{"id":7119,"date":"2011-06-10T12:18:57","date_gmt":"2011-06-10T11:18:57","guid":{"rendered":"https:\/\/revistaconsell.com\/?p=7119"},"modified":"2020-10-20T12:20:15","modified_gmt":"2020-10-20T11:20:15","slug":"guardia-urbana-de-barcelona-el-cos-de-seguretat-mes-antic-despanya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/guardia-urbana-de-barcelona-el-cos-de-seguretat-mes-antic-despanya\/","title":{"rendered":"Gu\u00e0rdia Urbana de Barcelona: el cos de seguretat m\u00e9s antic d\u2019Espanya"},"content":{"rendered":"\n\n\n\t
\n\n\t\t<\/i><\/span> PDF<\/a>\n\n\t<\/div>\n\n\n\n\n\n\n

Hist\u00f2ricament, el primer cos de seguretat al servei dels ciutadans van ser els serenos, que en el cas de Barcelona van ser reconeguts oficialment com a servei de vigil\u00e0ncia l\u2019any 1838.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

La seva tasca, b\u00e0sicament, consistia a mantenir l\u2019ordre nocturn a la ciutat: fer rondes, auxiliar ve\u00efns i vigilar cases i persones. Per\u00f2, possiblement, pel que m\u00e9s se\u2019ls recorda \u00e9s perqu\u00e8 portaven un bast\u00f3 gros, amb el qual picaven a terra, i un manyoc de claus, per obrir les porteries de la zona del barri que tenien assignada. No eren, per\u00f2, els \u00fanics agents que tenien contacte amb els ciutadans, perqu\u00e8 convivien amb altres professionals d\u2019oficis ja desapareguts, com els encenedors de fanals o els macers, que amb l\u2019ajuda d\u2019una ma\u00e7a obrien pas a la comitiva de la corporaci\u00f3 municipal. De tots aquests oficis, l\u2019\u00faltim a desapar\u00e8ixer va ser el de sereno, el cos professional dels quals es va dissoldre a Barcelona l\u2019any 1976.<\/p>\n\n\n\n

\u201cLa Gu\u00e0rdia Municipal, precedent de la Gu\u00e0rdia Urbana de Barcelona, es va fundar l\u2019any 1843 i \u00e9s el  cos de seguretat m\u00e9s antic d\u2019Espanya\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Per iniciativa del regidor Manuel Torrens, l\u2019Ajuntament de Barcelona va decidir crear, sota el mandat de l\u2019alcalde Francesc Vall-llobera i per acord del 21 de juliol de 1841, la Gu\u00e0rdia Municipal, l\u2019antecedent de la futura Gu\u00e0rdia Urbana. En el rerefons hi havia l\u2019inter\u00e8s per agrupar els diferents cossos de treballadors que depenien del consistori. El proc\u00e9s va ser lent, ja que l\u2019autoritzaci\u00f3 governativa no va arribar fins al 26 de novembre de 1843, quan l\u2019aleshores capit\u00e0 general de Catalunya, Laureano Sanz Alfeir\u00e1n, va autoritzar l\u2019alcalde, Josep Bertran Ros (1795- 1855), a crear el nou cos de seguretat. Aquest cos depenia directament de la m\u00e0xima autoritat municipal i en va ser el primer m\u00e0xim comandament Josep Planelles Sim\u00f3n, de qui no sabem si era militar o b\u00e9 es tractava d\u2019un funcionari de l\u2019Ajuntament. El col\u00b7lectiu de municipals, a part de tenir un nom oficial, era conegut popularment entre els barcelonins com a xanxes. Era un sobrenom ir\u00f2nic, conseq\u00fc\u00e8ncia del fet que una bona part dels efectius provenien de fora de Catalunya i en el seu inter\u00e8s per integrar-se r\u00e0pidament s\u2019expressaven en una barreja de catal\u00e0 i castell\u00e0. Com que entre ells abundaven cognoms com S\u00e1nchez, Rodr\u00edguez, P\u00e9rez o L\u00f3pez, a la gent del carrer li va agafar per anomenar-los xanxes, una forma catalanitzada del primer dels cognoms que hem citat. La seva funci\u00f3 es podria comparar a la que tenen ara els gu\u00e0rdies de barri, per\u00f2 amb la familiaritat afegida que hi havia en aquell temps. El cronista oficial de la ciutat, el desaparegut Sempronio (1908-2006), culpava l\u2019Ajuntament de la seva mala imatge: \u201cDurante los ochenta a\u00f1os que dur\u00f3 la existencia del Cuerpo fue incapaz de estructurarlo y de prestigiarlo. Cada alcalde o bien cada concejal con influenia lo organizaban y reorganizaban a su modo. Las dudas, los titubeos y las rectificaciones reflej\u00e1banse, asimismo, en algo tan simple y fundamental cual es el uniforme. Los barceloneses conocieron a sus guardias tocados con tricornio, con ros y con cascos, emplumados. Armados con charrasco, sin charrasco, con pistola y sin pistola. No digamos ya el vestido. Cuando yo los advert\u00ed en la calle, andaban trocando la negra levita por una m\u00e1s sencilla chaqueta. Eso s\u00ed, segu\u00edan cubri\u00e9ndose con el ros, que llevaba adherida una gran chapa con el escudo de la ciudad.\u201d<\/p>\n\n\n\n

