{"id":7063,"date":"2008-12-10T09:12:19","date_gmt":"2008-12-10T08:12:19","guid":{"rendered":"https:\/\/revistaconsell.com\/?p=7063"},"modified":"2020-10-20T09:26:44","modified_gmt":"2020-10-20T08:26:44","slug":"els-vins-del-pais-de-la-tramuntana","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/els-vins-del-pais-de-la-tramuntana\/","title":{"rendered":"Els vins del pa\u00eds de la tramuntana"},"content":{"rendered":"\n\n\n\t
\n\n\t\t<\/i><\/span> PDF<\/a>\n\n\t<\/div>\n\n\n\n\n\n\n

Un dels atractius paisatg\u00edstics de l\u2019Empord\u00e0 s\u00f3n les vinyes, que en molts casos han servit per frenar la forta pressi\u00f3 immobili\u00e0ria que durant l\u2019\u00faltim quart de segle ha patit aquest territori.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

La tradici\u00f3 vin\u00edcola d\u2019aquesta comarca es remunta a temps antics, quan els grecs hi van arribar i van fundar Emp\u00f2rion, l\u2019actual Emp\u00faries, en el segle VI a. de C. Les primeres vinyes les van plantar els foceus, colonitzadors grecs que provenien de la ciutat de Focea. Amb la important obra civilitzadora dels romans, podr\u00edem dir que la vinya i la cultura del vi van arrelar profundament en aquestes terres.\u00a0 A l\u2019edat mitjana, del cultiu de la vinya i l\u2019elaboraci\u00f3 del vi, se\u2019n van encarregar les comunitats mon\u00e0stiques, entre les quals va destacar la de Sant Pere de Rodes. <\/p>\n\n\n\n

\u201cLa DO Empord\u00e0 t\u00e9 2.475 hect\u00e0rees de vinya, amb 570 viticultors i 21 cellers, i amb una producci\u00f3 mitjana de 70.000 hectolitres\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

En aquell per\u00edode convuls, ells van ser els grans mantenidors de la riquesa vitivin\u00edcola, fins que, ja en \u00e8poques m\u00e9s recents, la Llei de Desamortitzaci\u00f3 de Mendiz\u00e1bal (1855) va posar a la venda tots els b\u00e9ns eclesi\u00e0stics. Algunes finques es van abandonar i d\u2019altres van passar als viticultors de la comarca. L\u2019any 1879, la plaga de la fil\u00b7loxera, que va entrar a Catalunya per una vinya de Rab\u00f3s, va posar fi a una bona part de la vinya empordanesa, molta de qual ja no es va recuperar posteriorment. La fil\u00b7loxera va tenir conseq\u00fc\u00e8ncies nefastes per al camp catal\u00e0. Aix\u00ed, de les 379.806 hect\u00e0rees dedicades a la vinya l\u2019any 1883 es va passar a 193.091 el 1898. En algunes zones de l\u2019Empord\u00e0, les vinyes es van substituir per alzines sureres, amb la qual cosa es va acabar creant una important ind\u00fastria dedicada a la producci\u00f3 de taps.<\/p>\n\n\n\n

La renovaci\u00f3 vin\u00edcola d\u2019aquest territori cal buscar-la al poble d\u2019Espolla, on el novembre del 1931 es va posar en funcionament el primer celler cooperatiu. Han passat m\u00e9s de setanta-cinc anys i aquest celler continua sent el m\u00e9s important de la DO. L\u2019edifici original, obra de l\u2019arquitecte figuerenc Pelai Mart\u00ednez Paricio (1898-1978), es conserva avui dia, despr\u00e9s de les diverses ampliacions que s\u2019hi han fet.<\/p>\n\n\n\n

En l\u2019actualitat, la DO Empord\u00e0 engloba 2.475 hect\u00e0rees de vinya inscrita, amb 570 viticultors i 21 cellers, i amb una producci\u00f3 mitjana de 70.000 hectolitres. Inicialment s\u2019havia constitu\u00eft com a Denominaci\u00f3 d\u2019Origen Empord\u00e0-Costa Brava, en virtut de l\u2019ordre de 19 de maig de 1975 del Ministeri d\u2019Agricultura. <\/p>\n\n\n\n

\u201cL\u2019any 2006, l\u2019Institut Catal\u00e0 de la Vinya i el Vi va ampliar els l\u00edmits de la denominaci\u00f3 d\u2019origen a la zona del Baix Empord\u00e0\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

