{"id":7086,"date":"2009-12-10T10:33:25","date_gmt":"2009-12-10T09:33:25","guid":{"rendered":"https:\/\/revistaconsell.com\/?p=7086"},"modified":"2020-10-20T10:47:47","modified_gmt":"2020-10-20T09:47:47","slug":"la-rambla-dautoctona-a-universal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/la-rambla-dautoctona-a-universal\/","title":{"rendered":"La Rambla, d\u2019aut\u00f2ctona a universal"},"content":{"rendered":"\n\n\n\t
\n\n\t\t<\/i><\/span> PDF<\/a>\n\n\t<\/div>\n\n\n\n\n\n\n

La Rambla de Barcelona sempre \u00e9s not\u00edcia. En els \u00faltims temps, per\u00f2, l\u2019art\u00e8ria tur\u00edstica per excel\u00b7l\u00e8ncia de la capital catalana s\u2019ha convertit en l\u2019origen de moltes cr\u00edtiques per la deixadesa municipal a l\u2019hora de controlar-hi la prostituci\u00f3, els trilers o la venda indiscriminada de begudes enllaunades, per no dir d\u2019altres subst\u00e0ncies.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

De prostituci\u00f3, sempre n\u2019hi ha hagut, a la Rambla, per\u00f2 d\u2019aqu\u00ed a convertir l\u2019espai urb\u00e0 en un campi qui pugui hi ha un bon tros. La vida ciutadana nocturna \u00e9s l\u2019altra cara de la Rambla, en contraposici\u00f3 amb el parc tem\u00e0tic en qu\u00e8 gaireb\u00e9 s\u2019ha convertit el carrer m\u00e9s fam\u00f3s de Barcelona. No hi ha turista que vingui a Barcelona que no passi per la Rambla. Gaireb\u00e9 ens atrevir\u00edem a dir que en el subconscient dels que ens visiten funciona aquella llei no escrita segons la qual qui passa per Barcelona i no es deixa caure per la Rambla \u00e9s com si no hagu\u00e9s estat a la ciutat. En tot cas, el flux de vianants \u00e9s espectacular. Nosaltres no el q\u00fcestionarem, per\u00f2, segons un estudi de l\u2019any 2007 fet per l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Amics de la Rambla i Retail & Trade Marketing, per aquesta via, hi passen m\u00e9s de 78 milions de persones l\u2019any, la qual cosa d\u00f3na una mitjana d\u2019uns 214.000 visitants diaris. La massificaci\u00f3 i, per tant, la p\u00e8rdua d\u2019identitat d\u2019aquest carrer \u00e9s un altre dels problemes que arrossega, del qual dif\u00edcilment es recuperar\u00e0. S\u2019ha perdut autenticitat, a pesar que en l\u2019era de la globalitzaci\u00f3 pot ser interessant rec\u00f3rrer la Rambla des de la pla\u00e7a de Catalunya fins al Portal de la Pau, per sentir-se per una estona ciutad\u00e0 del m\u00f3n o estranger a la pr\u00f2pia ciutat. Malauradament, ramblejar, entre els barcelonins, va de baixa. El passeig com a tal no els interessa i es podria dir que si abans Barcelona vivia d\u2019esquena al mar, ara viu d\u2019esquena a la Rambla, que s\u2019ha convertit en un producte tur\u00edstic que presenten les guies de low cost i els majoristes de viatges. El contrapunt l\u2019hi posa l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Amics de la Rambla, que impulsa la candidatura del passeig com a Patrimoni de la Humanitat.<\/p>\n\n\n\n

UNA PASSEJADA<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La Rambla es va comen\u00e7ar a configurar com \u00e9s avui dia quan es van enderrocar les muralles, l\u2019any 1854, i es va emprendre la transformaci\u00f3 en via urbana, ja que, fins llavors, una bona part havia estat un simple torrent, la riera d\u2019en Malla. Amb els anys es va formar un passeig al llarg del qual es van aixecar cases senyorials per a la burgesia benestant barcelonina que no se\u2019n volia anar al nou eixample. A banda i banda es van establir algunes de les millors botigues barcelonines, els teatres m\u00e9s importants, encap\u00e7alats pel Liceu, inaugurat el 1847, i alguns dels hotels m\u00e9s antics i amb m\u00e9s distinci\u00f3 de Barcelona, com l\u2019Oriente, encara obert al p\u00fablic. Per\u00f2, en aquella \u00e8poca, la Rambla no era un tot, tal com avui la veuen una bona part dels barcelonins i dels turistes, sin\u00f3 que es coneixia amb diversos noms. Les denominacions encara es mantenen en la nomenclatura oficial, per\u00f2 han perdut identitat.<\/p>\n\n\n\n

