{"id":9727,"date":"2024-06-17T11:18:31","date_gmt":"2024-06-17T10:18:31","guid":{"rendered":"https:\/\/revistaconsell.com\/la-demanda-dhabitatge-a-catalunya\/"},"modified":"2024-06-17T11:59:24","modified_gmt":"2024-06-17T10:59:24","slug":"la-demanda-dhabitatge-a-catalunya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/la-demanda-dhabitatge-a-catalunya\/","title":{"rendered":"La demanda d\u2019habitatge a Catalunya"},"content":{"rendered":"\n\n\n\t
\n\n\t\t<\/i><\/span> PDF<\/a>\n\n\t<\/div>\n\n\n\n\n\n\n

L’estudi de la demanda d\u2019habitatge \u00e9s una tasca amb un inter\u00e8s p\u00fablic cabdal. Tanmateix, l\u2019estudi de la demanda d\u2019habitatge des de les administracions p\u00fabliques ha estat tradicionalment esc\u00e0s o, pel conjunt de Catalunya, directament inexistent, si m\u00e9s no des dels darrers esfor\u00e7os liderats per la Secretaria d\u2019Habitatge entre els anys 1999 i 2009. Certament, i precisament des de l\u2019\u00e0mbit metropolit\u00e0, l\u2019Enquesta de Cohesi\u00f3 Urbana (ECURB) estudia l\u2019entorn i la mobilitat residencial de la poblaci\u00f3, on nom\u00e9s alguns aspectes de la demanda d\u2019habitatge s\u00f3n analitzats expl\u00edcitament o impl\u00edcitament. \u00c9s per omplir aquests buits que neix l\u2019Enquesta de Demanda d\u2019Habitatge a Catalunya (EDHC), impulsada per l\u2019Observatori Metropolit\u00e0 de l\u2019Habitatge de Barcelona amb el suport de l\u2019Ajuntament de Barcelona, l\u2019\u00c0rea Metropolitana de Barcelona, la Diputaci\u00f3 de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.<\/p>\n\n\n\n

En aquest article, es presenten els principals resultats de l\u2019explotaci\u00f3 de l\u2019EDHC per al segon semestre de 2023. Metodol\u00f2gicament, d\u2019una part, es recull informaci\u00f3 sobre el volum i el perfil demogr\u00e0fic de la demanda efectiva d\u2019habitatge via l\u2019enquesta \u00d2mnibus de GESOP, que es distribueix a una mostra aleat\u00f2ria i representativa de residents que permet extrapolar-ne els resultats amb un cert marge d\u2019error. D\u2019altra part, es recull informaci\u00f3 sobre motivaci\u00f3 i localitzaci\u00f3 de la demanda, tipologia d\u2019habitatges demandats, preus disposats a pagar i opini\u00f3 sobre el mercat mitjan\u00e7ant un panell d\u2019individus gestionat per una empresa externa col\u00b7laboradora.<\/p>\n\n\n\n

Principals resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Prop d\u2019un 14% de la poblaci\u00f3 catalana est\u00e0 cercant habitatge activament durant el segon semestre de 2023. La demanda d\u2019habitatge de propietat (46% sobre el total de demandants) \u00e9s superior a la demanda de lloguer (37%), mentre que un 17% dels demandants cerca un habitatge de propietat o de lloguer. Destriant la demanda per \u00e0mbits territorials observem que aquesta \u00e9s relativament superior en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019\u00e0rea metropolitana de Barcelona (14,3%) en comparaci\u00f3 amb la resta de Catalunya (13 ,3%). La descomposici\u00f3 de la demanda entre propietat i lloguer tamb\u00e9 \u00e9s diferent per \u00e0mbits territorials: a l\u2019\u00e0rea metropolitana de Barcelona, i a difer\u00e8ncia del que succeeix a Catalunya en general, la demanda de lloguer (39,4%) \u00e9s gaireb\u00e9 la mateixa que la demanda de propietat (40,4%). A m\u00e9s, la proporci\u00f3 d\u2019individus que cerquen indistintament un habitatge de propietat o de lloguer \u00e9s m\u00e9s elevada tamb\u00e9 a l\u2019\u00e0rea metropolitana de Barcelona (m\u00e9s d\u2019un 20% dels demandants).<\/p>\n\n\n\n

