{"id":7068,"date":"2009-03-10T09:37:21","date_gmt":"2009-03-10T08:37:21","guid":{"rendered":"https:\/\/revistaconsell.com\/?p=7068"},"modified":"2020-10-20T09:54:18","modified_gmt":"2020-10-20T08:54:18","slug":"de-la-societat-datraccio-de-forasters-a-turisme-de-barcelona-un-segle-dhistoria","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/de-la-societat-datraccio-de-forasters-a-turisme-de-barcelona-un-segle-dhistoria\/","title":{"rendered":"De la Societat d\u2019Atracci\u00f3 de Forasters a Turisme de Barcelona: un segle d\u2019hist\u00f2ria"},"content":{"rendered":"\n\n\n\t
\n\n\t\t<\/i><\/span> PDF<\/a>\n\n\t<\/div>\n\n\n\n\n\n\n

Hi ha centenaris que passen desapercebuts, hist\u00f2ries que no s\u2019acaben de rescatar de l\u2019oblit. La qual cosa no vol pas dir que no interessin, sin\u00f3, senzillament, que qui hauria de posar fil a l\u2019agulla no ho fa. Per aix\u00f2 ens ha fet estrany que el centenari de la Societat d\u2019Atracci\u00f3 de Forasters de Barcelona hagi passat sense pena ni gl\u00f2ria, tot i que s\u2019ha publicat alguna aproximaci\u00f3 hist\u00f2rica al voltant d\u2019aquest organisme, el primer dedicat a promoure el turisme a Barcelona i a tot Catalunya.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Evidentment, no es tracta d\u2019una marca tur\u00edstica, per\u00f2 capbussar-se en la hist\u00f2ria d\u2019aquesta organitzaci\u00f3, pionera a l\u2019estat espanyol, era un deure per a una ciutat com Barcelona, que en aquests moments est\u00e0 abocada en el turisme i que l\u2019any 2008 va rebre 6.659.075 visitants.<\/p>\n\n\n\n

La Societat d\u2019Atracci\u00f3 de Forasters, nascuda l\u20191 d\u2019abril de 1908, a Barcelona, estava inspirada en els sindicats d\u2019iniciatives de turisme, engegats uns anys abans en algunes ciutats franceses per facilitar l\u2019estada als viatgers. El primer d\u2019aquests sindicats va entrar en funcionament a Grenoble, l\u2019any 1889. El de Barcelona era el segon organisme d\u2019aquesta mena que es fundava a Espanya. El primer s\u2019havia posat en marxa a Palma, l\u2019any 1905, amb el nom de Foment del Turisme de Palma de Mallorca i promogut, entre d\u2019altres, per Bartolom\u00e9 Amengual i Andreu (1866-1961), en aquell moment secretari de la Cambra de Comer\u00e7 de Palma i que, una vegada instal\u00b7lat a Barcelona, tindria un paper important en la creaci\u00f3 de la nova iniciativa barcelonina. Amengual, natural de Felanitx, \u00e9s un dels primers personatges que van escriure sobre el negoci del turisme. L\u2019any 1903 va publicar La industria de los forasteros.<\/p>\n\n\n\n

\u201cLa Societat d\u2019Atracci\u00f3 de Forasters, fundada el 1908, va ser el primer organisme creat per fomentar el turisme a Barcelona\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

A Barcelona, l\u2019instigador de la idea va ser Manuel Rib\u00e9 Labarta (1878-1962), un personatge molt especial i que durant ben b\u00e9 una cinquantena d\u2019anys va ser tota una instituci\u00f3 a l\u2019Ajuntament de la ciutat. Sempronio, un dels excel\u00b7lents cronistes de Barcelona, que va tenir la sort de tractar-lo, deia d\u2019ell que, com que ho sabia tot de la casa gran, era com si en fos el porter. Havia entrat de funcionari a l\u2019Ajuntament el 6 d\u2019abril de 1909, quan va guanyar les oposicions per dirigir la Gu\u00e0rdia Urbana, cos fundat el 1907, per\u00f2 que fins al seu nomenament nom\u00e9s havia tingut caps accidentals. Paral\u00b7lelament, el seu do de gents el va acabar convertint en el primer cap de cerimonial de l\u2019Ajuntament, c\u00e0rrec de nova creaci\u00f3 i des del qual va crear escola. A Rib\u00e9, que dels quinze als trenta anys havia fet de comptable en dues empreses comercials italianes establertes a Barcelona, se li havia despertat el cuquet del turisme arran dels seus viatges prfessionals per Fran\u00e7a, It\u00e0lia i Portugal. <\/p>\n\n\n\n

