{"id":7051,"date":"2008-06-10T12:06:18","date_gmt":"2008-06-10T11:06:18","guid":{"rendered":"https:\/\/revistaconsell.com\/?p=7051"},"modified":"2020-10-19T12:42:28","modified_gmt":"2020-10-19T11:42:28","slug":"la-nova-saragossa-neix-al-caliu-de-lexpo","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/la-nova-saragossa-neix-al-caliu-de-lexpo\/","title":{"rendered":"La nova Saragossa neix al caliu de l\u2019Expo"},"content":{"rendered":"\n\n\n\t
\n\n\t\t<\/i><\/span> PDF<\/a>\n\n\t<\/div>\n\n\n\n\n\n\n

Cent anys despr\u00e9s de l\u2019Exposici\u00f3 Hispano-francesa, Saragossa es disposa a acollir la seva primera mostra internacional tem\u00e0tica. Si, el 1908, el leitmotiv de la primera exposici\u00f3 era la commemoraci\u00f3 del primer centenari del setge de la ciutat, l\u2019heroica resist\u00e8ncia enfront de l\u2019Ex\u00e8rcit napole\u00f2nic \u2013d\u2019aqu\u00ed ve la pres\u00e8ncia de Fran\u00e7a\u2013, ara, l\u2019objectiu \u00e9s diametralment oposat: aigua i desenvolupament sostenible s\u00f3n els temes al voltant dels quals gira l\u2019Expo de Saragossa, que espera la visita d\u2019uns cinc milions de persones.<\/p>\n\n\n\n

Fa un segle, l\u2019exposici\u00f3 va servir com a revulsiu per a la primera gran transformaci\u00f3 urbana de la capital aragonesa. La mostra, promoguda per l\u2019industrial local Basilio Para\u00edso (1849-1930), es va desenvolupar a l\u2019anomenada Huerta de Santa Engracia, al voltant d\u2019on ara hi ha la pla\u00e7a de Los Sitios. Els terrenys eren propietat del consistori, que els havia comprat el 1896, per 170 mil pessetes. Un cop acabat l\u2019esdeveniment, en aquests terrenys, s\u2019hi va construir el primer eixample de la ciutat. S\u00f3n testimoni d\u2019aquella exposici\u00f3 el monument a Los Sitios, del tortos\u00ed Santiago Querol; l\u2019actual Museu Provincial de Saragossa; l\u2019edifici de La Caridad, obra de l\u2019arquitecte municipal i director arquitect\u00f2nic de l\u2019exposici\u00f3, Ricardo Magdalena; l\u2019edifici de l\u2019Escola d\u2019Arts i Oficis, de F\u00e9lix Navarro, i el quiosc de m\u00fasica dissenyat pels germans Jos\u00e9 i Manuel Mart\u00ednez Ubago, traslladat posteriorment al parc de Primo de Rivera. S\u00f3n els vestigis que es conserven, ja que una bona part de les construccions eren de car\u00e0cter provisional i van ser desmuntades un cop acabada l\u2019exposici\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

\u201cUn segle despr\u00e9s de la primera Exposici\u00f3 Hispanofrancesa, Saragossa torna a acollir una mostra internacional, aquesta vegada centrada en l\u2019aigua i el desenvolupament sostenible\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Hi van participar m\u00e9s de cinc mil expositors, repartits en disset seccions, dedicades a l\u2019agricultura, les ind\u00fastries mec\u00e0niques i qu\u00edmiques, la pedagogia, la higiene i els productes manufacturats, entre d\u2019altres. A causa de l\u2019\u00e8xit que va tenir, la mostra, inaugurada el 15 de maig de 1908, es va allargar dos mesos m\u00e9s del que estava previst i es va clausurar el 5 de desembre, despr\u00e9s de rebre al voltant de mig mili\u00f3 de visitants.<\/p>\n\n\n\n

