{"id":7107,"date":"2010-12-10T11:43:09","date_gmt":"2010-12-10T10:43:09","guid":{"rendered":"https:\/\/revistaconsell.com\/?p=7107"},"modified":"2020-10-20T11:44:19","modified_gmt":"2020-10-20T10:44:19","slug":"el-desafiament-de-la-barcelona-world-race","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/el-desafiament-de-la-barcelona-world-race\/","title":{"rendered":"El desafiament de la Barcelona World Race"},"content":{"rendered":"\n\n\n\t
\n\n\t\t<\/i><\/span> PDF<\/a>\n\n\t<\/div>\n\n\n\n\n\n\n

Ja fa anys que Barcelona va deixar de viure d\u2019esquena al mar. La designaci\u00f3 ol\u00edmpica, l\u2019octubre del 1986, va suposar l\u2019inici de la recuperaci\u00f3 del litoral barcelon\u00ed, de la seva trama urbana i de les platges.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

De tot aix\u00f2 ja fa un quart de segle, per\u00f2 qualsevol que ho vulgui recordar i busqui una mica per internet quedar\u00e0 bocabadat amb la brutal transformaci\u00f3 que va experimentar la ciutat. Les fotografies de l\u2019abans i el despr\u00e9s no poden deixar ning\u00fa indiferent. I, precisament, una de les coses m\u00e9s ben valorades pels ciutadans i pels turistes que ens visiten \u00e9s el mar i els 4,6 quil\u00f2metres de platges, que cada temporada freq\u00fcenten m\u00e9s de dos milions de persones. Per\u00f2 aquesta obertura al mar no s\u2019ha tradu\u00eft en un augment de l\u2019afici\u00f3 pels esports n\u00e0utics. Navegar, encara que sembli un t\u00f2pic molt suat, continua sent un esport elitista i les vocacions marineres s\u00f3n una rara avis. Per aix\u00f2 sembla un miratge que s\u2019hagi consolidat una regata transoce\u00e0nica amb sortida i arribada a la ciutat. La Barcelona Word Race s\u2019ha guanyat una pla\u00e7a en el circuit professional de la vela oce\u00e0nica. No era una missi\u00f3 f\u00e0cil, per\u00f2 la Fundaci\u00f3 per a la Navegaci\u00f3 Oce\u00e0nica de Barcelona ha aconseguit que la ciutat trenqui l\u2019hegemonia que Fran\u00e7a i Anglaterra han exercit durant anys en aquestes proves de circumnavegaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Ha plogut molt des que, l\u2019any 1968, l\u2019angl\u00e8s Robin Knox-Johnston es va convertir en el primer home a fer la volta al m\u00f3n amb vela en solitari i sense escales. El regatista angl\u00e8s va trigar 313 dies a fer la circumnavegaci\u00f3, amb sortida i arribada al port angl\u00e8s de Falmouth. El desafiament, anomenat Golden Globe Race, havia estat idea del diari The Sunday Times, que va oferir un premi de cinc mil lliures esterlines. Hi van prendre part nou velers, dels quals nom\u00e9s va arribar el guanyador. Un dels grans protagonistes va ser el navegant franc\u00e8s Bernard Moitessier, que anava l\u00edder de la regata despr\u00e9s d\u2019haver superat el cap d\u2019Hornos, per\u00f2 va decidir tornar enrere per dirigir-se cap a la Polin\u00e8sia i aturar-se a Tahit\u00ed durant un any abans de tornar a Europa. Enrere va deixar la gl\u00f2ria, que sempre ha acompanyat Robin Knox-Johnston, nomenat poc despr\u00e9s sir<\/em> per la reina d\u2019Anglaterra per la seva proesa. No obstant, Bernard Moitessier es va convertir en el referent d\u2019una generaci\u00f3 de navegants an\u00f2nims que van decidir fer la seva particular volta al m\u00f3n de port en port i vivint en un vaixell. En el seu moment, la Golden Globe Race va ser un desafiament brutal nom\u00e9s a l\u2019abast de mariners tocats d\u2019un cert aire de bogeria i romanticisme. Ara, les coses han canviat. Hi ha menys d\u2019aventura i m\u00e9s de competici\u00f3, per\u00f2 el repte de tots els participants \u00e9s acabar la volta al m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n

