{"id":8310,"date":"2021-12-20T10:54:07","date_gmt":"2021-12-20T09:54:07","guid":{"rendered":"https:\/\/revistaconsell.com\/la-bona-administracio-en-la-gestio-de-conflictes\/"},"modified":"2022-07-28T11:02:07","modified_gmt":"2022-07-28T10:02:07","slug":"la-bona-administracio-en-la-gestio-de-conflictes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/la-bona-administracio-en-la-gestio-de-conflictes\/","title":{"rendered":"La bona administraci\u00f3 en la gesti\u00f3 de conflictes"},"content":{"rendered":"\n\n\n\t<div class=\"dkpdf-button-container\" style=\" text-align:right \">\n\n\t\t<a class=\"dkpdf-button\" href=\"\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8310\/?pdf=8310\" target=\"_blank\"><span class=\"dkpdf-button-icon\"><i class=\"fa fa-file-pdf-o\"><\/i><\/span> PDF<\/a>\n\n\t<\/div>\n\n\n\n\n\n\n<p class=\"has-medium-font-size\">Les sindicatures de greuges s\u00f3n institucions que tenen com a missi\u00f3 defensar els drets fonamentals i les llibertats p\u00fabliques, i amb aquesta finalitat poden supervisar l\u2019activitat de l\u2019administraci\u00f3 de forma independent i imparcial.<\/p>\n\n\n\n<p>n el cas de les sindicatures locals, \u00e9s especialment rellevant la funci\u00f3 reconeguda a la Carta Europea de salvaguarda dels drets humans a la ciutat (signada a Saint Denis l\u2019any 2010, per m\u00e9s de 350 ciutats europees), en qu\u00e8 s\u2019estableixen una s\u00e8rie de compromisos, entre els quals hi ha la implementaci\u00f3 <strong>d\u2019<\/strong><strong><em>Ombusman <\/em><\/strong><strong>municipals<\/strong> (s\u00edndics de greuges municipals), amb l\u2019objectiu de fer l\u2019administraci\u00f3 municipal m\u00e9s efica\u00e7 i m\u00e9s propera a la ciutadania.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>A la pr\u00e0ctica s\u00f3n moltes les situacions que afecten la ciutadania. En concret, a les comunitats de ve\u00efns i ve\u00efnes, que en la seva interacci\u00f3 amb l\u2019administraci\u00f3 demanen la intervenci\u00f3 d\u2019aquesta instituci\u00f3 (tramitaci\u00f3 de permisos, disciplina urban\u00edstica, accessibilitat, rehabilitacions, i fins i tot la conviv\u00e8ncia ve\u00efnal&#8230;), fet que ens permet tenir una visi\u00f3 \u00e0mplia de les problem\u00e0tiques m\u00e9s freq\u00fcents. No obstant aix\u00f2, m\u00e9s enll\u00e0 de les particularitats pr\u00f2pies de cada cas, destaquem un com\u00fa denominador com \u00e9s l\u2019expectativa o exig\u00e8ncia d\u2019una major efic\u00e0cia i efici\u00e8ncia de l\u2019administraci\u00f3. En definitiva, d\u2019all\u00f2 que conceptualment es coneix com a bona administraci\u00f3.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote\"><p>Els Administradors de Finques fan una funci\u00f3 preventiva important. Informant i orientant al ve\u00efnal, per tal de preveure possibles incompliments i conflictes de conviv\u00e8ncia<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n<p>Cal recordar que el principi de bona administraci\u00f3 que s\u2019exigeix a les nostres institucions es troba reconegut com un dret fonamental a la Carta de Drets Fonamentals de la Uni\u00f3 Europea (art.41). A m\u00e9s a m\u00e9s, la jurisprud\u00e8ncia del Tribunal Suprem el consagra com un principi d\u2019actuaci\u00f3 exigible, que es concreta, entre altres, en una major racionalitat; efici\u00e8ncia de l\u2019administraci\u00f3; manca de dilaci\u00f3 en la tramitaci\u00f3 dels procediments; facilitar l\u2019exercici leg\u00edtim del dret d\u2019audi\u00e8ncia; una bona motivaci\u00f3 dels actes administratius; facilitar l\u2019acc\u00e9s a la informaci\u00f3; aix\u00ed com l\u2019exercici de determinats deures com poden ser el de col\u00b7laboraci\u00f3 interadministrativa, d\u2019actuaci\u00f3 proporcional, objectiva i imparcial (entre altres, STS 3 de maig de 2010; STS de 13 de febrer de 2001; STS 11 de juny de 2001; STS 30 d\u2019abril de 2012; STS 16 de setembre de 2006)<\/p>\n\n\n\n<p>I \u00e9s en aquest punt on, des de l\u2019experi\u00e8ncia d\u2019una sindicatura, la figura dels administradors de finques esdev\u00e9 essencial. D\u2019una banda, en l\u2019assessorament a les comunitats respecte dels drets i deures en els temes que els afecten (disciplina urban\u00edstica; subvencions i ajuts d\u2019habitatge; efici\u00e8ncia energ\u00e8tica; manteniment i deures de conservaci\u00f3 de les finques, normativa sobre accessibilitat&#8230;) tamb\u00e9 \u00e9s essencial destacar la funci\u00f3 preventiva, informant i orientant, per tal de preveure possibles incompliments en q\u00fcestions com per exemple s\u00f3n la necessitat d\u2019efectuar un manteniment i conservaci\u00f3 de la finca, o la correcta tramitaci\u00f3 de permisos d\u2019obres, evitant la incoaci\u00f3 de procediments sancionadors, amb les repercussions econ\u00f2miques, de conviv\u00e8ncia i de gesti\u00f3 que aquest fet suposa.