Inversions milion\u00e0ries<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Com va passar llavors, ara, l\u2019Expo de Saragossa ha servit per crear una nova zona de centralitat en l\u2019entramat urb\u00e0 i per millorar les infraestructures. En el rerefons hi ha l\u2019inter\u00e8s dels poders p\u00fablics aragonesos per aconseguir atreure empreses i organismes vinculats als camps de la investigaci\u00f3 i el desenvolupament tecnol\u00f2gic per instal\u00b7lar-los en alguns dels edificis emblem\u00e0tics que deixar\u00e0 l\u2019exposici\u00f3. Amb el pretext de l\u2019Expo, Saragossa ha recuperat per a la ciutat un espai de 145 hect\u00e0rees situat al meandre de Ranillas, a l\u2019oest de la capital, que era s\u00f2l r\u00fastic i que, en part, havia servit anteriorment com a zona d\u2019horts.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019espai que ocupa el recinte pr\u00f2piament dit \u00e9s de 25 hect\u00e0rees, que \u00e9s la superf\u00edcie que oficialment hi ha de destinar qualsevol ciutat designada pel Bureau International des Expositions (BIE) per organitzar una mostra tem\u00e0tica. A les altres 120 hect\u00e0rees, s\u2019hi ha creat l\u2019anomenat Parc de l\u2019Aigua, obra dels arquitectes I\u00f1aki Alday i Margarita Jover i de l\u2019arquitecta paisatgista francesa Christine Dalnoky. L\u2019obra t\u00e9 un cost de 80 milions d\u2019euros i incorpora 8 hect\u00e0rees d\u2019entramat de basses i canals que s\u2019abasteixen d\u2019aigua de la s\u00e8quia de Ranillas i del pou de la torre de Bergua. Aqu\u00ed s\u2019ha fet una important actuaci\u00f3 ambiental, que inclou la meitat de l\u2019espai, on es mant\u00e9 i millora l\u2019ecosistema de la ribera de l\u2019Ebre, amb un bosc preexistent, mentre que l\u2019altra meitat, que inclou alguns edificis de serveis, est\u00e0 dedicada al lleure i a l\u2019esport. En aquest parc metropolit\u00e0 s\u2019ha fet un jard\u00ed bot\u00e0nic, amb 40.000 arbustos i 25.000 arbres, la qual cosa d\u00f3na una idea de les dimensions d\u2019aquest pulm\u00f3 verd de Saragossa, que ara es posa a l\u2019abast dels ciutadans. La instal\u00b7laci\u00f3 estrella \u00e9s un canal d\u2019aig\u00fces braves que permetr\u00e0 practicar pirag\u00fcisme i r\u00e0fting. \u00c9s el primer que entra en funcionament a la comunitat d\u2019Arag\u00f3 \u2013la localitat de Fraga tamb\u00e9 aspira a tenir-ne un\u2013 i el segon de tot l\u2019estat, despr\u00e9s del que es va construir a la Seu d\u2019Urgell, amb motiu dels Jocs Ol\u00edmpics del 1992.<\/p>\n\n\n\n

\u201cEls nous edificis de l\u2019exposici\u00f3 trencaran per sempre m\u00e9s el vell clix\u00e9 iconogr\u00e0fic de la capital aragonesa, associada habitualment a la bas\u00edlica del Pilar\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