A tocar de la pla\u00e7a de Catalunya, a la part alta, la Rambla s\u2019anomena de Canaletes. El nom es deu a la font que hi ha, d\u2019on l\u2019aigua raja per uns canalons. Aquesta font, que servia per omplir un abeurador, es va fer molt popular a partir de l\u2019any 1926, quan van arribar a Barcelona les aig\u00fces de Montcada, i era molt concorreguda pels barcelonins, que lloaven les qualitats de l\u2019aigua que en rajava. La consideraven la m\u00e9s pura, i la ra\u00f3 calia buscar-la en el fet que la canonada que derivava les aig\u00fces a la ciutat les captava abans d\u2019entrar-hi. L\u2019actual font data del 1860 i encara \u00e9s un punt de trobada on no \u00e9s gens estrany veure turistes fent-se fotografies. Popularment, es diu que qui beu d\u2019aquesta font tornar\u00e0 a la ciutat. En els \u00faltims anys, per\u00f2, s\u2019ha popularitzat especialment perqu\u00e8 \u00e9s lloc de celebraci\u00f3 espont\u00e0nia dels t\u00edtols del F. C. Barcelona. L\u2019origen d\u2019aquest punt emblem\u00e0tic per als culers s\u2019ha de buscar en les rotllanes d\u2019aficionats que s\u2019aplegaven aqu\u00ed per fer-la petar abans dels partits de futbol del seu equip. Precisament, en aquest lloc va sorgir l\u2019embri\u00f3 d\u2019una de les primeres penyes que va tenir el Bar\u00e7a, la Penya Solera, fundada el 1942 i que va tenir el primer local social al carrer Pelai.<\/p>\n\n\n\n

\u201cSegons un estudi de l\u2019any 2007 fet per l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Amics de la Rambla, per aquesta via, hi passen m\u00e9s de 78 milions de persones l\u2019any, la qual cosa d\u00f3na una mitjana d\u2019uns 214.000 visitants diaris\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

De la rambla de Canaletes passem a la dels Estudis, que es diu aix\u00ed perqu\u00e8 aqu\u00ed hi va haver la primera seu oficial dels Estudis Generals, la futura Universitat, inaugurats l\u2019any 1536. El centre es va tancar quan Catalunya va perdre les seves institucions, despr\u00e9s de la Guerra de Successi\u00f3 (1700-1715), arran del Decret de Nova Planta (1716), de Felip V. L\u2019edifici es va reconvertir en caserna fins que, l\u2019any 1843, va ser enderrocat per necessitats urban\u00edstiques. Popularment, aquest tram es coneix com la rambla dels Ocells. Les parades d\u2019animals dom\u00e8stics tenen els dies comptats, ja que no compleixen la Llei de Protecci\u00f3 dels Animals ni l\u2019Ordenan\u00e7a de Mercats. En l\u2019actualitat n\u2019hi funcionen onze, per\u00f2 l\u2019Ajuntament ja ha avan\u00e7at que nom\u00e9s en quedar\u00e0 una amb car\u00e0cter testimonial, i complint les ordenances. La resta d\u2019espais es reciclaran i alguns es podrien reconvertir en parades de venda de fruita pelada i sucs, que tant \u00e8xit tenen entre els turistes a l\u2019entrada de la Boqueria, cosa que fins i tot fa que s\u2019arribin a col\u00b7lapsar els passadissos del mercat. En tot cas, \u00e9s un canvi que tamb\u00e9 t\u00e9 detractors, que consideren que la p\u00e8rdua d\u2019aquest espai treu tipisme a l\u2019art\u00e8ria. Abans del 22 de desembre, els paradistes del Mercat de la Boqueria i la Taula T\u00e8cnica de Ciutat Vella han de concretar quina mena de productes s\u2019hi vendran. <\/p>\n\n\n\n