\u201cL\u2019any 1910, a la Rambla de Barcelona es va obrir Viatges Marsans, la primera ag\u00e8ncia de l\u2019estat espanyol\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

La idea de crear un organisme per promoure la ciutat la van apadrinar el regidor Llu\u00eds Duran i Ventosa (1870-1954) i Bartolom\u00e9 Amengual i Andreu, secretari de la Cambra de Comer\u00e7 i Navegaci\u00f3 de Barcelona, que, com hem vist, tres anys abans havia estat clau en la creaci\u00f3 de Foment del Turisme de Palma de Mallorca. L\u2019alcalde Dom\u00e8nec Joan Sanllehy (1847-1911), que va donar suport a l\u2019empresa, en va ser el primer president i va ocupar el c\u00e0rrec fins que va morir, moment en qu\u00e8 el substituiria Mari\u00e0 Rubi\u00f3 i Bellv\u00e9 (1862-1938). El seu mandat (1906-1908) va estar marcat per la inestabilitat pol\u00edtica, ja que el 12 de mar\u00e7 de 1908 va haver d\u2019afrontar un vot de censura per haver perm\u00e8s que el rei Alfons XIII inaugur\u00e9s les obres de la Reforma i el 6 de maig un altre, que el va obligar a dimitir, per no haver aprovat una part del pressupost de Cultura. Aquestes complexes circumst\u00e0ncies van fer que, pr\u00e8viament, Sanllehy cre\u00e9s una subcomissi\u00f3, anomenada Turisme i Atracci\u00f3 de Forasters, que qued\u00e9s al marge dels interessos pol\u00edtics i no estigu\u00e9s sotmesa a la burocr\u00e0cia administrativa. A part d\u2019ell mateix, la junta fundacional estava com-posta per Frederic Rahola i Mari\u00e0 Rubi\u00f3 i Bellv\u00e9, vicepresidents; Josep Bertran Su\u00f1ol, tresorer; H\u00e9rcules Cacciami, comptable; Manuel Rib\u00e9, secretari; Llu\u00eds Duran i Ventosa, Sixte Quintana, Jaume Algarra, Josep Rogent, Pere Clap\u00e9s Traval, Josep Puig i Cadafalch, Carles Pompidor, Bartolom\u00e9 Amengual, Enric Vilalta, Narc\u00eds Masferrer i Llu\u00eds Figuerola. La junta estava formava no tan sols per pol\u00edtics o gent de posici\u00f3 acomodada, sin\u00f3 que tamb\u00e9 hi havia representants de l\u2019hostaleria, la restauraci\u00f3 i el comer\u00e7. Per exemple, Cacciami era propietari del Nuevo Gran Hotel de Inglaterra; Pompidor regentava el celebrat caf\u00e8 restaurant Maison Dor\u00e9e, inaugurat el 1903 a la pla\u00e7a Catalunya, i Masferrer era fundador del diari El Mundo Deportivo. L\u2019any 1909 va obrir la primera oficina tur\u00edstica d\u2019atenci\u00f3 al p\u00fablic. Era en una planta baixa situada al capdavall de la Rambla, concretament al n\u00famero 30. Es tractava d\u2019una localitzaci\u00f3 estrat\u00e8gica, ja que havia d\u2019estar relativament a prop de la terminal del port de passatgers perqu\u00e8, en aquella \u00e8poca, una bona part dels visitants arribaven amb vaixell. Avui dia, el port de Barcelona ha recuperat la seva esplendor com a dest\u00ed de creuers capdavanter a Europa i ocupa la cinquena posici\u00f3 del r\u00e0nquing mundial, nom\u00e9s superat per quatre ports vacacionals del Carib. L\u2019any 2008 van passar per la terminal de creuers de la capital catalana 2.074.554 persones.<\/p>\n\n\n\n