La lletra petita d\u2019aquest gran projecte amaga un nom poc conegut, el de l\u2019arquitecte Carlos Miret, que va ser qui durant el mandat de l\u2019alcaldessa Luisa Fernanda Rudi (1995-200) va presentar la idea de l\u2019exposici\u00f3 al consistori de la ciutat, l\u2019estiu del 1998. El seu substitut, Jos\u00e9 Atar\u00e9s Mart\u00ednez (2000-2003), va crear les primeres comissions per estudiar-ho, per\u00f2 seria l\u2019actual alcalde, Juan Alberto Belloch, qui acabaria presentant la candidatura al BIE. La data del 16 de desembre del 2004 no s\u2019oblidar\u00e0 f\u00e0cilment a Saragossa. A Par\u00eds, en la votaci\u00f3 definitiva, la capital d\u2019Arag\u00f3 s\u2019imposava a les altres dues candidates, la ciutat italiana de Trieste i la grega de Sal\u00f2nica, que tamb\u00e9 aspiraven a organitzar la mostra. La ciutat aragonesa aconseguia un esdeveniment que l\u2019ha situat a escala global durant uns mesos i que li ha perm\u00e8s fer un salt qualitatiu com a urbs gr\u00e0cies a una inversi\u00f3 multimilion\u00e0ria. L\u2019alcalde Belloch ho resumia d\u2019una manera molt entenedora: \u201cEl recinte s\u00f3n 700 milions d\u2019euros, i el conjunt de les obres d\u2019acompanyament, 2.250 milions, per\u00f2 \u00e9s igualment rellevant el fet que s\u2019han generat gaireb\u00e9 tres euros d\u2019inversi\u00f3 privada per cada un d\u2019inversi\u00f3 p\u00fablica. En algunes coses hem avan\u00e7at quinze anys, per\u00f2 altres no les haur\u00edem tingut mai. El pont del Mil\u00b7lenni, de Javier Arenas, mai s\u2019hauria fet; el Pavell\u00f3 Pont, de Zaha Hadid, es deu exclusivament a l\u2019Expo, i el meandre hauria seguit estant ple de carxoferes i altres cultius durant d\u00e8cades. Hem aconseguit un patrimoni per sempre.\u201d<\/p>\n\n\n\n

Edificis emblem\u00e0tics<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El que no deixa indiferent d\u2019aquesta exposici\u00f3 \u00e9s la pot\u00e8ncia d\u2019alguns dels edificis emblem\u00e0tics. Possiblement, el m\u00e9s destacat \u00e9s el Pavell\u00f3 Pont, de l\u2019arquitecta brit\u00e0nica d\u2019origen iraqui\u00e0 Zaha Hadid (Bagdad, 1950). La construcci\u00f3, de complicada enginyeria, est\u00e0 destinada a convertir-se en la nova icona de Saragossa. Una obra espectacular, d\u2019est\u00e8tica vision\u00e0ria, d\u2019aquesta premiada arquitecta, que sempre busca els l\u00edmits de l\u2019arquitectura i l\u2019urbanisme. El pont facilita l\u2019acc\u00e9s dels vianants al recinte des del sud de la ciutat, al barri de La Almazora, per\u00f2, alhora, allotja el contingut central de l\u2019exposici\u00f3, la mostra Aigua, recurs \u00fanic. Sense cap mena de dubte, l\u2019obra es desenvolupa al llindar del que fins fa alguns anys es podia considerar possible en el camp del disseny arquitect\u00f2nic i de l\u2019enginyeria. En poques paraules, s\u2019han batut diversos r\u00e8cords constructius d\u2019enginyeria per donar vida a aquesta espectacular estructura, que frega els l\u00edmits del que \u00e9s arquitect\u00f2nicament factible. Segons el cap d\u2019infraestructures de l\u2019Expo, Miguel \u00c1ngel Soria, aquest pont \u00e9s \u201cmolt singular, ja que no obeeix a la forma tradicional d\u2019un pont ni t\u00e9 el concepte d\u2019un de tradicional, sin\u00f3 que realment s\u2019assembla m\u00e9s a una gran escultura; cada pe\u00e7a d\u2019aquest pavell\u00f3 \u00e9s un invent en si mateixa, \u00e9s una cosa feta espec\u00edficament, que no t\u00e9 precedents\u201d.<\/p>\n\n\n\n