\u201cCatorze vaixells participen en aquesta regata, que fa la tradicional ruta dels vells cl\u00edpers del segle XIX \u2013anomenada \u201cdels tres caps\u201d, en refer\u00e8ncia als caps de Bona Esperan\u00e7a, Lewin i Hornos\u2013, navegant al voltant del m\u00f3n amb vents portants\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

EL REPTE<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019any 2007 es va disputar la primera edici\u00f3, amb nou vaixells i divuit patrons. Era la prova de foc per a una competici\u00f3 que va n\u00e9ixer amb vocaci\u00f3 de ser quadriennal, per\u00f2 que presentava molts interrogants. \u00bfPodria competir amb les proves cl\u00e0ssiques, com la Vend\u00e9e Globe, la Volvo Ocean Race, l\u2019antiga Whitbread o la Velux 5 Oceans, creada com a Boc Challenge? \u00bfDespertaria prou inter\u00e8s entre els navegants i els patrocinadors? \u00bfHi hauria lloc per a una regata amb dos tripulants per vaixell? L\u2019organitzaci\u00f3 catalana no va deixar res a l\u2019atzar i, gr\u00e0cies a un treball molt acurat i gens improvisat, ha aconseguit fidelitzar la participaci\u00f3 en la regata en un context de crisi internacional, la qual cosa fa augurar que la Barcelona Word Race s\u2019ha consolidat en el calendari internacional. L\u2019altre vessant d\u2019aquesta regata \u00e9s en clau interna, ja que s\u2019ha convertit en la gran escola per facilitar el debut en regates transoce\u00e0niques a regatistes catalans i espanyols. En la primera, n\u2019hi van participar quatre, i, en aquesta segona, els participants ja s\u00f3n tretze. De les tres embarcacions inicials del 2007 (Estrella Damm, Mutua Madrile\u00f1a i Educaci\u00f3n sin Fronteras) s\u2019ha passat a sis (Gaes, Estrella Damm, Central Lechera Asturiana, Mapfre, F\u00f2rum Mar\u00edtim Catal\u00e0, Renault i We Are Water). Nom\u00e9s repeteix l\u2019Estrella Damm, de l\u2019empresa cervesera catalana, que est\u00e0 molt implicada amb la Fundaci\u00f3 per a la Navegaci\u00f3 Oce\u00e0nica i alhora ha apostat per la vela oce\u00e0nica com una forma de promoci\u00f3 global. En la primera edici\u00f3, l\u2019Estrella Damm, patronejat pel barcelon\u00ed Guillem Altadill i el nord-americ\u00e0 Jonathan McKee, es va retirar quan navegava davant les costes de Sud-\u00e0frica. El vaixell va recalar al port de Ciutat del Cap per intentar arreglar les pales del tim\u00f3. Una, trencada per la pressi\u00f3 d\u2019una onada, i l\u2019altra, amb una reparaci\u00f3 d\u2019emerg\u00e8ncia en alta mar. Finalment, el que es pensava que seria una escala t\u00e8cnica es va convertir en punt final, quan encara quedaven 19.000 milles per fer, amb una bona part de les zones m\u00e9s perilloses d\u2019aquesta circumnavegaci\u00f3. En aquesta ocasi\u00f3, l\u2019Estrella Damm ha renovat tant la tripulaci\u00f3, ara composta pel barcelon\u00ed \u00c0lex Pella i l\u2019alacant\u00ed Pepe Ribes, com el veler. L\u2019equip, que dirigeix l\u2019exregatista Jan Santana, va vendre l\u2019anterior embarcaci\u00f3 i va comprar el Paprec-Virbac 2, avarat l\u2019any 2007 i que de la m\u00e0 del patr\u00f3 franc\u00e8s Jean-Pierre Dick i de l\u2019irland\u00e8s Damian Foxall es va adjudicar la primera edici\u00f3 de la Barcelona Word Race. Dick i Foxall van fer la circumnavegaci\u00f3 a una mitjana de 11,13 nusos, i van establir la primera marca de navegaci\u00f3 d\u2019aquesta regata en 92 dies, 8 hores, 49 minuts i 49 segons, despr\u00e9s d\u2019haver sortit de Barcelona l\u201911 de novembre. <\/p>\n\n\n\n

