{"id":7061,"date":"2008-09-20T08:28:52","date_gmt":"2008-09-20T07:28:52","guid":{"rendered":"https:\/\/revistaconsell.com\/?p=7061"},"modified":"2020-10-20T09:12:05","modified_gmt":"2020-10-20T08:12:05","slug":"alacant-i-el-seu-port-es-transformen-per-donar-la-sortida-a-la-volvo-ocean-race","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/alacant-i-el-seu-port-es-transformen-per-donar-la-sortida-a-la-volvo-ocean-race\/","title":{"rendered":"Alacant i el seu port es transformen per donar la sortida a la Volvo Ocean Race"},"content":{"rendered":"\n\n\n\t
\n\n\t\t<\/i><\/span> PDF<\/a>\n\n\t<\/div>\n\n\n\n\n\n\n

Feia temps que Alacant buscava un esdeveniment de car\u00e0cter global. Un objectiu pel qual sospiren moltes ciutats que han fet del turisme un dels seus reclams. No \u00e9s f\u00e0cil aconseguir-ho. La compet\u00e8ncia entre les ciutats \u00e9s ferotge i tampoc hi ha tants esdeveniments que siguin capa\u00e7os d\u2019interessar el gran p\u00fablic i els mitjans de comunicaci\u00f3 d\u2019arreu del m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Aquest \u00e9s el cas de la Volvo Ocean Race, la volta al m\u00f3n de vela amb escales, que sortir\u00e0 del port d\u2019Alacant l\u201911 d\u2019octubre. A Espanya, la vela continua sent una modalitat marcadament elitista, per\u00f2 s\u2019ha de recon\u00e8ixer que la disputa a Val\u00e8ncia de la Copa Am\u00e8rica ha ajudat a popularitzar-la. Si a la capital del T\u00faria aquesta competici\u00f3 va servir per engegar una important\u00edssima transformaci\u00f3 de la ciutat i les seves infraestructures, a Alacant, l\u2019excusa de la Volvo tamb\u00e9 ha perm\u00e8s fer algunes grans obres pendents que no es podien afrontar sense l\u2019est\u00edmul necessari, com s\u00f3n la millora dels accessos, amb la creaci\u00f3 de la nova avinguda de D\u00e9nia, o la remodelaci\u00f3 completa de l\u2019avinguda de Fran\u00e7a. Un altre indret que ha experimentat canvis \u00e9s el port. Aqu\u00ed s\u2019ha fet una important obra per poder acollir els equips i, alhora, s\u2019ha obert el passeig mar\u00edtim als ciutadans, amb nous espais de lleure i d\u2019oci. Amb vuit metres d\u2019amplada i diverses zones d\u2019ombra, aquest passeig s\u2019ampliar\u00e0 en una segona fase a tot el dic de Llevant, segons les previsions de l\u2019Autoritat Portu\u00e0ria d\u2019Alacant. Tamb\u00e9 s\u2019ha rehabilitat l\u2019antiga Estaci\u00f3 Mar\u00edtima d\u2019Or\u00e0 i s\u2019han condicionat els molls 10, 12 i 14, fins ara tancats al p\u00fablic. <\/p>\n\n\n\n