Val la pena recordar el que deia Mari\u00e0 Rubi\u00f3 i Bellv\u00e9 (1862-1938), president de l\u2019entitat des del 1911, quan l\u2019organisme complia vint anys: \u201cLa Sociedad fue fundada para facilitar a los forasteros aquellos informes que puedan serles de utilidad, relativos a las bellezas naturales y art\u00edsticas, no solamente de la capital, sino de toda Catalu\u00f1a y de las islas Baleares, como tambi\u00e9n sobre los hospedajes, itinerarios, medios de comunicaci\u00f3n y otros particulares que puedan interesar a su condici\u00f3n de turistas. Es, asimismo, objeto de actuaci\u00f3n de la Sociedad el ejercicio de su acci\u00f3n privada sobre todos los servicios relacionados con la industria del turismo para obtener la mejora de los mismos y difundir el conocimiento de la ciudad y del pa\u00eds catal\u00e1n, de Mallorca y de la naci\u00f3n entera, para conseguir que sea visitada y admirada por extranjeros.\u201d<\/p>\n\n\n\n

\u201cAls anys seixanta, l\u2019esl\u00f2gan \u00a0\u2018Barcelona, ciudad de ferias y congresos\u2019, va encap\u00e7alar les primeres campanyes d\u2019imatge a l\u2019exterior, auspiciades per la Fira\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Com comprovarem, la nova societat barcelonina dedicada al turisme tamb\u00e9 es va convertir en el motor de la incipient organitzaci\u00f3 del sector a Espanya. En teoria, l\u2019Estat havia creat, l\u2019any 1905, la Comisi\u00f3n Nacional para el Fomento del Turismo en Espa\u00f1a, per\u00f2, a la pr\u00e0ctica, aquest organisme, que va funcionar sis anys, no va ajudar gaire a desenvolupar les activitats tur\u00edstiques. L\u2019any 1927, el llavors secretari general de la Societat d\u2019Atracci\u00f3 de Forasters de Barcelona, Manuel Folch i Torres, recordava que \u201cno sabemos si la expresada Comisi\u00f3n lleg\u00f3 a funcionar, ni siquiera si logr\u00f3 constituirse, pero s\u00ed que podemos afirmar que, en todo caso, su eficacia pr\u00e1ctica en lo que constitu\u00eda el objeto de su creaci\u00f3n no se tradujo en grandes resultados\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Entre els aspectes que va arribar a promoure hi ha l\u2019organitzaci\u00f3 de diversos congressos internacionals de turisme, que es van celebrar a Saragossa (1908), aprofitant l\u2019Exposici\u00f3 Hispanofrancesa que s\u2019hi va fer aquell any; Sant Sebasti\u00e0 (1909); Tolosa (1910); Lisboa (1911), i Madrid (1912), encara que en aquesta \u00faltima ciutat amb la Comisi\u00f3n ja dissolta. Precisament, en el congr\u00e9s de Lisboa, l\u2019entitat tur\u00edstica barcelonina va proposar la creaci\u00f3 d\u2019un organisme oficial de turisme m\u00e9s din\u00e0mic que substitu\u00eds la Comisi\u00f3n Nacional. La iniciativa va arribar a bon port i aix\u00ed va ser com el 19 de juny de 1911 es va crear a Espanya una Comisar\u00eda Regia encarregada de procurar el desenvolupament del turisme i la divulgaci\u00f3 de la cultura art\u00edstica popular. Al capdavant d\u2019aquest ens, s\u2019hi va col\u00b7locar l\u2019enginyer val\u00b7lisolet\u00e0 Benigno de la Vega-Incl\u00e1n y Flaquer (1858-1942), marqu\u00e8s de la Vega-Incl\u00e1n. La figura del marqu\u00e8s, alhora conseller cultural d\u2019Alfons XIII, va ser cabdal en la conservaci\u00f3 i restauraci\u00f3 de monuments com l\u2019Alhambra de Granada o en la creaci\u00f3 del Museu del Greco de Toledo i de la futura xarxa de paradors nacionals, entre moltes altres q\u00fcestions. Fins i tot, en algunes ocasions va finan\u00e7ar projectes de la seva pr\u00f2pia butxaca. No obstant, com escrivia el mateix Folch i Torres l\u2019any 1927: \u201cSensible es, pues, vernos obligados a reconocer que tampoco este organismo oficial ha respondido por completo a lo que los intereses tur\u00edsticos nacionales reclamaban ni a las aspiraciones de los sindicatos de iniciativa, que siguen desarroll\u00e1ndose en absoluta inconexi\u00f3n con \u00e9l; lamentable situaci\u00f3n, a la que tal vez no se habr\u00eda llegado si, en vez de la direcci\u00f3n unipersonal que de hecho tiene la Comisar\u00eda, se hubiese constituido dentro de la misma Junta Superior que se establece en el R. D. de su creaci\u00f3n, dando entrada en su seno a aquellas entidades que en Espa\u00f1a se consagran al fomento del turismo, y a la representraci\u00f3n de aquellas otras sociedades y empresas que explotan industrias genuinamente tur\u00edsticas.\u201d<\/p>\n\n\n\n

