{"id":7097,"date":"2010-06-10T11:13:31","date_gmt":"2010-06-10T10:13:31","guid":{"rendered":"https:\/\/revistaconsell.com\/?p=7097"},"modified":"2020-10-20T11:25:57","modified_gmt":"2020-10-20T10:25:57","slug":"el-tram-historic-de-la-diagonal-pendent-del-tramvia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/el-tram-historic-de-la-diagonal-pendent-del-tramvia\/","title":{"rendered":"El tram hist\u00f2ric de la Diagonal, pendent del tramvia"},"content":{"rendered":"\n\n\n\t
\n\n\t\t<\/i><\/span> PDF<\/a>\n\n\t<\/div>\n\n\n\n\n\n\n

Quan aquesta revista vegi la llum, la consulta ciutadana sobre la reforma de la Diagonal de Barcelona entre la pla\u00e7a de Francesc Maci\u00e0 i la de les Gl\u00f2ries ja tindr\u00e0 resultat. El vot \u00e9s tan sols consultiu i, per tant, la reforma, prevista en diverses fases a partir del 2015, podria quedar en no res si hi ha canvi d\u2019alcalde en les eleccions municipals del 2011 o es podria portar a terme seguint un projecte nou.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

L\u2019Ajuntament ha sotm\u00e8s a votaci\u00f3 tres opcions (vegeu requadre): A (bulevard), B (rambla) i C (cap de les dues anteriors). L\u2019objectiu d\u2019aquesta transformaci\u00f3 del tram hist\u00f2ric de l\u2019avinguda \u2013d\u2019uns tres quil\u00f2metres i mig dels onze que t\u00e9 aquesta art\u00e8ria, la m\u00e9s llarga de Barcelona\u2013 \u00e9s prioritzar el transport p\u00fablic i els despla\u00e7aments a peu i amb bicicleta. Per\u00f2 no ens enganyem, el motiu b\u00e0sic d\u2019aquesta reforma \u00e9s la inclusi\u00f3 del tramvia, que ha de permetre connectar el Trambaix i el Trambes\u00f2s, cosa que far\u00e0 possible l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una via directa de transport p\u00fablic entre el Baix Llobregat i Badalona, municipi on actualment s\u2019acaba el Trambes\u00f2s. Potser la consulta hauria d\u2019haver estat m\u00e9s directa i real: tramvia s\u00ed o no, i, a partir del resultat, desenvolupar el projecte. En el rerefons de la iniciativa de l\u2019alcalde Jordi Hereu hi ha un model de mobilitat m\u00e9s sostenible, i no es parlaria de reforma si es tract\u00e9s d\u2019una l\u00ednia de metro, la gran assignatura pendent a la zona alta i en les connexions amb el Baix Llobregat, que s\u2019est\u00e0 resolent amb un tramvia. En tot cas, si es tir\u00e9s endavant la transformaci\u00f3 tal com est\u00e0 plantejada, l\u2019autom\u00f2bil hi tindria un paper residual i una bona part del flux de turismes que fan servir aquesta via haurien de buscar carrers alternatius a dins de l\u2019Eixample, que ja est\u00e0 prou saturat. <\/p>\n\n\n\n

\u201cEl motiu d\u2019aquesta reforma  \u00e9s la inclusi\u00f3 del tramvia, que ha de permetre connectar el Trambaix i el Trambes\u00f2s\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