\u201cEl primer projecte espanyol en la Whitbread el liderava el catal\u00e0 Joaquim Coello, amb el Licor 43, i es va fer realitat en la tercera edici\u00f3 (1981-82)\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Aquests edificis allotjaran les depend\u00e8ncies administratives de l\u2019organitzaci\u00f3, el centre de premsa, un centre docent i una sala polivalent. La zona es complementar\u00e0 amb tres noves \u00e0rees de restauraci\u00f3, un escenari amb capacitat per a tres mil persones i l\u2019espai per a les bases t\u00e8cniques dels equips, que en el futur est\u00e0 previst que es converteixin en una marina. Dins d\u2019aquest espai s\u2019ha condicionat una zona de quaranta mil metres quadrats com a village, que ser\u00e0 accessible al p\u00fablic un mes abans del comen\u00e7ament de la competici\u00f3. Aix\u00f2 ha de permetre acostar aquesta regata als alacantins. L\u2019Ajuntament ha apostat fort, ja que est\u00e0 treballant per situar la ciutat com a dest\u00ed n\u00e0utic de primer nivell. No obstant, els n\u00fameros que ha fet el consistori s\u00f3n molt optimistes: un mili\u00f3 de visitants passaran pel village, es generaran mil cinc-cents llocs de treball directes i indirectes i l\u2019impacte econ\u00f2mic esperat est\u00e0 xifrat en setanta milions d\u2019euros. Xifres a part, el que \u00e9s ben cert \u00e9s que, amb el pretext de la Volvo, Alacant ha sabut jugar dins de les seves possibilitats per treure els millors r\u00e8dits per a la ciutat. No va passar el mateix a Vigo, l\u2019anterior seu, com a port de sortida, de la volta al m\u00f3n. <\/p>\n\n\n\n

\u201cEl resultat m\u00e9s decebedor ha estat l\u2019aband\u00f3, al cap de quatre dies de competici\u00f3, del maxi Fortuna, en la sisena edici\u00f3 (1993-94)\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

La ciutat gallega no va saber aprofitar l\u2019ocasi\u00f3 per fer infraestructures. Com a exemple, la zona portu\u00e0ria habilitada per als equips era molt pobra i l\u2019espai per al p\u00fablic era esc\u00e0s, a pesar que, tant la jornada pr\u00e8via com el mateix dia de la sortida, la ciutat va viure intensament la regata. Al voltant de cent cinquanta mil persones van acomiadar la flota. Ara, amb el village instal\u00b7lat a Alacant es fa un salt qualitatiu que segur que marcar\u00e0 un abans i un despr\u00e9s per a aquesta volta al m\u00f3n, que fins a l\u2019edici\u00f3 passada no havia sortit mai d\u2019Anglaterra.<\/p>\n\n\n\n

Regata degana<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019actual Volvo Ocean Race \u00e9s la degana de les regates de circumnavegaci\u00f3. Es va crear el 1973 i es disputa cada quatre anys. De l\u2019esperit aventurer inicial, ja no en queda res de res, ja que tot est\u00e0 professionalitzad\u00edssim. El repte el van posar en marxa el cerveser Hill Withbread, que fins a l\u2019edici\u00f3 2001-02 va donar nom al desafiament, i l\u2019almirall angl\u00e8s Otto Steiner; tots dos van posar els fonaments de la que durant algunes edicions va ser considerada la regata m\u00e9s dura del planeta. El privilegi el va perdre quan van n\u00e9ixer la BOC Challenge, la volta al m\u00f3n en solitari amb escales, i la Vend\u00e9e Globe, la volta al m\u00f3n en solitari sense escales ni assist\u00e8ncia, la circumnavegaci\u00f3 que el 9 de novembre sortir\u00e0 del port franc\u00e8s de Les Sables d\u2019Olonne. En les \u00faltimes edicions, la Volvo est\u00e0 estancada pel que fa a participants. A Vigo van prendre la sortida set vaixells, els mateixos que ho faran a Alacant.<\/p>\n\n\n\n

