{"id":7999,"date":"2022-06-19T12:26:29","date_gmt":"2022-06-19T11:26:29","guid":{"rendered":"https:\/\/revistaconsell.com\/5-oportunitats-dels-fons-next-generation-destinats-a-la-rehabilitacio\/"},"modified":"2022-06-20T12:23:37","modified_gmt":"2022-06-20T11:23:37","slug":"5-oportunitats-dels-fons-next-generation-destinats-a-la-rehabilitacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/5-oportunitats-dels-fons-next-generation-destinats-a-la-rehabilitacio\/","title":{"rendered":"5 oportunitats dels fons Next Generation<\/em> destinats a la rehabilitaci\u00f3"},"content":{"rendered":"\n\n\n\t
\n\n\t\t<\/i><\/span> PDF<\/a>\n\n\t<\/div>\n\n\n\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Primera.- No \u00e9s rehabilitaci\u00f3, \u00e9s renovaci\u00f3<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El concepte rehabilitar ve definit al diccionari de l\u2019Enciclop\u00e8dia com l\u2019acte de restituir una cosa al seu estat original. I encara que la destinaci\u00f3 dels recursos dels programes dels fons europeus estiguin destinats a la rehabilitaci\u00f3 d\u2019habitatges i edificis, el que farem tots plegats \u00e9s quelcom ben diferent. No \u00e9s rehabilitar, \u00e9s renovar. Perqu\u00e8 no volem que els nostres edificis tornin al seu estat original. El que volem \u00e9s aprofitar tota l\u2019evoluci\u00f3 dels processos constructius i de les noves tecnologies i materials per a dur a terme una veritable transformaci\u00f3 dels edificis d\u2019habitatges. Aquesta voluntat d\u2019actualitzaci\u00f3, d\u2019all\u00f2 que significa l\u2019aggiornamento<\/em> itali\u00e0, respon al fet que els requeriments de reducci\u00f3 de consum i demanda energ\u00e8tica als edificis per accedir a les subvencions, ens obliguen a actuar en la majoria de casos sobre la totalitat de l\u2019envolupant de l\u2019edifici, i aix\u00f2 ens proporciona una gran oportunitat a nivell funcional, per\u00f2 tamb\u00e9 a nivell material i est\u00e8tic.<\/p>\n\n\n\n

En Llu\u00eds Comer\u00f3n, qui va ser deg\u00e0 dels arquitectes, ens deia que els fons europeus \u201chan de servir per activar l\u2019onada de renovaci\u00f3 que necessita el nostre pa\u00eds i per impulsar la rehabilitaci\u00f3 des d\u2019una perspectiva integral\u201d.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Per tant, aquest punt de vista global \u00e9s el que ens compromet per millorar la salubritat, el confort, l\u2019accessibilitat, l\u2019automatitzaci\u00f3, la seguretat i l\u2019efici\u00e8ncia energ\u00e8tica dels nostres habitatges, amb tot el que aix\u00f2 comporta des del punt de vista de qualitat de vida.<\/p>\n\n\n\n

Segona.- L\u2019efici\u00e8ncia energ\u00e8tica, eix de la transformaci\u00f3<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Partim d\u2019un escenari on destaquen dos elements. El primer factor es deriva del fet que la norma b\u00e0sica original d\u2019a\u00efllament t\u00e8rmic d\u2019edificis no va arribar fins al 1979, i aix\u00f2 comporta que la gran majoria dels edificis i habitatges anteriors a 1980 siguin ineficients, fins al punt que no \u00e9s exagerat afirmar que s\u00f3n una ru\u00efna energ\u00e8tica. Aquesta afirmaci\u00f3 \u00e9s f\u00e0cil d\u2019acreditar: l\u2019ICAEN destaca que, de l\u2019an\u00e0lisi dels certificats energ\u00e8tics existents d\u2019edificis i habitatges, tan sols un 6% estan classificats en les tres millors categories de la certificaci\u00f3, A, B o C, i que m\u00e9s del 90% no inclouen cap mena de mecanisme que generi energia computable com a renovable.<\/p>\n\n\n\n

