{"id":7419,"date":"2021-03-23T10:21:38","date_gmt":"2021-03-23T09:21:38","guid":{"rendered":"https:\/\/revistaconsell.com\/reflexions-sobre-la-transformacio-de-conflictes-pels-administradors-de-finques\/"},"modified":"2021-03-23T10:21:38","modified_gmt":"2021-03-23T09:21:38","slug":"reflexions-sobre-la-transformacio-de-conflictes-pels-administradors-de-finques","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/reflexions-sobre-la-transformacio-de-conflictes-pels-administradors-de-finques\/","title":{"rendered":"Reflexions sobre la transformaci\u00f3 de conflictes pels Administradors de Finques"},"content":{"rendered":"\n\n\n\t<div class=\"dkpdf-button-container\" style=\" text-align:right \">\n\n\t\t<a class=\"dkpdf-button\" href=\"\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7419\/?pdf=7419\" target=\"_blank\"><span class=\"dkpdf-button-icon\"><i class=\"fa fa-file-pdf-o\"><\/i><\/span> PDF<\/a>\n\n\t<\/div>\n\n\n\n\n\n\n<p class=\"has-medium-font-size\">En temps de malaltia i pand\u00e8mia, casa nostra s\u2019ha convertit en el nostre escenari habitual, un santuari de seguretat, on tan sols deixem entrar aquells que considerem persones bombolla.<\/p>\n\n\n\n<p>Ara la nostra llar ha adquirit una nova perspectiva. \u00c9s el nostre lloc de treball, el nostre gimn\u00e0s, el nostre lloc d\u2019esbarjo, el nostre dia a dia, amb la pres\u00e8ncia directa dels mateixos.<\/p>\n\n\n\n<p>Hem redescobert tots els racons, potenciant al m\u00e0xim els balcons o les terrasses, reconvertit en centres est\u00e8tics els nostres banys, en petits restaurants i obradors les nostres cuines, en llocs culturals les habitacions i les sales d\u2019estar.<\/p>\n\n\n\n<p>Coneixem m\u00e9s que mai els sorolls que ens envolten. Des de casa hem seguit estant connectats amb el m\u00f3n. Hem treballat en remot, deixant que entrin a casa nostra, barrejant el nostre m\u00f3n familiar amb el laboral, coneixem els fills, gats i gossos, les parelles de moltes de les persones amb les quals hem compartit sessions en l\u00ednia.<\/p>\n\n\n\n<p>Els nous usos de la casa els hem constru\u00eft en menys d\u2019un any. Com a element d\u2019estatus la casa ha evidenciat encara m\u00e9s les desigualtats d\u2019uns envers els altres.<\/p>\n\n\n\n<h2>Modificaci\u00f3 del nostre entorn<\/h2>\n\n\n\n<p>Aquesta perman\u00e8ncia a casa ha comportat que els llocs de treball, oficines, despatxos, comer\u00e7os, restaurants entre molts d\u2019altres espais professionals, no estiguin generant els ingressos amb els quals van ser llogats o comprats. Molts d\u2019ells s\u00f3n ara entorns desolats, alguns no s\u2019han pogut mantenir, d\u2019altres s\u2019estan resistint amb una activitat m\u00ednima esperant el dinamisme prepand\u00e8mic, mentre que uns quants, els menys, han incrementat la seva activitat.<\/p>\n\n\n\n<p>El teletreball s\u2019ha accelerat i aix\u00f2 ens fa pensar que possiblement la situaci\u00f3 laboral, per molts de nosaltres ja no tornar\u00e0 a ser la mateixa. Quan s\u2019assegui la situaci\u00f3, massivament s\u2019hauran de repensar els espais laborals, les noves necessitats dels habitatges i dels entorns. La demanda canviar\u00e0 en poc temps i els administradors de finques han d\u2019estar preparats. Cases m\u00e9s grans, espais separats, entorns m\u00e9s naturals, bones connexions, aquestes seran possiblement les estances m\u00e9s buscades en un futur.<\/p>\n\n\n\n<p>Per\u00f2 mentrestant la situaci\u00f3 actual ha generat noves problem\u00e0tiques i intensificat les existents. Els centres de mediaci\u00f3 han incrementat la demanda per sorolls, olors, salubritat, usos dels espais comuns, etc. Les p\u00e8rdues econ\u00f2miques han reobert les negociacions entre propietaris i llogaters, i l\u2019administrador de finques ha hagut de fer d\u2019intermediari en aquestes problem\u00e0tiques.