{"id":7077,"date":"2009-09-10T10:06:17","date_gmt":"2009-09-10T09:06:17","guid":{"rendered":"https:\/\/revistaconsell.com\/?p=7077"},"modified":"2020-10-20T10:27:27","modified_gmt":"2020-10-20T09:27:27","slug":"leixample-el-cor-de-barcelona","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/leixample-el-cor-de-barcelona\/","title":{"rendered":"L\u2019eixample, el cor de Barcelona"},"content":{"rendered":"\n\n\n\t
\n\n\t\t<\/i><\/span> PDF<\/a>\n\n\t<\/div>\n\n\n\n\n\n\n

El pare de l\u2019Eixample, Ildefons Cerd\u00e0 Sunyer (1815-1876), \u00e9s, per als barcelonins, un gran desconegut. No obstant, una bona part de l\u2019entramat urb\u00e0 de la capital catalana es deu a aquest enginyer de camins, autor del projecte urban\u00edstic que acabaria configurant la Barcelona actual.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Aquest any, quan se\u2019n compleixen cent cinquanta de l\u2019aprovaci\u00f3 de l\u2019anomenat Pla de Reforma i Eixample de Barcelona, l\u2019Ajuntament ha engegat un ampli programa de reflexi\u00f3 i divulgaci\u00f3 tant per commemorar l\u2019aniversari del projecte com per recordar-ne el creador, considerat un dels pioners de l\u2019urbanisme modern. L\u2019any Cerd\u00e0, que ens acompanyar\u00e0 en els pr\u00f2xims mesos, s\u2019allargar\u00e0 fins al juny del 2010.<\/p>\n\n\n\n

Barcelona, el 1850, tenia m\u00e9s de 160.000 habitants, despr\u00e9s d\u2019una important onada migrat\u00f2ria que en vint anys havia portat a la ciutat unes 50.000 persones, atretes per la potent ind\u00fastria de filatures i teixits que s\u2019hi comen\u00e7ava a desenvolupar amb la introducci\u00f3 de les m\u00e0quines de vapor. La pressi\u00f3 demogr\u00e0fica comen\u00e7ava a ser asfixiant i la insalubritat era habitual en molts habitatges. Hi havia una densitat de poblaci\u00f3 brutal, i, com es pot comprovar, el repartiment de l\u2019espai vital era molt desigual.<\/p>\n\n\n\n

Jes\u00fas Mestre Campi, que ha estudiat a fons aquest per\u00edode en la tesi doctoral titulada Una ciutat emmurallada al temps de la Revoluci\u00f3 Industrial. Barcelona: ciutat, societat i pol\u00edtica (1823-1859), aporta unes dades espectaculars. La superf\u00edcie total de la ciutat a l\u2019interior del recinte emmurallat era de 204,14 ha, de les quals l\u2019estament militar n\u2019ocupava unes 156,69, entre la ciutadella, les muralles i les casernes. L\u2019autor no especifica els espais que estaven en mans de l\u2019Esgl\u00e9sia i els ordes religiosos, molts dels quals van passar a la ciutat arran de les desamortitzacions dels anys 1836 i 1851. Algunes de les zones alliberades es van convertir en places, com la de Sant Jaume, la de Sant Miquel i la Pla\u00e7a Reial, i d\u2019altres, en mercats, com el de la Boqueria i el de Santa Caterina. Llavors, la Rambla era l\u2019espai de les classes benestants, i el carrer Ferran, que va adquirir la llargada actual quan es va engrandir la placa de Sant Jaume, era l\u2019eix comercial on estaven instal\u00b7lades les millors botigues de la ciutat.<\/p>\n\n\n\n

\u201cEs compleixen cent cinquanta anys de l\u2019aprovaci\u00f3 del Pla Cerd\u00e0, el projecte urban\u00edstic que va configurar l\u2019actual capital catalana\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