Queda clar que, des del comen\u00e7ament, la falta d\u2019un organisme potent i aglutinador va impedir que hi hagu\u00e9s una pol\u00edtica tur\u00edstica clara. Paral\u00b7lelament, a Fran\u00e7a ja s\u2019havien posat les piles en aquest aspecte. El 1910, al pa\u00eds ve\u00ed va entrar en funcionament l\u2019Office National du Tourisme. De manera semblant, a Su\u00efssa, el 1918, es va crear l\u2019Office National Suisse du Tourisme, i, un any despr\u00e9s, a It\u00e0lia, es fundava l\u2019Ente Nazionale per le Industrie Turistiche (ENIT).<\/p>\n\n\n\n

A Barcelona, la burgesia benestant, l\u2019\u00fanica que podia viatjar, i els homes de negocis que s\u2019havien de despla\u00e7ar a les capitals europees havien donat peu a l\u2019aparici\u00f3 de la primera ag\u00e8ncia de viatges d\u2019Espanya. Era una secci\u00f3 de la Banca Marsans Rof i Fills i va n\u00e9ixer l\u2019any 1910, per donar un millor servei als clients, a l\u2019oficina banc\u00e0ria que tenien als n\u00fameros 2 i 4 de la Rambla. L\u2019ag\u00e8ncia de viatges no se separaria del negoci bancari fins al 1928, quan va passar a anomenar-se Viatges Marsans, nom comercial que encara conserva avui dia, a pesar dels canvis de titularitat de l\u2019empresa.<\/p>\n\n\n\n

\u201cL\u2019any 1973, l\u2019aparell franquista no va aprovar que Barcelona es postul\u00e9s per acollir l\u2019Exposici\u00f3 Universal del 1982, al contrari del que s\u2019havia fet amb la del 1888\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

