{"id":7112,"date":"2011-03-10T11:59:33","date_gmt":"2011-03-10T10:59:33","guid":{"rendered":"https:\/\/revistaconsell.com\/?p=7112"},"modified":"2020-10-20T12:00:19","modified_gmt":"2020-10-20T11:00:19","slug":"el-mercat-de-sant-antoni-un-edifici-singular-de-larquitectura-del-ferro-barcelonina","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/el-mercat-de-sant-antoni-un-edifici-singular-de-larquitectura-del-ferro-barcelonina\/","title":{"rendered":"El mercat de Sant Antoni: un edifici singular de l\u2019arquitectura del ferro barcelonina"},"content":{"rendered":"\n\n\n\t
\n\n\t\t<\/i><\/span> PDF<\/a>\n\n\t<\/div>\n\n\n\n\n\n\n

Barcelona pot presumir de ser una de les ciutats europees que disposen d\u2019una xarxa de mercats municipals m\u00e9s completa. S\u00f3n quaranta mercats alimentaris estrat\u00e8gicament distribu\u00efts arreu de la trama urbana. Alguns, amb m\u00e9s de cent cinquanta anys d\u2019hist\u00f2ria, s\u00f3n petites joies arquitect\u00f2niques.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s el cas de la Boqueria, a la Rambla, obra de l\u2019arquitecte municipal Josep Mas i Vila (1779-1855). \u00c9s el m\u00e9s antic de la ciutat, ja que est\u00e0 en funcionament des de l\u2019any 1840, i s\u2019ha convertit en un reclam tur\u00edstic de primer ordre. En t\u00e9 una part del m\u00e8rit la vistosa coberta met\u00e0l\u00b7lica de cinc naus sobre columnes de ferro i amb vitralls projectada per l\u2019enginyer Miquel de Bergue i instal\u00b7lada el 1914. En plena Ciutat Vella, al barri de Ribera, hi ha un altre mercat hist\u00f2ric, el de Santa Caterina, inaugurat el 1844 i que t\u00e9 l\u2019honor de ser el primer mercat cobert de la ciutat. Obra dels arquitectes Josep Mas i Vila i Josep Buxareu Gallart, nom\u00e9s n\u2019han arribat fins als nostres dies la fa\u00e7ana porticada i les parets laterals, incorporades a l\u2019obra contempor\u00e0nia. En l\u2019actualitat, el mercat ha recuperat tota l\u2019esplendor gr\u00e0cies a un espectacular projecte de rehabilitaci\u00f3 del taller d\u2019Enric Miralles (1955-2000) i Benedetta Tagliabue. L\u2019element m\u00e9s emblem\u00e0tic \u00e9s una coberta multicolor de mosaic ondulada sostinguda per una estructura met\u00e0l\u00b7lica de formes org\u00e0niques i d\u2019inspiraci\u00f3 gaudiniana. Reinaugurat el 2005, el mercat, amb la seva nova estructura, s\u2019ha convertit en un punt de visita obligat per a aquells a qui agrada contemplar les transformacions arquitect\u00f2niques i funcionals urbanes.<\/p>\n\n\n\n

