{"id":7092,"date":"2010-03-10T10:53:22","date_gmt":"2010-03-10T09:53:22","guid":{"rendered":"https:\/\/revistaconsell.com\/?p=7092"},"modified":"2020-10-20T11:03:34","modified_gmt":"2020-10-20T10:03:34","slug":"el-paral%c2%b7lel-esta-pendent-duna-profunda-transformacio-urbana","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/el-paral%c2%b7lel-esta-pendent-duna-profunda-transformacio-urbana\/","title":{"rendered":"El Paral\u00b7lel est\u00e0 pendent d\u2019una profunda transformaci\u00f3 urbana"},"content":{"rendered":"\n\n\n\t
\n\n\t\t<\/i><\/span> PDF<\/a>\n\n\t<\/div>\n\n\n\n\n\n\n

L\u2019actual Paral\u00b7lel \u00e9s una avinguda grisa, amb un cert aire decadent, en qu\u00e8 res permet recordar l\u2019esplendor que va tenir com a centre del teatre i l\u2019espectacle barcelon\u00ed. Durant l\u2019\u00e8poca daurada, entre els anys vint i trenta, en poc menys de vuit-cents metres hi van arribar a funcionar fins a onze teatres. Avui dia n\u2019hi ha tres: l\u2019Apolo, el Victoria i el Condal. Fa molts anys que aquesta art\u00e8ria va perdre la lluminositat que la caracteritzava i va deixar d\u2019aglutinar els teatres, caf\u00e8s, music-halls i cines que li havien donat vida i fama.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

En els nostres dies \u00e9s dif\u00edcil que la gent d\u2019altres barris s\u2019hi deixi caure per anar a passejar o fer una volta i acabar asseient-se en alguna de les terrasses que encara hi funcionen. Esperonat per associacions c\u00edviques com la Fundaci\u00f3 El Molino (FEM), l\u2019Ajuntament s\u2019ha adonat que, en la trama urbana d\u2019aquesta zona, cal fer-hi canvis, que podrien acabar convertint l\u2019avinguda en un bulevard. Es prepara un concurs d\u2019idees per fer un diagn\u00f2stic sobre aquesta via, que va des de la pla\u00e7a d\u2019Espanya fins a les Drassanes Reials. De moment, no ha transcendit quan ni com es far\u00e0 aquest estudi, que tindria dos anys de coll, com a m\u00e0xim, per quedar enllestit i que ha d\u2019incloure la redacci\u00f3 d\u2019un pla d\u2019usos espec\u00edfic per afavorir la reactivaci\u00f3 dels comer\u00e7os i dels locals d\u2019espectacle.<\/p>\n\n\n\n

En el Projecte de Reforma i Eixample del 1859, de l\u2019enginyer Ildefons Cerd\u00e0, ja hi apareix la denominaci\u00f3 de les avingudes del Paral\u00b7lel i Meridiana, els dos grans eixos perpendiculars, que formen un angle de quaranta-cinc graus respecte als carrers de la quadr\u00edcula de l\u2019Eixample, una zona aleshores ocupada per camps i terrenys sense edificar. Cerd\u00e0 va tra\u00e7ar la nova via amb rigor geom\u00e8tric, i, com a prova d\u2019aix\u00f2, es pot observar clarament la seva perfecta orientaci\u00f3 est-oest, com els paral\u00b7lels del globus terraq\u00fci. En tot cas, s\u2019ha de dir que aquesta avinguda la va inaugurar oficialment, el 8 d\u2019octubre de 1894, l\u2019alcalde Josep Collaso i Gil, amb el nom d\u2019avinguda Marqu\u00e8s del Duero, en record del capit\u00e0 general de Catalunya que portava aquest t\u00edtol. El primer tram urbanitzat i amb enllumenat p\u00fablic anava entre el carrer Aldana i la carretera de la Creu Coberta. Al cap d\u2019un any es va acabar la urbanitzaci\u00f3 definitiva, per\u00f2 l\u2019Ajuntament no ho va tenir gens f\u00e0cil, perqu\u00e8 va haver de superar la negativa d\u2019alguns propietaris a cedir una part dels seus terrenys a la ciutat. Com a mesura de pressi\u00f3 es van aturar les futures construccions i el consistori va promulgar la Llei de coberts i barraques a precari. I precisament va ser aquesta mesura la que va acabar donant la fesomia inicial al Paral\u00b7lel i va permetre obrir-hi barraques de fira i d\u2019espectacles de tota mena, alguns dels quals es van aixecar sense perm\u00eds i van acabar sent enderrocats uns anys m\u00e9s tard, l\u2019octubre del 1904.<\/p>\n\n\n\n