En aquest context, la Societat d\u2019Atracci\u00f3 de Forasters de Barcelona es va consolidar sota la presid\u00e8ncia del tarragon\u00ed Mari\u00e0 Rubi\u00f3 i Bellv\u00e9, enginyer militar de professi\u00f3, que havia deixat l\u2019Ex\u00e8rcit el 1901 per dur a terme la urbanitzaci\u00f3 del Tibidabo. El projecte l\u2019encap\u00e7alava el metge Salvador Andreu i Grau (1841-1928), que havia fet fortuna gr\u00e0cies a una f\u00f3rmula magistral de pasta pectoral contra la tos. Uns anys m\u00e9s tard, Rubi\u00f3 i Bellv\u00e9 tamb\u00e9 va dirigir la urbanitzaci\u00f3 de la muntanya de Montju\u00efc, com a director de les obres de l\u2019Exposici\u00f3 Internacional de Barcelona del 1929. Precisament, aquesta cita i l\u2019Exposici\u00f3 Iberoamericana de Sevilla del mateix any van ser el detonant que, el 1928, la Comisar\u00eda Regia desaparegu\u00e9s i es cre\u00e9s el Patronato Nacional de Turismo, organisme de vida ef\u00edmera, ja que despr\u00e9s de la guerra civil es va transformar en Direcci\u00f3n General de Turismo. Amb la p\u00e8rdua de les llibertats durant el franquisme, l\u2019organisme de promoci\u00f3 tur\u00edstica barcelon\u00ed va des apar\u00e8ixer i es va acabar aix\u00ed l\u2019obra de divulgaci\u00f3 de la ciutat de cara a l\u2019exterior. De la seva feina i el seu funcionament, n\u2019ha quedat const\u00e0ncia detallada a la revista Barcelona atracci\u00f3n i en diversos monogr\u00e0fics especials publicats de manera molt acurada, tant pel que fa als continguts com a la part gr\u00e0fica.<\/p>\n\n\n\n

Durant els primers anys de la dictadura del general Franco viatjar era un luxe nom\u00e9s a l\u2019abast de burgesos amb possibilitats, d\u2019empresaris que feien negocis sota l\u2019empara del sistema o d\u2019estraperlistes. A m\u00e9s, l\u2019a\u00efllament internacional del r\u00e8gim no convidada els turistes estrangers a viatjar a un pa\u00eds estigmatitzat per les grans pot\u00e8ncies. Barcelona s\u2019havia convertit en una ciutat grisa, que viuria uns anys relegada a un segon pla i fora dels circuits tur\u00edstics. Aquesta situaci\u00f3 no se superaria fins a comen\u00e7aments dels anys seixanta, quan l\u2019Ajuntament va crear un negociat encap\u00e7alat per la figura del delegat de serveis de Relacions P\u00fabliques i Turisme, t\u00edtol gen\u00e8ric al qual en alguns per\u00edodes es va afegir l\u2019\u00e0rea d\u2019Esports. Als anys cinquanta, aquest c\u00e0rrec l\u2019ocupar\u00e0 Mateu Mollev\u00ed Rivera, tinent d\u2019alcalde delegat de Turisme i Assumptes Generals i persona vinculada a la ind\u00fastria hotelera espanyola, que representar\u00e0 en diversos f\u00f2rums i dins de la qual arribar\u00e0 a ser president del Sindicat d\u2019Hostaleria. No obstant, seria el seu successor a l\u2019Ajuntament, Esteve Bassols Montserrat (1923-1986), com a delegat de serveis de Relacions P\u00fabliques i Turisme de Barcelona, qui lideraria l\u2019obertura de Barcelona a l\u2019exterior, amb les primeres campanyes de promoci\u00f3 dedicades a vendre la ciutat. Esteve Bassols, un dels pioners de les relacions p\u00fabliques a Espanya, va ocupar aquest c\u00e0rrec de l\u2019any 1961 al 1969, quan va ser cridat a Madrid per convertir-se en director general de Promoci\u00f3 Tur\u00edstica. A ell es deu l\u2019esl\u00f2gan Barcelona, ciudad de ferias y congresos, que tanta fortuna va fer i que va ser molt conegut i publicitat al llarg de les d\u00e8cades dels seixanta i setanta. Fins i tot, l\u2019esl\u00f2gan va ser registrat com a marca l\u2019any 1967, despr\u00e9s d\u2019autoritzar-ho el Ministeri d\u2019Informaci\u00f3 i Turisme de l\u2019\u00e8poca. Bassols, molt vinculat a la Fira de Barcelona, va ser un dels promotors d\u2019algunes de les primeres manifestacions firals que van sorgir aquells anys, com Sonimag, el sal\u00f3 de l\u2019electr\u00f2nica de consum, que es va fer per \u00faltim cop el 2001. En aquells anys, la Fira de Mostres i els successius salons que en van anar naixent es van convertir en el veritable motor tur\u00edstic de la ciutat. Entre els anys seixanta i comen\u00e7ament dels vuitanta, pr\u00e0cticament tots els visitants que venien a Barcelona ho feien per negocis relacionats amb l\u2019activitat firal. Barcelona no existia com a dest\u00ed tur\u00edstic. L\u2019alcalde del franquisme per excel\u00b7l\u00e8ncia, Josep Maria de Porcioles, que va regir els destins de la ciutat de l\u2019any 1957 al 1973, va intentar infructuosament, al final del seu mandat, aconseguir una nova exposici\u00f3 universal per a Barcelona, per\u00f2 l\u2019aparell franquista va tombar la iniciativa catalana que volia optar a organitzar-la de cara a l\u2019any 1982. \u00c9s ben cert que alguna cosa es devia coure a l\u2019Ajuntament, perqu\u00e8, l\u2019any 1972, Llu\u00eds Miravitlles Torras (1930-1995), que va substituir Bassols en el c\u00e0rrec de delegat de serveis de Relacions P\u00fabliques, Turisme i Esports (1970-1974), en una trobada amb la premsa, que recollia La Vanguardia en l\u2019edici\u00f3 del 22 de juliol, va dir: \u201cUna gran ciudad no es tur\u00edstica por naturaleza y es necesario crear en ella focos de atracci\u00f3n de turismo de categor\u00eda para que los visitantes encuentren los suficientes alicientes para visitarla. Una ciudad como Barcelona, con un Museo Picasso \u00fanico en el mundo, una monta\u00f1a de Montju\u00efc como la que tenemos y un futuro hinterland, puede perfectamente aspirar a la atracci\u00f3n de millones de visitantes. Y es necesario crear unas estructuras tur\u00edstico-hoteleras, adem\u00e1s de las viarias y de servicios, que permitan acogerlos con toda dignidad. No olvidemos que se nos est\u00e1 echando encima la gran Exposici\u00f3n Universal de 1982, y, por qu\u00e9 no, tambi\u00e9n quiz\u00e1 alg\u00fan d\u00eda una Olimp\u00edada.\u201d<\/p>\n\n\n\n