\u201cDel 14 de juny al 14 de setembre, l\u2019Expo de Saragossa conjugar\u00e0 coneixement i espectacle, en una mostra que espera rebre m\u00e9s de cinc milions de visitants\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Inicialment, la fonamentaci\u00f3 d\u2019aquesta obra va ser tot un repte per als enginyers, ja que el pont t\u00e9 el punt de suport principal en una illa natural situada al mig del riu i dos refor\u00e7aments secundaris a cada marge. La inestabilitat del s\u00f2l fluvial ha obligat a construir uns fonaments que han batut tots els r\u00e8cords de profunditat a Espanya, ja que els puntals s\u2019han situat a 70 metres de fond\u00e0ria. Aquest handicap, no previst en el pressupost inicial, \u00e9s un dels motius pels quals l\u2019obra ha tingut un sobrecost de 10 milions d\u2019euros sobre els 25 inicialment previstos. L\u2019estructura, lleugerament curvil\u00ednia, simula la forma d\u2019un gladiol que s\u2019obre i es tanca i que est\u00e0 organitzat en quatre seccions, a semblan\u00e7a del que serien quatre beines de la flor. El recobriment, inspirat en escates, est\u00e0 fet a base de panells triangulars de vidre d\u2019un material anomenat GRC, constitu\u00eft per formig\u00f3 i fibra de vidre, que li confereix una tonalitat irisada. Aquest edifici horitzontal t\u00e9 260 metres de longitud i 7.000 metres quadrats de superf\u00edcie.<\/p>\n\n\n\n

La Torre de l\u2019Aigua \u00e9s l\u2019altre edifici icona. Una torre recoberta de vidre, de 76 metres d\u2019al\u00e7ada, amb forma de gota d\u2019aigua, segons paraules del dissenyador, l\u2019arquitecte val\u00b7lisolet\u00e0 Enrique de Teresa, que, juntament amb l\u2019enginyer Julio Mart\u00ednez Calz\u00f3n, \u00e9s l\u2019autor d\u2019aquest emblem\u00e0tic projecte. Un edifici buit concebut com un gegant\u00ed espai d\u2019exposici\u00f3 interactiu. Les tres primeres plantes formen un s\u00f2col on hi ha els accessos i el hall principal. El vest\u00edbul est\u00e0 tancat per una cascada artificial de 30 metres d\u2019ample i 5 d\u2019alt. La cortina d\u2019aigua s\u2019obre regularment, per\u00f2 el p\u00fablic t\u00e9 la sensaci\u00f3 que s\u2019ha de mullar per passar a l\u2019interior. Des d\u2019aqu\u00ed, mirant cap amunt, els visitants troben un pavell\u00f3 que sembla flotar ingr\u00e0vid a 24 metres d\u2019al\u00e7ada. L\u2019espectacle visual, amb l\u2019aigua de protagonista, continua, ja que hi ha una instal\u00b7laci\u00f3 formada por dos-cents vuitanta tubs de 18 metres de longitud que pengen del sostre de la planta interm\u00e8dia, des del qual es desprenen gotes que cauen a un gran recipient.<\/p>\n\n\n\n

\u201cEls 2.250 milions d\u2019euros invertits en infraestructures a la ciutat superen de bon tros la inversi\u00f3 estrictament dedicada al recinte de l\u2019Expo, que puja a 700 milions d\u2019euros\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Despr\u00e9s d\u2019aquest pavell\u00f3 hi ha un altre buit a dins de la torre, que est\u00e0 presidit per una gegantina escultura penjada anomenada Splash, de m\u00e9s de 20 metres d\u2019al\u00e7ada i 12 tones de pes, que vol representar la transformaci\u00f3 d\u2019una gota d\u2019aigua quan pica a terra. L\u2019escultura est\u00e0 subjecta a la part superior de la torre, on hi ha dues plantes pensades com a zona de restaurant i mirador, des d\u2019on es pot admirar una panor\u00e0mica fins ara in\u00e8dita de Saragossa.<\/p>\n\n\n\n

Dos grans nuclis de formig\u00f3, separats 20 metres entre si, garanteixen el sosteniment de l\u2019entramat interior. Cada pilar t\u00e9 un ascensor panor\u00e0mic i escales, encara que el m\u00e9s interessant \u00e9s pujar i baixar per les rampes helico\u00efdals, d\u20191,80 metres d\u2019amplada, que estan adossades a la fa\u00e7ana.<\/p>\n\n\n\n

