santa Seu entre els pontificats de Pius X i Joan XXIII. En l\u2019\u00e0mbit comercial i tecnol\u00f2gic va ser el celler m\u00e9s avan\u00e7at de la zona, ja que, per exemple, l\u2019any 1925 va instal\u00b7lar la primera cambra frigor\u00edfica d\u2019Espanya.<\/p>\n\n\n\n

A comen\u00e7aments de la d\u00e8cada dels 90, els vins del Priorat van sortir del seu llarg anonimat gr\u00e0cies a l\u2019inter\u00e8s de Ren\u00e9 Barbier, descendent d\u2019una fam\u00edlia de llarga tradici\u00f3 vin\u00edcola que havia arribat a Catalunya al voltant del 1880 buscant terres de vinya. La fil\u00b7loxera havia fet malb\u00e9 la finca de 1.500 hect\u00e0rees que L\u00e9on Barbier, besavi de Ren\u00e9, tenia al seu Aviny\u00f3 natal. Durant anys, el seu vi es va comercialitzar a Fran\u00e7a, per\u00f2 la Segona Guerra Mundial els va fer canviar de pol\u00edtica comercial i la fam\u00edlia va crear el celler Ren\u00e9 Barbier. Als anys 70, el celler el va comprar Rumasa, el holding d\u2019empreses que dirigia Jos\u00e9 Mar\u00eda Ruiz-Mateos, i que va ser expropiat l\u2019any 1983 pel govern de Felipe Gonz\u00e1lez. Quan Rumasa va sortir a subhasta, el Grup Freixenet va aprofitar l\u2019oportunitat per comprar el celler a molt bon preu. Aquesta \u00e9s la paradoxa d\u2019un home que d\u00f3na nom a un celler del Pened\u00e8s, per\u00f2 que, en canvi, va ser el primer a apostar per fer vins de qualitat al Priorat. L\u2019any 1979, Barbier va comprar un petita finca a Gratallops, on va plantar vinyes varietals de garnatxa, carinyena, cabernet sauvignon i syrah<\/em>. Era una aposta personal que estava allunyada del negoci i de les modes. En aquesta aventura el van acompanyar altres en\u00f2legs, com Carles Pastrana, Jos\u00e9 Luis P\u00e9rez Verd\u00fa, Dafne Glorian i, posteriorment, \u00c1lvaro Palacios. Inicialment, els vins de cadascun d\u2019ells es van elaborar en unes instal\u00b7lacions compartides. L\u2019\u00e8xit d\u2019aquests vins (Clos Erasmus, Clos Mogador, Clos de l\u2019Obac, L\u2019Ermita i Clos Martinet) en la primera collita, l\u2019any 1989, va fer que aquests pioners del Priorat no triguessin a independitzar-se i a crear els seus propis cellers. Despr\u00e9s d\u2019ells en vindrien d\u2019altres, conscients de les possibilitats de la terra i, \u00e9s clar, de l\u2019oportunitat de fer negoci. El cam\u00ed no va ser f\u00e0cil, per\u00f2 la feina inicial dels pioners va tenir ress\u00f2 en els f\u00f2rums internacionals del vi i va rebre el reconeixement d\u2019alguns gurus period\u00edstics, cosa que va ajudar molt a la seva internacionalitzaci\u00f3. Aix\u00f2 continua en el present, ja que, per exemple, de la collita de l\u2019any 2005, nom\u00e9s el 25% es va vendre en el mercat interior i la resta es va exportar.<\/p>\n\n\n\n

DO Montsant<\/h2>\n\n\n\n

L\u2019\u00e8xit de la marca Priorat va acabar posant pressi\u00f3 a aquest territori. El m\u00f3n comercial i el pol\u00edtic van rebre amb alarma l\u2019anunci que una part de la subzona de Falset, cap de comarca del Priorat, que no estava integrada en la DOQ, tenia la intenci\u00f3 de separar-se de la subzona de la DO Tarragona i que sospesava la possibilitat de crear la DO Baix Priorat. Tot va quedar en no res, despr\u00e9s de no poques discussions. Finalment, l\u2019agost del 2001 va n\u00e9ixer la DO Montsant, al capdavant de la qual hi ha, com a president, Jaume Dom\u00e8nech, alcalde de Falset.<\/p>\n\n\n\n