\u201cEl franc\u00e8s Jean-Pierre Dick, patr\u00f3 del vaixell guanyador de la primera edici\u00f3, va trigar noranta-dos dies a fer la circumnavegaci\u00f3, amb sortida i arribada a Barcelona, sense fer escala t\u00e8cnica a cap port\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e8cdota \u00e9s que van trigar vuit dies m\u00e9s del que havien previst i, per tant, les \u00faltimes jornades es van quedar sense queviures. Es van haver d\u2019alimentar d\u2019una mena de sopa, si \u00e9s que se\u2019n pot dir aix\u00ed. Aquella primera edici\u00f3 va ser for\u00e7a moguda, ja que nom\u00e9s van acabar la volta al m\u00f3n quatre embarcacions de les nou que van sortir, per\u00f2 nom\u00e9s el guanyador i el quart classificat, l\u2019Educaci\u00f3n sin Fronteras, del patr\u00f3 barcelon\u00ed Albert Bargues i la tripulant francesa Servane Escoffier, que va necessitar cent vuit dies, setze m\u00e9s que els primers, van tenir l\u2019honor de fer la regata sense cap parada t\u00e8cnica en cap port de la travessia. En principi, la navegaci\u00f3 s\u2019ha de fer sense cap escala, per\u00f2 la reglamentaci\u00f3 de la Barcelona Word Race permet aturar-se en qualsevol port per arreglar desperfectes del vaixell. En la primera part no hi ha cap penalitzaci\u00f3, per\u00f2, despr\u00e9s de l\u2019illa de Tasm\u00e0nia, qualsevol parada obliga l\u2019embarcaci\u00f3 a estar-se al port com a m\u00ednim quaranta-vuit hores. En canvi, en la Vend\u00e9e Globe \u2013una volta al m\u00f3n que es fa amb aquests mateixos vaixells, per\u00f2 en solitari, i que \u00e9s considerada la reina de les regates transoce\u00e0niques\u2013, si el tripulant ha de tocar port, queda autom\u00e0ticament eliminat.<\/p>\n\n\n\n

ELS FRANCESOS, FAVORITS<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En aquesta segona edici\u00f3, els navegants de la flota francesa s\u00f3n els grans favorits, en especial el Foncia, de Michel Desjoyeaux i Fran\u00e7ois Gabart, i el Virbac Paprec 3, de Jean-Pierre Dick i Lo\u00efck Peyron. Tots dos s\u00f3n vaixells d\u2019\u00faltima generaci\u00f3 i a priori han de tenir m\u00e9s punta de velocitat, encara que, en aquest tipus de regata, la fiabilitat i el fet de disposar d\u2019uns velers perfectament provats pot ser determinant a l\u2019hora de no tenir cap avaria. <\/p>\n\n\n\n

