{"id":7323,"date":"2020-12-09T11:10:11","date_gmt":"2020-12-09T10:10:11","guid":{"rendered":"https:\/\/revistaconsell.com\/?p=7323"},"modified":"2020-12-09T16:01:40","modified_gmt":"2020-12-09T15:01:40","slug":"llums-curtes-i-llargues","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/llums-curtes-i-llargues\/","title":{"rendered":"Llums curtes i llargues"},"content":{"rendered":"\n\n\n\t
\n\n\t\t<\/i><\/span> PDF<\/a>\n\n\t<\/div>\n\n\n\n\n\n\n

En el primer semestre de l\u2019any, es van observar caigudes de magnituds colossals i sense precedents com a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019una aturada pr\u00e0cticament completa de l\u2019activitat productiva; una contracci\u00f3 deguda a les limitacions de mobilitat imposades per raons sanit\u00e0ries. <\/p>\n\n\n\n

Sense donar lloc a dubte, l\u2019actual conjuntura \u00e9s absolutament extraordin\u00e0ria. Tots els indicadors d\u2019activitat econ\u00f2mica, que ja estan disponibles, ho estan comen\u00e7ant a registrar amb rotunditat. <\/p>\n\n\n\n

Les dades<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Per a posar-ho en perspectiva, l\u2019economia europea va caure entre un 25% i un 30% per sota de la seva capacitat en el per\u00edode m\u00e9s estricte del confinament. La contracci\u00f3 del PIB en el segon trimestre del 2020 va ser de l\u201911,4% a la Uni\u00f3 Europea respecte al trimestre anterior. <\/p>\n\n\n\n

A Espanya, el descens del PIB va passar del -5,3% en el primer trimestre de l\u2019any, al 17,8% en el segon. En termes d\u2019hores treballades, es va observar una reducci\u00f3 del 21,7% respecte al primer trimestre i, en taxa interanual, la contracci\u00f3 va ser del 24,9% (20,7 punts percentuals de caiguda).<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s important tenir en compte que aquesta \u00e9s una realitat que s\u2019ha produ\u00eft a escala mundial, afectant simult\u00e0niament a tots els pa\u00efsos del planeta. Es tracta d\u2019un succ\u00e9s que, a priori, \u00e9s el mateix per a tots: la COVID-19 no ha diferenciat. \u00c9s el que en macroeconomia es denomina xoc exogen, \u00e9s a dir, que ve donat i que no es troba dins dels par\u00e0metres de control. <\/p>\n\n\n\n

No obstant aix\u00f2, una vegada ocorregut aquest xoc o fenomen extern -que en aquest cas es va presentar com una crisi sanit\u00e0ria- els efectes s\u00ed que han estat diferenciats entre pa\u00efsos pel que fa a la seva profunditat, gravetat i seq\u00fceles, no sols en l\u2019\u00e0mbit econ\u00f2mic sin\u00f3 tamb\u00e9 en el social. Circumscrivint-nos a la regi\u00f3 europea, les conseq\u00fc\u00e8ncies estan sent comparativament m\u00e9s notables en l\u2019economia espanyola en termes de caiguda del PIB i de destrucci\u00f3 d\u2019ocupaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

Per exemple, prenent dades de l\u2019OCDE, a Espanya s\u2019ha produ\u00eft gaireb\u00e9 la meitat de l\u2019augment de l\u2019atur de tota la Uni\u00f3 Europea en la primera meitat d\u2019enguany. Dels 406.000 nous aturats, 197.000 corresponen a Espanya. Una altra vegada, com va oc\u00f3rrer en l\u2019anterior crisi, Espanya \u00e9s el pa\u00eds que explica gran part de la destrucci\u00f3 d\u2019ocupaci\u00f3 a nivell europeu. Mentre que a la Uni\u00f3 Europea la taxa d\u2019atur es va incrementar en 0,7 punts percentuals de febrer a juliol, a Espanya, aquesta mateixa variaci\u00f3 va ser de 2,2 punts, \u00e9s a dir, tres vegades major. Per no esmentar, a m\u00e9s, que la taxa d\u2019atur espanyola \u00e9s el doble que l\u2019europea.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta diferent afectaci\u00f3 de la crisi es deu, en gran mesura, a l\u2019estructura productiva d\u2019Espanya. El sector tur\u00edstic, tan greument colpejat per les restriccions sanit\u00e0ries, per posar un exemple, representa aproximadament un 14% del PIB espanyol. A m\u00e9s, \u00e9s important destacar el fort pes del sector informal en l\u2019economia (algunes estimacions indiquen que \u00e9s del 25% del PIB), aix\u00ed com l\u2019alta temporalitat de l\u2019ocupaci\u00f3. Aquests s\u00f3n elements idiosincr\u00e0tics que permeten explicar per qu\u00e8 un succ\u00e9s que tamb\u00e9 pateixen altres pa\u00efsos, a Espanya repercuteix amb m\u00e9s intensitat.<\/p>\n\n\n\n