En aquesta edici\u00f3 hi ha molts canvis en el recorregut. La regata ha abandonat la tradicional ruta del vells cl\u00edpers del segle XIX \u2013anomenada \u201cdels tres caps\u201d, en refer\u00e8ncia als caps de Bona Esperan\u00e7a, Lewin i Hornos\u2013 navegant al voltant del m\u00f3n amb vents portants. La decisi\u00f3, que t\u00e9 un rerefons comercial i de patrocini, impedir\u00e0 a la flota navegar pels mars del gran sud, un dels principals al\u00b7licients per als tripulants. La que era l\u2019etapa m\u00e9s llarga i complicada del recorregut, entre Ciutat del Cap i Melbourne, s\u2019ha anul\u00b7lat. La flota, un cop hagi arribat a Sud-\u00e0frica, procedent d\u2019Alacant, es dirigir\u00e0 cap al port indi de Cochin. De l\u2019\u00cdndia a Singapur, una altra ciutat debutant, i d\u2019aqu\u00ed a Quindao, not\u00edcia aquest mes d\u2019agost perqu\u00e8 acollir\u00e0 a les seves aig\u00fces les proves ol\u00edmpiques de vela lleugera dels Jocs de Pequ\u00edn. De Quindao, la flota posar\u00e0 rumb a Rio de Janeiro, un port cl\u00e0ssic en la ruta inicial. Posteriorment, la regata far\u00e0 escales a Boston, Galway, G\u00f6teborg, Estocolm i Sant Petersburg, que acull el final d\u2019aquesta volta al m\u00f3n tan sui generis.<\/p>\n\n\n\n

Participaci\u00f3 espanyola<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La primera participaci\u00f3 espanyola en la Whitbread va ser en la tercera edici\u00f3 (1981-82), amb el vaixell patrocinat per Licor 43. Hi van prendre part vint-i-nou velers, que van sortir del port angl\u00e8s de Southampton per cobrir quatre etapes: de Southampton a Ciutat del Cap, del port sud-afric\u00e0 a Auckland i d\u2019aqu\u00ed a Mar del Plata, des d\u2019on es tornava a Anglaterra, concretament a Portsmouth. Durant la travessia es van retirar nou embarcacions i el Licor 43 va acabar en la pen\u00faltima posici\u00f3. El patr\u00f3 i pare del projecte era el catal\u00e0 Joaquim Coello, enginyer naval en les especialitats de Construcci\u00f3 i d\u2019Explotaci\u00f3 i Transports Mar\u00edtims. Una bona part d\u2019aquella tripulaci\u00f3 eren joves catalans que s\u2019iniciaven en la navegaci\u00f3 oce\u00e0nica. D\u2019aquells primers tripulants, a part de Coello, que entre els anys 2004 i 2006 va ser president de l\u2019Autoritat Portu\u00e0ria de Barcelona, podem destacar Toni Guiu, Tom\u00e0s Gallart, Rafa Tibau, Nando Mu\u00f1oz i Jordi  Brufau. Avui dia, alguns d\u2019ells estan vinculats a projectes de navegaci\u00f3 oce\u00e0nica com la Barcelona Word Race, la volta al m\u00f3n a dos, en qu\u00e8 Guiu \u00e9s el delegat t\u00e8cnic, i Mu\u00f1oz, el coordinador m\u00e8dic.<\/p>\n\n\n\n

En la seg\u00fcent edici\u00f3, la dels anys 1985-86, el projecte espanyol tenia el suport de Tabacalera, que va aprofitar el llan\u00e7ament al mercat del tabac Fortuna Lights per donar nom al veler. El projecte el va impulsar l\u2019arquitecte naval Javier Visiers, que va ser el dissenyador de l\u2019embarcaci\u00f3, l\u2019armador i, a m\u00e9s, un dels tripulants. Repetien circumnavegaci\u00f3 Toni Guiu i Jordi Brufau i debutava el barcelon\u00ed Albert Bargu\u00e9s, que amb els anys s\u2019ha acabat convertint en un dels millors preparadors d\u2019equips que afronten regates oce\u00e0niques en solitari. Bargu\u00e9s va col\u00b7laborar amb el mariner mercant basc Jos\u00e9 Luis Ugarte, mort aquest juliol, als 79 anys, i que va ser el primer espanyol a fer la volta al m\u00f3n en solitari amb escales, la BOC Challenge, l\u2019any 1991, i tamb\u00e9 el primer, el 1993, a participar en la Vend\u00e9e Globe, la volta al m\u00f3n en solitari sense escales ni assist\u00e8ncia, que \u00e9s, de bon tros, la reina de les regates, per la seva dificultat, i que Ugarte va completar. L\u2019\u00faltima aventura de Bargu\u00e9s el va portar a fer la Barcelona Word Race amb la navegant francesa Servane Escoffier.<\/p>\n\n\n\n