NEIX LA URBANA<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Sigui com sigui, aquest cos no tenia gaire prestigi i autoritat entre els barcelonins, d\u2019aqu\u00ed ve que, el 1907, el mateix Ajuntament, a inst\u00e0ncies del llibreter i regidor Francesc Puig i Alfonso (1865-1946), llavors president de la Comissi\u00f3 de Govern, aprov\u00e9s un dictamen en la sessi\u00f3 del 19 de febrer de 1907, presidida per l\u2019alcalde Dom\u00e8nec Sanlleh\u00ed i Alrich (1847-1911), que donava llum verda a la creaci\u00f3 d\u2019un altre cos. El 9 d\u2019octubre de 1907 va guanyar les oposicions a cap de la Gu\u00e0rdia Urbana Tom\u00e1s Quero y Lago, amb un sou anual de 4.500 pessetes. No obstant, el nomenament va quedar en suspens, ja que aquest funcionari tenia obert un expedient i el tribunal va dictaminar que fins que no se\u2019n sab\u00e9s el resultat final no prendria posici\u00f3 del c\u00e0rrec. Malauradament, Quero no va passar de cap accidental, ja que a comen\u00e7aments de maig del 1908 va morir de la febre tifoide. \u00c9s per aquesta ra\u00f3 que en molts escrits se cita directament Manuel Rib\u00e9 Labarta (1878-1962) com a primer cap de la Gu\u00e0rdia Urbana. Rib\u00e9 havia entrat de funcionari municipal el 6 d\u2019abril de 1909, quan va guanyar les oposicions per dirigir el cos. Amb els anys es va convertir en un personatge molt especial a l\u2019Ajuntament. El seu do de gents el va acabar convertint tamb\u00e9 en el primer cap de cerimonial del consistori, c\u00e0rrec de nova creaci\u00f3, des del qual va fer escola. Nom\u00e9s aix\u00ed s\u2019ent\u00e9n, per exemple, que, l\u2019any 2008, el periodista de La Vanguardia Jaime Arias encara record\u00e9s la figura de Rib\u00e9 en el comiat de Francisco Galm\u00e9s, un altre destacat cap de protocol municipal: \u201cGalm\u00e9s fue digno sucesor de Rib\u00e9, as\u00ed se explica su homenaje en el Sal\u00f3 de Cent.\u201d No va ser l\u2019\u00fanica iniciativa ciutadana de Rib\u00e9, que alhora va ser un dels fundadors de la Societat d\u2019Atracci\u00f3 de Forasters (1908-1939), el primer organisme creat per fomentar el turisme a Barcelona i a Catalunya. Rib\u00e9 va dirigir en diversos per\u00edodes la Gu\u00e0rdia Urbana, fins al 1948, quan va ser substitu\u00eft per Josep Maria Vendrell.<\/p>\n\n\n\n