La configuraci\u00f3 de la Barcelona dels nostres dies no es va comen\u00e7ar a forjar fins que no es van enderrocar les muralles. A pesar de la puixan\u00e7a econ\u00f2mica de la ciutat i de l\u2019inter\u00e8s dels barcelonins per expandir-se pel pla circumdant, aquest gran pas endavant es va retardar. Mentrestant, diverses veus autoritzades alertaven de la insalubritat en qu\u00e8 vivia la classe obrera. Una de les m\u00e9s cr\u00edtiques va ser el metge Pere Felip Monlau (1808-1871), introductor de la higiene com a disciplina m\u00e8dica a Espanya i autor de la mem\u00f2ria Abajo las murallas, premiada per l\u2019Ajuntament l\u2019any 1841, sobre els avantatges que havia de reportar als ciutadans i a la ind\u00fastria la desaparici\u00f3 del cintur\u00f3 que cenyia la ciutat. L\u2019autoritzaci\u00f3 per enderrocar-lo es va fer esperar. Barcelona va ser pla\u00e7a militar fins al 1858 i va haver d\u2019esperar que el govern autoritz\u00e9s l\u2019enderrocament de les muralles. Aix\u00f2 no va ser possible fins al Bienni Progressista (1854-1856). El pol\u00edtic navarr\u00e8s establert a Barcelona Pascual Madoz (1805-1870), que exercia d\u2019advocat a la ciutat, en va ser un dels grans impulsors. El 1835, Madoz va ser nomenat governador militar i jutge de primera inst\u00e0ncia de la Vall d\u2019Aran i un any despr\u00e9s se n\u2019anava a Madrid com a diputat a Corts en representaci\u00f3 de la circumscripci\u00f3 de Lleida . La seva gran activitat pol\u00edtica en el Partit Progressista acabaria situant-lo en c\u00e0rrecs decisius. El 1854 va arribar a ser president del Congr\u00e9s i el 21 de gener de l\u2019any seg\u00fcent era nomenat ministre d\u2019Hisenda. No va estar gaire temps en el c\u00e0rrec, per\u00f2 en va tenir prou per decretar la segona desamortitzaci\u00f3 civil.<\/p>\n\n\n\n

A Madrid, Madoz va ser un gran valedor dels interessos de l\u2019Ajuntament barcelon\u00ed. El Ministeri de la Guerra considerava estrat\u00e8giques les muralles i el perm\u00eds d\u2019enderrocament no es va donar fins al 1854, precisament quan Barcelona va ser escenari d\u2019una gran epid\u00e8mia de c\u00f2lera que va acabar amb la vida de gaireb\u00e9 6.500 persones. La m\u00e0 de Madoz a Madrid va ser determinant. En aquest sentit, l\u2019arquitecte madrileny i especialista en urbanisme Javier Garc\u00eda-Bellido Garc\u00eda de Diego, en l\u2019acurada obra de recerca que ha fet de la figura de Madoz, titulada Pascual Madoz y el derribo de las murallas en el inicio del Eixample de Barcelona, relata: \u201cLa intervenci\u00f3n fulminante de Madoz para lograr en un mes la v\u00eda libre gubernamental a la larga aspiraci\u00f3n colectiva de derribar las murallas de Barcelona vino aparejada un mes despu\u00e9s con una de las operaciones urban\u00edstico-financieras m\u00e1s precisas y avanzadas de su \u00e9poca: la emisi\u00f3n de un empr\u00e9stito o cr\u00e9dito por suscripci\u00f3n p\u00fablica con c\u00e9dulas hipotecarias al portador para el que se pondr\u00edan como garant\u00eda los terrenos edificables recuperados tras la demolici\u00f3n. Este empr\u00e9stito, apoyado en una utilizaci\u00f3n oportunista del suelo liberado y levantado para la financiaci\u00f3n municipal excepcional, dar\u00eda lugar a un largo forcejeo jur\u00eddico entre el Ayuntamiento y el Ministerio de la Guerra. Este Ministerio se vio sorprendido por la Real Orden de Hacienda que Madoz sac\u00f3 en octubre, el mismo d\u00eda en que se marchaba. La precipitada experiencia barcelonesa no se pudo repetir en ninguna de las operaciones de demolici\u00f3n posteriores de las murallas de las plazas fuertes en toda Espa\u00f1a por la frontal oposici\u00f3n de los militares a una mutaci\u00f3n domanial.\u201d<\/p>\n\n\n\n