\u201cEn el subconscient dels que ens visiten funciona aquella llei no escrita segons la qual qui passa\u00a0 per Barcelona i no es deixa caure per la Rambla \u00e9s com si no hagu\u00e9s estat a la ciutat\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Aquestes parades tenen l\u2019origen a l\u2019\u00e8poca en qu\u00e8 va comen\u00e7ar a funcionar el Mercat de la Boqueria, el mercat de productes frescos per excel\u00b7l\u00e8ncia de Barcelona. L\u2019any 1836 es van instal\u00b7lar les primeres parades, als terrenys que havia ocupat el convent dels Carmelites Descal\u00e7os de Sant Josep. Sembla que quan es va cobrir el mercat amb tendals de lona, fa gaireb\u00e9 un segle i mig, es va decidir separar els animals morts dels vius, i aix\u00ed va ser com van n\u00e9ixer les parades d\u2019aviram i altres animals de granja a la Rambla. La desaparici\u00f3 del costum de comprar bestiar viu per matar a casa va acabar convertint aquestes parades, a comen\u00e7aments dels anys seixanta, en establiments de venda d\u2019ocells i de tota mena d\u2019animals, ja que, en aquella \u00e8poca, la legislaci\u00f3 era molt laxa. S\u2019hi recorden esquirols, pardals, ocells ex\u00f2tics diversos i fins i tot algun mico. En els \u00faltims anys, tot i que el que s\u2019hi venia era legal, la pressi\u00f3 de les societats protectores d\u2019animals, que no s\u2019han cansat de destacar la insalubritat de les instal\u00b7lacions i de manifestar-se pac\u00edficament davant les parades, ha obligat l\u2019Ajuntament a deixar de fer els ulls grossos i acabar amb una de les imatges m\u00e9s representatives de la Rambla barcelonina.<\/p>\n\n\n\n

\u201cS’ha perdut autenticitat, a pesar que en l’era de la globalitzaci\u00f3 pot ser interessant rec\u00f3rrer la Rambla des de la pla\u00e7a de Catalunya fins al Portal de la Pau, per sentir-se per una estona ciutad\u00e0 del m\u00f3n o etranger a la pr\u00f2pia ciutat\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

El Mercat de la Boqueria, tal com ha arribat fins als nostres dies, es va construir en dues etapes. La primera, l\u2019any 1840, quan es va col\u00b7locar la primera pedra de la gran pla\u00e7a porticada, de l\u2019arquitecte Josep Mas i Vila (1779-1855). I la segona, el 1914, quan s\u2019hi va instal\u00b7lar la vistosa coberta met\u00e0l\u00b7lica de cinc naus sobre columnes de ferro i amb vitralls projectada per l\u2019enginyer d\u2019origen angl\u00e8s Miquel de Bergue. \u00c9s el mercat m\u00e9s gran d\u2019Espanya i, alhora, el m\u00e9s visitat pels turistes, que, guarnits de qualsevol manera i c\u00e0mera en m\u00e0, es passegen per les parades a la recerca de la fotografia desitjada. Els venedors s\u2019abstenen de lloar el g\u00e8nere davant d\u2019uns clients que no els compren res i dels quals alguns comerciants ja estan fins al capdamunt. Potser la manera d\u2019acabar amb aquesta desfilada seria cobrar una petita entrada. Una mesura ben segur impopular, per\u00f2 que reduiria el nombre de badocs. <\/p>\n\n\n\n

\u201cEl tram de la rambla dels Ocells est\u00e0 a punt de desapar\u00e8ixer i nom\u00e9s hi quedar\u00e0, de forma testimonial, una parada de venda, que complir\u00e0 la Llei de Protecci\u00f3 dels Animals\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Les floristes<\/h2>\n\n\n\n

M\u00e9s avall trobem el tram de la rambla de Sant Josep, que deu el nom al convent dels Carmelites Descal\u00e7os de Sant Josep. Per\u00f2 el nom oficial pr\u00e0cticament no es fa servir, perqu\u00e8 aquest tram \u00e9s mundialment conegut com la rambla de les Flors. Les parades de floristes havien conformat sempre l\u2019ess\u00e8ncia de la Rambla i eren l\u2019atracci\u00f3 principal per la qual molta gent s\u2019acostava a aquest carrer. En aquest moment, les setze parades obertes no tenen res a veure amb l\u2019esplendor que van tenir fins a mitjans de la d\u00e8cada dels setanta. El costum de regalar flors ha canviat molt, i, fins i tot, algunes parades tenen flors de paper. Que lluny queden aquells temps, durant les primeres d\u00e8cades del segle passat, en qu\u00e8 els cavallers, arist\u00f2crates i financers anaven a les parades perqu\u00e8 les floristes els col\u00b7loquessin una flor al trau de la solapa. Aquest lloc era punt de trobada dels pintors, que no es cansaven d\u2019immortalitzar amb les seves paletes el color de les flors i la bellesa d\u2019alguna de les floristes. Potser, l\u2019exemple m\u00e9s recordat \u00e9s el del pintor modernista Ramon Casas, que aqu\u00ed va trobar la seva model preferida, amb qui despr\u00e9s es va casar.<\/p>\n\n\n\n