La nova configuraci\u00f3 descarta el cotxe privat, ja que nom\u00e9s preveu un carril en cadascun dels dos sentits, i, per tant, el conductor quedar\u00e0 a la merc\u00e8 del petit transport i dels repartidors, que en l\u2019actualitat ja s\u00f3n tot un problema per al tr\u00e0nsit barcelon\u00ed. Flotes de centenars de vehicles circulen cada dia per la ciutat i s\u2019aturen a qualsevol lloc, aparquen en doble fila i en moltes ocasions congestionen els carrers d\u2019un i dos carrils en el moment de fer-hi la c\u00e0rrega i desc\u00e0rrega en lloc de fer servir les cantonades o les zones previstes. Potser seria interessant que l\u2019Ajuntament an\u00e9s pensant a fer una campanya de comunicaci\u00f3 directament adre\u00e7ada a aquest col\u00b7lectiu de cara a millorar els seus h\u00e0bits al volant, perqu\u00e8, a difer\u00e8ncia del conductor particular, que pot prescindir del vehicle, per als professionals del volant es tracta d\u2019una eina de treball. Segons l\u2019Estudi per a la reforma e la Diagonal, presentat per l\u2019Associaci\u00f3 per a la Promoci\u00f3 del Transport P\u00fablic (PTP): \u201cEl tr\u00e0nsit de vehicles privats de la Diagonal correspon majorit\u00e0riament a mobilitat interna barcelonina, i prop de 86.000 vehicles circulen di\u00e0riament en tots dos sentits en el tram m\u00e9s carregat, entre Via Augusta i Passeig de Gr\u00e0cia.\u201d<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Diversitat d\u2019opinions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La futura reforma de la Diagonal ha enc\u00e8s un debat ciutad\u00e0, en qu\u00e8 s\u2019han fet sentir veus molt autoritzades, algunes de les quals han q\u00fcestionat la consulta, com l\u2019arquitecte Luis Alonso, del despatx Alonso, Balaguer i Arquitectes Associats, que al diari El Pa\u00eds no ha tingut cap inconvenient a manifestar: \u201cEl disseny de l\u2019avinguda no pot ser democr\u00e0tic. No puc posar-me a dissenyar un edifici i consultar qu\u00e8 opina la gent. Al final em sortiria una andr\u00f2mina. El que ha de ser democr\u00e0tic \u00e9s el proc\u00e9s de recerca d\u2019informaci\u00f3. S\u2019ha de preguntar al poble qu\u00e8 pensa, per\u00f2 les solucions les han de donar els professionals. Barcelona s\u2019ha caracteritzat per ser una ciutat avantguardista i ambiciosa, de manera que s\u2019haurien d\u2019haver plantejat altres solucions. Les dues ofertes s\u00f3n semblants. Barcelona t\u00e9 un deute des de Cerd\u00e0: la falta d\u2019un parc central. Per qu\u00e8 no a la Diagonal? Per al transport p\u00fablic hi ha altres solucions. Per exemple, un t\u00fanel o els carrers laterals. Si es tracta de reduir el 80% del tr\u00e0nsit, per qu\u00e8 no tot?\u201d<\/p>\n\n\n\n

\u201cEl primer sector de la Diagonal es va construir l\u2019any 1884,  entre el Passeig de Gr\u00e0cia i Pau Claris, quan aquesta zona encara pertanyia al terme  municipal de Gr\u00e0cia\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

El soci\u00f2leg Ramon Folch defensa que la transformaci\u00f3 s\u2019ha d\u2019aprofitar per fer un urbanisme sostenible: \u201cEn tot cas, trobo encertada la idea de modificar d\u2019una vegada la secci\u00f3 i els usos del tram central de la Diagonal. Ara no funciona prou b\u00e9. Simplement, ens hi hem acostumat. La disfunci\u00f3 no se circumscriu al tr\u00e0nsit rodat. Hi ha quatre voreres i cap de caminable: tot s\u00f3n noses, interrupcions i estretors. L\u2019arbrat agonitza: 1.200 aspirants a cad\u00e0ver, entre pl\u00e0tans, alzines i palmeres, que viuen en p\u00e8ssimes condicions, sense a penes s\u00f2l irrigable. La preocupaci\u00f3 de la reforma no s\u2019hauria de centrar tant a conservar individus ag\u00f2nics com a garantir condicions adequades per als que sobrevisquin o es plantin de bell nou. Una cosa \u00e9s reformar la Diagonal, i una altra, dissenyar la Diagonal 2.0 de la nova Barcelona sostenible. L\u2019urbanisme sostenibilista, m\u00e9s que possible, \u00e9s indefugible. No es tracta que alguna cosa canvi\u00ef per tal que tot es quedi igual. La Diagonal ja ha canviat de nom mitja dotzena de vegades sense canviar de funci\u00f3. Ara cal canviar-la de deb\u00f2 per comen\u00e7ar a transformar Barcelona a fons. Perqu\u00e8 tot sigui diferent i, de fet, tan amable, hum\u00e0 i equitatiu com ho va imaginar Ildefons Cerd\u00e0. <\/p>\n\n\n\n