\u201cLa regata es disputa amb vaixells de la classe Imoca Open 60. S\u00f3n monobucs de 18,28 m d\u2019eslora, 5,5 de m\u00e0nega, 4,5 de calat i un pal que no sobrepassa els 29 m d\u2019al\u00e7ada\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Un altre dels outsiders \u00e9s l\u2019Hugo Boss, de l\u2019angl\u00e8s Alex Thomson, a qui en aquesta ocasi\u00f3 acompanya el neozeland\u00e8s Andrew Meiklejohn. En la primera edici\u00f3, Thomson va acabar segon i va arribar a Barcelona al cap de dos dies d\u2019haver-ho fet el primer classificat. La difer\u00e8ncia estava motivada per l\u2019escala t\u00e8cnica de quaranta-vuit hores que van haver de fer a Wellington, la capital de Nova Zelanda, per arreglar les dues pales del tim\u00f3. Al final, aquesta parada seria insalvable per a l\u2019Hugo Boss. No obstant, l\u2019embarcaci\u00f3 anglesa, quan navegava per l\u2019oce\u00e0 austral, va establir el r\u00e8cord de milles navegades en un dia. L\u2019Hugo Boss va rec\u00f3rrer 501,3 milles (928,4 km) en vint-i-quatre hores, cosa que va suposar una velocitat mitjana de 20,88 nusos. \u00c9s l\u2019actual r\u00e8cord mundial en monobucs de fins a seixanta peus i la marca a batre en totes les regates de la classe Imoca Open 60. Una mitjana alt\u00edssima, amb alguna punta de 35 nusos, m\u00e9s de 60 km\/h.<\/p>\n\n\n\n

AVENTURA ESPORTIVA<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La sortida no deixa de ser una an\u00e8cdota dins del llarg recorregut, d\u2019unes 25.000 milles, que espera aquestes catorze embarcacions. D\u2019entrada, el mar Mediterrani i l\u2019estret de Gibraltar, que pot ser un parany per a algunes tripulacions. Posteriorment, la prova recorre tres oceans, l\u2019Atl\u00e0ntic, l\u2019\u00cdndic i el Pac\u00edfic, i cal fer front a temporals de vent i tempestes, a m\u00e9s de la forta calor del tr\u00f2pic i les aig\u00fces gelades de l\u2019Ant\u00e0rtic, amb les temibles encalmades nocturnes i els vents de m\u00e9s de 100 km\/h. Per evitar el risc de navegar massa al sud i baixar dels 60 graus de latitud, a prop de l\u2019Ant\u00e0rtida, on hi ha el perill de topar amb icebergs i on les dificultats de rescat s\u00f3n extremes, la flota ha de passar obligat\u00f2riament per l\u2019estret de Cook, entre les dues illes de Nova Zelanda. L\u2019anomenat Gran Sud \u00e9s la zona mar\u00edtima m\u00e9s dura de la travessia. I no nom\u00e9s meteorol\u00f2gicament, a causa del flagell dels quaranta rugidors i els cinquanta bramadors, sin\u00f3 tamb\u00e9 des del punt de vista psicol\u00f2gic, ja que, en la circumnavegaci\u00f3 per l\u2019hemisferi austral, els regatistes naveguen per les zones del planeta m\u00e9s allunyades de terra.<\/p>\n\n\n\n

\u201cEn aig\u00fces del Gran Sud, aquests f\u00f3rmula 1 del mar planen sobre les onades i poden arribar a puntes de velocitat de 35 nusos, m\u00e9s de 60 km\/h\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

La representaci\u00f3 espanyola i catalana podem dividir-la en dos nivells. Els que naveguen per estar en el grup capdavanter i els que afronten la primera volta al m\u00f3n, cosa que significa tota una aventura i un repte personal. En el primer grup hi ha l\u2019Estrella Damm, d\u2019\u00c0lex Pella i Pepe Ribes; el Renault, de Patxi Rivero i To\u00f1o Piris, i el Mapfre, d\u2019Iker Mart\u00ednez i Xabi Fern\u00e1ndez. L\u2019altre grup est\u00e0 conformat per regatistes debutants que afronten la primera volta al m\u00f3n, com \u00e9s el cas d\u2019Anna Corbella, Juan Merediz, Fran Palacio, Gerard Mar\u00edn, Jaume Mumbr\u00fa, Cali Sanmart\u00ed i Bruno Garc\u00eda. El seu objectiu \u00e9s acabar la volta al m\u00f3n i poder gaudir d\u2019una experi\u00e8ncia \u00fanica. Tots ells s\u00f3n professionals del mar, ja sigui competint, preparant embarcacions per a altres o, simplement, fent de patrons de creuers; tots tret del barcelon\u00ed Bruno Garc\u00eda. Cardi\u00f2leg de professi\u00f3 i enamorat de la navegaci\u00f3 en solitari, ha demanat un perm\u00eds per poder fer realitat el somni de la seva vida com a mariner. Garc\u00eda s\u2019ha enrolat en el Pr\u00e9sident, del franc\u00e8s Jean Le Cam, amb qui l\u2019uneix una bona amistat des que l\u2019any 1996 Bruno va fer la seva primera regata Solitaire du Figaro.<\/p>\n\n\n\n