\u201cDurant els anys vint i trenta, el Paral\u00b7lel es va consolidar\u00a0 com el lloc d\u2019esbarjo dels\u00a0 barcelonins\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

La hist\u00f2ria popular atribueix a l\u2019astr\u00f2nom Josep Comas i Sol\u00e0 (1868-1937) la paternitat del nom del Paral\u00b7lel, que va comen\u00e7ar a tenir una certa volada entre els barcelonins a partir del 1904, quan la Companyia General de Tramvies va posar en marxa la nova l\u00ednia Sants-Duana i en va situar la parada davant d\u2019un establiment de begudes i licors anomenat, precisament, El Paral\u00b7lel. Sembla que els passatgers, per indicar la parada de Marqu\u00e8s del Duero al conductor del tramvia \u2013que inicialment era de tracci\u00f3 animal\u2013 van prendre el costum de dir el nom d\u2019aquest local de begudes. Aquest establiment l\u2019havia obert, l\u2019any 1894, una antiga cuinera de la casa de Josep Comas i Sol\u00e0 que en casar-se amb un dependent d\u2019una botiga de vins del Poble-sec va decidir obrir un negoci d\u2019aquest tipus amb l\u2019ajuda monet\u00e0ria de l\u2019astr\u00f2nom, que va posar com a condici\u00f3 poder escollir el nom del local. La minyona li va preguntar el significat del nom El Paral\u00b7lel i el cient\u00edfic li va contestar: \u201cAra fa exactament cent anys, el 1794, un ge\u00f2graf franc\u00e8s, Pierre M\u00e9chain, va venir a Barcelona per mesurar l\u2019arc del meridi\u00e0 des de Dunkerque fins a la nostra ciutat. Amb ell van arribar altres savis i, un cop fetes les mesures pertinents, van establir que el cercle paral\u00b7lel a l\u2019equador de latitud 41 graus i 22 minuts passa pel carrer del Marqu\u00e8s del Duero.\u201d<\/p>\n\n\n\n

PRIMER TEATRE<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Durant una bona part del segle XIX, el Paral\u00b7lel va ser el s\u00edmbol de l\u2019oci nocturn barcelon\u00ed. L\u2019avinguda es va omplir de teatres, cabarets i caf\u00e8s. El 9 d\u2019abril de 1892 s\u2019hi va obrir el primer local d\u2019espectacles, el Circo Espa\u00f1ol Modelo, que tenia una companyia eq\u00fcestre, gimn\u00e0stica, acrob\u00e0tica i c\u00f2mica fixa, dirigida per Cirili Llop.<\/p>\n\n\n\n