En segon lloc, en el context europeu els edificis \u2013de qualsevol tipologia\u2013 suposen entre el 35% i el 40% de les emissions de CO2<\/sub><\/a> i un consum del 40% de l\u2019energia final. Per tant, una actuaci\u00f3 sobre el sector de l\u2019edificaci\u00f3 residencial ha de tenir un clar impacte en els reptes de la descarbonitzaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Els fons europeus han de servir per activar l\u2019onada de renovaci\u00f3 que necessita el nostre pa\u00eds i per impulsar la rehabilitaci\u00f3 des d\u2019una perspectiva integral.
Llu\u00eds Comer\u00f3n<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Tercera.- La necessitat d\u2019actuar sobre l\u2019accessibilitat i les patologies estructurals<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Evidentment, les reflexions anteriors ens porten a un gir en el model de rehabilitaci\u00f3 implementada fins avui. Hist\u00f2ricament, les comunitats de propietaris han optat, a l\u2019hora de fer millores als edificis i habitatges, exclusivament per resoldre q\u00fcestions d\u2019accessibilitat o de patologies estructurals. 4 de cada 5 expedients de subvenci\u00f3 a la rehabilitaci\u00f3 que es tramitaven des de la Generalitat contenien exclusivament actuacions d\u2019aquestes dues tipologies. Tan sols 1 de cada 5 expedients tenia alguna acci\u00f3 \u2013sovint residual\u2013que permetia millorar l\u2019efici\u00e8ncia energ\u00e8tica a l\u2019edifici, per\u00f2 pr\u00e0cticament cap situava l\u2019efici\u00e8ncia energ\u00e8tica com a l\u2019eix principal de la decisi\u00f3 de la comunitat de propietaris. <\/p>\n\n\n\n

El gran avantatge dels fons europeus que ens arriben \u00e9s que, al projecte d\u2019efici\u00e8ncia energ\u00e8tica podem acumular reparacions o millores en els camps m\u00e9s tradicionals d\u2019actuaci\u00f3. Aix\u00f2 vol dir que la instal\u00b7laci\u00f3 d\u2019ascensors o la reparaci\u00f3 d\u2019humitats, fissures o esquerdes s\u00f3n elegibles per ser subvencionades, sempre que primer s\u2019acrediti haver redu\u00eft els m\u00ednims de la demanda i el consum d\u2019energia que la convocat\u00f2ria especifica.<\/p>\n\n\n\n

Quarta.- El paper clau dels prescriptors: l\u2019\u00e8xit dels programes dependr\u00e0 de la implicaci\u00f3 del sector<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

A Catalunya hem decidit que aquest repte no l\u2019hav\u00edem d\u2019impulsar sols des de l\u2019Administraci\u00f3. Que fer-ho era una irresponsabilitat. \u00c9s per aix\u00f2 que vam creure que els prescriptors m\u00e9s adequats per acompanyar-nos a difondre i assessorar els destinataris de les subvencions havien de ser els col\u00b7legis professionals de l\u2019administraci\u00f3 de finques, de l\u2019arquitectura i de l\u2019enginyeria de l\u2019edificaci\u00f3. De forma coordinada, administraci\u00f3 i col\u00b7legis han d\u2019aconseguir conv\u00e8ncer de la necessitat i els beneficis de les actuacions a realitzar, i garantir que els propietaris puguin rebre i justificar adequadament la subvenci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Per a fer-ho, des del Departament de Drets Socials, a trav\u00e9s d\u2019un conveni amb els tres col\u00b7legis, hem avan\u00e7at gaireb\u00e9 2 milions d\u2019euros per garantir la prestaci\u00f3 immediata dels serveis a trav\u00e9s de la creaci\u00f3 de les Oficines T\u00e8cniques de Rehabilitaci\u00f3, punt neur\u00e0lgic per ciutadans i professionals per executar els programes de rehabilitaci\u00f3 vinculats als fons europeus.<\/p>\n\n\n\n