Els 8.000 metres quadrats de la fa\u00e7ana s\u00f3n de vidre i estan protegits per parasols d\u2019alumini perforat. Aix\u00f2 s\u2019ha fet per garantir una visi\u00f3 nocturna dels elements simb\u00f2lics que hi ha a l\u2019interior, la qual cosa convertir\u00e0 aquest edifici en punt de refer\u00e8ncia des de molts indrets de Saragossa durant les nits de l\u2019Expo. Hi ha qui l\u2019ha presentat com el far de l\u2019Ebre, per\u00f2, en tot cas, s\u2019ha convertit en la construcci\u00f3 m\u00e9s alta de la ciutat i en el s\u00edmbol vertical de l\u2019Expo.<\/p>\n\n\n\n

Uns altres edificis que no poden deixar indiferent ning\u00fa s\u00f3n el Pavell\u00f3 d\u2019Arag\u00f3, dels arquitectes Daniel Olano, Alberto Mendo, Andr\u00e9s Navarro i Gabriel Lassa, i el Pavell\u00f3 d\u2019Espanya, de Francisco Mangado. Pel que fa al primer, \u00e9s una construcci\u00f3 que s\u2019eleva sobre tres nuclis estructurals i de comunicaci\u00f3 i que allibera l\u2019espai de la planta baixa per crear una pla\u00e7a i cedir una zona lliure al conjunt de l\u2019Expo. L\u2019originalitat del Pavell\u00f3 d\u2019Espanya, de l\u2019arquitecte Francisco Mangado, que ha tingut la col\u00b7laboraci\u00f3 del Centre Nacional d\u2019Energies Renovables (CENER), queda patent a primer cop d\u2019ull. Es tracta d\u2019una construcci\u00f3 sostenible que reprodueix un bosc sobre una superf\u00edcie d\u2019aigua de 5.400 metres quadrats distribu\u00efts en tres plantes.<\/p>\n\n\n\n

\u201cSaragossa s\u2019ha convertit en seu del Secretariat de les Nacions Unides per a la D\u00e8cada de l\u2019Aigua, que s\u2019acaba el 2015\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Una altra construcci\u00f3 que sobresurt \u00e9s l\u2019Aqu\u00e0rium fluvial, obra d\u2019\u00c1lvaro Planchuelo, que s\u2019ha convertit en el m\u00e9s gran d\u2019Europa d\u2019aigua dol\u00e7a. La mostra oberta al p\u00fablic ocupa 1.600 metres quadrats i la imatge externa de l\u2019edifici destaca pel moviment de l\u2019aigua de les cascades que cauen des del terrat. Segons l\u2019autor, la distribuci\u00f3 de l\u2019espai es basa en la idea de Pangea, el continent \u00fanic que hi havia a la Terra fa milions d\u2019anys, abans que es fragment\u00e9s en les actuals plaques tect\u00f2niques. Llavors, el riu que travessava pel mig aquesta immensa massa de terra reunia un \u00fanic ecosistema. A l\u2019Aqu\u00e0rium hi ha unes tres-centes esp\u00e8cies d\u2019animals i un total de dos mil exemplars. \u00c9s la part m\u00e9s l\u00fadica d\u2019aquesta mostra i l\u2019\u00fanica refer\u00e8ncia viva que quedar\u00e0 de l\u2019Expo un cop abaixi el tel\u00f3, el 14 de setembre. Una atracci\u00f3 \u00fanica a Espanya i que s\u2019afegir\u00e0 als llocs d\u2019inter\u00e8s tur\u00edstic de la capital aragonesa.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019Expo de Saragossa \u00e9s, per si sola, tot un espectacle arquitect\u00f2nic, i val la pena visitar-la per veure les construccions i les solucions aportades per arquitectes, enginyers i interioristes. L\u2019\u00e8xit del continent \u00e9s un fet, ara nom\u00e9s falta que la incid\u00e8ncia d\u2019aquesta exposici\u00f3 pel que fa a continguts tingui la mateixa acceptaci\u00f3 entre els visitants. La conscienciaci\u00f3 sobre el desenvolupament sostenible i el valor de l\u2019aigua com a recurs \u00fanic \u00e9s l\u2019objectiu d\u2019aquesta exposici\u00f3, que ha convertit Saragossa en seu del Secretariat de les Nacions Unides per a la D\u00e8cada de l\u2019Aigua (2005-2015). <\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