Era una construcci\u00f3 el\u00b7lipso\u00efdal tota de fusta, amb graderia, cadires i unes llotges, m\u00e9s aviat poques. L\u2019entrada general costava cinquanta c\u00e8ntims i, en l\u2019estrena del local, hi van actuar Miss Leodiska i les seves cacatues, els germans Llop al trapezi, la fam\u00edlia Pichiani i altres pallassos. A partir del 1895 es converteix en Teatro Circo Espa\u00f1ol. S\u2019acaben els espectacles de circ i s\u2019hi d\u00f3na entrada a les representacions teatrals i a la sarsuela. L\u2019estructura de fusta original d\u2019aquest pavell\u00f3 es va cremar el 21 de maig de 1907. Llavors, el propietari del solar, Josep Terr\u00e9s, va encarregar un nou edifici a l\u2019arquitecte Melcior Vi\u00f1als, per\u00f2 haurien de passar dos anys fins a la inauguraci\u00f3 del nou teatre, que va al\u00e7ar el tel\u00f3 el 27 de novembre de 1909 com a Gran Teatro Espa\u00f1ol. En aquest nou espai, s\u2019hi van comen\u00e7ar a representar obres de teatre l\u00edric catal\u00e0, vodevil franc\u00e8s i sarsuela, i tamb\u00e9 s\u2019hi feien espectaculars balls de disfresses, que van donar molta anomenada al local, i, a partir del 1911, s\u2019hi van fer algunes projeccions de pel\u00b7l\u00edcules cinematogr\u00e0fiques de noticiaris, documentals i escenes c\u00f2miques. La irrupci\u00f3 del cine no va passar desapercebuda al Paral\u00b7lel, que, com no podia ser d\u2019altra manera, r\u00e0pidament va acollir el nou invent, presentat a la ciutat a finals del 1896. Molts firaires van veure en la novetat una altra oportunitat de fer negoci i van utilitzar el cine com una atracci\u00f3 m\u00e9s, de manera intermitent, en barraques i music-halls<\/em>. Els primers cines fixos que es van establir al Paral\u00b7lel es van inaugurar l\u2019any 1898. Eren el Cine Farrusini, originalment presentat com a Metensm\u00f3grafo Cinemat\u00f3grafo Farrusini, i el Cinemat\u00f3grafo Lumi\u00e8re, popularment anomenat el cinemat\u00f2graf del Paral\u00b7lel. Aquests dos locals eren for\u00e7a a la vora l\u2019un de l\u2019altre. El Farrusini havia obert el 5 de novembre d\u2019aquell any, promogut per Enric Farr\u00fas, que s\u2019havia associat amb Estanislau Bravo, propietari de la barraca. El nom era una italianitzaci\u00f3 del cognom Farr\u00fas. El pavell\u00f3 tenia cabuda per a dues-centes cinquanta persones. El preu de l\u2019entrada general era de quinze c\u00e8ntims i de trenta la de prefer\u00e8ncia; els soldats i els nens pagaven la meitat. El cine Lumi\u00e8re es va aixecar en un solar que hi havia a tocar del Caf\u00e9 del Circo Espa\u00f1ol. N\u2019era el propietari Antonio Fern\u00e1ndez, que, juntament amb el seu germ\u00e0 Emilio, regentava un conegut estudi fotogr\u00e0fic a la Rambla de Santa M\u00f2nica, conegut per Napole\u00f3n. Precisament, en aquest local de la Rambla, els Fern\u00e1ndez havien presentat en exclusiva, acompanyats dels germans francesos Lumi\u00e8re, el seu invent cinematogr\u00e0fic a Barcelona. El local va mantenir una programaci\u00f3 regular fins al 1905, quan va quedar obsolet davant de l\u2019aparici\u00f3 de sales m\u00e9s modernes.<\/p>\n\n\n\n

\u201cEn l\u2019actualitat, al Paral\u00b7lel,\u00a0 nom\u00e9s hi funcionen tres teatres: Apolo, Condal i Victoria\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

No obstant, no seria fins despr\u00e9s de la guerra civil (1939) que el Teatro Espa\u00f1ol es reconvertiria en Cine Espa\u00f1ol, amb una sala polivalent de teatre i cinema. Les projeccions es complementaven amb les anomenades variet\u00e9s, amb l\u2019animaci\u00f3 d\u2019actors novells que es volien obrir cam\u00ed i que van acabar convertint-se en el complement de les pel\u00b7l\u00edcules. A mitjans dels anys seixanta, el teatre va passar a mans de l\u2019empresari Mat\u00edas Colsada (1911-2000), que va acabar convertint-se en el propietari del deg\u00e0 dels teatres del Paral\u00b7lel. Colsada \u00e9s un personatge a qui no s\u2019ha fet just\u00edcia en el terreny professional, ja que durant molts anys va ser el motor de la revista al Paral\u00b7lel i a bona part dels teatres espanyols on es cultivava aquest g\u00e8nere teatral. Quan l\u2019anomenat cine del destape o classificat \u201cS\u201d va irrompre a les pantalles dels cines, durant la transici\u00f3 democr\u00e0tica, la revista, fins llavors l\u2019espectacle picant per excel\u00b7l\u00e8ncia, va anar perdent p\u00fablic. L\u2019any 1980, Colsada, que tamb\u00e9 tenia el Teatro Apolo, dedicat a la revista, va decidir tancar l\u2019Espa\u00f1ol i reconvertir-lo en discoteca. Aqu\u00ed va n\u00e9ixer Studio 54, una sala feta a semblan\u00e7a de la que funcionava a Nova York. Aquesta discoteca barcelonina va marcar un abans i un despr\u00e9s en els locals d\u2019oci nocturns. Era la primera macrodiscoteca que es va obrir a Barcelona i durant els primers anys es va convertir en un lloc de culte. Possiblement va ser el primer local barcelon\u00ed on la figura del discj\u00f2quei va comen\u00e7ar a ser reconeguda.<\/p>\n\n\n\n