La promoci\u00f3 del turisme barcelon\u00ed no va fer un canvi estructural fins al 4 de novembre de 1981, quan al Palauet Alb\u00e9niz es va constituir el Patronat Municipal de Turisme de Barcelona, sota la presid\u00e8ncia de l\u2019alcalde Narc\u00eds Serra (1979-1982). Aquest organisme recuperava l\u2019esperit de la Societat d\u2019Atracci\u00f3 de Forasters, quaranta-cinc anys despr\u00e9s de la seva desaparici\u00f3, ja que, a m\u00e9s de regidors de l\u2019Ajuntament, s\u2019hi incorporaven diversos representants del sector tur\u00edstic de la ciutat, com els del Gremi d\u2019Hotels i de Restauraci\u00f3, representants de les ag\u00e8ncies de viatges i d\u2019altres.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019Exposici\u00f3 Universal del 1982 no es va celebrar, per\u00f2, en canvi, Barcelona i el Camp Nou van ser escenari de la inauguraci\u00f3 del Mundial de Futbol. Aquesta cerim\u00f2nia esportiva \u00e9s el primer gran esdeveniment medi\u00e0tic global que va acollir Barcelona, i, amb una audi\u00e8ncia estimada de 1.600 milions d\u2019espectadors, va exportar la ciutat arreu del m\u00f3n. La cerim\u00f2nia, dirigida pel publicista V\u00edctor Sagi i el fot\u00f2graf Leopold Pom\u00e9s, va ser molt a l\u2019estil de l\u2019escenografia de l\u2019\u00e8poca. La posada en escena final va ser brillant: centenars de nens van compondre sobre la gespa un enorme colom picassi\u00e0, s\u00edmbol de la pau, i un d\u2019ells, al centre del camp, va deixar anar un colom sortit de dins d\u2019una pilota. Aquell mateix any, l\u2019alcalde de la ciutat, Narc\u00eds Serra, aprofitant que l\u2019any 1980 el poli\u00e8dric Joan Antoni Samaranch havia estat escollit president del Comit\u00e8 Ol\u00edmpic Internacional (COI), va iniciar una campanya de conscienciaci\u00f3 entre els membres del comit\u00e8 per situar la ciutat de cara a l\u2019elecci\u00f3 com a seu. Se\u2019ls va fer arribar un dossier titulat Barcelona pro Jocs Ol\u00edmpics 1992, en qu\u00e8 va col\u00b7laborar el pintor Antoni T\u00e0pies, que havia fet dos suggerents i originals dissenys per a les cobertes.<\/p>\n\n\n\n