\u201cEl mercat de Sant Antoni ocupa  una illa sencera de l\u2019Eixample i  \u00e9s obra de l\u2019arquitecte Antoni Rovira i de l\u2019enginyer Josep Maria Cornet\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Ara li ha arribat l\u2019hora de la rehabilitaci\u00f3 a un altre dels recintes hist\u00f2rics, el mercat de Sant Antoni, el m\u00e9s gran de Barcelona, situat entre els carrers Urgell, Comte Borrell, Tamarit i Manso. L\u2019edifici, que ocupa una illa sencera de l\u2019Eixample, \u00e9s obra de l\u2019arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias (1816-1889) i de l\u2019enginyer Josep Maria Cornet i Mas (1839-1916), t\u00e0ndem que tamb\u00e9 \u00e9s autor del mercat del Born (1873). Sant Antoni i el Born s\u00f3n dos dels millors exemples de l\u2019anomenada arquitectura del ferro barcelonina i estan inclosos en el Cat\u00e0leg del Patrimoni Historicoart\u00edstic de l\u2019Ajuntament. De l\u2019estructura de ferro i de la construcci\u00f3 de l\u2019edifici, se\u2019n va fer c\u00e0rrec l\u2019empresa barcelonina La Maquinista Terrestre i Mar\u00edtima, de la qual Cornet i M\u00e1s va ser director entre el 1880 i el 1916, any de la seva mort. Les obres van comen\u00e7ar el 1872 i van durar una d\u00e8cada, fins que, el 24 de setembre de 1882, el mercat de Sant Antoni va ser inaugurat per l\u2019alcalde, Francesc de Paula Rius i Taulet (1833-1889), pol\u00edtic i advocat que va passar a la hist\u00f2ria local per haver estat determinant en la celebraci\u00f3 de l\u2019Exposici\u00f3 Universal del 1888, el primer gran esdeveniment global de la capital catalana. El nou mercat simbolitzava l\u2019empenta industrial catalana del moment i el poder de la ciutat, que es preparava per viure la primera gran transformaci\u00f3. Pocs dies despr\u00e9s de la inauguraci\u00f3, el diari La Vanguardia destacava: \u201cGrandes son los elogios que toda la prensa local, sin distinci\u00f3n de matices, ha dedicado a aquel edificio. <\/p>\n\n\n\n

\u201cDespr\u00e9s d\u2019una d\u00e8cada d\u2019obres, l\u2019alcalde de la ciutat, Rius i Taulet, va inaugurar, el 24 de setembre  de 1882, el recinte comercial que havia d\u2019abastir tota la ciutat de menjar fresc\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Es espacioso, de elegante arquitectura y el cuerpo del edificio est\u00e1 distribuido en forma de cruz, dividiendo el edificio en cinco departamentos. Los del Norte, Este y Sud est\u00e1n destinados \u00e1 la venta de carnes y verduras y la del Oeste a pescader\u00eda y venta de atunes y bacalaos. Est\u00e1 dotado de excelentes condiciones higi\u00e9nicas…\u201d<\/p>\n\n\n\n

UN EDIFICI EN FORMA DE CREU<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Rovira i Trias va concebre l\u2019edifici com una nau de ferro formada per quatre grans bra\u00e7os disposats en forma de creu. Al centre, s\u2019hi aixeca una c\u00fapula octogonal de vint-i-vuit metres d\u2019al\u00e7ada suportada per vuit columnes de ferro. Entre aquests quatre bra\u00e7os es formen quatre patis, cadascun amb una entrada al cos central octagonal. A les vuit fa\u00e7anes, corresponents als vuits costats de l\u2019oct\u00e0gon, hi ha grans vitralls en forma d\u2019arc, que constitueixen les principals entrades de llum natural. El mercat de Sant Antoni el va planificar el pare de l\u2019Eixample, l\u2019enginyer de camins Ildefons Cerd\u00e0 Sunyer (1815-1876), poc despr\u00e9s d\u2019haver-se enderrocat les muralles (1854), que impedien el creixement de la ciutat, i t\u00e9 l\u2019origen en un mercat a l\u2019aire lliure que funcionava davant del baluard de Sant Antoni, constru\u00eft durant el segle XVII. D\u2019aqu\u00ed ve que en l\u2019actual rehabilitaci\u00f3, que preveu una excavaci\u00f3 de tres nivells, es pensi que es podrien trobar restes d\u2019aquest baluard i de l\u2019antiga muralla medieval. Si les troballes fossin importants, es considera la possibilitat de crear un Centre d\u2019Interpretaci\u00f3 Arqueol\u00f2gica. De les previsions inicials del Pla de Reforma i Eixample d\u2019Ildefons Cerd\u00e0 nom\u00e9s van veure la llum els mercats coberts de Sant Antoni i la Concepci\u00f3 (1888), els \u00fanics que es van construir durant el segle XIX a Barcelona. Cerd\u00e0 ho tenia tot previst i per aix\u00f2 el seu pla, que inclo\u00efa nou-centes illes d\u2019urbanitzaci\u00f3 octogonals, amb els serveis corresponents, es considera un projecte pioner en l\u2019evoluci\u00f3 de l\u2019urbanisme modern. Per exemple, va preveure tres hospitals, un mercat cada 900 metres, vuit parcs p\u00fablics, amb un total de 82 hect\u00e0rees, i un gran bosc al Bes\u00f2s. Malauradament, el Pla Cerd\u00e0 va quedar mutilat r\u00e0pidament.<\/p>\n\n\n\n