No obstant, el mar\u00e7 del 2006, l\u2019Institut Catal\u00e0 de la Vinya i el Vi (Incavi) ratificaria la supressi\u00f3 definitiva del top\u00f2nim Costa Brava de la DO Empord\u00e0. Els nous estatuts de la denominaci\u00f3 en van ampliar els l\u00edmits a la zona del Baix Empord\u00e0 o Empordanet, que compr\u00e8n tretze municipis: Begur, Ca\u00b7longe, Castell-Platja d\u2019Aro, Forallac, Mont-ras, Palafrugell, Palam\u00f3s, Palau-sator, Pals, Regenc\u00f3s, Torrent, Torroella de Montgr\u00ed i Vall-llobrega, amb 900 parcel\u00b7les de vinya i prop de 360 hect\u00e0rees.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta \u00e9s una denominaci\u00f3 emergent, que per hect\u00e0rees de conreu es pot comparar amb les DO Priorat (1.600 ha) i Monsant (2.000 ha), les dues denominacions catalanes actualment m\u00e9s en voga i amb for\u00e7a vins premiats. En els \u00faltims anys, el Consell Regulador de la DO Empord\u00e0, presidit per Josep Blanch, est\u00e0 fent un esfor\u00e7 de promoci\u00f3 d\u2019aquests vins, encara no prou valorats pel gran p\u00fablic. En aquesta l\u00ednia s\u2019emmarca la mostra Vins de Tramuntana. Jornada de Vins de l\u2019Empord\u00e0, organitzada a finals d\u2019octubre a la Llotja de Mar de Barcelona i que va reunir m\u00e9s de cinc-cents professionals de la restauraci\u00f3, la distribuci\u00f3 i el comer\u00e7 especialitzat.<\/p>\n\n\n\n

\u201cLa finca Mas Vida, amb 10 hect\u00e0rees, d\u00f3na nom a l\u2019\u00fanic celler productor del poble de Cistella\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

L\u2019estrella medi\u00e0tica va ser el sommelier empordan\u00e8s Roger Vius\u00e0, escollit aquest any com el millor d\u2019Europa i el segon del m\u00f3n, que va pronunciar la confer\u00e8ncia \u201cEmpord\u00e0, vins de futur\u201d. La trobada es va acabar amb la degustaci\u00f3 dels vins m\u00e9s representatius d\u2019aquesta DO, que busca situar-se en l\u2019exigent mercat dels vins de qualitat.<\/p>\n\n\n\n

Mas Vida, a Cistella<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Entre el grup de petits productors de vins de la DO Empord\u00e0 sobresurt la finca Mas Vida, tot un exemple de com s\u2019ha pogut recuperar una propietat que fa dues d\u00e8cades estava abandonada a la seva sort. El dest\u00ed va voler que hi aparegu\u00e9s Albert Fern\u00e1ndez Mass\u00f3, l\u2019home que l\u2019ha transformat amb tenacitat, inversions i, si se\u2019ns permet l\u2019expressi\u00f3, amb molt d\u2019amor. Dalt d\u2019un tur\u00f3, a un quil\u00f2metre esc\u00e0s de Cistella, un poble de poc m\u00e9s de 200 habitants situat a 10 quil\u00f2metres de Figueres, s\u2019aixeca aquesta antiga rectoria del 1700, que s\u2019ha convertit en la casa pairal d\u2019aquesta finca de 80 hect\u00e0rees. L\u2019edificaci\u00f3, for\u00e7a resguardada de la caracter\u00edstica tramuntana, la va restaurar, a comen\u00e7ament dels anys noranta, l\u2019arquitecta Beth Tay\u00e0 i mant\u00e9 la distribuci\u00f3 tradicional de la masia catalana, amb cos principal de planta rectangular i uns petits annexos a la part posterior. En l\u2019actualitat, el mas, amb una superf\u00edcie total de 500 m\u00b2, \u00e9s un habitatge familiar, per\u00f2 es podria habilitar com a petit hotel amb encant o com a allotjament de turisme rural. Des d\u2019aquest punt, una talaia \u00fanica situada a 250 metres d\u2019al\u00e7ada, es domina la immensitat del pla de l\u2019Alt Empord\u00e0 i la vista pot abastar la muntanya de la Mare de D\u00e9u del Mont, el cim del Bassegoda, el Canig\u00f3, les Alberes, el golf de Roses i el mass\u00eds del Montgr\u00ed. El paratge circumdant, on el temps sembla haver-se parat, est\u00e0 format per camps i boscos, amb 10 hect\u00e0rees de vinya, m\u00e9s de 4.000 oliveres i 50 hect\u00e0rees de bosc. Per\u00f2 aques-ta esplendor no t\u00e9 res a veure amb l\u2019estat en qu\u00e8 l\u2019actual propietari va trobar la finca l\u2019any 1988. La transformaci\u00f3 va comportar un proc\u00e9s lent, que va comen\u00e7ar arrencant les velles vinyes i llaurant el terreny per oxigenar-lo i despr\u00e9s plantar-hi les varietats cabernet sauvignon, chardonnay, merlot, carinyena i ull de llebre. L\u2019any 1995 es va fer la primera collita, per\u00f2 el que havia comen\u00e7at com un hobby, amb la intenci\u00f3 de fer vi per a la fam\u00edlia, va anar prenent volada, fins que es va arribar a comercialitzar el producte amb la marca Mas Vida. Precisament, a Albert Fern\u00e1ndez es deu que el municipi de Cistella fos acceptat pel Consell Regulador i incl\u00f2s en la DO Empord\u00e0-Costa Brava. Aix\u00f2 va ser l\u2019any 2000, quan el celler Mas Vida estava immers en una gran transformaci\u00f3 tecnol\u00f2gica per millorar la qualitat de la producci\u00f3, en una clara aposta pels vins de gamma mitjana-alta i les tirades petites. Del celler, que est\u00e0 soterrat, destaca l\u2019espectacular sostre de canya, sota el qual dormen cent barriques de roure franc\u00e8s i americ\u00e0 de 225 litres cadascuna.<\/p>\n\n\n\n