\u201cLa primera gran figura femenina del music-hall<\/em> del Paral\u00b7lel va ser Raquel Meller\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

All\u00e0 es va donar a con\u00e8ixer Ra\u00fal Orellana, un dels primers DJs amb caixet del panorama espanyol. El local es publicitava com el xou de llums i efectes especials m\u00e9s premiat d\u2019Espanya. L\u2019any 1997, la discoteca va tancar i l\u2019edifici el va comprar un grup d\u2019empresaris encap\u00e7alat per Josep Maria Call\u00eds, que dirigia l\u2019Hotel Auto Hogar, inaugurat l\u2019any 1958, en una finca contigua. L\u2019edifici es va remodelar adaptant-ne les tres plantes, en forma de semicercle, que convergien en un grandi\u00f3s escenari, per\u00f2 el restaurant-espectacle, anomenat Scenic, amb capacitat per a set-centes persones, va ser un frac\u00e0s. Inaugurat el setembre del 1999, nom\u00e9s va durar dos anys. Despr\u00e9s d\u2019aquesta aventura fallida, l\u2019edifici va passar a mans dels propietaris del prost\u00edbul Riviera, de Castelldefels. Quan es va fer p\u00fablic que la nova propietat hi volia muntar un showgirl gegant\u00ed en connexi\u00f3 amb l\u2019hotel, ve\u00efns, comerciants i associacions van engegar una campanya de pressi\u00f3 perqu\u00e8 l\u2019Ajuntament hi pos\u00e9s fre. El consistori va aturar el que havia de ser un dels prost\u00edbuls m\u00e9s grans d\u2019Europa i va expropiar l\u2019edifici, pel qual va pagar al voltant d\u2019onze milions d\u2019euros. El febrer del 2006, l\u2019Ajuntament feia p\u00fablic el resultat d\u2019un concurs pel qual l\u2019empresa Iberautor Promociones Culturales SRL, filial de la Societat General d\u2019Autors i Editors (SGAE), s\u2019havia adjudicat la gesti\u00f3 de l\u2019antiga sala Scenic. El president de la SGAE, Teddy Bautista, va presentar el nou projecte el maig del 2006 i el va anomenar edifici Paral\u00b7lel. Segons les previsions inicials, el local ja hauria de funcionar, per\u00f2, de moment, l\u2019espai, situat al n\u00famero 62 de l\u2019avinguda Paral\u00b7lel, est\u00e0 tancat i pendent de l\u2019\u00faltima reforma.<\/p>\n\n\n\n