\u201cFins ara, la millor classificaci\u00f3 \u00e9s la del Galicia 93 Pescanova, de Javier de la G\u00e1ndara, en la Volta al M\u00f3n 1993-94\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

El Fortuna Lights, que s\u2019havia constru\u00eft en unes drassanes de Barcelona, hi va fer un digne paper, en acabar vuit\u00e8 de quinze participants. D\u2019aquella odissea, en va quedar const\u00e0ncia escrita, ja que un dels tripulants, Isidro Mart\u00ed, va publicar La vuelta al mundo del Fortuna. El patrocinador, Tabacalera Espa\u00f1ola, en va quedar tan satisfet que en les dues edicions seg\u00fcents va continuar patrocinant els projectes que liderava Javier Visiers. En l\u2019edici\u00f3 del 1989-90, el Fortuna Extra Lights, llavors patronejat pel gallec Javier de la G\u00e1ndara, va acabar set\u00e8 i va batre el r\u00e8cord de velocitat, amb m\u00e9s de quatre-centes milles en vint-i-quatre hores sobre les aig\u00fces de l\u2019oce\u00e0 \u00cdndic. Entre la tripulaci\u00f3 que hi va prendre part hi havia homes que amb els anys s\u2019han situat en l\u2019elit, com els catalans Joan Vila, Guillem Altadill i Jan Santana o el regatista ol\u00edmpic canari Jos\u00e9 Luis Doreste, que feia el seu debut oce\u00e0nic despr\u00e9s d\u2019haver guanyat en els Jocs de Se\u00fcl, el 1988, la medalla d\u2019or en finn. De tots ells, el barcelon\u00ed Vila \u00e9s el que t\u00e9 el m\u00e9s bon palmar\u00e8s: s\u2019ha adjudicat la Copa Am\u00e8rica en les dues \u00faltimes edicions, amb l\u2019Alinghi, i \u00e9s l\u2019\u00fanic navegant espanyol que pot presumir d\u2019haver guanyat la Volvo Ocean Race. En la volta al m\u00f3n del 2001-02 formava part de la tripulaci\u00f3 de l\u2019Illbruck alemany. No obstant, en aventures oce\u00e0niques el supera Altadill, un altre dels mites espanyols, que fa una d\u00e8cada que est\u00e0 instal\u00b7lat en l\u2019elit. A l\u2019esquena, hi porta m\u00e9s de dues-centes seixanta mil milles marines i sis voltes al m\u00f3n completes. Per a ell, la d\u2019Alacant \u00e9s la cinquena volta al m\u00f3n per escales, per\u00f2 ara enrolat en el vaixell rus Team Russia. Entremig ha fet dues voltes al m\u00f3n completes i sense escales a bord de dos catamarans gegantins, el Club Med (2000) i el Cheyenne (2003), amb el qual va batre el r\u00e8cord de la volta al m\u00f3n amb tripulaci\u00f3, que va deixar en seixanta-dos dies. Aquest any ha pres part en la Barcelona Word Race, en qu\u00e8 patronejava l\u2019Estrella Damm i tenia com a company el nord-americ\u00e0 Jonathan McKee. Problemes a les pales del tim\u00f3 els van obligar a abandonar quan eren davant de Ciutat del Cap.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019\u00faltima col\u00b7laboraci\u00f3 entre Tabacalera Espa\u00f1ola i Visiers no va acabar gens b\u00e9, en la volta al m\u00f3n 1993-94. L\u2019organitzaci\u00f3 havia decidit crear dues categories, amb les classificacions respectives, i la vela espanyola, per primera vegada, hi presentava dos equips. En maxi hi havia el Fortuna i en la categoria de 60 peus, que acabaria configurant l\u2019actual classe, el Galicia 93 Pescanova. El projecte de Visiers va consistir a allargar dos metres l\u2019eslora de l\u2019antic Fortuna i muntar-hi un altre pal per convertir l\u2019embarcaci\u00f3 en un ketch, amb la intenci\u00f3 de guanyar superf\u00edcie v\u00e8lica i millorar el rendiment amb vents mitjans. Tabacalera no hi va escatimar mitjans \u2013es va parlar d\u2019un pressupost de tres-cents milions de pessetes\u2013, per\u00f2 la gesti\u00f3 va estar carregada de pol\u00e8mica.<\/p>\n\n\n\n