LA VIDA A BORD<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Durant tres mesos, les tripulacions seguiran un ritme  de treball estricte i met\u00f2dic. La vida s\u2019organitzar\u00e0 en dos torns de tres  o quatre hores, depenent de cada tripulaci\u00f3. La conviv\u00e8ncia \u00e9s fonamental per arribar a bon port, ja que l\u2019interior del vaixell \u00e9s espart\u00e0 i se n\u2019ha tret tot el que pogu\u00e9s ser superflu per reduir pes. No hi ha intimitat i com a lavabo es fa servir una galleda de pl\u00e0stic. Per dormir hi ha dues lliteres sense matal\u00e0s, plegables i adossades a l\u2019interior del buc. Per cuinar, un petit fogonet de c\u00e0mping gas per escalfar l\u2019aigua i poder preparar el menjar liofilitzat, unes dues-centes setanta bosses, amb diversos tipus de menjar. Aquesta dieta nom\u00e9s es trencar\u00e0 en les jornades especials, en qu\u00e8 s\u2019obrir\u00e0 algun env\u00e0s d\u2019embotits ib\u00e8rics per celebrar alguna fita de la navegaci\u00f3, despr\u00e9s de superar l\u2019equador o       el m\u00edtic cap d\u2019Hornos, o, simplement, per fer pujar la moral amb un \u00e0pat que trenqui la rutina de cada dia. Per reduir pes no porten aigua potable i tota s\u2019obt\u00e9 mitjan\u00e7ant una potabilitzadora. Cada vaixell t\u00e9 dos aparells d\u2019aquest tipus per assegurar-se que en cas d\u2019avaria hi ha recanvi. Es dorm per torns i poc \u2013mai se superen les tres hores\u2013, i sempre depenent de l\u2019estat de la mar. L\u2019interior del vaixell \u00e9s molt auster. Hi trobem la taula de cartes, on hi ha tots els aparells de navegaci\u00f3 i electr\u00f2nica, i on els tripulants passen la major part del temps. De fet, gr\u00e0cies a l\u2019exist\u00e8ncia del pilot autom\u00e0tic, no han d\u2019estar sempre a coberta per governar el veler. Tamb\u00e9 hi trobem la llitera, el fogonet, la pica i el rebost. En definitiva, es tracta d\u2019un espai multi\u00fas molt ben aprofitat on tamb\u00e9 s\u2019estiben les veles, els caps i altres materials, aix\u00ed com eines que es poden necessitar durant la navegaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

\u201cEn la primera edici\u00f3, l\u2019Hugo Boss va establir l\u2019actual r\u00e8cord de navegaci\u00f3 en vaixells Imoca 60, en rec\u00f3rrer 501,3 milles en vint-i-quatre hores, cosa que va suposar una velocitat mitjana de 20,88 nusos\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