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Per altra banda, i no menys important, tenint en compte la mateixa naturalesa de l\u2019activitat li permet actuar en nom i representaci\u00f3 dels interessos i necessitats de les comunitats i\/o particulars davant la mateixa administraci\u00f3. Per tant, com a bons coneixedors del sistema (presentaci\u00f3 de documents, seguiment de tr\u00e0mits&#8230;) esdevenen actors clau en la gesti\u00f3 dels conflictes (administratius i\/o civils) i les possibles vies de soluci\u00f3.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>A hores d\u2019ara no hi ha dubtes sobre la idone\u00eftat de la mediaci\u00f3 com a mecanisme per resoldre conflictes d\u2019\u00e0mbit civil (sorolls, conviv\u00e8ncia, impugnaci\u00f3 d\u2019acords, deutes&#8230;). Per\u00f2 com b\u00e9 sabem la naturalesa de les controv\u00e8rsies i\/o dimensi\u00f3 de les tensions pot ser m\u00e9s \u00e0mplia i estar interrelacionada amb tramitacions o exig\u00e8ncies administratives (problemes entre ve\u00efns derivats d\u2019obres, dificultats en consensuar l\u2019execuci\u00f3 de les obligacions d\u2019adaptaci\u00f3 per complir les normes d\u2019accessibilitat&#8230;), sent l\u2019alternativa jurisdiccional una via no sempre id\u00f2nia.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<h4><strong>Carta Europea de Drets Humans<\/strong><\/h4>\n\n\n\n<p>Precisament, la citada Carta Europea de Drets Humans a la ciutat estableix com a mecanismes de garantia el comprom\u00eds de les ciutats a desenvolupar mecanismes de soluci\u00f3 extrajudicial de conflictes, entre altres civils i administratius, mitjan\u00e7ant mecanismes de conciliaci\u00f3, mediaci\u00f3 i arbitratge (art. XXV). Tamb\u00e9 cal tenir present la Recomanaci\u00f3 (2001) del Consell de Ministres de la Uni\u00f3 Europea sobre alternatives als litigis entre autoritats administratives i particulars, la qual, si b\u00e9 no \u00e9s vinculant, obre la porta al fet que els puguin plantejar l\u2019aplicaci\u00f3 de programes de resoluci\u00f3 alternativa de conflictes en el marc de les relacions Administraci\u00f3-administrat. Concretament es refereix a actes administratius individuals, contractes, responsabilitat civil i, en general, reclamacions econ\u00f2miques.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>S\u2019estableix tamb\u00e9 en la recomanaci\u00f3 que se segueixin determinats criteris de garantia i qualitat com s\u00f3n:&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<ul><li>Les parts han de tenir informaci\u00f3 adequada.<\/li><li>Cal respectar principis b\u00e0sics com el principi d\u2019igualtat.<\/li><li>Ha de ser transparent tot i haver-hi un cert marge de discrecionalitat.<\/li><li>Assegurar l\u2019execuci\u00f3 de solucions mitjan\u00e7ant mecanismes alternatius.<\/li><\/ul>\n\n\n\n<h4><strong>Conclusi\u00f3<\/strong><\/h4>\n\n\n\n<p>Per tant, i centrant-nos en els conflictes amb l\u2019administraci\u00f3, l\u2019\u00fas de m\u00e8todes alternatius a la resoluci\u00f3 de conflictes (ADR), com poden ser els s\u00edndics o la mediaci\u00f3 en el Dret Administratiu, esdevenen una nova forma d\u2019entendre les relacions entre l\u2019Administraci\u00f3 i la ciutadania, basades en el respecte a les posicions d\u2019aquests \u00faltims. Es tracta d\u2019una perspectiva que connecta amb el principi de bona administraci\u00f3 abans citat.&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>PDF Les sindicatures de greuges s\u00f3n institucions que tenen com a missi\u00f3 defensar els drets fonamentals i les llibertats p\u00fabliques, i amb aquesta finalitat poden supervisar l\u2019activitat de l\u2019administraci\u00f3 de forma independent i imparcial. n el cas de les sindicatures locals, \u00e9s especialment rellevant la funci\u00f3 reconeguda a la Carta Europea de salvaguarda dels drets [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":3},"categories":[68],"tags":[],"author_meta":{"display_name":"Redaccio Consell","author_link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/author\/redaccioconsell\/"},"featured_img":null,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8310\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/12\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=8310"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8310\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":8312,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8310\/revisions\/8312\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=8310"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=8310"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=8310"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}