\u201cAquesta via ha necessitat m\u00e9s d\u2019un segle \u2013en concret cent quinze anys, del 1884 al 1999\u2013 per travessar completament Barcelona des de Collserola fins al mar\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

L\u2019Ajuntament t\u00e9 la idea que la Diagonal tal com est\u00e0 no serveix ni per passejar ni per estar-s\u2019hi i que cal adaptar-la com un nou eix de transport p\u00fablic. En els mesos previs a la consulta es va fer un esfor\u00e7 per explicar les propostes oficials, per\u00f2 l\u2019oposici\u00f3 municipal considera que no calia organitzar una consulta i fer una despesa econ\u00f2mica tan elevada i organitzar una votaci\u00f3 electr\u00f2nica per saber si els ciutadans volem bulevard, rambla o un altre projecte. Perqu\u00e8, repeteixo, el quid de la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s la inclusi\u00f3 del tramvia i, precisament, sobre aquest element no s\u2019ha preguntat, ja que s\u2019ha incl\u00f2s en les dues propostes municipals.\u201d<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Tram hist\u00f2ric<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Per arribar a l\u2019actual configuraci\u00f3 i travessar completament Barcelona des de Collserola fins al mar, la Diagonal ha necessitat m\u00e9s d\u2019un segle, en concret cent quinze anys (1884-1999). Pel que fa al proc\u00e9s d\u2019urbanitzaci\u00f3, es pot parlar de tres trams: l\u2019inicial, entre les places de Francesc Maci\u00e0 i les Gl\u00f2ries; el segon, des de Francesc Maci\u00e0 fins a Pedralbes i l\u2019entrada de l\u2019autopista de Barcelona, ja al terme municipal d\u2019Esplugues de Llobregat, i l\u2019\u00faltim, el que va de la pla\u00e7a de les Gl\u00f2ries a Diagonal Mar.<\/p>\n\n\n\n

La Diagonal va ser tra\u00e7ada pel pare de l\u2019Eixample, l\u2019enginyer de camins Ildefons Cerd\u00e0 (1815-1876), autor del projecte urban\u00edstic que acabaria configurant la Barcelona actual. En el seu Pla de reforma i eixample de Barcelona (1859) la va anomenar Gran Via Diagonal, nom que va fer fortuna, ja que, popularment, els barcelonins sempre l\u2019han coneguda aix\u00ed, a pesar dels diversos canvis de nom que ha tingut al llarg de la hist\u00f2ria: avinguda d\u2019Arg\u00fcelles (1874), avinguda de la Nacionalitat Catalana (1922), avinguda d\u2019Alfons XIII (1924), avinguda del Catorze d\u2019Abril (1931) i avinguda del General\u00edsimo Francisco Franco (1939), fins a arribar, l\u2019any 1979, a recuperar el nom original en el nomencl\u00e0tor barcelon\u00ed.<\/p>\n\n\n\n

\u201cProp de 86.000 vehicles circulen cada dia en tots dos sentits pel tram m\u00e9s carregat, entre Via Augusta i Passeig de Gr\u00e0cia\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