<\/p>\n\n\n\n<p>En aquest article, per\u00f2, no tinc intenci\u00f3 d\u2019introduir-me en les metodologies mediadores en remot a les que r\u00e0pidament s\u2019han adaptat els mediadors per encarar els conflictes ve\u00efnals, i familiars entre els seus membres que no poden deixar de compartir espai de manera continuada, ni dels canvis en les organitzacions que s\u2019han hagut d\u2019adaptar les indicacions sanit\u00e0ries a les condicions laborals amb l\u2019increment de malestar, per part de tots els estaments professionals i laborals implicats.<\/p>\n\n\n\n<p>Ni de l\u2019interessant rol mediador que han hagut d\u2019exercir de manera continuada els Administradors de Finques entre propietaris i llogaters, per ajudar a administrar m\u00e9s equitativament les p\u00e8rdues econ\u00f2miques a partir de la pand\u00e8mia.<\/p>\n\n\n\n<h2><strong>Com lidiar amb els nous conflictes socials?<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>Voldria referir-me a la percepci\u00f3 dels conflictes socials, al drama que comporta no poder anar conjuntament m\u00e9s enll\u00e0 dels conflictes immediats, a la pobresa de visi\u00f3 en la qual sense adonar-nos podem caure, si no utilitzem millor el repte que tenim davant.<\/p>\n\n\n\n<p>Per transformar una situaci\u00f3 de conflicte, ens diuen els experts en <em>mediaci\u00f3 transformativa <\/em>(John Paul Lederach, Vicen\u00e7 Fisas, Johan Galtung, Joseph Folger i Robert Baruch Bush) calen tres elements: primer l\u2019an\u00e0lisi de la situaci\u00f3 a transformar, segon la responsabilitzaci\u00f3, el protagonisme i l\u2019empoderament dels actors fent seus els mateixos recursos i finalment el tercer la capacitat de reconeixement dels altres actors que tamb\u00e9 estan involucrats en la situaci\u00f3, admetent les seves diferents perspectives.<\/p>\n\n\n\n<p>En aquesta situaci\u00f3 que ens ha vingut a tots per sorpresa i ens ha desconcertat per la seva novetat i falta d\u2019antecedents, si tenim en compte els tres elements assenyalats pels experts, com a necessaris per fer un canvi transformador, podr\u00edem dir resumidament que hem transformat poc i hem adaptat molt. Fet inevitable despr\u00e9s d\u2019un sotrac d\u2019aquestes caracter\u00edstiques.<\/p>\n\n\n\n<p>Per\u00f2 ara, despr\u00e9s de mesos d\u2019aprenentatge for\u00e7\u00f3s, m\u2019atreveixo a dir que la pobra visi\u00f3 pol\u00edtica dels nostres dirigents, no ha comptat prou amb un coneixement expert interdisciplinari, nom\u00e9s ha actuat reactivament, intentant anar-se adaptant a la situaci\u00f3 sense una an\u00e0lisi profunda, sense una utilitzaci\u00f3 \u00f2ptima dels recursos dels diferents col\u00b7lectius del grup social que tenen molt a oferir, i sobretot sense una visi\u00f3 emp\u00e0tica amb els col\u00b7lectius als quals representen.<\/p>\n\n\n\n<p>Si volem canviar alguna cosa, hem de poder mirar de manera cr\u00edtica, observar la nostra actitud davant del conflicte i entendre les mateixes contradiccions, fruit de la desubicaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019inici de la cultura de mediaci\u00f3 parteix del concepte de responsabilitzaci\u00f3, de saber en quina direcci\u00f3 haur\u00edem de dirigir els esfor\u00e7os en una situaci\u00f3 de dificultat. De fet s\u2019ha d\u2019admetre que parlar de responsabilitzaci\u00f3 \u00e9s alhora parlar d\u2019incomoditat. Les situacions dif\u00edcils