\u201cLa construcci\u00f3 del mercat va simbolitzar la nova empenta industrial catalana i el poder de  la ciutat, que es preparava per  a l\u2019Exposici\u00f3 Universal del 1888\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

El mercat de Sant Antoni va n\u00e9ixer per abastir tota la ciutat d\u2019aliments frescos i com un referent a cavall entre la ciutat vella i el nou eixample que s\u2019havia d\u2019edificar. Una bona part dels primers paradistes provenien d\u2019un mercat que funcionava a la pla\u00e7a del Pedr\u00f3. De fet, com a ra\u00f3 de fons, l\u2019Ajuntament buscava posar fi als mercats a l\u2019aire lliure que proliferaven a la ciutat. La funcionalitat del mercat es va ampliar r\u00e0pidament, ja que, des dels or\u00edgens, el de Sant Antoni \u00e9s el mercat m\u00e9s polivalent de la ciutat, amb tres funcions perfectament estructurades: a dins del recinte, el mercat de producte fresc, i, al seu voltant, el mercat dels Encants de Sant Antoni, dedicat al t\u00e8xtil i als articles no comestibles, i el mercat dominical del llibre, dedicat a la venda de llibre vell, per\u00f2 que amb els anys ha anat ampliant l\u2019oferta al col\u00b7leccionisme, postals, DVDs i altres. S\u2019ha de destacar que els paradistes de la fira de Bellcaire i del mercat dels Encants \u2013des del 1918 pr\u00e0cticament un sol mercat i que uns anys m\u00e9s tard van donar peu als coneguts Encants Vells de les Gl\u00f2ries\u2013 van ser els primers que van arribar al barri de Sant Antoni. L\u2019any 1889, l\u2019Ajuntament els va traslladar del carrer Consolat al carrer Urgell, a la vora de la Ronda de Sant Pau. Aquestes parades dels mercats de Bellcaire i dels Encants provenien de les arcades de la pla\u00e7a de Sant Sebasti\u00e0 i el carrer Consolat, on l\u2019Ajuntament les havia aglutinat l\u2019any 1869. La nova situaci\u00f3 no va ser del grat de tothom, ja que una part de les parades dels Encants van tornar al carrer Consolat i a la pla\u00e7a Antonio L\u00f3pez. No va ser fins a l\u2019any 1928 que l\u2019Ajuntament va traslladar definitivament els Encants del carrer Consolat a la pla\u00e7a de les Gl\u00f2ries. Paral\u00b7lelament, a Sant Antoni, s\u2019hi van quedar algunes parades de roba que s\u2019acabarien integrant en el mercat. La provisionalitat d\u2019aquestes parades es va acabar quan, poc abans de l\u2019any 1920, es va instal\u00b7lar una marquesina d\u2019uns set metres de volada al voltant del mercat de Sant Antoni. No obstant, entre el 1920 i el 1936, altres paradistes es van traslladar a l\u2019avinguda del Paral\u00b7lel, al costat  d\u2019El Molino. Aqu\u00ed es va institucionalitzar el mercat del llibre d\u2019ocasi\u00f3, que va acabar despla\u00e7ant altres sectors de la venda ambulant.<\/p>\n\n\n\n