El primer tram de la Diagonal es va construir l\u2019any 1884, entre el Passeig de Gr\u00e0cia i Pau Claris, quan aquesta zona encara pertanyia al terme municipal de Gr\u00e0cia, ja que no seria fins al 1897 quan, pel decret d\u2019agregaci\u00f3 de municipis, la vila gracienca passaria a integrar-se a l\u2019urbs barcelonina, igual que els municipis de Sant Mart\u00ed de Proven\u00e7als, Sants, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi de Cassoles i les Corts. Un dels primers edificis notables que s\u2019hi van aixecar va ser la Casa de les Punxes (1904), situada als n\u00fameros 416-420. L\u2019espectacular construcci\u00f3, amb fa\u00e7ana de ma\u00f3 i d\u2019aspecte medieval, la va dissenyar l\u2019arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch (1867-1956). La seva caracter\u00edstica m\u00e9s destacada s\u00f3n les sis torres que la coronen, acabades en punxa, que de seguida la van convertir per als barcelonins en la \u201ccasa de les punxes\u201d. L\u2019any 1975, l\u2019edifici va ser declarat Monument Hist\u00f2ric Nacional, per\u00f2, malauradament, no es pot visitar, ja que \u00e9s de propietat privada.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019edificaci\u00f3, al solar on hi havia hagut la resid\u00e8ncia d\u2019estiu d\u2019Eusebi G\u00fcell (1846-1918), del Palau Reial de Pedralbes, que el seu fill, Joan Antoni G\u00fcell i L\u00f3pez (1874-1958), va cedir el 1919 per convertir-lo en resid\u00e8ncia del rei durant les seves estades a Barcelona, va ser el detonant perqu\u00e8 s\u2019urbanitz\u00e9s el tram de la Diagonal entre Pedralbes i Francesc Maci\u00e0. Alfons XIII va inaugurar el Palau de Pedralbes el 12 de maig de 1924 i precisament en honor seu es va fer que la prolongaci\u00f3 de la via pass\u00e9s a portar el seu nom. El projecte era obra del tinent d\u2019alcalde delegat d\u2019Obres P\u00fabliques de l\u2019Ajuntament, l\u2019arquitecte Francesc de Paula Nebot. L\u2019obertura de l\u2019avinguda fins a Esplugues de Llobregat no es va portar  a terme fins l\u2019any 1946, quan la Penya Rhin va tra\u00e7ar el circuit de Pedralbes, de 4 quil\u00f2metres i 464 metres, per acollir el VIII Gran Premi Penya Rhin, que es va c\u00f3rrer el 27 d\u2019octubre de 1946. Va ser la primera d\u2019una s\u00e8rie de proves que van culminar, l\u2019any 1951, amb una de puntuable per al campionat del m\u00f3n, que va guanyar l\u2019argent\u00ed Juan Manuel Fangio (1911-1995), que, a m\u00e9s, es va proclamar campi\u00f3 del m\u00f3n a Barcelona. La definitiva urbanitzaci\u00f3 es va fer amb la celebraci\u00f3 del Congr\u00e9s Eucar\u00edstic Internacional, inaugurat el 27 de maig de 1952. <\/p>\n\n\n\n

\u201cEntre les veus que han criticat  la consulta hi ha la de l\u2019arquitecte Luis Alonso, que considera que  el disseny de l\u2019avinguda no pot ser democr\u00e0tic, per\u00f2 s\u00ed que ho ha  de ser el proc\u00e9s de recerca d\u2019informaci\u00f3\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

La part alta de la Diagonal es va arreglar per poder-hi celebrar les manifestacions m\u00e9s multitudin\u00e0ries. L\u2019acte central es va desenvolupar en una esplanada que posteriorment es convertiria en la pla\u00e7a de Pius XII, que \u00e9s davant de l\u2019Hotel Princesa Sofia, constru\u00eft bastants anys m\u00e9s tard. L\u2019esdeveniment va transformar diversos indrets de la ciutat, gr\u00e0cies als diners que el govern del general Franco hi va abocar per organitzar un dels primers actes internacionals celebrats per la dictadura franquista. <\/p>\n\n\n\n