La demanda d\u2019habitatge presenta tamb\u00e9 heterogene\u00eftats interessants quant a l\u2019edat, la nacionalitat i la situaci\u00f3 laboral de la poblaci\u00f3 (Figura 3). Aix\u00ed, certs segments generen una demanda m\u00e9s elevada que la mitjana, com s\u00f3n: joves (18,3%) i adults de 30 a 44 anys (25,7%), en relaci\u00f3 amb la resta de la poblaci\u00f3 adulta (12,7%) i majors de 60 anys (2,1%); estrangers (32,4%) en comparaci\u00f3 amb nacionals espanyols (10,4%); i la poblaci\u00f3 activa, ja sigui treballadora (18%) o aturada (23,9%) en relaci\u00f3 a jubilats (2,6%), personal de la llar (5,1%) o estudiants (8%). D\u2019una forma similar, tenint en compte el r\u00e8gim de tinen\u00e7a cercat, certs col\u00b7lectius es desvien de la composici\u00f3 mitjana de la demanda d\u2019habitatge a Catalunya. Aix\u00ed, per exemple (Figura 4), la demanda de lloguer \u00e9s superior a la demanda de propietat per als joves menors de 30 anys (52,8% cerquen un habitatge de lloguer), per a la poblaci\u00f3 estrangera (53,2%) o per als aturats (56,3%).<\/p>\n\n\n\n

Com era d\u2019esperar, doncs, el perfil demogr\u00e0fic de la demanda d\u2019habitatge apunta cap a din\u00e0miques del cicle vital (construcci\u00f3 de noves llars per part de la poblaci\u00f3 jove, adulta jove i immigrada), aix\u00ed com als canvis en la situaci\u00f3 i l\u2019activitat laborals, com a factors potencialment explicatius del volum de demanda d\u2019habitatge a Catalunya. D\u2019altra part, i tamb\u00e9 com era d\u2019esperar, la capacitat de generaci\u00f3 d\u2019ingressos sembla influir en l\u2019elecci\u00f3 del tipus de tinen\u00e7a, ja que les persones menors de 30 anys, aturades i estrangeres, que comparteixen major prefer\u00e8ncia pel lloguer, s\u00f3n en general col\u00b7lectius amb una capacitat econ\u00f2mica i financera fora de la mitjana. La major proporci\u00f3 del lloguer entre el segment de baix nivell d\u2019estudis, un indicador del potencial nivell d\u2019ingressos, \u00e9s un exemple en aquesta direcci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Figura 3. Demanda d\u2019habitatge per grups d\u2019edat, nacionalitat i activitat. Catalunya<\/strong>
Font: <\/strong>O-HB i \u00d2mnibus GESOP (n-16 a 29: 289; n-30 \u0430 44: 401; n-45 a 59: 442 ; n->60: 484; n-Espanyola: 1378; n-Estrangera: 238; n-Treballa: 939; n-Aturat: 134; n-Jubilat: 428; n-Tasques de la llar: 39; n-Estudiant: 25)<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"
Figura 4. Demanda d\u2019habitatge per r\u00e8gim de tinen\u00e7a. Principals grups demandants en termes relatius. Catalunya
Font: <\/strong>O-HB i \u00d2mnibus GESOP (n-16 a 29: 53; n-30 a 44: 103; n-Estrangera: 77; n-Treballa: 169; n-Aturat: 32)<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"
Figura 7a. Principal motiu de la demanda d\u2019habitatge, per r\u00e8gim de tinen\u00e7a demandat. Catalunya<\/strong>
Font: <\/strong>O-HB, Panell de demanda d\u2019habitatge a Catalunya (n- Propietat: 731; n- Lloguer: 184; n- Total: 1.004) <\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"
Figura 7b. Principal motiu de la demanda d\u2019habitatge de lloguer, per \u00e0mbit territorial de resid\u00e8ncia <\/strong>
Font: <\/strong>O-HB, Panell de demanda d\u2019habitatge a Catalunya (n- Lloguer, \u00c0rea metropolitana: 90; n-Lloguer, Resta de Catalunya: 94)<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Quant al temps de cerca d\u2019habitatge, aquest \u00e9s superior a un any per una majoria relativa de demandants d\u2019habitatge, amb especial rellev\u00e0ncia en el cas dels demandants de propietat (44%), com \u00e9s d\u2019esperar pels temps que requereix una decisi\u00f3 financera important, per\u00f2 amb un percentatge important tamb\u00e9 en el cas dels demandants de lloguer (35,3%), que podria ser un s\u00edmptoma de les dificultats per trobar una oferta adequada de lloguer.<\/p>\n\n\n\n