EL MOLINO, EN OBRES<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Un altre local que tamb\u00e9 est\u00e0 en obres \u00e9s el m\u00edtic Molino, que es va obrir als espectacles el 1898, com La Pajarera Catalana. Inicialment, el local havia funcionat com una modesta tasca. Al cap de tres anys ja tenia una programaci\u00f3 musical regular i, a m\u00e9s, oferia la possibilitat de sopar al mateix local. L\u2019abril del 1905 es va rebatejar com a Gran Sal\u00f3n Siglo XX i es va estrenar tamb\u00e9 com a sala cinematogr\u00e0fica en presentar en exclusiva i per primera vegada a Espanya el Chronophone Gaumont, un dels primers intents per oferir pel\u00b7l\u00edcules amb so. Suposem que, un cop passada la novetat, el local devia recobrar el seu antic tarann\u00e0, ja que, el 1907, la sala s\u2019anomenava Sal\u00f3n Variedades i ja nom\u00e9s tornaria a oferir concerts i espectacles, fins que es va enderrocar la construcci\u00f3 original, feta de fusta. El 1910 es va inaugurar la nova seu, obra de l\u2019arquitecte Manuel Joaquim Raspall (1877-1937), que es va mantenir pr\u00e0cticament fins al tancament definitiu, el 1997, tot i que l\u2019aspecte exterior no va ser idea seva. Aquesta no era l\u2019\u00fanica construcci\u00f3 al Paral\u00b7lel d\u2019aquest arquitecte modernista i noucentista barcelon\u00ed, ja que tamb\u00e9 hi va fer el projecte del Teatro C\u00f3mico, situat en el n\u00famero 87 de l\u2019avinguda. El C\u00f3mico es va inaugurar el 1905 i va tancar les portes el 1962. Hi van desfilar una bona part de les figures de l\u2019\u00e8poca, com la cantant i cupletista Raquel Meller o el c\u00f2mic Alady. Als anys cinquanta hi a fer llargues temporades la companyia dels Vienesos, amb Artur Kaps i l\u2019humorista Franz Johan. Per\u00f2, tornant al Molino, s\u2019ha de dir que, despr\u00e9s del nou edifici concebut per Raspall, el local va passar a dir-se Petit Moulin Rouge, a imitaci\u00f3 del fam\u00f3s Moulin Rouge del barri de Montmartre, a Par\u00eds. Tres anys despr\u00e9s, el nou propietari, Antoni Astell, li va canviar el nom i el va deixar en Moulin Rouge. No seria fins l\u2019any 1929 que se\u2019n reformaria la fa\u00e7ana, que va acabar convertint-se en la icona d\u2019aquesta sala. Aquest canvi d\u2019aspecte, amb les espectaculars aspes, es va deure a l\u2019arquitecte Josep Alemany i Juv\u00e9. A mitjans dels anys trenta hi va comen\u00e7ar a actuar Mar\u00eda Y\u00e1\u00f1ez Garc\u00eda, coneguda com La Bella Dorita, que es va convertir en la primera gran estrella d\u2019aquest local. Aquesta cantant i ballarina va regnar en aquesta sala i en altres del Paral\u00b7lel durant dues d\u00e8cades, fins a la seva retirada, l\u2019any 1966. Despr\u00e9s de la guerra civil, el nom del local es va espanyolitzar per reial decret, com tantes altres coses durant el franquisme, i el matrimoni format per Francisco Serrano i Vicenta Fern\u00e1ndez es va fer c\u00e0rrec de la programaci\u00f3 i uns anys m\u00e9s tard va acabar comprant-lo. Noms ja llegendaris d\u2019aquest local s\u00f3n Mary Mistral, Johnson, Escamillo, Christa Leem o Lita Claver, La Ma\u00f1a, entre d\u2019altres. En l\u2019actualitat, El Molino, que va tancar el 1997, est\u00e0 en obres i quan s\u2019obri a la ciutat ho far\u00e0 com una sala polivalent, amb la intenci\u00f3 de recuperar el music-hall<\/em> per a la ciutat.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019altre palau del Paral\u00b7lel d\u2019aquest g\u00e8nere i de les varietats va ser l\u2019Arnau. L\u2019\u00fanica construcci\u00f3 original que ha arribat als nostres dies, a pesar que en aquests moments t\u00e9 un aspecte lamentable, pr\u00e0cticament ru\u00efn\u00f3s. Els fonaments de l\u2019edifici actual s\u2019hi van afegir el 1983 i el local va tancar les portes l\u2019any 2000. Havia obert el 1894 o el 1890, no \u00e9s del tot clar, i r\u00e0pidament, tal com deia la publicitat del 1911, quan hi va debutar Raquel Meller (1888-1962), es va convertir en el music-hall<\/em> de moda a Barcelona.<\/p>\n\n\n\n

\u201cL\u2019Ajuntament t\u00e9 preparat un concurs d\u2019idees per buscar\u00a0 solucions a la situaci\u00f3 actual i millorar la trama urbana\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