D\u2019aquella \u00e8poca s\u00f3n el barri de les Vivendes del Congr\u00e9s i alguns hotels de la ciutat, entre els quals sobresurt l\u2019Avenida Palace, a la Gran Via. Pocs mesos abans de la inauguraci\u00f3 del congr\u00e9s, l\u2019alcalde de la ciutat, Antoni Maria de Simarro (1896-1969), va ordenar traslladar els nombrosos barraquistes d\u2019aquesta zona a altres barris de la ciutat, com les Vivendes del Governador, Can Clos, a Montju\u00efc, i el Verdum. Una operaci\u00f3 de reallotjament feta a precari, ja que algunes de les cases on van ser allotjats els barraquistes es van fer en trenta dies.<\/p>\n\n\n\n

A mitjans dels anys cinquanta, la creaci\u00f3 de la zona universit\u00e0ria i la construcci\u00f3 de successives facultats va comen\u00e7ar a donar vida a aquest tram, llavors poc transitat i amb dos \u00fanics referents per als ciutadans: el Palau de Pedralbes (1924) i la Caserna del Bruc (1932), a m\u00e9s d\u2019unes instal\u00b7lacions esportives, les del Reial Club de Polo (1932), freq\u00fcentades per arist\u00f2crates i militars.<\/p>\n\n\n\n

La Diagonal s\u2019havia dissenyat amb una gran amplitud al tram que anava de la pla\u00e7a de Francesc Maci\u00e0 a Esplugues, per\u00f2 els especuladors i els constructors, que la volien reduir per poder disposar de m\u00e9s s\u00f2l edificable, van estar a un pas d\u2019esguerrar-la. Hi va tenir un paper important l\u2019associaci\u00f3 Amics de la Ciutat, nascuda l\u2019any 1935 amb la finalitat de dotar Barcelona d\u2019espais verds, que va salvar aquesta entrada de la ciutat de convertir-se en una altra Meridiana. Josep Malet Font de Gay\u00e0, un dels fundadors de l\u2019associaci\u00f3, escollit president l\u2019any 1952, va aconseguir, despr\u00e9s d\u2019una insistent campanya davant dels responsables del Govern Civil i de l\u2019Ajuntament, aturar la intenci\u00f3 de reduir l\u2019amplada de la Diagonal. Malet, que va desplegar una campanya de car\u00e0cter personal amb el suport d\u2019Amics de la Ciutat, va recon\u00e8ixer en petit comit\u00e8 que en moltes ocasions li havien fet arribar sobres amb diners perqu\u00e8 deix\u00e9s d\u2019incomodar les autoritats.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Tram final<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