En general, el principal motiu de la demanda d\u2019habitatge (Figura 7a) \u00e9s la millora de l\u2019habitatge actual (poc m\u00e9s del 30%), un motiu que t\u00e9 encara m\u00e9s pes en la demanda d\u2019habitatge de propietat (31,3%) que en la de lloguer (25,5%). Entre els primers, l\u2019acc\u00e9s a la propietat \u00e9s el seg\u00fcent motiu m\u00e9s important, amb difer\u00e8ncia (21,2%), mentre que entre els segons el seg\u00fcent motiu m\u00e9s important \u00e9s l\u2019acc\u00e9s a un habitatge m\u00e9s econ\u00f2mic (22,3%), i singularment a l\u2019\u00e0rea metropolitana, amb m\u00e9s de 8 punts percentuals per sobre de la resta de Catalunya (Figura 7b).<\/p>\n\n\n\n

L\u2019\u00fas principal a qu\u00e8 es destina el futur habitatge \u00e9s el de domicili habitual, un \u00fas que \u00e9s m\u00e9s com\u00fa entre els demandants de lloguer (gaireb\u00e9 85%) que entre els demandants de propietat (gaireb\u00e9 un 76%), ja que entre aquests \u00faltims tenen tamb\u00e9 un pes significatiu les alternatives d\u2019\u00fas com a segona resid\u00e8ncia (prop del 9%) o com a inversi\u00f3 per a llogar-lo, sobretot en el mercat residencial habitual (6,4%). Per \u00e0mbits territorials, les difer\u00e8ncies s\u00f3n m\u00ednimes, amb un major pes relatiu de la demanda de propietat per a invertir a l\u2019\u00e0rea metropolitana i un major pes relatiu de l\u2019\u00fas com a domicili habitual, tant de propietat com de lloguer, a la resta de Catalunya.<\/p>\n\n\n\n

La demanda d\u2019habitatge demostra tenir un fort component local, i aix\u00ed una majoria dels enquestats cerca habitatge en el mateix barri o nucli poblacional del municipi on viu (gaireb\u00e9 el 45%), amb una proporci\u00f3 similar entre els demandants de lloguer i els de propietat, per\u00f2 tamb\u00e9 un percentatge important cerca en el mateix municipi, tot i que en un barri o nucli poblacional diferent (27,6%), amb una proporci\u00f3 m\u00e9s elevada entre els demandants de lloguer. Territorialment, les difer\u00e8ncies s\u00f3n en aquest cas bastant rellevants. Aix\u00ed, la demanda local \u2014fins al mateix municipi\u2014 \u00e9s molt m\u00e9s elevada a l\u2019\u00e0rea metropolitana que a la resta de Catalunya, ja sigui pel cas de propietat (gaireb\u00e9 9 punts percentuals m\u00e9s per l\u2019elecci\u00f3 al mateix barri i en un altre barri del mateix municipi) com per la demanda de lloguer (m\u00e9s de 10 punts percentuals al mateix barri i gaireb\u00e9 9 en un altre barri del mateix municipi).<\/p>\n\n\n\n

Els motius que expliquen la localitzaci\u00f3 de la demanda d\u2019habitatge divergeixen lleugerament entre els demandants de propietat i els de lloguer. Aix\u00ed, l\u2019opci\u00f3 escollida m\u00e9s vegades entre els primers \u00e9s la proximitat a la xarxa de familiars, amics i\/o coneguts (23,4%), seguida per les caracter\u00edstiques geogr\u00e0fiques o ambientals (19,3%). En canvi, gaireb\u00e9 un 25% dels demandants de lloguer destaca com a principal motiu de localitzaci\u00f3 de la demanda el preu dels habitatges, seguit nom\u00e9s de prop per la proximitat al lloc de feina o estudis (22,8%). Territorialment, es donen algunes difer\u00e8ncies entre l\u2019\u00e0rea metropolitana i la resta de Catalunya que conv\u00e9 destacar. Aix\u00ed, per exemple, en el cas del mercat de lloguer, el preu dels habitatges destaca clarament a l\u2019\u00e0rea metropolitana (31,1% en comparaci\u00f3 a un 18,1% a la resta de Catalunya), mentre que la proximitat al lloc de feina o estudis \u00e9s molt m\u00e9s valorat pels demandants de la resta de Catalunya (gaireb\u00e9 29% en comparaci\u00f3 a menys d\u2019un 17% a l\u2019\u00e0rea metropolitana).<\/p>\n\n\n\n