\u201cL\u2019harmonia de tot el conjunt edificat confereix a Mas Vida un plus d\u2019autenticitat dif\u00edcil de trobar en altres indrets\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

L\u2019altre tret caracter\u00edstic de Mas Vida s\u00f3n les 4.500 oliveres que hi ha repartides per tota la finca. S\u00f3n de les varietats picual, man\u00e7anenca, arbequina i argudell, l\u2019olivera aut\u00f2ctona de l\u2019Empord\u00e0, de la qual es conserven cinc-cents peus antics. Gr\u00e0cies a l\u2019empenta dels propietaris de Mas Vida, Cistella torna a tenir des del 1998 trull d\u2019oli, despr\u00e9s d\u2019haver desaparegut a comen\u00e7aments dels anys vuitanta. Recuperar la m\u00f2lta d\u2019olives i apostar per la cultura de l\u2019oli s\u00f3n alguns altres trets distintius d\u2019aquesta propietat, completament integrada al paisatge rural.<\/p>\n\n\n\n

A tocar de la masia, que en temps immemorials formava part del conjunt del santuari de la Mare de D\u00e9u de Vida, hi ha l\u2019ermita, propietat del bisbat de Girona. Els or\u00edgens de la construcci\u00f3 es remunten al 1492, quan s\u2019hi va aixecar un temple dedicat a sant Miquel. El culte exclusiu a l\u2019arc\u00e0ngel va durar fins al 1860, quan el rector de Cistella, moss\u00e8n Francesc Veh\u00ed, va ampliar la capella i la va dedicar a la Mare de D\u00e9u, sota l\u2019advocaci\u00f3 de Vida. Posteriorment, l\u2019any 1743, l\u2019edifici seria completament reformat i engrandit. L\u2019\u00faltima intervenci\u00f3 s\u2019hi va fer el 1896, i, actualment, del santuari original, nom\u00e9s en queda l\u2019absis. L\u2019any 1991, l\u2019ermita va ser objecte d\u2019una profunda restauraci\u00f3. L\u2019harmonia de tot el conjunt edificat a Mas Vida confereix a aquest lloc un plus d\u2019autenticitat dif\u00edcil de trobar en altres indrets.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

LES VARIETATS DE VINYES<\/strong>

Les vinyes de la DO Empord\u00e0 s\u00f3n, majorit\u00e0riament, d\u2019antiga implantaci\u00f3, amb ceps de m\u00e9s de trenta anys, i aix\u00f2 influeix favorablement en les caracter\u00edstiques del producte final, ja que \u00e9s ben sabut que els ceps vells produeixen vi de gran qualitat. Paral\u00b7lelament, en els \u00faltims anys s\u2019ha fet una important renovaci\u00f3 i millora dels conreus per adaptar-los a les t\u00e8cniques agr\u00edcoles modernes i introduir-hi un cert canvi varietal.