La Meller va ser una de les artistes amb m\u00e9s ganxo. L\u2019atreviment dels espectacles devia ser proporcional a la quantia de les multes. Com a exemple, en l\u2019edici\u00f3 de La Vanguardia del 20 de maig de 1911 es pot llegir: \u201cPor desobedecer las \u00f3rdenes del gobernador civil en lo que se refiere \u00e1 la ligereza de ropas de algunas artistas coreogr\u00e1ficas, fue conducida \u00e1 la delegaci\u00f3n de Atarazanas una cupletista del teatro Arnau, siendo m\u00e1s tarde llevada \u00e1 la presencia del jefe superior de polic\u00eda. El se\u00f1or Mill\u00e1n Astray le impuso la multa de 50 pesetas, que aqu\u00e9lla satisfizo en el acto.\u201d<\/p>\n\n\n\n

L\u2019any 2007, l\u2019Ajuntament va aprovar el pla especial urban\u00edstic per empren-dre\u2019n l\u2019expropiaci\u00f3 per 1.143.251 euros. Posteriorment, els propietaris, l\u2019Esgl\u00e9sia Evang\u00e8lica Xinesa, es van avenir a vendre el teatre, per\u00f2 les converses van molt lentes.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019Apolo \u00e9s un altre dels locals hist\u00f2rics del Paral\u00b7lel i el m\u00e9s antic que encara funciona. El 19 d\u2019octubre de 1904 va obrir les portes amb una companyia de g\u00e9nero chico dirigida per Rosell i Castillo, amb la cantant Consuelo Baillo com a cap de cartell. L\u2019any 1956 hi va comen\u00e7ar a programar les seves revistes l\u2019empresari teatral Mat\u00edas Colsada, despr\u00e9s d\u2019haver arrendat el teatre al propietari de l\u2019immoble, Enric F. Ribalta. Colsada, que durant anys va dominar l\u2019escena del vodevil i la revista al Paral\u00b7lel, va acabar comprant el teatre. Les seves revistes i les seves vedets van marcar tota una \u00e8poca en l\u2019espectacle barcelon\u00ed i tamb\u00e9 de tot Espanya, ja que Colsada programava en altres punts de la geografia espanyola i es diu que als anys seixanta va arribar a tenir dotze companyies. La vedet m\u00e9s famosa i companya sentimental de l\u2019empresari va ser Tania Doris, que durant vint-i-cinc anys va ser cap de cartell, all\u00f2 que Colsada publicitava com les supervedets, fins que es va retirar, el 1995. Tamb\u00e9 va catapultar estrelles de l\u2019espectacle com Lina Morgan, Gracia Imperio, Carmen de Lirio o Luis Cuenca. L\u2019edifici actual data de l\u2019any 1993 i es va reobrir amb una de les \u00faltimes revistes que va fer Colsada, Taxi…, \u00a1al Apolo!, que tenia la mateixa Tania Doris, Luis Cuenca i Pedro Pe\u00f1a com a protagonistes. Els altres dos teatres que funcionen al Paral\u00b7lel s\u00f3n el Condal, que va obrir el 1903, i el Victoria, obert dos anys m\u00e9s tard. Altres teatres desapareguts s\u00f3n el Tal\u00eda (1900-1988), actualment una parcel\u00b7la buida i que en els \u00faltims anys es va anomenar Mart\u00ednez Soria, en honor al que en va ser l\u2019\u00faltim propietari i actor, i el Teatre Nou, situat als n\u00fameros 63 i 65 del Paral\u00b7lel. Inaugurat el 22 de juny de 1901, l\u2019any 1948 es va convertir en cine, amb el nom de Cine Nuevo, fins que va ser enderrocat el 1988.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

PDF L\u2019actual Paral\u00b7lel \u00e9s una avinguda grisa, amb un cert aire decadent, en qu\u00e8 res permet recordar l\u2019esplendor que va tenir com a centre del teatre i l\u2019espectacle barcelon\u00ed. Durant l\u2019\u00e8poca daurada, entre els anys vint i trenta, en poc menys de vuit-cents metres hi van arribar a funcionar fins a onze teatres. Avui dia […]<\/p>\n","protected":false},"author":11,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":10},"categories":[106],"tags":[],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7092\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/11\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=7092"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7092\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":7094,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7092\/revisions\/7094\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=7092"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=7092"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=7092"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}