Com a conseq\u00fc\u00e8ncia de les motivacions i prefer\u00e8ncies definides en els apartats anteriors, es defineix una distribuci\u00f3 dels preus demandats en la cerca d\u2019habitatge, tant per la compra de propietat com pel cost del lloguer. Quant als preus de compra, a l\u2019\u00e0rea metropolitana, el rang de preus m\u00e9s demandat \u00e9s el que se situa entre 200.000\u20ac i 300.000\u20ac (35,6%), si b\u00e9 amb poc marge de difer\u00e8ncia amb la demanda en el tram 100.000\u20ac – 200.000\u20ac (34,1%). A la resta de Catalunya, en canvi, la demanda \u00e9s majorit\u00e0ria en el tram 100.000\u20ac – 200.000\u20ac (43,9%), amb bastanta difer\u00e8ncia en relaci\u00f3 amb el seg\u00fcent tram m\u00e9s demandat, 200.000\u20ac – 300.000\u20ac (25,3%). Quant als preus de lloguer (Figura 12), a l\u2019\u00e0rea metropolitana una clara majoria est\u00e0 disposada a pagar entre 600\u20ac i 800\u20ac mensuals (36,4% dels enquestats), amb un pes igualment important de la demanda de preus en els trams immediatament inferior i superior (22,9% tant en el tram 400\u20ac – 600\u20ac com en el tram 800\u20ac – 1.000\u20ac). Per la mateixa l\u00f2gica de poder adquisitiu que regeix els preus de la demanda de propietat, a la resta de Catalunya el tram de preus de lloguer m\u00e9s demandat \u00e9s inferior al de l\u2019\u00e0rea metropolitana (54% en el tram 400\u20ac – 600\u20ac), seguit a molta dist\u00e0ncia per la demanda en el tram 600\u20ac – 800\u20ac (22,2%).<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Figura 12. <\/strong> Rang de preus cercat en els habitatges de lloguer, per \u00e0mbit territorial de resid\u00e8ncia. <\/strong>
Font: <\/strong>O-HB, Panell de demanda d\u2019habitatge a Catalunya (n- Lloguer, \u00c0rea metropolitana: 140; n- Lloguer, Resta de Catalunya: 126) <\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

De forma relacionada amb els preus, una q\u00fcesti\u00f3 important en l\u2019estudi de la demanda d\u2019habitatge \u00e9s la de la seva assequibilitat. En aquests termes, preguntats per la c\u00e0rrega que suposar\u00e0 el pagament del futur habitatge, m\u00e9s d\u2019un 30% dels demandants de propietat a l\u2019\u00e0rea metropolitana afirmen que ser\u00e0 una c\u00e0rrega pesada, un percentatge lleugerament superior a l\u2019observat entre els demandants de propietat a la resta de Catalunya (26,6%). La situaci\u00f3 \u00e9s encara subjectivament m\u00e9s dif\u00edcil pels demandants de lloguer, ja que gaireb\u00e9 un 50% dels demandants de lloguer a l\u2019\u00e0rea metropolitana afirmen que assumiran una c\u00e0rrega pesada amb el pagament mensual del lloguer, un percentatge que en aquest cas es queda lleugerament per sobre del 30% a la resta de Catalunya.<\/p>\n\n\n\n