\u201cBarcelona va ser pla\u00e7a militar fins al 1858 i va haver d\u2019esperar que el govern autoritz\u00e9s l\u2019enderrocament de les muralles per cr\u00e9ixer urban\u00edsticament\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Oficialment, no va ser fins al 1858, en virtut d\u2019una Reial Ordre del 9 de desembre, que el Ministeri de la Guerra va perdre els futurs terrenys de l\u2019Eixample a favor del Ministeri de Foment. Aix\u00ed va ser com el Ministeri de la Guerra va deixar de tenir jurisdicci\u00f3 sobre els terrenys alliberats, que eren for\u00e7a importants. Es posava fi a la cotilla que, mitjan\u00e7ant la muralla de Mar, les Drassanes, el tram nord de la Rambla i el Portal de l\u2019\u00c0ngel i el de Sant Pere, estrangulava Barcelona. De la demolici\u00f3, se\u2019n va encarregar un ex\u00e8rcit de camperols armats de pic i pala, i va durar pr\u00e0cticament una d\u00e8cada. Els espais comprenien des dels murs fins all\u00e0 on podia arribar a caure una bala de can\u00f3. Fins aquell moment havia estat prohibit aixecar qualsevol edificaci\u00f3 que afect\u00e9s les posicions de defensa. Aix\u00f2 havia obligat a fer que moltes de les noves ind\u00fastries i barris per a treballadors es constru\u00efssin als pobles dels voltants, com Gr\u00e0cia, Sants, Sant Mart\u00ed i Sant Andreu.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019Ajuntament va voler aconseguir la propietat d\u2019aquests terrenys, per\u00f2 no va tenir en compte que passaven al Ministeri de Foment. La lluita entre el poder local i l\u2019estatal \u00e9s el que va fer que el futur Pla Cerd\u00e0 s\u2019acab\u00e9s considerant una imposici\u00f3 de Madrid.<\/p>\n\n\n\n

La primera intervenci\u00f3 d\u2019Ildefons Cerd\u00e0 s\u2019ha de buscar en l\u2019enc\u00e0rrec que el govern civil de Barcelona li va fer l\u2019any 1854 per elaborar un pl\u00e0nol topogr\u00e0fic de la ciutat i la rodalia. \u00c9s el que va donar peu a l\u2019avantprojecte per a l\u2019Eixample, en qu\u00e8 deixava entreveure els grans trets del futur pla. No va ser fins a les darreries del desembre del 1858, en qu\u00e8 el Ministeri de Defensa va perdre la jurisdicci\u00f3 sobre els futurs terrenys de l\u2019Eixample, que el Ministeri de Foment li va encarregar la redacci\u00f3 del Projecte de reforma i eixample de Barcelona del 1859, aprovat definitivament el 1860. L\u2019Ajuntament, que en el seu moment ja havia fet fer un altre pl\u00e0nol topogr\u00e0fic a l\u2019arquitecte municipal Miguel Garriga i Roca (1808-1888), tamb\u00e9 va ignorar aquest enc\u00e0rrec i, paral\u00b7lelament, va organitzar un concurs p\u00fablic, al qual es van presentar tretze projectes i que va guanyar l\u2019arquitecte Antoni Rovira i Trias (1816-1889), amb data de 10 d\u2019octubre de 1859. El projecte de Rovira es basava en el concepte d\u2019un creixement radial de la ciutat, com una malla circular que integrava els pobles del pla de Barcelona. El pla es va presentar sota el lema Le trac\u00e9 d\u2019une ville est \u0153uvre du temps plut\u00f4t que d\u2019architecte. La frase no era original de Rovira i Trias, sin\u00f3 de l\u2019arquitecte i enginyer civil franc\u00e8s L\u00e9once Reynaud (1803-1880), autor del Trait\u00e9 d\u2019architecture, del 1850, obra en la qual s\u2019havia inspirat Rovira i Trias.<\/p>\n\n\n\n

El Ministeri de Foment no es va doblegar a les pressions de l\u2019Ajuntament i aix\u00f2 va comportar que s\u2019engeguessin campanyes en contra del Pla Cerd\u00e0, tant del mateix consistori com dels propietaris de parcel\u00b7les, que consideraven que es perdia molt espai edificable.<\/p>\n\n\n\n