\u201cLa secci\u00f3 muntada es va crear l\u2019any 1856, amb una plantilla de deu places, i la seva missi\u00f3 era vigilar les entrades de la ciutat i  dissoldre grups de gent potencialment perillosa\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Els primers agents de la Gu\u00e0rdia Urbana que van sortir al carrer ho van fer el 8 de desembre de 1907, quan encara no hi havia cap ordenament sobre la circulaci\u00f3 i ja es movien per la ciutat un miler d\u2019autom\u00f2bils. Calia comen\u00e7ar a posar ordre entre el tr\u00e0nsit i els vianants. La seva tasca era fer complir els reglaments, en especial els referits a tramvies, autom\u00f2bils i cotxes de pla\u00e7a. A difer\u00e8ncia de la Gu\u00e0rdia Municipal, que portava sabre i en ocasions especials armes de foc, la nova Gu\u00e0rdia Urbana no anava armada i nom\u00e9s feia servir el bast\u00f3 reglamentari. Entre les raons que s\u2019addueixen per a la desaparici\u00f3 de la Gu\u00e0rdia Municipal hi ha la de desarmar els seus agents. Posteriorment, per un acord de l\u2019Ajuntament del primer d\u2019abril de 1921, sota el mandat de l\u2019alcalde Antoni Mart\u00ednez i Domingo (1867-1942), es van unir en un sol cos les dues gu\u00e0rdies que hi havia fins aleshores a la ciutat, sota la denominaci\u00f3 gen\u00e8rica de Gu\u00e0rdia Urbana, i va quedar eliminada la denominaci\u00f3 de Gu\u00e0rdia Municipal, aprofitant la jubilaci\u00f3 del que durant els \u00faltims setze anys n\u2019havia estat el m\u00e0xim comandament, Cruz Mendiola (1904-1920). <\/p>\n\n\n\n

\u201cLa Gu\u00e0rdia Urbana es va crear el 1907, a inst\u00e0ncies del llibreter i regidor Francesc Puig i Alfonso, llavors president de la Comissi\u00f3  de Govern de l\u2019Ajuntament\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Mendiola, exmilitar i bon genet, havia entrat en el cos com a cap de la secci\u00f3 muntada de la Gu\u00e0rdia Municipal. Aquesta unitat s\u2019havia fundat l\u2019any 1856, amb una plantilla de deu places, i la seva missi\u00f3 era vigilar les entrades de la ciutat, dissoldre grups de gent potencialment perillosa i evitar les baralles al carrer, a cops de roc, entre la canalla. Posteriorment va anar agafant import\u00e0ncia la funci\u00f3 cerimonial  i de protocol en els actes del consistori i barcelon\u00ed. En l\u2019actualitat est\u00e0 formada per quaranta-cinc agents i trenta-sis cavalls, i, entre els ciutadans, el m\u00e9s conegut \u00e9s el seu carrusel eq\u00fcestre. La primera coreografia amb cavalls es va fer l\u2019any 1910 per homenatjar Alfons XIII a la pla\u00e7a de toros de les Arenes.<\/p>\n\n\n\n

EL TR\u00c0NSIT<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El control del tr\u00e0nsit sempre va ser una de les prioritats de la nova Gu\u00e0rdia Urbana. L\u2019any 1923 es va crear la Unitat de Circulaci\u00f3, una brigada especial formada per vint-i-cinc agents preparats per controlar i ajudar a resoldre els problemes de tr\u00e0nsit. Manuel Rib\u00e9 va deixar escrit que no va ser gens f\u00e0cil que els agents controlessin el tr\u00e0nsit sobre el mateix asfalt i no pas des de la vorera. El primer lloc de la ciutat on un gu\u00e0rdia va dirigir el tr\u00e0nsit i els vianants amb l\u2019\u00fanica ajuda d\u2019un xiulet i les seves pr\u00f2pies mans va ser a la conflu\u00e8ncia de la Ronda de Sant Pau amb la de Sant Antoni, davant dels magatzems El Barato. En aquest punt, s\u2019hi va posar, per iniciativa pr\u00f2pia, l\u2019agent Agust\u00ed Bosch, mentre que el primer lloc de designaci\u00f3 oficial va ser l\u2019encreuament entre la Via Laietana i la pla\u00e7a Urquinaona. Un altre seria el punt on l\u2019avinguda del Portal de l\u2019\u00c0ngel d\u00f3na a la pla\u00e7a de Catalunya, que, alhora, \u00e9s el primer indret on es va pintar un pas de vianants, el gener del 1929. L\u2019inter\u00e8s de Rib\u00e9 per millorar la circulaci\u00f3 a la capital catalana el va portar a establir els primers carrers de direcci\u00f3 \u00fanica. En els seus escrits va deixar const\u00e0ncia del fet que no va resultar gens f\u00e0cil crear per primer vegada el sentit \u00fanic en algunes de les vies de Barcelona, com els carrers Princesa, Ample i Fontanella. Rib\u00e9 va haver de tenir molta m\u00e0 esquerra amb els botiguers d\u2019aquests carrers, que asseguraven que la nova circulaci\u00f3 els acabaria portant a la ru\u00efna.<\/p>\n\n\n\n