Pel que fa a les varietats negres, domina la carinyena o sams\u00f3, que constitueix la base de la viticultura empordanesa, juntament amb la garnatxa negra, anomenada a la zona lledoner. Aquestes varietats tradicionals es complementen amb les que es van introduint, principalment l\u2019ull de llebre, cabernet sauvignon, merlot i syrah.

Les varietats vin\u00edferes blanques dominants s\u00f3n la garnatxa blanca i roja i el macabeu. En una proporci\u00f3 molt menor trobem el moscatell, el tradicional xarel\u00b7lo i, de nova implantaci\u00f3, el chardonnay, sauvignon blanc i gew\u00fcrztraminer.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

CARACTER\u00cdSTIQUES DEL S\u00d2L<\/strong>

La DO Empord\u00e0 presenta una gran heterogene\u00eftat de terrenys. Majorit\u00e0riament, es tracta de s\u00f2ls de textura sorrenca, pobres en mat\u00e8ria org\u00e0nica, idonis per a la producci\u00f3 de vins d\u2019elevada qualitat. En general, s\u00f3n \u00e0cids i estan situats des del nivell del mar fins a un m\u00e0xim de 260 m d\u2019altitud. Cal distingir les zones de la plana empordanesa, on predominen els s\u00f2ls de naturalesa al\u00b7luvial, de les zones de muntanya i de falda de muntanya, on els s\u00f2ls s\u00f3n pissarrencs i gran\u00edtics, amb paisatges d\u2019una gran bellesa.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

EL TERRITORI DE LA DO EMPORD\u00c0<\/strong>

La zona de producci\u00f3 de la DO Empord\u00e0, situada a l\u2019extrem nord-oriental de Catalunya, engloba un total de quaranta-vuit municipis, distribu\u00efts en dues comarques. Trenta-cinc corresponen a l\u2019Alt Empord\u00e0 i els altres tretze pertanyen al Baix Empord\u00e0.

La zona de producci\u00f3 de l\u2019Alt Empord\u00e0 s\u2019est\u00e9n de Figueres cap al nord, a la frontera amb Fran\u00e7a, i est\u00e0 a recer de les serres de Rodes i les Alberes, en un arc que va des del cap de Creus fins a la denominada Garrotxa d\u2019Empord\u00e0, al terme d\u2019Albany\u00e0. Limita, per tant, amb el Pirineu al nord, el Mediterrani a llevant i la plana pr\u00f2piament dita a migjorn. Els municipis que compr\u00e8n la DO a l\u2019Alt Empord\u00e0 s\u00f3n: Agullana, Avinyonet de Puigvent\u00f3s, Biure, Boadella i les Escaules, Cabanes, Cadaqu\u00e9s, Cantallops, Capmany, Cistella, Colera, Darnius, Espolla, Figueres, Garriguella, la Jonquera, Llan\u00e7\u00e0, Llers, Masarac, Mollet de Peralada, Palau-saverdera, Pau, Pedret i Marz\u00e0, Peralada, Pont de Molins, Portbou, el Port de la Selva, Rab\u00f3s, Roses, Sant Climent Sescebes, la Selva de Mar, Terrades, Vilafant, Vilaju\u00efga, Vilamaniscle i Vilanant.

La zona de producci\u00f3 del Baix Empord\u00e0 limita al nord amb el mass\u00eds del Montgr\u00ed; al sud-oest, amb el mass\u00eds de les Gavarres, que forma una cadena costanera amb el mass\u00eds de Begur, i a l\u2019est, amb el Mediterrani.

Els municipis que compr\u00e8n la DO al Baix Empord\u00e0 s\u00f3n: Begur, Calonge, Castell-Platja d\u2019Aro, Forallac, Mont-ras, Palafrugell, Palam\u00f3s, Palau-sator, Pals, Regenc\u00f3s, Torrent, Torroella de Montgr\u00ed i Vall-llobrega.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

PDF Un dels atractius paisatg\u00edstics de l\u2019Empord\u00e0 s\u00f3n les vinyes, que en molts casos han servit per frenar la forta pressi\u00f3 immobili\u00e0ria que durant l\u2019\u00faltim quart de segle ha patit aquest territori. La tradici\u00f3 vin\u00edcola d\u2019aquesta comarca es remunta a temps antics, quan els grecs hi van arribar i van fundar Emp\u00f2rion, l\u2019actual Emp\u00faries, en […]<\/p>\n","protected":false},"author":11,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":7},"categories":[106],"tags":[],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7063\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/11\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=7063"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7063\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":7064,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7063\/revisions\/7064\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=7063"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=7063"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=7063"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}