\u201cPoc abans del 1920 es va instal\u00b7lar la marquesina exterior, sota la qual ha funcionat el mercat dels Encants, dedicat al t\u00e8xtil  i a articles no comestibles, i el mercat dominical, dedicat a la venda de llibre vell\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Est\u00e0 documentat que l\u2019any 1931, hi van arribar a funcionar m\u00e9s de tres-centes parades dedicades al llibre, amb una gran demanda popular. Oficialment, l\u2019any 1936, l\u2019Ajuntament i els representants dels paradistes, que el 1931 ja s\u2019havien constitu\u00eft en agrupaci\u00f3, van arribar a un acord per poder utilitzar l\u2019\u00e0mplia marquesina del mercat de Sant Antoni per instal\u00b7lar-hi les seves parades cada diumenge. Durant la dictadura franquista, alguns llibreters van tenir certa fama perqu\u00e8 aconseguien per comanda alguns dels llibres prohibits pel r\u00e8gim del general Franco. La producci\u00f3 editorial no \u00e9s l\u2019\u00fanic que s\u2019hi pot trobar, ja que l\u2019espai \u00e9s un reducte per a col\u00b7leccionistes de tota mena, a pesar que en els \u00faltims anys ha perdut una part de la seva ess\u00e8ncia, en incorporar altres productes de la cultura de l\u2019oci, com videojocs o DVDs.<\/p>\n\n\n\n

PROJECTE DE REHABILITACI\u00d3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Feia anys que el mercat de Sant Antoni demanava a crits una reforma integral. Primer per recuperar tota l\u2019esplendor com a edifici monumental i segon per modernitzar les parades i els serveis del mercat.  A l\u2019exterior, l\u2019aire decadent de les parades potser s\u2019adeia amb el mercat de segona m\u00e0 de llibres i col\u00b7leccionisme en general, situat sota una marquesina que durant moltes d\u00e8cades ha amagat l\u2019arquitectura de l\u2019edifici principal, la fa\u00e7ana de totxo i l\u2019estructura original de ferro. Parar-se qualsevol diumenge al mat\u00ed a badar entre la variada oferta editorial i, si s\u2019escau, comprar algun llibre o postal \u00e9s una experi\u00e8ncia molt enriquidora. Si b\u00e9 fins a mitjans dels anys noranta era punt de trobada per als barcelonins, en els \u00faltims anys s\u2019ha convertit en parada obligada per als turistes que busquen un plus en els seus recorreguts barcelonins. La monumentalitat de Sant Antoni supera amb escreix la de la Boqueria, el mercat tur\u00edstic per excel\u00b7l\u00e8ncia, per la qual cosa no ens estranyaria gens que despr\u00e9s de la reforma integral es convert\u00eds en un altre punt tur\u00edstic important.<\/p>\n\n\n\n