Inicialment, es preveia una recuperaci\u00f3 de l\u2019activitat en forma de V, per\u00f2 els rebrots de la COVID-19 estan fent re calibrar les projeccions, apuntant a una evoluci\u00f3 de l\u2019economia en forma de V asim\u00e8trica, com es comen\u00e7a a veure en els indicadors de curta freq\u00fc\u00e8ncia en el sector serveis i industrial, i tamb\u00e9 en el n\u00famero d\u2019ERTOs. S\u2019aprecia que el ritme de caiguda d\u2019aquests indicadors \u00e9s menor, per\u00f2 recuperar els nivells previs portar\u00e0 m\u00e9s temps del que s\u2019ha trigat a perdre\u2019ls. Quant? Aix\u00f2 dependr\u00e0 del rumb, la contund\u00e8ncia i efic\u00e0cia amb qu\u00e8 s\u2019adoptin les mesures pertinents per a fer front a aquesta crisi per part de l\u2019administraci\u00f3 i l\u2019empresariat.<\/p>\n\n\n\n

Estrat\u00e8gia de recuperaci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Per tot aix\u00f2, \u00e9s fonamental que tant des del sector p\u00fablic com el privat, es dissenyi i adopti una visi\u00f3 d\u2019estrat\u00e8gia de curt i llarg termini, que respongui, d\u2019una banda, a la urg\u00e8ncia de la situaci\u00f3, i per una altra, que sigui part d\u2019un marc de reformes estructurals de gran import\u00e0ncia, tan necess\u00e0ries per a tornar a situar a Espanya en una senda de creixement.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019objectiu davant aquesta situaci\u00f3 tan excepcional ha de ser el de salvar l\u2019ocupaci\u00f3 i evitar la destrucci\u00f3 del teixit empresarial. Per aix\u00f2, mesures de car\u00e0cter transitori, com els ERTOs i el finan\u00e7ament amb avals p\u00fablics per a sectors i empreses fortament afectades, s\u00f3n determinants. Les empreses necessiten eines que permetin una major flexibilitzaci\u00f3 i que donin oxigen financer per a superar aquestes circumst\u00e0ncies i aconseguir mantenir els llocs de treball.<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, \u00e9s important que, atesa la crisi de la COVID-19, tamb\u00e9 s\u2019impulsi l\u2019economia del pa\u00eds amb un horitz\u00f3 de projecci\u00f3 major, basat en pilars com la cohesi\u00f3 social i la sostenibilitat mediambiental. <\/p>\n\n\n\n

\u00c9s una realitat que s\u2019ha produ\u00eft a escala mundial, afectant a tots els pa\u00efsos del planeta<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Espanya comptar\u00e0 amb 140.000 milions d\u2019euros de fons europeus, que han de ser destinats a projectes que contemplin aquest doble vessant: la gesti\u00f3 de la crisi i el disseny de pol\u00edtiques que impulsin la competitivitat del pa\u00eds. En aquest sentit, el programa d\u2019ajuda europeu, on hi ha una part significativa d\u2019ajudes directes, es presenta com una oportunitat \u00fanica per a refor\u00e7ar i millorar la competitivitat de la nostra economia, a m\u00e9s de contenir els efectes negatius que pateixen sectors i empreses a causa de les repercussions de la COVID-19.<\/p>\n\n\n\n

Conclusi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En definitiva, \u00e9s fonamental que Espanya compti amb un pla de m\u00faltiples horitzons temporals, que li permeti fer front a la crisi i alhora implementar mesures que incrementin la productivitat de l\u2019economia amb una perspectiva d\u2019inclusi\u00f3 social i mediambientalment sostenible, a trav\u00e9s del disseny de pol\u00edtiques actives d\u2019ocupaci\u00f3, de digitalitzaci\u00f3 de les empreses i d\u2019innovaci\u00f3 productiva del pa\u00eds. <\/p>\n\n\n\n

Des d\u2019Europa, amb ampli consens i celeritat, ja ens han atorgat recursos -m\u00e9s espai fiscal i fons per al seu finan\u00e7ament- per a iniciar, sense dilacions, un cam\u00ed cap a una recuperaci\u00f3 en la qual salvar l\u2019ocupaci\u00f3 i impulsar la competitivitat del pa\u00eds siguin els eixos prioritaris. Una recuperaci\u00f3 basada en un model de desenvolupament econ\u00f2mic i social sostenible i sostingut.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

PDF En el primer semestre de l\u2019any, es van observar caigudes de magnituds colossals i sense precedents com a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019una aturada pr\u00e0cticament completa de l\u2019activitat productiva; una contracci\u00f3 deguda a les limitacions de mobilitat imposades per raons sanit\u00e0ries.  Sense donar lloc a dubte, l\u2019actual conjuntura \u00e9s absolutament extraordin\u00e0ria. Tots els indicadors d\u2019activitat econ\u00f2mica, que […]<\/p>\n","protected":false},"author":11,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":4},"categories":[70],"tags":[],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7323\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/11\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=7323"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7323\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":7330,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7323\/revisions\/7330\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=7323"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=7323"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=7323"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}