ALGUNES PISTES SOBRE LES EXPOSICIONS
<\/strong>La mostra sobre l\u2019aigua i el desenvolupament sostenible es dibuixa dins de l\u2019Expo en diversos \u201cespais contenidor\u201d. Les exposicions m\u00e9s destacades es poden veure al Pavell\u00f3 Pont, la Torre de l\u2019Aigua i l\u2019Aqu\u00e0rium. Les places del recinte s\u00f3n uns altres espais on el p\u00fablic continua aprofundint en la q\u00fcesti\u00f3 de l\u2019aigua.

Exposici\u00f3 \u2018Aigua, recurs \u00fanic\u2019
<\/strong><\/em>El Pavell\u00f3 Pont allotja una de les grans mostres de l\u2019Expo. El disseny avantguardista de Zaha Hadid integra les zones de pas amb els espais expositius, disposats en dos nivells sota una singular coberta. La crisi dels recursos h\u00eddrics, les alternatives per al seu bon govern i els possibles escenaris de futur conformen una exposici\u00f3 suggestiva i vibrant, que conclou subratllant el significat de l\u2019acc\u00e9s a l\u2019aigua com a dret hum\u00e0.

Exposici\u00f3 \u2018Aigua per a la vida\u2019<\/em>
A l\u2019interior de la Torre de l\u2019Aigua hi ha l\u2019exposici\u00f3 Aigua per a la vida, el contingut de la qual \u00e9s un al\u00b7legat a favor de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 com a part integrant de la natura. L\u2019exposici\u00f3 combina dues mirades sobre l\u2019aigua: una la contempla des de la perspectiva natural, i l\u2019altra, des de la dimensi\u00f3 cultural.

Exposici\u00f3 \u2018Els paisatges de l\u2019aigua\u2018<\/em>
L\u2019Aqu\u00e0rium fluvial de Saragossa \u00e9s un homenatge als rius, a la seva \u00e0nima profunda i a la seva oculta fragilitat. El visitant hi fa un recorregut pels ecosistemes aqu\u00e0tics de cinc rius significatius de cinc regions geogr\u00e0fiques de la Terra: Nil, Mekong, Amazones, Murray-Darling i Ebre.

Pla\u00e7a 1: \u2018Inspiracions aqu\u00e0tiques\u2019<\/em>
Espectacle relacionat amb el tema general de l\u2019Expo que en subratlla els vessants m\u00e9s l\u00fadics i imaginatius amb un g\u00e8nere h\u00edbrid entre el teatre de carrer i els llenguatges teatrals m\u00e9s contemporanis. La relaci\u00f3 de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 amb l\u2019aigua n\u2019\u00e9s l\u2019argument principal i la seva utilitzaci\u00f3 com a element dram\u00e0tic es converteix en el principal atractiu.

Pla\u00e7a 2: \u2018Aigua extrema\u2019<\/em>
La instal\u00b7laci\u00f3 t\u00e9 un total de 800 metres quadrats de superf\u00edcie expositiva, en una \u00fanica planta. L\u2019exterior simbolitza l\u2019instant en qu\u00e8 una ona trenca a la platja. El recorregut expositiu submergeix el visitant en el significat de l\u2019\u201caigua extrema\u201d, la inevitabilitat de la seva exist\u00e8ncia i de la seva gesti\u00f3 adequada com a m\u00e8tode efica\u00e7 de superviv\u00e8ncia de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0. A continuaci\u00f3, l\u2019espectador accedeix a la zona sensorial, l\u2019\u00faltima de la pla\u00e7a, on es viuen les sensacions suscitades per l\u2019\u201caigua extrema\u201d, experimentant un hurac\u00e0, un tsunami o la gota freda.