Cinc anys despr\u00e9s de la seva creaci\u00f3, els vins de la DO Montsant ja no s\u00f3n la ventafocs de la potent oferta catalana i espanyola. La vella garnatxa negra i el carinyena, tant caracter\u00edstics d\u2019aquesta terra, han comen\u00e7at a ser apreciats a l\u2019exterior. Malauradament, en el mercat interior no especialitzat, aquesta DO Montsant \u00e9s for\u00e7a desconeguda. En canvi, no ha passat desapercebuda per a la revista Wine Spector, una de les publicacions de refer\u00e8ncia en el sector a escala mundial, que ha incl\u00f2s el Laurona 2003 en la llista dels cent millors vins del m\u00f3n del 2006. No \u00e9s una casualitat que, al darrere d\u2019aquest celler, hi trobem la figura de Ren\u00e9 Berbier, acompanyat en aquesta ocasi\u00f3 per l\u2019importador de vins Christopher Cannan, que s\u2019ha deixat seduir pel Montsant. Una altra de les empreses importants que tenen celler a les dues denominacions d\u2019origen de la comarca del Priorat \u00e9s el Celler Mas Perinet, que t\u00e9 entre els socis fundadors el cantautor Joan Manuel Serrat. Un altre personatge conegut que fa vi \u00e9s Llu\u00eds Llach, concretament a Porrera, d\u2019on era origin\u00e0ria la seva mare, que quan va morir li va deixar en her\u00e8ncia una casa i unes terres. Amb els anys, el que inicialment era un refugi per compondre es va acabar convertint en un celler.<\/p>\n\n\n\n

Barbier i Serrat s\u00f3n les cares m\u00e9s conegudes d\u2019aquesta emergent DO Montsant, per\u00f2 no pas les \u00faniques, perqu\u00e8 una bona part de l\u2019\u00e8xit es fonamenta en el canvi de mentalitat de les cooperatives \u2013Cap\u00e7anes, Cornudella, Falset-Mar\u00e7\u00e0 i el Masroig\u2013, que han sabut reconvertir-se i engrescar-se, com ho demostra el fet que, l\u2019any 2005, les exportacions van representar el 40% del vi venut per la DO Montsant.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019assignatura pendent tant de la DOQ Priorat com la DO Montsant \u00e9s la seva consolidaci\u00f3 en els mercats catal\u00e0 i espanyol. Els seus vins estan presents en les cartes dels grans restaurants espanyols, per\u00f2, en canvi, costa trobar-los en establiments de tipus mitj\u00e0 que tenen una \u00e0mplia representaci\u00f3 de varietats de vins, amb un gran ventall de zones vin\u00edcoles de l\u2019estat espanyol. No \u00e9s l\u2019\u00fanic repte que tenen pendent les institucions locals, que, amb la Plataforma per a la Defensa del Patrimoni Natural del Priorat al capdavant, no volen morir d\u2019\u00e8xit i estan portant a terme una important campanya de conscienciaci\u00f3 sobre el paisatge i el desenvolupament al Priorat. Els preocupen els camps d\u2019energia e\u00f2lica o els plans urban\u00edstics a qualsevol preu. No volen deixar perdre la marcada personalitat d\u2019aquests petits pobles, que conforma la gran riquesa paisatg\u00edstica d\u2019una comarca que la vinya ha posat de moda despr\u00e9s de d\u00e8cades d\u2019injust oblit. En aquest sentit, la plataforma, amb la col\u00b7laboraci\u00f3 dels dos consells reguladors, ha iniciat les primeres gestions per aconseguir crear la candidatura que ha de portar el Priorat a la Unesco per postular-se com a Paisatge Cultural de la Humanitat.<\/p>\n\n\n\n