\u201cLa primera intervenci\u00f3 d\u2019Ildefons Cerd\u00e0 \u00e9s l\u2019enc\u00e0rrec que el govern civil de Barcelona li va fer l\u2019any 1854 per elaborar un pl\u00e0nol topogr\u00e0fic de la ciutat i la rodalia\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

A la premsa, la seva figura va ser for\u00e7a maltractada i satiritzada, tot i que, al cap d\u2019uns anys, el 1864, va sortir elegit regidor. El Pla Cerd\u00e0, a banda de definir el model de creixement urban\u00edstic per a la nova ciutat, tenia una visi\u00f3 global de les xarxes de serveis, com les d\u2019abastament d\u2019aigua, gas i llum i el clavegueram. L\u2019enginyer va estar present en la construcci\u00f3 de la primera etapa del Pla, entre el 1860 i el 1872, des de diversos c\u00e0rrecs, tant p\u00fablics (assessor del governador civil i regidor) com privats (director facultatiu de l\u2019empresa Fomento del Ensanche de Barcelona). No obstant, quan l\u2019Eixample va viure la seva primera onada especulativa, amb l\u2019anomenada Febre d\u2019Or (1876-1886), Cerd\u00e0 ja s\u2019havia mort.<\/p>\n\n\n\n

De forma simple, el projecte de Cerd\u00e0 consistia en una trama reticular i sim\u00e8trica que es podia estendre des de Montju\u00efc fins al Bes\u00f2s. El seu centre passava per la pla\u00e7a de les Gl\u00f2ries, i no pas per la de Catalunya, que durant molts anys tindria aquest paper. Ara, davant la seva en\u00e8sima reforma, les Gl\u00f2ries aconseguir\u00e0 la centralitat prevista i deixar\u00e0 de ser un nus viari, amb l\u2019enderrocament de l\u2019actual tambor.<\/p>\n\n\n\n

\u201cLa lluita entre l\u2019Ajuntament i el Ministeri de Foment \u00e9s el que va fer que el futur Pla Cerd\u00e0 s\u2019acab\u00e9s considerant una imposici\u00f3 de Madrid\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

La nova ciutat creixia amb una estructura oberta i igualit\u00e0ria. Cerd\u00e0 va dibuixar un tra\u00e7at quadriculat constitu\u00eft per carrers rectilinis de 20 m d\u2019amplada. Entre les principals novetats hi havia les illes octogonals, que incorporaven xamfrans per facilitar la circulaci\u00f3. Les illes feien, aproximadament, 133,33 m de costat.<\/p>\n\n\n\n

Inicialment estava previst que en cadascuna nom\u00e9s es constru\u00efssin dos blocs i que l\u2019al\u00e7ada no super\u00e9s els 16 m, fet que\u00a0 permetia convertir els interiors en petits jardins i espais d\u2019oci. Cent vint-i-sis anys despr\u00e9s, el 1986, l\u2019Ajuntament comen\u00e7aria un t\u00edmid pla per recuperar l\u2019espai interior d\u2019alguna illa de l\u2019Eixample. La primera que es va obrir per a \u00fas p\u00fablic, posteriorment anomenada Jardins de la Torre de les Aig\u00fces, \u00e9s la que est\u00e0 situada entre els carrers Diputaci\u00f3, Consell de Cent, Ll\u00faria i Bruc. Presideix l\u2019espai una torre d\u2019aig\u00fces que l\u2019any 1867 va aixecar l\u2019arquitecte Josep Oriol Mestres (1815-1895), per donar la pressi\u00f3 necess\u00e0ria a l\u2019aigua i fer-la arribar als habitatges. Precisament, aquest punt, gr\u00e0cies al fet de disposar d\u2019aigua de pous, va ser un dels primers llocs del futur Eixample on es va construir. El primer edifici es va aixecar, oficialment, a la pla\u00e7a de Catalunya cantonada amb el passeig de Gr\u00e0cia, on fins fa poc hi havia una entitat banc\u00e0ria. L\u2019any 1860, Isabel II va col\u00b7locar la primera pedra de la futura casa Gibert, el propietari de la qual era Manuel Gibert (1795-1873), un home amb for\u00e7a vinculaci\u00f3 a la ciutat i que, entre altres c\u00e0rrecs, va ser fundador i alhora president del Gran Teatre del Liceu.<\/p>\n\n\n\n