\u201cTelef\u00f3nica i Pedro Campos han muntat dos vaixells que l\u201911 d\u2019octubre sortiran d\u2019Alacant com a favorits\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

En una regata pr\u00e8via de rodatge, la Ruta del Descobriment, el vaixell va acabar tercer, darrere del Publiespa\u00f1a de Jan Santana, el guanyador, que posteriorment no va trobar patrocinador per poder fer la volta al m\u00f3n, i del su\u00eds Merit e Pierre Fehlmann. Visiers va considerar que calia fer canvis i va destituir el patr\u00f3, Miguel L\u00f3pez Piqueras. Despr\u00e9s de la seva marxa van abandonar el projecte altres tripulants espanyols, en un clima molt enrarit, la qual cosa va obligar Visiers a contractar l\u2019angl\u00e8s Lawrie Smith, que va configurar una tripulaci\u00f3 en bona part anglosaxona. En l\u2019anterior volta al m\u00f3n, el patr\u00f3 angl\u00e8s havia acabat quart, a bord del Rothmans. El seu criticat fitxatge \u2013en la premsa es va publicar que cobrava quaranta-cinc milions de pessetes\u2013 tampoc va servir de res. Passats quatre dies de regata, el Fortuna havia d\u2019abandonar despr\u00e9s de trencar el pal de messana. Smith volia acabar la primera etapa i reparar l\u2019avaria, per\u00f2 Tabacalera es va negar a pagar els trenta milions de pessetes que valia tot l\u2019operatiu per reparar el pal, i Javier Visiers, director t\u00e8cnic i m\u00e0xim responsable, sobre el qual van caure una allau de cr\u00edtiques, es va veure obligat a retirar el veler. En aquella tripulaci\u00f3 de divuit homes, nom\u00e9s s\u2019hi havien embarcat dos espanyols: Guillem Altadill i Anton Corominas. Altadill, en baixar del Fortuna, es va incorporar a l\u2019equip del Galicia 93 Pescanova, ja que en cada final d\u2019etapa es podien fer un o dos canvis entre els tripulants.<\/p>\n\n\n\n

Fins ara, amb la seva tercera posici\u00f3 final, el veler Galicia 93, constru\u00eft a Vigo, t\u00e9 la millor classificaci\u00f3 d\u2019un equip espanyol en la Volvo. El director esportiu d\u2019aquell projecte, eminentment gallec, era Jos\u00e9 Eraso, i el patr\u00f3, Javier de la G\u00e1ndara. La tripulaci\u00f3 estava farcida d\u2019excel\u00b7lents regatistes: Joan Vila, Guillem Altadill, Jan Santana, Nacho Eraso, Jaime Arbon\u00e9s, To\u00f1o Piris, V\u00edctor Unzueta, Carlos Sampedro, Juan Zarauza, Chuni Berm\u00fadez, Paco Fern\u00e1ndez, Picho Torcida, Marcos Iglesias i Santi Portillo. En la setena i vuitena edicions de la volta al m\u00f3n no es va engegar cap projecte espanyol, a pesar que alguns regatistes estaven incorporats a les tripulacions internacionals dels equips, com Joan Vila (Chessie Racing i Illbruck) i Guillem Altadill i Roberto Berm\u00fadez (Assa Abloy).<\/p>\n\n\n\n