Pla\u00e7a 3: \u2018Set\u2019<\/em>
Una muntanya de sal sobre un volum inflable serveix de pavell\u00f3 i, alhora, de met\u00e0fora de la set. A l\u2019interior, el visitant es despla\u00e7a per una s\u00e8rie d\u2019espais on viu experi\u00e8ncies directes al voltant d\u2019aquest problema tan actual. El visitant hi descobreix, entre altres coses, que tot i tothom t\u00e9 set, o com \u00e9s possible obtenir aigua de boca del cel i del subs\u00f2l, o com la necessitat d\u2019aigua potable ha perm\u00e8s desenvolupar t\u00e8cniques hidr\u00e0uliques, cultura i coneixement.

Pla\u00e7a 4: \u2018Oikos, aigua i energia\u2019<\/em>
L\u2019espai disposa d\u2019una superf\u00edcie de 845 metres quadrats, dividida en m\u00f2duls. En aquesta pla\u00e7a tem\u00e0tica hi ha una exposici\u00f3 suggerent, que condueix el visitant a un conjunt d\u2019experi\u00e8ncies que demostren la capacitat de l\u2019aigua per generar i emmagatzemar energia per a tothom, de manera barata i respectuosa amb el medi ambient, cosa que permet obtenir alts nivells de benestar.

Pla\u00e7a 5: \u2018Ciutats de l\u2019aigua\u2019<\/em>
Aquesta instal\u00b7laci\u00f3 expositiva es caracteritza per un pavell\u00f3 obert i transparent, cobert per una p\u00e8rgola, on es representa la met\u00e0fora de la complexitat urbana de la ciutat contempor\u00e0nia. A trav\u00e9s d\u2019una rampa cont\u00ednua, el visitant accedeix als diversos espais de l\u2019exposici\u00f3 fins a arribar a un gran mirador sobre el riu Ebre, a gaireb\u00e9 8 metres d\u2019al\u00e7ada. Es proposen quatre temes fonamentals: l\u2019aigua com a espectacle urb\u00e0, la revaloritzaci\u00f3 dels waterfronts o fronts d\u2019aigua, oferir una alternativa sostenible a la pres\u00e8ncia de l\u2019aigua a les ciutats i les innovacions en diferents aspectes de la vida quotidiana.

Pla\u00e7a 6: \u2018Aigua compartida\u2019<\/em>
La instal\u00b7laci\u00f3 expositiva ocupa 900 metres quadrats de superf\u00edcie, repartits entre laberints, passarel\u00b7les i una gegantina representaci\u00f3 de la conca d\u2019un riu, elevada fins a 15 metres en el punt m\u00e9s alt. Aigua compartida substitueix el mapa pol\u00edtic pel de la conca fluvial, i trenca amb els l\u00edmits establerts pel tiral\u00ednies de la hist\u00f2ria, la pol\u00edtica o els interessos econ\u00f2mics. L\u2019objectiu principal a transmetre s\u00f3n les implicacions i oportunitats que ofereix el concepte de conca hidrogr\u00e0fica com a unitat de gesti\u00f3. Enfront de les divisions politico-administratives del territori, es proposa la gesti\u00f3 integral de la conca i la responsabilitat compartida dels diferents usuaris.<\/p>\n\n\n\n

ESPECTACLES AL CARRER<\/strong>
Durant l\u2019Expo hi ha previstes m\u00e9s de 3.400 activitats culturals i d\u2019espectacle. La programaci\u00f3 est\u00e0 dirigida a tota mena de p\u00fablics i es fa en diferents horaris. Hi ha un espectacle nocturn, a les 23.00 h, di\u00e0riament, a la riba de l\u2019Ebre; la cavalcada, que a partir de les dotze del migdia recorre el recinte; l\u2019espectacle especial, a la pla\u00e7a de les Inspiracions Aqu\u00e0tiques, que t\u00e9 sis sessions di\u00e0ries, i els espectacles dissenyats per a les festes concretes de juliol i agost.