generen un malestar emocional, que denominem ansietat. Davant de la sensaci\u00f3 d\u2019ansietat solem actuar primordialment de dues maneres; de forma persecut\u00f2ria, pensant que els altres ens generen aquest malestar i que per tant tenen l\u2019obligaci\u00f3 de calmar-nos o depressivament, pensant que tot el que passa \u00e9s culpa nostra i ens mereixem les desgr\u00e0cies que ens puguin venir. Una forma i una altra de la gesti\u00f3 del malestar emocional provoquen l\u2019immobilisme de l\u2019individu o grup hum\u00e0. Aquesta situaci\u00f3 \u00e9s el no empoderament que impedeix la responsabilitzaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote\"><p>Si volem canviar alguna cosa, hem de poder mirar de manera cr\u00edtica, observar la nostra actitud davant del conflicte i entendre les mateixes contradiccions, fruit de la desubicaci\u00f3.<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n<p>En aquest context de desapoderament estem sospitant tota l\u2019estona, generalment no sabem a qu\u00e8 responen les indicacions que seguim, hem entrat en una paranoia col\u00b7lectiva de desconfian\u00e7a.<\/p>\n\n\n\n<p>El nostre debat intern camina en la l\u00f2gica polaritzant i dilem\u00e0tica del plantejament dominant del conflicte, o <em>salut o pobresa<\/em>. Evidentment no volem ni emmalaltir, ni empobrir.<\/p>\n\n\n\n<p>Mentrestant, estem fent malabars per anar perdent sense que es noti massa, amb alguns estralls de malestar, acceptant la darrera derrota com un mal inevitable, s\u2019han d\u2019apujar els impostos, la llum \u00e9s m\u00e9s cara que mai, precisament ara que tots estem a casa tot el temps.<\/p>\n\n\n\n<p>Els que fa anys que treballem en mediaci\u00f3 sabem que l\u2019acceptaci\u00f3 del sentiment de p\u00e8rdua parcial \u00e9s pertinent i indispensable en els pactes en situaci\u00f3 de conflicte, per\u00f2 no sense una an\u00e0lisi pr\u00e8via de la situaci\u00f3, no sense un acompanyament i no sense la comprensi\u00f3 del benefici com\u00fa.<\/p>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote\"><p>El nostre debat intern camina en la l\u00f2gica polaritzant i dilem\u00e0tica del plantejament dominant del conflicte, o salut o pobresa.<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n<p>No sembla que aquestes solucions imposades siguin fruit d\u2019un treball d\u2019an\u00e0lisi o diagn\u00f2stic, per exemple en el tema de l\u2019habitatge dels tipus de propietat i de propietaris, de les tipologies de lloguers i llogaters, de les condicions econ\u00f2miques de tots aquells elements singularitzats que donin protecci\u00f3 a la poblaci\u00f3, en els seus diferents rols i estaments (professionals i usuaris).<\/p>\n\n\n\n<p>\u00c9s clar que aquesta an\u00e0lisi comporta, una mirada particular dels individus d\u2019una societat que s\u2019aparta d\u2019una visi\u00f3 uniformitzada, pr\u00f2pia d\u2019una perspectiva poruga i curta de mires. Es pret\u00e9n mitjan\u00e7ant la generalitzaci\u00f3 de la llei, que no atent la difer\u00e8ncia i la singularitat de cada cas, seguir afavorint als grups dominants que sempre s\u2019espanten davant del canvi i la innovaci\u00f3 transformadora.<\/p>\n\n\n\n<p>Ara l\u2019\u00fanica soluci\u00f3 que ens donen \u00e9s apujar el preu dels productes b\u00e0sics, per cobrir les necessitats fonamentals i seguir amb la desigualtat, venent la falsa creen\u00e7a de qu\u00e8 uniformar \u00e9s l\u2019equitat i dient que s\u00f3n aspectes que ens afectem a tots per igual. Quan en realitat paguem tots el deute i segueixen sent uns pocs els que se n\u2019aprofiten. Com podem tolerar haver doblat el preu de l\u2019energia, en aquest moment de m\u00e9s fred?