Hi entra Telef\u00f3nica<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En la passada edici\u00f3, la 2005-06, que abandonava per primera vegada els ports anglesos per sortir de Vigo, el navegant Pedro Campos va poder crear un nou equip sota el paraigua de Telef\u00f3nica. Aix\u00ed va n\u00e9ixer el vaixell Movistar, que patronejava l\u2019holand\u00e8s Bouwe Bekking, amb una tripulaci\u00f3 totalment espanyola. Els auguris, abans de comen\u00e7ar la competici\u00f3, eren molt bons, ja que es presentava a la l\u00ednia de sortida amb una nova marca de velocitat, en haver recorregut 530,19 milles en vint-i-quatre hores, a una mitjana de vint-i-dos nusos. El vaixell va tenir problemes des del comen\u00e7ament de la competici\u00f3. Quan tot just feia trenta hores que els velers navegaven, des de la sortida a Vigo, l\u2019intens temporal amb qu\u00e8 es va trobar la flota es va cobrar dues v\u00edctimes. Durant la primera nit, les embarcacions van navegar amb vents del nord de quaranta a cinquanta nusos i amb un fort onatge, que va provocar desperfectes a alguns monobucs, que fins i tot van anunciar la retirada de la primera etapa. El Pirates of the Caribbean, del nord-americ\u00e0 Paul Cayard, va fer saber que tenia un problema a la quilla i es va dirigir al port portugu\u00e8s de Cascais per resoldre\u2019l. El Movistar tamb\u00e9 havia comunicat que tenia greus dificultats despr\u00e9s d\u2019haver rebut l\u2019embat d\u2019una onada que li va fer malb\u00e9 una quaderna mestra on hi ha fixat el sistema hidr\u00e0ulic de l\u2019orsa basculant. La tripulaci\u00f3 espanyola es va dirigir al port de Cadis per intentar solucionar-ho. Com que no tenien temps material per arreglar el problema i navegar de Cadis a Ciutat del Cap amb prou marge per a la sortida de la segona etapa, van abandonar la primera i posteriorment van enviar el veler del port andal\u00fas al sud-afric\u00e0 en un mercant. L\u2019alegria m\u00e9s gran del vaixell de Campos va ser la vict\u00f2ria parcial en la tercera etapa, de 1.450 milles, entre Melbourne i Wellington, que li va permetre convertir-se en el primer veler espanyol a imposar-se en una etapa de la Volvo.<\/p>\n\n\n\n

\u201cEn la passada edici\u00f3, la tripulaci\u00f3 espanyola del Movistar va haver d\u2019abandonar el veler en ple oce\u00e0 Atl\u00e0ntic\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Malauradament, la tripulaci\u00f3 va abandonar en el transcurs del des\u00e8 dia de la setena etapa, que anava de Nova York a Portsmouth, per problemes estructurals a la quilla pivotant. Les previsions anunciaven un fort temporal i la resposta de l\u2019embarcaci\u00f3 era un inc\u00f2gnita, situaci\u00f3 davant de la qual va prevaler la seguretat dels mariners per sobre de la competici\u00f3. Els deu tripulants van ser recollits per l\u2019ABN AMRO Two de S\u00e9bastien Josse, que tamb\u00e9 passava unes circumst\u00e0ncies tr\u00e0giques, ja que portava el cos sense vida de l\u2019holand\u00e8s Hans Horrevoets, de trenta-dos anys. El mariner havia mort despr\u00e9s d\u2019haver-lo escombrat de coberta una onada quan sortia a fer la gu\u00e0rdia. El vaixell estava immers en un temporal amb onades de m\u00e9s de cinc metres i vents amb m\u00e9s de trenta nusos. Horrevoets encara no havia tingut temps d\u2019ajustar-se l\u2019arn\u00e8s que subjecta els tripulants al veler i per aix\u00f2 va caure a l\u2019aigua. R\u00e0pidament, l\u2019embarcaci\u00f3 va abaixar el velam i va girar 360 graus per buscar el seu company. El van recuperar sense sentits i no el van poder reanimar. \u00c9s la cara amarga d\u2019aquestes regates al l\u00edmit, que no tenen gaire d\u2019aventura i s\u00ed molta competitivitat. Per la seva part, el Movistar va desapar\u00e8ixer sense deixar cap rastre.<\/p>\n\n\n\n