De molt recent execuci\u00f3 \u00e9s el tram final de la Diagonal, que va de la pla\u00e7a de les Gl\u00f2ries, que ara afronta l\u2019en\u00e8sima reforma, a Diagonal Mar, l\u2019espai remodelat a partir del 1997 i, m\u00e9s tard, al caliu del F\u00f2rum de les Cultures del 2004. En total s\u00f3n tres quil\u00f2metres, que fins a mitjans dels anys noranta encara tenien un cert regust del que va ser la Barcelona industrial del segle XIX i que ara formen part de l\u2019anomenat districte tecnol\u00f2gic, amb la intenci\u00f3 de recuperar el dinamisme econ\u00f2mic i social del Poblenou. La reforma urban\u00edstica i la intervenci\u00f3 municipal volien dotar aquesta \u00e0rea d\u2019una nova centralitat per competir amb la zona alta de la Diagonal, per\u00f2, de moment, tot va m\u00e9s lent del que estava previst, a pesar de l\u2019inter\u00e8s i els diners que hi est\u00e0 abocant l\u2019Ajuntament, amb el trasllat d\u2019alguna facultat o del nou Museu Nacional d\u2019Hist\u00f2ria Natural de Catalunya, que s\u2019allotjar\u00e0 a l\u2019edifici triangular del F\u00f2rum. L\u2019\u00faltim esfor\u00e7 municipal va encaminat a convertir la nova pla\u00e7a de les Gl\u00f2ries, un cop hagi desaparegut el tambor que la cobria, en el futur centre cultural i administratiu de la ciutat. A tocar, s\u2019hi est\u00e0 construint la futura seu de Disseny Hub Barcelona (DHUB), una altra aposta de l\u2019Ajuntament, que, segons el seu ideari, \u201c\u00e9s la integraci\u00f3 d\u2019un museu, un centre i un laboratori adre\u00e7ats a promoure la comprensi\u00f3 i el bon \u00fas del m\u00f3n del disseny; una iniciativa pionera a l\u2019estat espanyol i a Europa que neix amb la voluntat d\u2019esdevenir un centre de centres\u201d.<\/p>\n\n\n\n

\u201cA l\u2019Ajuntament hi ha la idea  que la Diagonal tal com \u00e9s ara  no serveix ni per passejar ni  per estar-s\u2019hi i que cal adaptar-la  com un nou eix de transport p\u00fablic\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Potser caldr\u00e0 una generaci\u00f3 perqu\u00e8 la nova Diagonal, la que va de la pla\u00e7a de les Gl\u00f2ries al mar, pugui tenir la centralitat que li vol donar l\u2019Ajuntament. De moment, el primer pas \u00e9s unir les dues Diagonals amb el tramvia.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

LES PROPOSTES DE L\u2019AJUNTAMENT<\/strong>

Bulevard (A)<\/em>
La proposta A dedica la part central al tr\u00e0nsit i obre grans espais per al pas de vianants i altres usos de caire ciutad\u00e0, per\u00f2 mant\u00e9 la situaci\u00f3 de l\u2019arbrat actual. L\u2019espai del centre, de 15 metres, inclour\u00e0 una plataforma de transport p\u00fablic eficient, situada al mig del corredor central, que permetr\u00e0 absorbir una part del tr\u00e0nsit privat actual i millorar\u00e0 el servei als diferents barris. Acompanyant la plataforma es planteja un carril mixt per cada sentit de circulaci\u00f3.

Rambla (B)<\/em>
La part central del tram entre la pla\u00e7a de Francesc Maci\u00e0 i la de les Gl\u00f2ries ser\u00e0, segons la proposta B, un passeig per a vianants, i els laterals, flanquejats per arbres, es reservaran al transport p\u00fablic i privat. En contacte amb les fa\u00e7anes hi haur\u00e0 grans voreres, de vuit metres d\u2019amplada. Els diversos requeriments d\u2019espai es distribuiran per tot l\u2019ample de la Diagonal, sense els condicionants de la situaci\u00f3 actual de l\u2019arbrat. Hi haur\u00e0 tres carrils de circulaci\u00f3 en cada sentit, destinats a una plataforma de transport p\u00fablic eficient, transport p\u00fablic convencional, taxis i vehicles de proximitat privats.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

PDF Quan aquesta revista vegi la llum, la consulta ciutadana sobre la reforma de la Diagonal de Barcelona entre la pla\u00e7a de Francesc Maci\u00e0 i la de les Gl\u00f2ries ja tindr\u00e0 resultat. El vot \u00e9s tan sols consultiu i, per tant, la reforma, prevista en diverses fases a partir del 2015, podria quedar en no […]<\/p>\n","protected":false},"author":11,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":9},"categories":[106],"tags":[],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7097\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/11\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=7097"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7097\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":7103,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7097\/revisions\/7103\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=7097"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=7097"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=7097"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}