\u201cEl m\u00e9s destacat de la reforma \u00e9s l\u2019enderrocament de l\u2019actual mur exterior i la recuperaci\u00f3 dels quatre patis interiors com a  places d\u2019\u00fas ciutad\u00e0\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Despr\u00e9s de cent vint-i-set anys ininterromputs de servei a la ciutat, el mercat va tancar les portes el 10 d\u2019octubre del 2009, i els paradistes es van traslladar a una carpa provisional instal\u00b7lada a la Ronda de Sant Antoni. El mercat dels Encants es va traslladar al tram entre la pla\u00e7a del Pes de la Palla i el carrer de Casanova. L\u2019\u00faltim a anar-se\u2019n \u00e9s el mercat dominical, que aquest juny marxar\u00e0, provisionalment, al carrer Urgell, entre Tamarit i Floridablanca. L\u2019ambiciosa rehabilitaci\u00f3 estructural i de modernitzaci\u00f3 es fa sota el paraigua de l\u2019Institut Municipal de Mercats de Barcelona, segons el projecte guanyador del taller d\u2019arquitectura Ravetllat-Ribas. Els arquitectes encarregats de la reforma, Carme Ribas i Pere Joan Ravetllat, expliquen: \u201cTenim la voluntat de netejar exteriorment l\u2019edifici, a fi de fer-lo m\u00e9s visible des del carrer. Aquesta voluntat s\u2019expressa a partir de la desaparici\u00f3 de la feixuga marquesina que l\u2019envolta i de l\u2019enderroc de les construccions afegides als patis, que es pretenen recuperar com a nous espais p\u00fablics per a la ciutat. Per tot aix\u00f2, creiem encertat situar l\u2019encant a l\u2019interior de l\u2019edifici principal, evitar el muntatge i desmuntatge de les parades i oferir un recorregut perimetral continu que nom\u00e9s entra en contacte amb el fresc en les zones d\u2019acc\u00e9s a l\u2019edifici. A l\u2019interior del passad\u00eds de l\u2019encant es mant\u00e9 el car\u00e0cter de l\u2019actual mercat (aglomeraci\u00f3 de mercaderia, atmosfera de basar…). Tot i apreciar l\u2019enginy desenvolupat pels comerciants en la creaci\u00f3 de la parada a partir de les mateixes caixes que s\u2019utilitzen per emmagatzemar i traslladar la mercaderia, avui en dia \u00e9s dif\u00edcil admetre que \u00e9s aquesta l\u2019\u00fanica soluci\u00f3 per a un mercat de tanta envergadura. Aquesta nova ubicaci\u00f3 permanent del mercat de l\u2019encant setmanal, que no coincidir\u00e0 amb l\u2019\u00e0rea d\u2019ocupaci\u00f3 del mercat dominical, permetr\u00e0 per primera vegada resoldre un problema plantejat des de fa molts anys com \u00e9s la possibilitat de coexist\u00e8ncia dels dos mercats en alguns dies de l\u2019any.\u201d<\/p>\n\n\n\n

\u201cEl projecte de rehabilitaci\u00f3 i modernitzaci\u00f3 del futur mercat, obra del taller d\u2019arquitectes Ravetllat-Ribas, permetr\u00e0 recuperar l\u2019esplendor d\u2019aquest edifici monumental\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

L\u2019obra de m\u00e9s envergadura d\u2019aquesta rehabilitaci\u00f3 \u00e9s la construcci\u00f3 dels murs de pantalla, que, amb una profunditat de 38 metres i un gruix d\u2019un metre, s\u2019han d\u2019aixecar en el per\u00edmetre del mercat per poder fer despr\u00e9s el buidat de l\u2019interior i l\u2019enderrocament de la marquesina. L\u2019empresa Sacyr ser\u00e0 l\u2019encarregada de fer-ho, per un import de 10,7 milions d\u2019euros.  I \u00e9s que el nou mercat tindr\u00e0 un vest\u00edbul central que far\u00e0 de distribu\u00efdor cap als locals comercials. A les plantes -2 i -3 es crear\u00e0 un aparcament p\u00fablic amb 320 places i magatzems per als comerciants. La recuperaci\u00f3 dels quatre patis interiors per a \u00fas ciutad\u00e0 \u00e9s un altre dels aspectes destacats d\u2019aquesta reforma, que permetr\u00e0 tornar a veure l\u2019edifici amb l\u2019aspecte original. Si no hi ha cap retard en les obres ni troballes arqueol\u00f2giques importants, est\u00e0 previst que a les acaballes del 2014 es pugui obrir als barcelonins.<\/p>\n\n\n\n

La modernitzaci\u00f3 del mercat de Sant Antoni enfortir\u00e0 l\u2019eix comercial d\u2019aquesta zona de Barcelona, que passar\u00e0 tenir de 10.000 m\u00b2 de superf\u00edcie comercials a 15.000, i permetr\u00e0 al barri de Sant Antoni recuperar l\u2019efecte dinamitzador d\u2019una instal\u00b7laci\u00f3 que s\u2019ha d\u2019erigir en el nou motor comercial d\u2019aquesta zona de Barcelona.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

OBJECTIUS DE LA REHABILITACI\u00d3<\/strong>

Actuacions f\u00edsiques<\/em>

La rehabilitaci\u00f3 integral de l\u2019edifici, tenint present el seu car\u00e0cter monumental i hist\u00f2ric, en restaurar\u00e0 els elements (tant estructurals com de tancament) i retornar\u00e0, com en el cas de la coberta, als materials originals (cer\u00e0mica vidriada).