De cara a l\u2019edici\u00f3 que surt d\u2019Alacant s\u2019ha de destacar que el t\u00e0ndem format per Telef\u00f3nica i Pedro Campos continua apostant per la competici\u00f3, aquesta vegada amb l\u2019objectiu de guanyar-la. S\u2019han preparat dues unitats, amb la figura de Bouwe Bekkin com a director esportiu i amb un pressupost aproximat de vint-i-dos milions d\u2019euros per a cadascun dels dos velers: el Telef\u00f3nica Azul i el Telef\u00f3nica Negro. En el primer hi ha com a patr\u00f3 Iker Mart\u00ednez, i en el segon, Fernando Ech\u00e1varri, dos regatistes ol\u00edmpics que en l\u2019anterior volta ja van debutar amb el Movistar. En el vaixell Azul, entre altres tripulants, hi ha el mallorqu\u00ed Jordi Calafat, que en l\u2019\u00faltima campanya, amb l\u2019Alinghi, va guanyar la Copa Am\u00e8rica; l\u2019alacant\u00ed Pepe Ribes, i el mateix Bekkin. En l\u2019altre destaquen Patxi Rivero, que afronta una nova circumnavegaci\u00f3 despr\u00e9s de la que va fer amb el Mutua Madrile\u00f1a, juntament amb Bubi Sams\u00f3, en la Barcelona Word Race; Jaime Arbon\u00e9s, i Gonzalo Araujo.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019empresa Ericsson segueix patrocinant dos monobucs, l\u2019Ericsson Racing Team 1, amb el brasiler Torben Grael a la roda, i l\u2019Ericsson Racing Team 2, amb Anders Lewander. La resta d\u2019equips debuten en la Volvo. Es tracta del Puma Ocean Racing, amb Ken Read, i el Team Russia, amb Andreas Hanakamp i amb el catal\u00e0 Guillem Altadill, que afronta la seva cinquena participaci\u00f3. El set\u00e8 vaixell \u00e9s el Green Team, un projecte irland\u00e8s amb suport xin\u00e8s que encap\u00e7ala el patr\u00f3 Ian Ealker.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Els ports de les 37.000 milles n\u00e0utiques<\/strong>

1a. etapa \u2013 11 d\u2019octubre<\/em>
Alacant-Ciutat del Cap 6.500 milles n\u00e0utiques
Meta volant: arxip\u00e8lag de Fernando de Noronha (Brasil)

2a. etapa \u2013 15 de novembre<\/em>
Ciutat del Cap-Cochin 4.450 milles n\u00e0utiques
Meta volant: illa Maurici

3a. etapa \u2013 13 de desembre<\/em>
Cochin-Singapur
1.950 milles n\u00e0utiques

4a. etapa \u2013 18 de gener<\/em>
Singapur-Qingdao
2.500 milles n\u00e0utiques
Meta volant: illa de Pulau We (Indon\u00e8sia)

5a. etapa \u2013 14 de febrer<\/em>
Qingdao-Rio de Janeiro 12.300 milles n\u00e0utiques

6a. etapa \u2013 11 d\u2019abril<\/em>
Rio de Janeiro-Boston 4.900 milles n\u00e0utiques
Meta volant: arxip\u00e8lag de Fernando de Noronha (Brasil)

7a. etapa \u2013 16 de maig<\/em>
Boston-Galway
2.550 milles n\u00e0utiques Meta volant: St. John\u2019s (Terranova, Canad\u00e0)

8a. etapa \u2013 6 de juny <\/em>
Galway-G\u00f6teborg
950 milles n\u00e0utiques

9a. etapa \u2013 14 de juny<\/em>
G\u00f6teborg-Estocolm
525 milles n\u00e0utiques

10a. etapa \u2013 25 de juny<\/em>
Estocolm-Sant Petersburg 370 milles n\u00e0utiques<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