No s\u2019ha d\u2019oblidar que qualsevol maniobra que impliqui un canvi de vela l\u2019han de fer els dos tripulants. Possiblement, aquesta feina i el canvi de pesos interiors quan es fa un bord s\u00f3n les operacions m\u00e9s feixugues per als mariners, per\u00f2 no s\u00f3n les \u00faniques. A banda de patronejar el vaixell, cal estudiar i interpretar els comunicats meteorol\u00f2gics, valorar l\u2019estrat\u00e8gia de ruta, gravar imatges i realitzar videoconfer\u00e8ncies per a l\u2019organitzaci\u00f3. En aquest sentit, cada vaixell est\u00e0 obligat a passar cinc minuts d\u2019imatges setmanals a l\u2019organitzaci\u00f3 per facilitar el seguiment medi\u00e0tic. La totalitat de la flota porta entre dues i quatre c\u00e0meres fixes en el vaixell i una c\u00e0mera de m\u00e0. Les embarcacions m\u00e9s ben monitoritzades tenen quatre c\u00e0meres fixes instal\u00b7lades en llocs estrat\u00e8gics. Una, al pal de la major, que permet veure una espectacular panor\u00e0mica zenital; dues m\u00e9s, enfocant la popa i la proa d\u2019aquesta embarcaci\u00f3 de 18 m, i l\u2019\u00faltima, a l\u2019interior de la cabina. \u00c9s la part d\u2019espectacle d\u2019aquesta aventura humana, necess\u00e0ria, per\u00f2, per seguir dia a dia la regata i fer possible el retorn publicitari dels patrocinadors que financen aquests projectes esportius. Cada equip \u00e9s com una escuderia de F\u00f3rmula 1, per\u00f2 amb molta menys despesa econ\u00f2mica. En formen part els patrons, el director t\u00e8cnic del projecte i els membres de l\u2019equip de terra, que v\u00e9nen a ser els mec\u00e0nics del vaixell, i hi col\u00b7laboren enginyers en veleria i electr\u00f2nica i d\u2019altres. El pressupost pot oscil\u00b7lar entre un mili\u00f3 d\u2019euros, per als projectes m\u00e9s econ\u00f2mics, i els tres milions, per als punters. Els diners del projecte estan en funci\u00f3 del vaixell de l\u2019equip i dels mesos que porta en marxa l\u2019escuderia. Tot i que als ne\u00f2fits els vaixells els poden semblar tots iguals, no \u00e9s pas aix\u00ed. No es comporten igual embarcacions d\u2019\u00faltima generaci\u00f3, com el Foncia o el Virbac Paprec 3, avarades el 2010, que altres d\u2019estrenades l\u2019any 2000, a pesar que hagin evolucionat, com el We Are Water i el F\u00f2rum Mar\u00edtim Catal\u00e0, els equips m\u00e9s modestos d\u2019aquesta volta al m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

ELS \u2018F\u00d3RMULA 1\u2019 DEL MAR<\/strong>

Els vaixells<\/em>
La regata es disputa amb velers de la classe Imoca Open 60. Es tracta de monobucs de 18,29 m (60 peus) d\u2019eslora, 5,5 de m\u00e0nega i 4,5 de calat, amb un pal que no sobrepassa els 29 m d\u2019al\u00e7ada. Pesen entre 8.000 i 9.000 kg. Els Open 60 estan fets de fibra de carboni, un material molt resistent i lleuger. Aix\u00f2, juntament amb un disseny de buc molt baix, coberta lliure i popa molt ampla, fa que planin sobre les onades com si es tract\u00e9s de planxes de surf i que naveguin a gran velocitat siguin quines siguin les condicions del mar. En situacions extremes poden arribar a puntes de velocitat de 70 km\/h.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

PDF Ja fa anys que Barcelona va deixar de viure d\u2019esquena al mar. La designaci\u00f3 ol\u00edmpica, l\u2019octubre del 1986, va suposar l\u2019inici de la recuperaci\u00f3 del litoral barcelon\u00ed, de la seva trama urbana i de les platges. De tot aix\u00f2 ja fa un quart de segle, per\u00f2 qualsevol que ho vulgui recordar i busqui una […]<\/p>\n","protected":false},"author":11,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":10},"categories":[106],"tags":[],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7107\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/11\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=7107"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7107\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":7108,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7107\/revisions\/7108\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=7107"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=7107"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=7107"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}