Fins a l\u2019actualitat s\u2019han recuperat quaranta interiors d\u2019illa (vegeu requadre), que representen una superf\u00edcie total de 87.154 m\u00b2, equivalent a onze camps de futbol de mida reglament\u00e0ria, un petit miratge del que hauria pogut ser el Pla Cerd\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

Ildefons Cerd\u00e0 ho tenia tot previst i per aix\u00f2 el seu Pla \u00e9s considerat un projecte pioner en l\u2019evoluci\u00f3 de l\u2019urbanisme modern. Per exemple, va preveure tres hospitals, un mercat cada 900 m, vuit parcs p\u00fablics, amb un total de 82 ha, i un gran bosc al Bes\u00f2s. <\/p>\n\n\n\n

\u201cL\u2019Ajuntament ha recuperat quaranta interiors d\u2019illa, que representen una superf\u00edcie equivalent a onze camps de futbol de mida reglament\u00e0ria\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Malauradament, el Pla Cerd\u00e0 no va ser defensat per ning\u00fa i es va deixar que a poc a poc s\u2019an\u00e9s desvirtuant i mutilant, tant pel mateix Ajuntament, des del vessant p\u00fablic, com pels propietaris i constructors, que exercien pressi\u00f3 en aquest sentit. Les illes es van tancar, es va permetre m\u00e9s al\u00e7ada als edificis i els espais pensats com a zones verdes van desapar\u00e8ixer. Si inicialment la superf\u00edcie edificable d\u2019una illa era de 67.200 m\u00b2, a comen\u00e7aments dels anys seixanta moltes van arribar al voltant dels 300.000, amb autoritzaci\u00f3 per construir \u00e0tics i sobre\u00e0tics durant el llarg mandat de l\u2019alcalde Porcioles (1957-1973). En aquesta \u00e8poca, Barcelona va ser escenari d\u2019una brutal especulaci\u00f3, que els poders p\u00fablics van posar a l\u2019abast dels constructors. Alguns edificis representatius del tan alabat modernisme barcelon\u00ed i que tanta personalitat donen a l\u2019Eixample van desapar\u00e8ixer per sempre m\u00e9s. Encara rai que el tra\u00e7at dels carrers no es va tocar, i, gr\u00e0cies a aix\u00f2, Barcelona pot presumir d\u2019una xarxa vi\u00e0ria prou ordenada i eficient a l\u2019hora de distribuir el tr\u00e0nsit rodat.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

ITINERARIS URBANS DE L\u2019ANY CERD\u00c0<\/strong>

Els itineraris urbans que organitza l\u2019Any Cerd\u00e0 ofereixen una programaci\u00f3 de rutes guiades (a peu, amb bicicleta i amb autocar) oberta a tots el p\u00fablics i adre\u00e7ada tamb\u00e9 a les escoles durant el curs 2009-2010. \u00c9s un programa que integra les propostes del Centre de Cultura Contempor\u00e0nia de Barcelona (CCCB) i del Museu d\u2019Hist\u00f2ria de la Ciutat (MUHBA), amb l\u2019objectiu d\u2019oferir una mirada \u00e0mplia i propera de les transformacions urbanes de la ciutat i la seva \u00e0rea metropolitana. Aquest \u00e9s el calendari del mes de setembre.