El palmar\u00e8s<\/strong>

1a. edici\u00f3: 1973-1974<\/em>
Vaixell guanyador: Sadyla II (M\u00e8x.)
Patr\u00f3: Ram\u00f3n Carl\u00edn
113 dies i 13 hores

2a. edici\u00f3: 1977-1978<\/em>
Vaixell guanyador: Flyer (Hol.)
Patr\u00f3: Cornelis van Rietschoten
119 dies i 1 hora

3a. edici\u00f3: 1981-1982<\/em>
Vaixell guanyador: Flyer (Hol.)
Patr\u00f3: Cornelis van Rietschoten
119 dies i 1 hora
Debut espanyol
Vaixell: Licor 43
Patr\u00f3: Joaquim Coello
Posici\u00f3: 19a., amb 160 dies i 2 hores

4a. edici\u00f3: 1985-1986<\/em>
Vaixell guanyador: Esprit d\u2019\u00c9quipe (Fra.) Patr\u00f3: Lionel P\u00e9an
111 dies i 23 hores
Representant espanyol: Fortuna Lights Patr\u00f3: Jordi Brufau \/ Toni Guiu
Posici\u00f3: 6a., amb 121 dies

5a. edici\u00f3: 1989-1990<\/em>
Vaixell guanyador: Steinlager 2 (N. Z.)
Patr\u00f3: Peter Blake
128 dies i 9 hores
Representant espanyol: Fortuna Extra Lights Patr\u00f3: Javier de la G\u00e1ndara
Posici\u00f3: 7a., amb 137 dies i 8 hores

6a. edici\u00f3: 1993-1994<\/em>
Categoria maxi
Vaixell guanyador: NZ Endeavour (N. Z.)
(categoria maxi)
Patr\u00f3: Grant Dalton
120 dies i 5 hores
Representant espanyol: Fortuna
Patr\u00f3: Lawrie Smith
Problemes estructurals obliguen el veler a retirar-se durant la primera etapa. Categoria W60
Vaixell guanyador: Yamaha (Jap.)
Patr\u00f3: Ross Field
120 dies i 14 hores
Representant espanyol: Galicia 93 Pescanova (W60)
Patr\u00f3: Javier de la G\u00e1ndara
Posici\u00f3: 3a., amb 122 dies i 6 hores

7a. edici\u00f3: 1997-1998<\/em>
Nom\u00e9s categoria W60; comen\u00e7a la classificaci\u00f3 per punts Vaixell guanyador: EF Language (Su\u00e8.) Patr\u00f3: Paul Cayard 836 punts

8a. edici\u00f3: 2001-2002<\/em>
Vaixell guanyador: Illbruck Challenge (Al.) Patr\u00f3: John Kostecki
61 punts
En la tripulaci\u00f3 hi havia el barcelon\u00ed Joan Vila.

9a. edici\u00f3: 2005-2006<\/em>
Vaixell guanyador: ABN AMRO One (Hol.) Patr\u00f3: Mike Sanderson
96 punts
Representant espanyol: Movistar
Patr\u00f3: Bouwe Bekkin
El veler s\u2019enfonsa durant la setena etapa. No obstant, els punts acumulats en les etapes pr\u00e8vies el situen en la quarta posici\u00f3 final, amb 48 punts.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

PDF Feia temps que Alacant buscava un esdeveniment de car\u00e0cter global. Un objectiu pel qual sospiren moltes ciutats que han fet del turisme un dels seus reclams. No \u00e9s f\u00e0cil aconseguir-ho. La compet\u00e8ncia entre les ciutats \u00e9s ferotge i tampoc hi ha tants esdeveniments que siguin capa\u00e7os d\u2019interessar el gran p\u00fablic i els mitjans de […]<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":12},"categories":[106],"tags":[],"author_meta":{"display_name":"Redaccio Consell","author_link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/author\/redaccioconsell\/"},"featured_img":null,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7061\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/12\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=7061"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7061\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":7062,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7061\/revisions\/7062\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=7061"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=7061"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=7061"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}