<\/p>\n\n\n\n<p>Quan Galtung parla de la viol\u00e8ncia, denuncia i posa l\u2019accent en qu\u00e8 va denominar <em>Pau negativa<\/em>, definint-la com aquelles situacions sense manifestaci\u00f3 evident de viol\u00e8ncia, que no atenen als malestars profunds fruit de les desigualtats socials i que perpetuen les crisis latents, les estructures opressores i les dominacions culturals repressives. Contraposant-la a l\u2019exercici de la <em>Pau positiva<\/em>, aquella que no s\u2019espanta de les reaccions humanes, que reconeix l\u2019agressivitat de tot \u00e9sser hum\u00e0 davant les inclem\u00e8ncies de les situacions no volgudes, per\u00f2 que igualment denuncia el silenci i la inactivitat davant les perversions latents que violenten constantment a la majoria de la societat. Galtung apunta que no cal ser iguals matem\u00e0ticament, per\u00f2 \u00e9s important que no hi hagi desigualtats flagrants entre les parts.<\/p>\n\n\n\n<p>Ara tenim una oportunitat de canvi positiu, per\u00f2 abans de canviar ens hem d\u2019enfadar. Cal irritar-se profundament davant de la mateixa impot\u00e8ncia autogenerada, davant la falta de valors b\u00e0sics, de la nostra deshumanitzaci\u00f3, d\u2019haver trencat les l\u00ednies de solidaritat propera, de destruir el nostre futur.<\/p>\n\n\n\n<p>La pand\u00e8mia seria l\u2019<em>escenari improbable<\/em> del qual ens parla Lederach, aquell moment que no pod\u00edem imaginar i que pot ser un lloc de potencial transformaci\u00f3. I si ho mirem atentament en menys d\u2019un any hem sabut canviar moltes de les nostres rutines a favor del conjunt de la societat, per no col\u00b7lapsar els hospitals, per cuidar a les persones estimades. S\u2019ha mostrat que els grups insolidaris s\u00f3n pocs per\u00f2 afecten molt. En aquest temps s\u2019han evidenciat les nostres vergonyes; el tracta que donem a les persones grans, les condicions d\u2019habitatge dels m\u00e9s desafavorits i vulnerables, la manca de recursos per fer front a les dificultats, el menyspreu a la natura, i al canvi clim\u00e0tic entre d\u2019altres.<\/p>\n\n\n\n<p>Per\u00f2 sobretot de l\u2019<em>escenari improbable<\/em> vull remarcar la capacitat i velocitat d\u2019aprenentatge que hem adquirit. L\u2019evid\u00e8ncia d\u2019aquests elements que ens ha portat la pand\u00e8mia, tant positius com negatius, s\u00f3n el millor recurs que com a grup hum\u00e0 tenim per fer de la crisi una oportunitat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>PDF En temps de malaltia i pand\u00e8mia, casa nostra s\u2019ha convertit en el nostre escenari habitual, un santuari de seguretat, on tan sols deixem entrar aquells que considerem persones bombolla. Ara la nostra llar ha adquirit una nova perspectiva. \u00c9s el nostre lloc de treball, el nostre gimn\u00e0s, el nostre lloc d\u2019esbarjo, el nostre dia [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":6},"categories":[68],"tags":[],"author_meta":{"display_name":"Redaccio Consell","author_link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/author\/redaccioconsell\/"},"featured_img":null,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7419\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/12\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=7419"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7419\/revisions\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=7419"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=7419"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=7419"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}