L\u2019Eixample, la forma de la ciutat. Paisatges de l\u2019Eixample<\/em>
Si Barcelona t\u00e9 una forma clara, aquesta \u00e9s, sense cap mena de dubte, l\u2019Eixample. Aquest itinerari confronta el projecte de nova ciutat formulat per Cerd\u00e0 amb la realitat actual i mostra quins elements han perdurat, quins representen una novetat, quins s\u00f3n els canvis m\u00e9s destacats i com la trama urbana original s\u2019ha adaptat a les noves necessitats socials, econ\u00f2miques i tur\u00edstiques. L\u2019itinerari planteja el pas de la idea d\u2019Eixample de Cerd\u00e0 a la seva configuraci\u00f3 present. L\u2019itinerari es far\u00e0 a peu. (5 de setembre)

Tour Cerd\u00e0: Un viatge per les illes de Barcelona. Paisatges de l\u2019Eixample<\/em>
Barcelona t\u00e9 illes. Veritables illes d\u2019interior que s\u00f3n un element caracter\u00edstic del Pla Cerd\u00e0. En aquest itinerari sobre dues rodes creuarem la ciutat de ponent a llevant en una travessia que ens mostrar\u00e0 una enorme combinat\u00f2ria de maneres d\u2019entendre i habitar les illes de la trama Cerd\u00e0 i els seus espais interiors durant els \u00faltims cent cinquanta anys. L\u2019itinerari es far\u00e0 amb bicicleta. (5 de setembre)

Barcelona panorama: Els l\u00edmits del Pla Cerd\u00e0. M\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019Eixample<\/em>
Cerd\u00e0 volia que el seu projecte d\u2019eixamplament de Barcelona fos il\u00b7limitat, per\u00f2 aix\u00f2 no treia que tingu\u00e9s uns l\u00edmits, els que marcava la topografia natural del territori, caracteritzada per les rieres i torrents, aix\u00ed com pels primers contraforts de la serra de Collserola. S\u00f3n els l\u00edmits de la primera metr\u00f2poli planificada per Cerd\u00e0. Proposem una mirada intencionada al conjunt de l\u2019Eixample des dels turons de Barcelona, miradors privilegiats i molt propers a la ciutat central, convertits alguns en parcs i altres en espais verds poc urbanitzats. L\u2019itinerari es far\u00e0 amb autocar. (19 de setembre)

Tour Cerd\u00e0: Espais verds als l\u00edmits de l\u2019Eixample. Paisatges de l\u2019Eixample<\/em>
La perif\u00e8ria de l\u2019Eixample Cerd\u00e0 cont\u00e9 una seq\u00fc\u00e8ncia \u00fanica d\u2019espais verds, alguns fins a cert punt desconeguts per a molts ciutadans de Barcelona. En aquests l\u00edmits, la geometria precisa del projecte es dissol i admet m\u00faltiples variacions. En aquest itinerari travessarem des de jardins \u00edntims fins a nous parcs urbans que ens proposen altres maneres d\u2019entendre l\u2019espai verd de la ciutat. L\u2019itinerari es far\u00e0 amb bicicleta. (19 de setembre)

La ciutat subterr\u00e0nia. Paisatges de l\u2019Eixample<\/em>
La trama vi\u00e0ria \u00e9s el tret m\u00e9s destacat del projecte de Cerd\u00e0 aprovat el 1859, per\u00f2 les seves inquietuds t\u00e8cniques i higienistes el van portar a formular altres propostes menys visibles que havien de tenir lloc sota la superf\u00edcie de la ciutat. Actualment, les noves necessitats i una millor capacitat t\u00e8cnica ens han perm\u00e8s ampliar l\u2019\u00fas del subs\u00f2l i iniciar algunes obres d\u2019import\u00e0ncia decisiva per al futur, com ara els dip\u00f2sits pluvials, el transport ferroviari i les xarxes d\u2019energia i telecomunicacions. L\u2019itinerari es far\u00e0 amb transport p\u00fablic. (6 de setembre)<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

PDF El pare de l\u2019Eixample, Ildefons Cerd\u00e0 Sunyer (1815-1876), \u00e9s, per als barcelonins, un gran desconegut. No obstant, una bona part de l\u2019entramat urb\u00e0 de la capital catalana es deu a aquest enginyer de camins, autor del projecte urban\u00edstic que acabaria configurant la Barcelona actual. Aquest any, quan se\u2019n compleixen cent cinquanta de l\u2019aprovaci\u00f3 de […]<\/p>\n","protected":false},"author":11,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":10},"categories":[106],"tags":[],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7077\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/11\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=7077"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7077\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":7082,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7077\/revisions\/7082\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=7077"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=7077"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=7077"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}