EL S\u00d2L DEL PRIORAT<\/strong>
La qualitat del vi del Priorat ve, en gran mesura, de les caracter\u00edstiques geol\u00f2giques del s\u00f2l. Es tracta de litos\u00f2ls m\u00e9s o menys evolucionats sobre un substrat compacte de pissarres del carbon\u00edfer, de mitjana o escassa profunditat i amb perfils no gaire ben definits, sovint alternant amb bancs de quarsites. El trencament d\u2019aquestes roques produeix una gran quantitat de pedres que preserven el s\u00f2l de l\u2019erosi\u00f3 i permeten el cultiu en forts pendents. S\u00f3n s\u00f2ls lleugerament \u00e0cids, amb un pH al voltant de 6, i amb un contingut de mat\u00e8ria org\u00e0nica entorn del 2% en l\u2019horitz\u00f3 superficial. El clima \u00e9s de tipus mediterrani, temperat, amb vents secs, predominantment del quadrant nord-est; la temperatura, amb una mitjana anua1 de 15 \u00b0C, varia des dels 6 \u00b0C al gener fins als 23 \u00baC durant els mesos de juliol i agost. La pluviometria mitjana anual se situa en els 600 mil\u00b7l\u00edmetres. Uns elevats valors d\u2019insolaci\u00f3, juntament amb un clima sec i una escassa pluviometria estival, creen les condicions adequades per a una maduraci\u00f3 d\u2019elevat tenor glucom\u00e8tric.

DO MONTSANT<\/strong>
La zona de producci\u00f3 compr\u00e8n els pobles de la Bisbal de Falset, Cabac\u00e9s, Cap\u00e7anes, Cornudella de Montsant, la Figuera, els Guiamets, Mar\u00e7\u00e0, Margalef de Montsant, el Masroig, Pradell de la Teixeta, la Torre de Fontaubella, Ulldemolins, Falset, el Molar, Darm\u00f3s i la Serra d\u2019Almos.
Superf\u00edcie de vinya: 2.000 ha Viticultors: 788
Cellers: 40
Producci\u00f3 2006: 100.000 hectolitres M\u00e9s info: www.domontsant.com<\/a>

DOQ PRIORA<\/strong>
La zona de producci\u00f3 compr\u00e8n els pobles de Bellmunt del Priorat, el Lloar, el Molar, Falset, Gratallops, la Morera de Montsant, la Vilella Alta, la Vilella Baixa, Poboleda, Porrera i Torroja del Priorat.
Superf\u00edcie de vinya: 1.750 ha Viticultors: 620
Cellers: 73
Producci\u00f3 2006: 29.000 hectolitres M\u00e9s info: www.doqpriorat.org<\/a><\/p>\n\n\n\n

Centre de Desenvolupament i Innovaci\u00f3 per a Enologia<\/strong>
A Falset s\u2019ha comen\u00e7at a construir l\u2019edifici que allotjar\u00e0 el Centre de Desenvolupament i Innovaci\u00f3 per a Enologia, que t\u00e9 el suport econ\u00f2mic de la Generalitat i que gestionar\u00e0 la Universitat Rovira i Virgili, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb l\u2019Ajuntament de Falset i els consells reguladors de les denominacions d\u2019origen Montsant i Priorat. Es tracta d\u2019un centre pioner a Catalunya que ha d\u2019acollir la recerca i la investigaci\u00f3 en el sector, amb laboratoris i espais per a plantacions experimentals. L\u2019edifici tindr\u00e0 dues plantes, amb una superf\u00edcie total d\u2019uns 1.000 m\u00b2, i la inversi\u00f3 s\u2019ha avaluat en 1,9 milions d\u2019euros. El nou centre, que s\u2019ha de convertir en la punta de llan\u00e7a de la I+D del vi a Catalunya, s\u2019aixeca a prop de la seu de l\u2019Escola d\u2019Enologia de Falset, que el 2006 va celebrar el vint-i-cinqu\u00e8 aniversari.

A aquest nou projecte universitari, se n\u2019hi ha d\u2019afegir un altre de l\u00fadic que els organismes locals han aconseguit vertebrar, el Centre d\u2019Interpretaci\u00f3 del Vi, que s\u2019instal\u00b7lar\u00e0 al castell dels comtes de Prades.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

PDF En l\u2019actualitat, parlar de vins de la comarca del Priorat, tant pel que fa a la DOQ Priorat com a la DO Montsant, \u00e9s parlar de vins de prestigi, amb pedigr\u00ed, i de cellers de primer nivell. Per\u00f2 aquest reconeixement ha estat relativament recent comparat amb el cas d\u2019altres denominacions d\u2019origen vin\u00edcoles, com La […]<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":8},"categories":[106],"tags":[],"author_meta":{"display_name":"Redaccio Consell","author_link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/author\/redaccioconsell\/"},"featured_img":null,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7049\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/12\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=7049"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7049\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":7050,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7049\/revisions\/7050\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=7049"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=7049"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=7049"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}