Tamb\u00e9 hi ha petits espectacles d\u2019animaci\u00f3, amb accions teatrals relacionades tem\u00e0ticament amb l\u2019aigua, fetes per petits grups d\u2019animaci\u00f3 al llarg de tot el dia, amb la finalitat d\u2019entretenir el p\u00fablic i organitzar els fluxos de visitants a l\u2019interior del recinte.

Destaca l\u2019espectacle Inspiracions aqu\u00e0tiques, relacionat amb el tema general de l\u2019Exposici\u00f3 Internacional, que en subratlla els vessants m\u00e9s l\u00facids i imaginatius amb un g\u00e8nere h\u00edbrid entre el teatre de carrer i els llenguatges teatrals m\u00e9s contemporanis. La relaci\u00f3 de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 amb l\u2019aigua, en les dimensions d\u2019escassetat i abund\u00e0ncia, n\u2019\u00e9s l\u2019argument principal, i la seva utilitzaci\u00f3 com a element dram\u00e0tic es converteix en el principal atractiu.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

LA MIRADA A\u00c8RIA DE LA MOSTRA<\/strong>
Per poder contemplar tota la majestuositat del recinte de l\u2019Expo \u00e9s obligat pujar al telecabina que hi ha muntat Aram\u00f3n. El holding de la neu aragon\u00e8s, que explota les estacions d\u2019esqu\u00ed de Cerler, Formigal, Javalambre, Panticosa i Valdelinares, no ha volgut deixar escapar l\u2019oportunitat de col\u00b7laborar amb l\u2019Expo i s\u2019ha encarregat de gestionar aquest remuntador, que uneix el recinte de la mostra amb l\u2019estaci\u00f3 intermodal de Delicias, inaugurada amb motiu de l\u2019arribada del TGV. El trajecte, de poc m\u00e9s d\u2019un quil\u00f2metre, es fa en uns cinc minuts i sobrevola l\u2019Ebre a 50 metres d\u2019al\u00e7ada. El telecabina t\u00e9 capacitat per transportar dues mil sis-centes persones l\u2019hora, assegudes en cabines de vuit, i ens deixa a 40 metres de la Torre de l\u2019Aigua. La construcci\u00f3 d\u2019arribada s\u2019ha convertit en el pavell\u00f3 d\u2019Aram\u00f3n, projectat per l\u2019arquitecte Ignacio Vicens, que ha ideat un edifici amb vocaci\u00f3 de perman\u00e8ncia, ja que a la llarga passar\u00e0 a ser la seu de les oficines centrals de l\u2019empresa a Saragossa. Aqu\u00ed es pot visitar l\u2019exposici\u00f3 El m\u00f3n del gel, creada per l\u2019alpinista Reinhold Messner. A difer\u00e8ncia d\u2019altres instal\u00b7lacions i edificis, que es reconvertiran r\u00e0pidament en acabar l\u2019Expo, aquest continuaria, amb mostra inclosa, durant dos anys, el temps que els gestors han fixat, en principi, per mantenir el telecabina en funcionament com una atracci\u00f3 tur\u00edstica m\u00e9s de la ciutat. En cas de consolidar-se\u2019n l\u2019\u00fas i si fos econ\u00f2micament sostenible, fins i tot es podria arribar a conservar de manera definitiva.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

PDF Cent anys despr\u00e9s de l\u2019Exposici\u00f3 Hispano-francesa, Saragossa es disposa a acollir la seva primera mostra internacional tem\u00e0tica. Si, el 1908, el leitmotiv de la primera exposici\u00f3 era la commemoraci\u00f3 del primer centenari del setge de la ciutat, l\u2019heroica resist\u00e8ncia enfront de l\u2019Ex\u00e8rcit napole\u00f2nic \u2013d\u2019aqu\u00ed ve la pres\u00e8ncia de Fran\u00e7a\u2013, ara, l\u2019objectiu \u00e9s diametralment oposat: […]<\/p>\n","protected":false},"author":11,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":12},"categories":[106],"tags":[],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7051\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/11\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=7051"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7051\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":7054,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7051\/revisions\/7054\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=7051"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=7051"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=7051"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}