\u201cL\u2019any 1981, l\u2019Ajuntament va constituir el Patronat Municipal de Turisme de Barcelona, que desapareixeria el 1993, per donar pas a l\u2019actual Turisme de Barcelona\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

La gran explosi\u00f3 tur\u00edstica, com ja \u00e9s prou sabut, va arribar arran dels Jocs Ol\u00edmpics del 1992. La ciutat va afrontar una s\u00e8rie de millores en les infraestructures i va corregir alguns d\u00e8ficits hist\u00f2rics, per\u00f2 el gran encert de la candidatura barcelonina va ser saber aprofitar la globalitzaci\u00f3 medi\u00e0tica dels Jocs per vendre la marca Barcelona a l\u2019exterior. Un any despr\u00e9s de la cita ol\u00edmpica desapareixia el Patronat Municipal de Turisme, l\u2019\u00faltim president del qual va ser el regidor Enric Tru\u00f1\u00f3, i veia la llum Turisme de Barcelona, un consorci creat per l\u2019Ajuntament i la Cambra Oficial de Comer\u00e7, Ind\u00fastria i Navegaci\u00f3, al qual s\u2019afegiria la Fundaci\u00f3 Barcelona Promoci\u00f3, creada el 1987, tamb\u00e9 per la Cambra, al caliu dels Jocs. El primer president de Turisme Barcelona va ser l\u2019alcalde Pasqual Maragall, l\u2019home que va personificar l\u2019esperit ol\u00edmpic barcelon\u00ed, a pesar que no va ser el pare de la idea. En canvi, a ell es deu la paternitat del F\u00f2rum de les Cultures 2004, un succedani d\u2019exposici\u00f3 tem\u00e0tica, a semblan\u00e7a de les que s\u2019organitzen sota el paraigua del Bureau International des Expositions (BIE), que, de moment, \u00e9s l\u2019\u00faltim esdeveniment de gran envergadura que ha organitzat Barcelona. La mostra va ser for\u00e7a q\u00fcestionada pel que fa a l\u2019\u00e8xit obtingut, per\u00f2, per contra, va permetre urbanitzar i recuperar per a la ciutat una zona del Bes\u00f2s que dif\u00edcilment s\u2019hauria pogut posar a l\u2019abast dels barcelonins. Un aspecte m\u00e9s discutit \u00e9s l\u2019inter\u00e8s de les institucions municipals per traslladar la nova centralitat de la ciutat a aquesta zona i donar vida als edificis emblem\u00e0tics que s\u2019hi han constru\u00eft. Un objectiu de dif\u00edcil consecuci\u00f3, per\u00f2 en el qual s\u2019estan abocant esfor\u00e7os i diners, amb el trasllat d\u2019alguna facultat o la instal\u00b7laci\u00f3 del nou Museu Nacional d\u2019Hist\u00f2ria Natural de Catalunya, que s\u2019allotjar\u00e0 a l\u2019edifici triangular del F\u00f2rum.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

PDF Hi ha centenaris que passen desapercebuts, hist\u00f2ries que no s\u2019acaben de rescatar de l\u2019oblit. La qual cosa no vol pas dir que no interessin, sin\u00f3, senzillament, que qui hauria de posar fil a l\u2019agulla no ho fa. Per aix\u00f2 ens ha fet estrany que el centenari de la Societat d\u2019Atracci\u00f3 de Forasters de Barcelona […]<\/p>\n","protected":false},"author":11,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":12},"categories":[106],"tags":[],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7068\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/11\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=7068"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7068\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":7073,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7068\/revisions\/7073\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=7068"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=7068"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=7068"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}