\u201cEn aquests moments, el gran espectacle de la Rambla s\u00f3n les figures humanes que hi ha pr\u00e0cticament per tot el passeig. La compet\u00e8ncia ferotge ha fet que l\u2019Ajuntament s\u2019hagi acabat plantejant la possibilitat de fer-ne una reducci\u00f3 dr\u00e0stica\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Fins l\u2019any 1964, en aquest espai va funcionar de matinada el mercat de majoristes de la flor de Barcelona. D\u2019aqu\u00ed va passar a l\u2019antic Palau de l\u2019Agricultura de l\u2019Exposici\u00f3 Internacional del 1929; posteriorment, a Mercabarna, i des del 2008, a Sant Boi de Llobregat, on hi ha unes excel\u00b7lents instal\u00b7lacions.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019altre tram \u00e9s la rambla dels Caputxins, que agafa el nom del convent que hi va haver a la Pla\u00e7a Reial fins al 1835. Aquest tram sempre ha estat presidit i animat pel Liceu, un dels motors culturals de la Rambla, juntament amb molts caf\u00e8s que han funcionat al seu voltant, algun dels quals encara resisteix, com el Caf\u00e8 de l\u2019\u00d2pera, que data del 1929. En aquest indret, durant molts anys hi va haver un mercat laboral encobert per a m\u00fasics que buscaven oportunitats i que a vegades eren reclutats in extremis, per l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019algun titular de l\u2019orquestra oficial.<\/p>\n\n\n\n

El pen\u00faltim tram \u00e9s la rambla de Santa M\u00f2nica, que pren el nom de l\u2019antic con-vent de Santa M\u00f2nica, actualment centre cultural i d\u2019exposicions. En aquesta part baixa de la Rambla s\u2019aglutina la zona m\u00e9s art\u00edstica del passeig. Dibuixants de caricatures, pintors i altres artesans venen les seves manualitats a la part final, poc abans d\u2019arribar al monument a Colom. L\u2019\u00faltim tram, i, per cert, un dels m\u00e9s concorreguts, \u00e9s l\u2019anomenada rambla de Mar, que va del Portal de la Pau al Marem\u00e0gnum, amb la passarel\u00b7la retr\u00e0ctil de fusta, que s\u2019ha convertit en una de les postals m\u00e9s fotografiades de Barcelona, amb els vaixells amarrats del Mar\u00edtim i el N\u00e0utic.<\/p>\n\n\n\n

\u201cLa Rambla barcelonina sembla que ha entrat en crisi i que no\u00a0 hi ha res millor que reinventar-la. El consistori t\u00e9 la intenci\u00f3 de rentar la cara a aquest passeig, d\u2019un quil\u00f2metre i quatre-cents metres de llargada\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

En aquests moments, el gran espectacle de la Rambla s\u00f3n les figures humanes que hi ha pr\u00e0cticament per tot el passeig. Una moda que es remunta a finals dels vuitanta, per\u00f2 que no hem aconseguit esbrinar com va n\u00e9ixer. Vol\u00edem saber quin va ser el primer personatge a disfressar-se i quedar-se est\u00e0tic al mig del carrer per guanyar uns calerons. Hi ha qui ha fet d\u2019aquesta activitat el seu modus vivendi. En els \u00faltims anys, l\u2019excessiva proliferaci\u00f3 de figures humanes i la compet\u00e8ncia ferotge han fet que l\u2019Ajuntament s\u2019hagi acabat plantejant la possibilitat de fer-ne una reducci\u00f3 dr\u00e0stica. Es parla de deixar nom\u00e9s cinc artistes i situar-los en un lloc concret. Per\u00f2 per fer-ho, a trav\u00e9s d\u2019un c\u00e0sting d\u2019actors, es necessita una ordenan\u00e7a municipal, que, de moment, no existeix. Sembla que el consistori t\u00e9 la intenci\u00f3 de rentar la cara a aquest passeig, d\u2019un quil\u00f2metre i quatre-cents metres de llargada. Sigui com sigui, com tots els productes, que tenen el seu cicle de joventut, maduresa i vellesa, la Rambla barcelonina sembla que ha entrat en crisi i que no hi ha res millor que reinventar-la.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

PDF La Rambla de Barcelona sempre \u00e9s not\u00edcia. En els \u00faltims temps, per\u00f2, l\u2019art\u00e8ria tur\u00edstica per excel\u00b7l\u00e8ncia de la capital catalana s\u2019ha convertit en l\u2019origen de moltes cr\u00edtiques per la deixadesa municipal a l\u2019hora de controlar-hi la prostituci\u00f3, els trilers o la venda indiscriminada de begudes enllaunades, per no dir d\u2019altres subst\u00e0ncies. De prostituci\u00f3, sempre […]<\/p>\n","protected":false},"author":11,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":8},"categories":[106],"tags":[],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7086\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/11\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=7086"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7086\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":7088,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7086\/revisions\/7088\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=7086"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=7086"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=7086"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}