\u201cManuel Rib\u00e9 Labarta va ser  el primer cap de la Gu\u00e0rdia Urbana, cos que va dirigir del 1909 al 1948, i alhora va ser el primer cap de cerimonial  de l\u2019Ajuntament\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Paral\u00b7lelament a la irrupci\u00f3 de l\u2019autom\u00f2bil a Barcelona, l\u2019Ajuntament va comen\u00e7ar a adaptar els nous reglaments a l\u2019augment de la circulaci\u00f3 amb motor, com les disposicions del 1911, que limitaven per primer cop la velocitat dels autom\u00f2bils a un m\u00e0xim de quinze quil\u00f2metres per hora. A m\u00e9s, es disposava que es multaria amb la quantitat de cinquanta pessetes qui no tingu\u00e9s la documentaci\u00f3 en regla, i que els cotxes havien de portar un cl\u00e0xon que fos audible des d\u2019un quil\u00f2metre de dist\u00e0ncia. No seria fins al 17 de juliol de 1928 que l\u2019Ajuntament aprovaria un nou Reglament d\u2019Ordenances de Circulaci\u00f3, molt m\u00e9s complet i que intentava posar fi als abusos dels automobilistes i reglamentar les senyalitzacions i els estacionaments. El primers embussos de circulaci\u00f3 es van formar a la ciutat l\u2019any 1929, amb motiu de l\u2019Exposici\u00f3 Internacional. Nom\u00e9s de taxis, en circulaven quatre mil. Barcelona s\u2019obria a l\u2019exterior i estrenava els \u00faltims aven\u00e7os en mat\u00e8ria de circulaci\u00f3, com el sem\u00e0for. L\u2019any 1929, per iniciativa de Joaquim Llans\u00f3 Figa, enginyer de Camins, Canals i Ports i primer tinent d\u2019alcalde de l\u2019Ajuntament, es va instal\u00b7lar el primer de la ciutat. El lloc escollit com a prova va ser la cru\u00eflla dels carrers Balmes i Proven\u00e7a, costat Bes\u00f2s. El sem\u00e0for va entrar en funcionament el 29 de mar\u00e7, encara que no es va inaugurar fins a l\u20191 d\u2019agost, en qu\u00e8 se\u2019n van posar en marxa uns quants m\u00e9s. Els indrets assignats eren els punts neur\u00e0lgics de la ciutat: pla\u00e7a de Catalunya, passeig de Gr\u00e0cia, Rambla, Via Laietana, Gran Via i pla\u00e7a d\u2019Espanya. Inicialment, davant de la nul\u00b7la familiaritat amb el nou aven\u00e7, a cada sem\u00e0for, s\u2019hi va posar un gu\u00e0rdia urb\u00e0 per ajudar els automobilistes i tamb\u00e9 per accionar una palanca que permetia fer els canvis de colors. Fins al 18 de febrer de 1933 no es van inaugurar els nous models autom\u00e0tics de senyals de tr\u00e0nsit lluminosos. El problema de la mobilitat barcelonina va anar in crescendo a mesura que la ciutat es desenvolupava a un ritme espectacular. <\/p>\n\n\n\n

\u201cL\u2019any 1929, per iniciativa de Joaquim Llans\u00f3 Figa, enginyer  i primer tinent d\u2019alcalde, es va instal\u00b7lar el primer sem\u00e0for de  la ciutat, a la cru\u00eflla dels carrers Balmes i Proven\u00e7a\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Si el 1900 Barcelona tenia poc m\u00e9s mig mili\u00f3 d\u2019habitants, l\u2019any 1940 ja superava el mili\u00f3, a pesar de la guerra civil i de la recessi\u00f3 econ\u00f2mica a conseq\u00fc\u00e8ncia del conflicte armat i de l\u2019a\u00efllament d\u2019Espanya. \u00c9s en aquest context que la Gu\u00e0rdia Urbana, per donar servei a la ciutat, es veur\u00e0 obligada a cr\u00e9ixer en nombre d\u2019efectius i a millorar a l\u2019hora de formar-los. Aix\u00ed, l\u2019any 1953 es va crear l\u2019Escola de la Gu\u00e0rdia Urbana, de la qual va ser fundador i primer director l\u2019exmilitar del cos d\u2019Artilleria i Enginyers Ramon Trepat i Andreu, que aquell mateix any havia rellevat del comandament Josep Maria Vendrell. L\u2019escola va funcionar fins que es va integrar en l\u2019Escola de Policia de Catalunya, el 1987. Les d\u00e8cades dels seixanta i setanta s\u00f3n per\u00edodes d\u2019innovacions a la ciutat i de canvis en l\u2019estructura de la Gu\u00e0rdia Urbana. L\u2019Ajuntament barcelon\u00ed i el cos de la Gu\u00e0rdia Urbana seran capdavanters en diverses iniciatives. S\u00f3n pioners a l\u2019estat espanyol a l\u2019hora de posar en funcionament les patrulles municipals i de crear la primera zona verda, situada a Pau Claris (1958). Un altre projecte va ser engegar la primera gran zona de vianants barcelonina, l\u2019any 1968, als carrers compresos entre Via Laietana, el Portal de l\u2019\u00c0ngel i la zona de Portaferrissa, que al llarg dels anys es va anar ampliant. No sabem qui va ser el pare de la idea, que, alhora, va donar peu al naixement de l\u2019associaci\u00f3 de comerciants Barna Centre (1973), creada, en principi, per parar la progressiva conversi\u00f3 en zona de vianants dirigida pels t\u00e8cnics de l\u2019\u00e0rea de circulaci\u00f3 de l\u2019Ajuntament. Avui dia, Barna Centre, formada per un miler d\u2019establiments comercials, constitueix un dels eixos de vianants m\u00e9s importants d\u2019Espanya, amb unes visites anuals de m\u00e9s de cinquanta milions de persones.<\/p>\n\n\n\n