Afortunadament, a m\u00e9s d\u2019aquesta suma d\u2019esfor\u00e7os, la conscienciaci\u00f3 sobre les repercussions de l\u2019activitat humana en el clima \u2013incl\u00f2s l\u2019impacte de l\u2019\u00fas de recursos energ\u00e8tics en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019habitatge\u2013, ens acompanya, juntament amb un context d\u2019encariment dels preus de l\u2019energia que ha refor\u00e7at la consci\u00e8ncia social sobre la nostra excessiva depend\u00e8ncia de les energies f\u00f2ssils obtingudes a pa\u00efsos llunyans i sovint poc democr\u00e0tics. De la mateixa manera que s\u2019est\u00e9n el consens social sobre els avantatges ambientals de la selecci\u00f3 de residus, o dels vehicles el\u00e8ctrics, cal aconseguir la mateixa din\u00e0mica en l\u2019\u00e0mbit de la rehabilitaci\u00f3 d\u2019edificis, si pot ser anant m\u00e9s enll\u00e0 de les plaques solars o l\u2019aerot\u00e8rmia per acompanyar-les d\u2019actuacions sobre aspectes tant importants com ara l\u2019a\u00efllament de les fa\u00e7anes, els tancaments, o les cobertes.<\/p>\n\n\n\n

Cinquena.- L\u2019efecte d\u00f2mino<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

L\u2019aplicaci\u00f3 dels fons Next Generation<\/em> a la rehabilitaci\u00f3 far\u00e0 visible, en poc temps, la transformaci\u00f3 de molts edificis a casa nostra. Aix\u00f2 ha de servir, no tan sols per millorar la nostra taxa d\u2019actuaci\u00f3 sobre el parc residencial (que est\u00e0 entre 8 i 10 vegades per sota de l\u2019activitat mitjana que tenen pa\u00efsos del nostre entorn), sin\u00f3 per haver creat un model replicable que doni resposta a aquelles comunitats de propietaris que, observant les virtuts de les actuacions d\u2019altres, vulguin realitzar els mateixos treballs de millora. Contagiar la renovaci\u00f3 edificat\u00f2ria ha de ser un objectiu que a partir d\u2019ara, converteixi aquesta activitat en una necessitat. Amb els anys, tamb\u00e9 sabrem si hem pogut  fer que la gesti\u00f3 dels fons europeus esdevingui un model replicable en l\u2019\u00e0mbit de la col\u00b7laboraci\u00f3 entre les administracions i els professionals i les empreses del sector. L\u2019efecte d\u00f2mino  \u00e9s l\u2019objectiu final que ens hem marcat, per convertir en constant aquesta manera de fer basada en un m\u00e8tode d\u2019actuaci\u00f3 compartida i coordinada entre les administracions, els col\u00b7legis i les comunitats de propietaris. Un model de concertaci\u00f3, doncs, que hauria de ser la guia per al futur en mat\u00e8ria de renovaci\u00f3 d\u2019edificis, garantit per un pressupost p\u00fablic suficient.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

PDF Primera.- No \u00e9s rehabilitaci\u00f3, \u00e9s renovaci\u00f3 El concepte rehabilitar ve definit al diccionari de l\u2019Enciclop\u00e8dia com l\u2019acte de restituir una cosa al seu estat original. I encara que la destinaci\u00f3 dels recursos dels programes dels fons europeus estiguin destinats a la rehabilitaci\u00f3 d\u2019habitatges i edificis, el que farem tots plegats \u00e9s quelcom ben diferent. […]<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":4},"categories":[106],"tags":[],"author_meta":{"display_name":"Redaccio Consell","author_link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/author\/redaccioconsell\/"},"featured_img":null,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7999\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/12\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=7999"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7999\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":8062,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7999\/revisions\/8062\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=7999"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=7999"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=7999"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}