M\u00e1s del 30% de los demandantes de vivienda en propiedad en el \u00e1rea metropolitana afirman que el pago de la vivienda ser\u00e1 una carga pesada.<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Per \u00faltim, adrecem la percepci\u00f3 de l\u2019oferta del mercat de l\u2019habitatge per part dels seus demandants. En aquest sentit, el principal problema percebut pels demandants d\u2019habitatge, ja sigui en propietat d\u2019obra nova, propietat de segona m\u00e0 o lloguer, s\u00f3n els elevats preus de l\u2019oferta. Aquesta problem\u00e0tica queda reflectida en la proporci\u00f3 m\u00e9s elevada pels demandants de lloguer i de propietat d\u2019obra nova a l\u2019\u00e0rea metropolitana (94,3% i 90,2%, respectivament), en comparaci\u00f3 amb els demandants de propietat de segona m\u00e0 (75,2% a l\u2019\u00e0rea metropolitana i 70,7% a la resta de Catalunya). Entre els demandants de segona m\u00e0 tamb\u00e9 preocupa molt el mal estat de conservaci\u00f3 dels habitatges, en major proporci\u00f3 a la resta de Catalunya (48%) que a l\u2019\u00e0rea metropolitana (41,8%). El mal estat de conservaci\u00f3 \u00e9s tamb\u00e9 una problem\u00e0tica detectada pels demandants de lloguer, en aquest cas m\u00e9s a l\u2019\u00e0rea metropolitana (41,4%) que a la resta de Catalunya (27,8%). En aquest \u00e0mbit territorial, \u00e9s encara m\u00e9s problem\u00e0tica la manca d\u2019una oferta de lloguer suficient, segons afirmen un 50% dels enquestats (per 37,1% a l\u2019\u00e0rea metropolitana).<\/p>\n\n\n\n

Conclusi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest article ha presentat breument els principals trets caracter\u00edstics de la demanda d\u2019habitatge a Catalunya, a partir de l\u2019explotaci\u00f3 de les dades de l\u2019Enquesta de Demanda d\u2019Habitatge de Catalunya impulsada per l\u2019Observatori Metropolit\u00e0 de l\u2019Habitatge de Barcelona durant el segon semestre de 2023, un per\u00edode caracteritzat per un quadre macroecon\u00f2mic en tensi\u00f3 i un marc jur\u00eddic incert.<\/p>\n\n\n\n

Una de les idees for\u00e7a que es deriven de l\u2019EDHC \u00e9s el potencial problema d\u2019assequibilitat econ\u00f2mica de l\u2019habitatge a Catalunya, i particularment pel demandant de lloguer a l\u2019\u00e0rea metropolitana de Barcelona. En efecte, diverses variables de l\u2019EDHC reforcen aquesta idea: el temps de cerca majoritari per a l\u2019habitatge de lloguer ja \u00e9s superior a un any, l\u2019acc\u00e9s a un habitatge m\u00e9s econ\u00f2mic \u00e9s el segon motiu m\u00e9s important de la demanda de lloguer, i la seva localitzaci\u00f3 s\u2019explica pel preu, en primer lloc. A m\u00e9s, el demandant de lloguer declara subjectivament en major proporci\u00f3 que assumir\u00e0 una c\u00e0rrega pesada en el pagament de l\u2019habitatge. No \u00e9s estrany tampoc, doncs, que quan els enquestats s\u00f3n preguntats pels principals problemes detectats en el proc\u00e9s de cerca, situ\u00efn el preu en el primer lloc, i de la manera m\u00e9s majorit\u00e0ria en el mercat de lloguer en comparaci\u00f3 al mercat de compravenda d\u2019obra nova o segona m\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

El desplegament de la Llei estatal d\u2019habitatge i, en particular, l\u2019ampliaci\u00f3 del parc de lloguer p\u00fablic a llarg termini i l\u2019aplicaci\u00f3 del Sistema Estatal de Refer\u00e8ncia de Preus del Lloguer d\u2019Habitatge a curt termini, s\u00f3n instruments pol\u00edtics dels quals caldr\u00e0 fer-ne un seguiment i avaluaci\u00f3 en termes de la seva capacitat de resoldre aquest problema, especialment pels col\u00b7lectius socials m\u00e9s afectats en tant qu\u00e8 demandants majoritaris de lloguer, com s\u00f3n la poblaci\u00f3 jove, immigrada, aturada i de baix nivell d\u2019estudis. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

PDF L’estudi de la demanda d\u2019habitatge \u00e9s una tasca amb un inter\u00e8s p\u00fablic cabdal. Tanmateix, l\u2019estudi de la demanda d\u2019habitatge des de les administracions p\u00fabliques ha estat tradicionalment esc\u00e0s o, pel conjunt de Catalunya, directament inexistent, si m\u00e9s no des dels darrers esfor\u00e7os liderats per la Secretaria d\u2019Habitatge entre els anys 1999 i 2009. Certament, […]<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":9},"categories":[90],"tags":[],"author_meta":{"display_name":"Redaccio Consell","author_link":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/author\/redaccioconsell\/"},"featured_img":null,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9727\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/12\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=9727"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9727\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":9729,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9727\/revisions\/9729\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=9727"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=9727"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revistaconsell.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=9727"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}