POLICIA DE PROXIMITAT<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Des de la seva fundaci\u00f3, l\u2019any 1843, la Gu\u00e0rdia Urbana, que \u00e9s el cos de seguretat m\u00e9s antic de l\u2019estat espanyol \u2013la Gu\u00e0rdia Civil va n\u00e9ixer al cap d\u2019un any\u2013, ha estat al servei de la ciutat; no en va, el m\u00e0xim responsable, en \u00faltima inst\u00e0ncia, \u00e9s l\u2019alcalde. A banda de la gesti\u00f3 policial, el control del tr\u00e0nsit i la seguretat vi\u00e0ria, l\u2019atenci\u00f3 al ciutad\u00e0 \u00e9s un altre dels grans eixos de la feina d\u2019aquest cos, que sempre ha fet bandera de la seguretat i la conviv\u00e8ncia com a prioritat en les seves tasques. Com ja afirmava Rib\u00e9 l\u2019any 1943, amb motiu del centenari del cos, \u201cno es en absoluto una fuerza armada ni el sost\u00e9n de algo que pueda ser transitorio o mudable; es la manifestaci\u00f3n externa del poder y el prestigio de la urbe\u201d.<\/p>\n\n\n\n

\u201cA Barcelona, la Gu\u00e0rdia Urbana \u00e9s la policia de proximitat m\u00e9s ben valorada i en l\u2019actualitat t\u00e9 una plantilla de m\u00e9s de tres mil agents\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

A Barcelona \u00e9s la policia de proximitat m\u00e9s ben valorada, molt per sobre dels Mossos d\u2019Esquadra, un cos amb no tanta experi\u00e8ncia, amb un tarann\u00e0 en general for\u00e7a prepotent a l\u2019hora de tractar amb els ciutadans i amb una imatge corporativa m\u00e9s aviat negativa, a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019actuacions policials desmesurades. En l\u2019actualitat, la Gu\u00e0rdia Urbana t\u00e9 una plantilla de m\u00e9s de tres mil agents. Segons l\u2019Ajuntament, molt per sobre de la r\u00e0tio policial marcada pel Parlament de Catalunya, que estableix l\u2019\u00edndex adequat en 1,5 agents locals per cada mil habitants, que significaria una plantilla m\u00ednima de dos mil sis-cents agents. Cent seixanta-vuit anys despr\u00e9s de la seva fundaci\u00f3, la Gu\u00e0rdia Urbana de Barcelona no ha perdut de vista un dels objectius fundacionals: vetllar pels barcelonins.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

PDF Hist\u00f2ricament, el primer cos de seguretat al servei dels ciutadans van ser els serenos, que en el cas de Barcelona van ser reconeguts oficialment com a servei de vigil\u00e0ncia l\u2019any 1838. La seva tasca, b\u00e0sicament, consistia a mantenir l\u2019ordre nocturn a la ciutat: fer rondes, auxiliar ve\u00efns i vigilar cases i persones. Per\u00f2, possiblement, […]<\/p>\n","protected":false},"author":11,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":9},"categories":[106],"tags":[],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7119\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/11\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=7119"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7119\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":7120,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7119\/revisions\/7120\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=7119"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=7119"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=7119"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}