\u2022 Es mantindran les vuit entrades actuals, per\u00f2 fent-les visibles dels del carrer, alhora que s\u2019enderrocar\u00e0 l\u2019actual mur exterior, per convertir els quatre patis interiors en aut\u00e8ntiques places d\u2019\u00fas p\u00fablic.

\u2022 Es preveu l\u2019excavaci\u00f3 de tres nivells, que permetran dotar comercialment i de serveis el nou equipament modernitzat. A la planta -1 hi haur\u00e0 un vest\u00edbul central que actuar\u00e0 de distribu\u00efdor cap als locals comercials. I a les plantes -2 i -3 es crear\u00e0 un aparcament per al p\u00fablic de m\u00e9s de 300 places i magatzems per als comerciants.

\u2022 Sota l\u2019empla\u00e7ament actual del mercat de Sant Antoni hi ha algunes restes arqueol\u00f2giques pertanyents a la muralla medieval de la ciutat de Barcelona. La modernitzaci\u00f3 del mercat permetr\u00e0 excavar, identificar i catalogar, si s\u2019escau, aquestes restes del baluard de Sant Antoni, constru\u00eft durant el segle XVII.

S\u2019ha previst que les necess\u00e0ries feines d\u2019identificaci\u00f3 i preservaci\u00f3 de les restes no interfereixi en el calendari de la remodelaci\u00f3 del mercat. En cas que les troballes siguin de relleu, hi ha la possibilitat que es cre\u00ef un Centre d\u2019Interpretaci\u00f3 Arqueol\u00f2gica, que permetria visitar-les, com en el cas de Santa Caterina.


Actuacions comercials<\/em>

\u2022 L\u2019interior del mercat es modernitzar\u00e0 totalment. Es faran parades noves, que oferiran una gran quantitat de productes nous i variats, i s\u2019instal\u00b7lar\u00e0 el mercat d\u2019aliment fresc a la mateixa \u00e0rea on \u00e9s actualment.

\u2022 Els comer\u00e7os del mercat dels Encants quedaran inclosos dins de l\u2019edifici actual, tot seguint el per\u00edmetre del mercat com un passad\u00eds de venda no aliment\u00e0ria, i, per tant, deixaran de situar-se a l\u2019exterior. Aquest \u00e9s un dels canvis m\u00e9s importants, ja que s\u2019integrar\u00e0 l\u2019oferta del mercat i s\u2019eliminaran totes les operacions log\u00edstiques de muntatge i desmuntatge de parades i de moviment de mercaderies, que hist\u00f2ricament han suposat un problema per a comerciants i ve\u00efns.

\u2022 El mercat dominical del llibre es mantindr\u00e0 a la mateixa \u00e0rea.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

PDF Barcelona pot presumir de ser una de les ciutats europees que disposen d\u2019una xarxa de mercats municipals m\u00e9s completa. S\u00f3n quaranta mercats alimentaris estrat\u00e8gicament distribu\u00efts arreu de la trama urbana. Alguns, amb m\u00e9s de cent cinquanta anys d\u2019hist\u00f2ria, s\u00f3n petites joies arquitect\u00f2niques. \u00c9s el cas de la Boqueria, a la Rambla, obra de l\u2019arquitecte […]<\/p>\n","protected":false},"author":11,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":9},"categories":[106],"tags":[],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7112\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/11\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=7112"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7112\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":7113,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7112\/revisions\/7113\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=7112"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=7112"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=7112"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}